Avantprojecte passeig riu Besòs: no és or tot el que llueix

A (4)
Dijous 19 de febrer es va presentar a la Casa de la Vila (Montcada i Reixac) l’avantprojecte per crear el parc fluvial del riu Besòs, la finalitat d’aquest avantprojecte és aprofitar la llera com a zona d’ús lúdic per als ciutadans i obrir Montcada i Reixac de cara al riu i es preveu que a l’estiu començaran les obres, segons informa La Veu de Montcada.

En representació del govern van assistir M. Carmen Porro (PSC) que va presidir l’acte, Juan Parra (PSC) com mestre de cerimònia, i destacar també la presència del primer tinent d’alcalde, Joan Maresma (CiU) que es va mostrar molt content d’estar en aquest acte, ja que era una lluita de fa molts anys enrera i que per fi es podia presentar en societat, a l’acte també van estar presents la regidora de Medi Ambient, Judith Mojeda (PSC) que no va dir res, i la directora de l’Àrea Territorial, Marta Bunyesch.

Convidats a l’acte es van presentar el coordinador d’infrastructures de l’AMB, Antoni Farrero, i el gerent del Consorci del Besòs, Antoni Alarcón, i el cap del servei d’espais fluvials de l’AMB, Víctor Ténez que va explicar durant la seva intervenció el projecte que es prevé realitzar per fases.

El projecte actual costarà un milió d’euros que aporta l’AMB i es realitzarà entre el tram del riu Besòs que limita amb Santa Coloma (Ferrolan), i el riu Ripoll al Pont de la Salle, i es realitzarà per fases; la primera entre el barri de La Ribera i el Parc de les Aigües. El projecte actual deixa fora la part nord del riu Besòs que pertany al Municipi; Pla del Besòs, i també el torrent de Mas Duran, que aquest es volia dignificar aprofitant l’existent bosc de ribera al Pla de Reixac, tal com anunciava el projecte que va presentar el PSC l’any 2011; Montcada fluvial “Balcons al riu”.

A (5)
riu Besòs; un clavegueram a cel obert recuperat, ara serà un passeig

El riu Besòs que ha sigut un clavegueram a cel obert durant molts anys, així ho reconeix el propi Ajuntament de Montcada i Reixac, i així, sent un clavegueram a cel obert és com moltes l’hem conegut durant molts anys, i com afirma M. Carmen Porro, amb qui estem d’acord i compartim en part la seva opinió; el riu Besòs ha patit la degradació ja que el poble de Montcada ha viscut d’esquenes al riu, i el que es pretén ara és obrir-lo a la ciutadania, per què així la gent l’estimi, i ho respecti.

Aquest propòsit d’obrir les portes al riu genera diverses opinions contra el projecte, ja que es considera que el riu encara s’està regenerant i ara s’està adaptant la fauna; sobretot ocells, es comptabilitzant unes 160 espècies d’ocells (200 segons altres fonts), i obrir el riu a la gent, com per exemple a Sta. Coloma, la fauna possiblement es veurà alterada.

El projecte que es pretén realitzar a Montcada i Reixac no es pot comparar amb l’existent entre Sta. Coloma de Gramenet i la desembocadura del riu Besòs, el camí que es vol construir en el tram de Montcada i Reixac és de tres metres i mig d’amplada, suficient per poder creuar-se dues bicicletes.

Res en comparació amb el del Parc Fluvial de Sta. Coloma, i res comparat amb el que presentaven l’any 2011. Aquest passeig per la llera del riu a Montcada i Reixac s’enllaçarà amb Sta. Coloma mitjançant el passeig que hi ha sobre la llera del Besòs (muntanya).

Altres actuacions que es faran és per exemple en el tram del passeig entre el Pont de la Roca i la passarel·la del Parc de les aigües, vessant muntanya, on es contempla retirar les faroles més enrera del marge del passeig, com podem trobar-nos en el tram des de la passarel·la del Parc de les Aigües direcció a Sta. Coloma de Gramenet.

021

Critiques al projecte

El Grup de Medi Ambient Montcada i Reixac es mostra crítica amb aquest projecte, ja que considera que el Municipi està necessitat d’altres aspectes més importants: obrir urgències de nit, restaurar ambulàncies retallades, serveis per totes les persones en dependència….

En el escrit presentat aconsella a l’Ajuntament de Montcada i Reixac; que sí pot fer respecte al riu, amb el personal que disposa, sense noves inversions, és controlar els abocaments industrials/urbans i les actuacions urbanístiques que perjudiquen l’espai fluvial, i recorda que la cimentera a més de perjudicar la salut de la població, també perjudica la vegetació i sers vius de l’ecosistema fluvial.

En lloc d’urbanitzar la llera, ha de restaurar la qualitat ecològica del riu, conjuntament amb altres Administracions, intensificant les mesures mencionades i altres com repoblar la llera amb plantes autòctones (bosc de ribera), millorar les depuradores.

A la presentació, diverses persones van mostrar la seva preocupació, i algú va mostrar la seva indignació de ver com indrets amb un alt interès paisatgístic i que es tenia presents dins de les seves promeses electoralistes, es queden a l’oblit, i malauradament aquests indrets pateixen la degradació constant; barraquisme, abocadors il·legals, trànsit de vehicles a motor…

A (2)
Entorns Oblidats

El projecte “Montcada Fluvial, Balcons al riu” definia una actuació sobre altres entorns fluvials, però en aquest nou projecte queden exclosos, són la zona nord del Besòs (Pla del Besòs), i la llera del vessant muntanya, que sovint pateix agressions, sovint abocadors de residus de tota mena, i que en el projecte de l’any 2011 contemplava que s’integraria de ple en el Parc de la Serralada de Marina eliminant les activitats il·legals que s’hi desenvolupen, com ara són alguns magatzems, i com no, i és habitual a les zones on l’ajuntament no posa fre a aquesta activitat, abocadors.

Altra indret que es preveia actuar i també queda a l’oblit és el torrent de Mas Duran, entre l’Ecoparc-2 i el riu Ripoll, aprofitar el bosc de ribera i potenciar-lo com a espai natural, aquest era el propòsit, però per ara no hi ha cap intenció ni voluntat per part de l’Ajuntament de Montcada i Reixac en dignificar aquests espais que pateixen la degradació per usos marginals.

Torrent Mas Duran

El torrent de Mas Duran és un torrent que sovint baixa sec, i s’alimenta apart de les aigües pluvials, també de les aigües que provenen del clavegueram. Sovint a l’altura del magatzem Lidl l’aigua surt del clavegueram amb una pudor forta, i de colors diferents, gris o negres, encara que sovint baixen netes.

Tot així i presentant a vegades aquest aspecte denigrant, ens podem trobar aus com el Bernat Pescaire, i d’altres aus que aprofiten aquest tranquil racó que creua el polígon industrial.

El tram final d’aquest torrent és on trobem un punt crític, i encara que les aigües no desemboquen al riu Ripoll ja que les recull una canalització, tot just on desemboquen les aigües a la llera del riu Ripoll, trobem que hi ha una canalització que provenen les aigües d’una fabrica del polígon industrial i aquesta va vessar accidentalment oli al clavegueram. Diem accidentalment ja que això ens comenten des de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i així ens confirma també des de Medi Ambient Montcada i Reixac, però tot així, altres persones ens diuen que abans de vessar accidentalment l’oli, molt sovint apareixien taques negres.

Encara que hi ha un sistema de prevenció per evitar que l’aigua contaminada baixi aigües avall, amb les crescudes, inevitablement, aquestes aigües contaminades van a parar al mar.

A (3)

Història de la recuperació del riu Besòs

Via Territori

L’any 1995, el 23 de novembre, es signa, impulsat pel govern municipal de Manuela de Madre, un acord institucional entre els Ajuntaments socialistes

de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac que situava el marc de treball en un projecte conjunt de recuperació ambiental del tram final del Riu Besòs a llarg d’aproximadament 9 quilòmetres de recorregut.

Al gener de 1996 es presenta a la Unió Europea i de la mà del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs el “Proyecto de Recuperación Ambiental del tramo final del Río Besòs” com a projecte en el marc dels “Fondos de Infraestucturas para la Mejora del Medio Ambiente (FIMMA)” finançat pels “Fondos de Cohesión” de la Unió Europea.

La fita s’aconsegueix el 18 de desembre de 1996, desprès d’una defensa rigorosa del Projecte a Brussel·les i a Santa Coloma, on els tècnics de la Comissió Europea van examinar el projecte al detall abans de donar el seu vist-i-plau: la Unió Europea acordà finançar el 80 % dels 3.325 milions de pessetes del projecte. L’altre 20 % aniria a càrrec de les institucions locals.

La recuperació mediambiental ha permès la creació de nous hàbitats d’interès per a la fauna. Aquesta millora i la ubicació de l’espai en el tram final del riu, ha fet que es detectessin més de 160 (200 segons altres fonts) espècies d’ocells diferents. Els peixos de més interès són l’anguila i la bagra. També cal destacar altres vertebrats com la reineta, el gripau corredor i la tortuga de rierol

El 1981 es va constituir el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, una mancomunitat de municipis riberencs en el marc de la qual, per primera vegada, es va plantejar la possibilitat de restaurar el riu Besòs i recuperar-lo per a un ús propi d’espai públic. Des d’aleshores, la majoria dels ajuntaments afectats han elaborat projectes de restauració urbana dels respectius trams de riu. Entre aquestes propostes figuraven plans com els projectes de restauració del darrer tram del riu Besòs, entre el municipi de Montcada i Reixac i la desembocadura.

L’ ecosistema del Besòs es va deteriorar seriosament a partir de la segona meitat del segle passat a causa dels abocaments i la sobre explotació dels aqüífers.

Després de la riuada del 1962, que va provocar nombroses víctimes, es va decidir canalitzar el tram final del riu amb una llera de 130 metres d’ample i murs de formigó de 4 metres d’alçada. Això va fer créixer encara més la marginalitat de la llera fins al punt que l’Agència Catalana de l’Aigua el va considerar un dels rius més contaminats de Catalunya.

El 1997 es van posar en marxa les obres corresponents a la primera fase del projecte de recuperació del riu, entre els termes municipals de Montcada i Santa Coloma de Gramenet. Les obres consistien en la creació d’un parc de ribera de 4 km que descendia des de Montcada, on s’havien reconstruït els terrenys humits destruïts els últims decennis per la contaminació, fins al límit amb Sant Adrià. Dins del terme municipal de Santa Coloma, es va habilitar un passeig només per a vianants i bicicletes que circulava paral·lel al curs del riu. Es van construir nous accessos per salvar els murs de contenció de la llera, construïts el 1969 per frenar les crescudes, i uns dics pneumàtics regulables per estabilitzar el cabal depurat del Besòs. Tot el recorregut estava dotat d’un sistema de vigilància permanent per evitar que les crescudes del riu poguessin posar en perill els usuaris del parc.

La inauguració, el febrer del 2000, de la primera fase de recuperació del Besòs va tenir un cost total de 20 milions d’euros, dels quals 12,6 milions van anar a càrrec dels fons de cohesió de la Unió Europea, mentre que la resta van ser finançats per les administracions locals. Quedava, però, pendent la remodelació del darrer tram del riu, al terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

 A (7)

noticies relacionades:

26/03/2011 Europa s’interessa per un projecte per recuperar l’entorn dels cursos fluvials de Montcada i Reixac

Montcada.cat

26f 003

20/02/2015 El projecte de recuperació del parc fluvial del Besòs combina l’ús de la ciutadania amb el respecte de la biodiversitat existent

Montcada.cat

A (6)

altres noticies relacionades:

31/10/10 El Besòs, un riu amb dues cares

elpuntavui.cat

18/05/2011 Els alcaldes socialistes volen que el Besòs sigui una gran rambla

laveu.cat

01/10/2013 El govern presenta un projecte per transformar la llera del Besòs en un parc fluvial

laveu.cat

08/10/2013 Antoni Vives: ‘El Besòs ha d’esdevenir un element urbà integrat’

laveu.cat

24/10/2013 El Besòs mantindrà la qualificació de ‘zona sensible’ en tota la seva conca

laveu.cat

20/02/2015 El primer tram del passeig fluvial es farà entre la Ribera i la Casa de les Aigües

laveu.cat

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s