Diagnòstic Parc de la Serralada de Marina (Montcada i Reixac)

Serralada Marina 004

Per elaborar aquest resum del diagnòstic dedicat a la Serralada de Marina ho presentem fent una divisió del territori, visualitzant els problemes i conflictes que afecten a cada indret. La divisió del territori es compren en les (portes) entrades d’accés al Parc de la Serralada de la Marina (pistes forestals), i la zona de la Urbanització Bosc d’en Vilaró.

Fora del territori del municipi de Montcada i Reixac, fem menció a la pedrera de la Vallençana dins del terme municipal de Badalona i la Porta de la Muga, dins del terme municipal de Sta. Coloma de Gramenet, però a tocar amb Montcada i Reixac.

Parc de la Serralada de Marina

La Serralada de Marina forma part de l’anomenada cadena costanera catalana, que s’originà arran de l’activitat tectònica compressiva en el paleogen i que a continuació, des del neogen fins a l’actualitat, fou sotmesa a una tectònica distensiva que modelà el sistema muntanyós tal com es coneix avui dia.

La Serralada de la Marina, destaca per les diferencies entre els dos vessants per la seva orientació d’Est a Oest, un amb l’orientació al Vallès, a la que dediquem aquest diagnòstic, que és el vessant obac que permet que s’hi donin les formacions pròpies de zones més humides, com ara els alzinars i les rouredes, i l’obaga orientada al mar on predomina l’alzinar i les pinedes.

Els sistemes naturals dels vessants del solell són propis de zones eixutes, de creixement més lent i, en conseqüència, de menor desenvolupament durant el procés de regeneració després de pertorbacions. A les carenes de solell destaca el garrigar, però també es poden trobar elements de l’alzinar esclarissat, de la brolla d’estepes i bruc boal, taques d’albada i, fins i tot, clapes de llistonar.

Superfície del Parc de la Serralada de Marina

La superfície que gestiona el parc és de 3.032 hectàrees, de les quals 2.086 estan compreses dins del pla especial i 946, corresponents al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, que no estan incloses en el pla especial però sí en l’àmbit del Consorci. Dins de la zona afectada pel pla especial, 568 hectàrees formen part de l’EIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, inclòs en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Per tal de definir tractaments i usos específics més ajustats a les característiques concretes del territori, el pla de protecció que afecta una superfície total de 2.086ha. estableix i delimita les zones següents:

Zona forestal d’alt interès ecològic i paisatgístic (ZEIP) 843ha 40,4%

Zona d’interès natural (ZIN) 838ha 40,1%

Zona agroforestal (ZAF) 345ha 16,5%

Zona agrícola 20ha 1,0%

Sòl urbà 40ha 2,0%

El pla especial de protecció inclou sòls que pertanyen a quatre municipis de les

comarques del Barcelonès, el Maresme i el Vallès Occidental de les quals 623ha de parc són dins del municipi de Montcada i Reixac.

-> Pla especial d’ordenació

Administració promotora: Consorci del Parc de la Serralada de Marina.

Format per la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments dels municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Sant Fost de Campsentelles.

El Consorci del Parc de la Serralada de Marina és l’ens gestor del Pla especial de protecció i millora del sector sud de la serralada de Marina, que a la vegada és l’instrument jurídic administratiu que regula les activitats del Parc de la Serralada de Marina.

Aquest consorci es va constituir formalment el 12 de juliol de 1996. Els seus estatuts van ser publicats al BOP de Barcelona el 16 de març de 1996, amb posteriors modificacions el 9 de setembre de 1998 i el 30 de maig de 2006.

El consorci actualment està format per la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments dels municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Sant Fost de Campsentelles.

Segons consta als estatuts modificats de 2006 del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, els òrgans de govern i de gestió del consorci són l’Assemblea General, la Presidència i la Gerència.

L’Assemblea General

L’Assemblea General és l’òrgan superior de govern del consorci, amb capacitat per adoptar les resolucions que consideri escaients per al bon funcionament del parc.

A l’Assemblea General en representació de Montcada i Reixac participa Judith Mojeda durant el mandat a la Regidoria de Medi Ambient de Montcada i Reixac 2011-2015, la substitueix en el nou període Sergi Martín, que també passa a ocupar els següents òrgans col·legiats: xarxa de ciutats saludables de la FEMP, consell consultiu i consell d’administració del Consorci de Collserola, Assemblea General de l’Associació xarxa de ciutats i pobles per la sostenibilitat, consell plenari del consorci del Parc de l’Espai Natural Gallecs, consorci residus del Vallès Occidental i participa també al pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’àmbit atmosfèric, i representant municipal de l’Agrupació de defensa forestal (ADF 301-La Serralada).

Per altra part Sergi Martín també participa, junt a Jordi Sánchez, a la mancomunitat intermunicipal per l’abastament d’aigua procedent del riu Ter.

Jordi Sánchez ocuparà el càrrec de presidència de l’Àrea Territorial, que és l’encarregada de la preservació del patrimoni històric, urbanisme… i participa al consorci per la defensa de la conca del riu Besòs.

-> Acta última assemblea 2014

005 (2)

Les Portes del Parc de la Serralada de Marina (vessant Vallès)

1). Porta de la Muga (Sta. Coloma de Gramenet)

2). Porta del Torrent de la Vallençana*

3). Porta de Miralpeix

4). Porta de la Font del Tort*

5). Porta del Pla del Besòs

6). Porta de Vilatort

* existeix projecte per la porta 2 i 4.

lafarge 8M 017

1). Porta de la Muga (Sta. Coloma de Gramenet)

Inici d’excursions: Font de l’Alzina, Mirador Serralada, PuigCastellar.

Accés al parc des de la passarel·la del riu Besòs i la ctra. BV-5001.

Aquesta porta d’accés al Parc de la Serralada de Marina està dins del municipi de Sta. Coloma de Gramenet, es pot enllaçar amb varis itineraris dins de la Serralada, i alguns d’aquests itineraris transcorren dins del municipi de Montcada i Reixac: GR 92 i itinerari PuigCastellar, i la Font de l’Alzina on enllaça amb l’itinerari PRc Sta. Coloma-PuigCastellar.

Observacions: per accedir a la pista forestal d’accés al Parc de la Serralada de Marina des de Montcada i Reixac, tenim que arribar des del Passeig del riu Besòs vorejant el magatzem de materials de construcció, i creuar la carretera. Per creuar la carretera no hi ha cap pas de vianants, ni senyals que informin dels possibles itineraris que parteixen d’aquest punt, i l’accés a la carretera es fa per un camí transitable per bicicletes, però es troba en una situació precària, el camí que abans existia es va fer més ample per accedir les màquines que treballen al passeig del riu.

Possibilitats de l’entorn: es podria facilitar l’accés construint una escala i una rampa des del passeig fins al marge de la carretera, i a la carretera assegurar un carril bici/vianants fins un punt segur on creuar (per exemple a la parada de bus/illa).

L’accés, creuant la carretera, es fa continuant per un carrer fins trobar-nos els últims magatzems, on sovint podem trobar-nos algunes deixalles. Construir o adequar un aparcament al polígon industrial, i instal·lació de taules o bancs i informació d’itineraris i punt de trobada (en principi no es contempla zona d’esbarjo, es contempla com zona de transició) dignificarien aquest espai.

2). Porta del Torrent de la Vallençana

Inici d’excursions: GR 92, PuigCastellar, Bosc d’en Vilaró.

Des d’aquesta porta existeix la possibilitat de realitzar varis itineraris al PuigCastellar, en especial i més popular és el GR 92, i un sender que ens condueix per la obaga del PuigCastellar.

També per la pista principal, seguint la vall del torrent, podem arribar fins a la urbanització del Bosc d’en Vilaró (Vallençana)  i des de la urbanització continuar per altres itineraris tant pel vessant del Vallès com pel vessant marí.

L’accés al Parc de la Serralada de la Marina des del passeig del riu Besòs-Depuradora, es pot realitzar seguint el torrent de la Vallençana i creuar la carretera per la Torre dels Frares, o accedir al Parc pel mateix torrent per un pas subterrani sota la mateixa carretera, que vorejant un camps de conreus abandonats (Vallençana Baixa), i unes hortes que recentment han aparegut tot just al costat de la riera s’arriba a la pista forestal (GR 92).

Observacions: La Torre dels Frares situada a cavall entre el riu i muntanya, tot just al torrent de la Vallençana, i ens dóna la benvinguda al Parc de la Serralada de Marina, una torre amb un legat històric molt important, i considerada com un dels elements més importants del patrimoni històric de Montcada i Reixac,.

Recentment l’Avv de la Vallençana va visitar els entorns del torrent de la Vallençana acompanyant a Judith Mojeda, ex-Regidora de Medi Ambient, per a que observes el deteriorament que pateix aquest indret, en especial la Vallençana Baixa, un indret on sovint es llencen escombraries i deixalles.

L’Avv Vallençana va denunciar en reiterades ocasions, demanat a l’Ajuntament de Montcada i Reixac la neteja d’aquest indret i la seva dignificació.

A les jornades organitzades per Projecte Rius, que a Montcada i Reixac compte amb la col·laboració d’ACER i Protecció Civil, l’any 2013 es va realitzar una tasca de neteja d’aquest últim tram del torrent. Ara està en construcció una rodona a la BV 5001, que enllaçarà amb la BV 5011 (la Vallençana) però desconeixem si amb les obres netejaran aquest indret de la Vallençana Baixa, que pateix varies agressions al medi.

Possibilitats de l’entorn: existeix la possibilitat de connectar el Parc de la serralada de Marina amb el riu Besòs aprofitant la canalització del torrent (pas de fauna sota el passeig del riu Besòs) que ens condueix fins la llera del riu. Es podria estudiar la possibilitat d’adequar el pla que hi ha entre la depuradora d’aigües i el torrent de la Vallençana per la construcció d’una zona d’esbarjo (taula, font d’aigua, aparcament de vehicles al revolt de la Vallençana Baixa i ordenació del territori).

Existeix una pas al riu, tot just al mateix pla, per unes escales que es podrien adequar mínimament per assegurar la baixada i puja de la llera del riu Besòs.

Per accedir a la Serralada de Marina per davant de la Torre dels Frares (itinerari obligat per als ciclistes) pas elevat en aquest indret.

En aquest indret molt transitat, es tindria que considerar com zona de 30, i senyalitzar com pas de vianants. (Pacificar el trànsit)

Nota 1: l’Ajuntament contempla aquest indret com porta al Parc, però desconeixem si n’hi ha redactat projecte, o algun estudi actual.

Nota 2: L’Assemblea en defensa del medi ambient, Obrim Vies que aplegava a veïns i veïnes i persones dels municipis veïns involucrats a la vida social del municipi de Montcada i Reixac va fer un treball de recerca de les antigues vinyes localitzant diferents elements relacionats amb aquest ús de quan els cultius que voltaven la masia eren dedicats a la vinya i l’horta de regadiu..

Nota 3: degut als antecedents del pla entre la depuradora i el torrent de la Vallençana, descartem aquí la possibilitat d’instal·lar horts urbans, ja que va ser un abocador.

Nota 4: Torre dels Frares. Actualment hi ha un col·lectiu que s’organitza per la recuperació de la Torre dels Frares.

3). Porta de Miralpeix

Inici d’excursions a: St. Pere de Reixac per Can Piqué, turó de Moià, Poblat de les Maleses.

Observacions: Per arribar a St. Pere de Reixac tenim varies opcions, i aquesta porta no és el camí més directe, però veiem prou interessant que aquesta porta també es contempli, amés és l’única porta per pista ampla que ens condueixi directe al Turó de Can Rata.

L’itinerari que podem fer per Can Piqué o per un petit nucli d’habitatges conegut com Can Tayonet, ens duu fins el turó de Moià, o bé podem continuar fins a St.Pere de Reixac, i des d’allà seguir d’altres itineraris que continuen fins el Poblat de les Maleses. També ens ofereix el poder visitar d’altres racons que ens trobem en aquest indret: Font dels Caçadors, Font dels Avellaners…

Possibilitats de l’entorn: Accés al parc des del Pont de la Roca, ctra. BV-5001, aprofitant la vorera que es vol construir, amb la rotonda que uneix la BV5001 amb la BV5011.

4). Porta de la Font del Tort*

Inici d’excursions a: Font del Tort, Turó de Moià, St. Pere de Reixac, Poblat de les Maleses. Accés al parc des del Pont de la Roca, ctra. BV-5001.

Observacions: El camí de la Font del Tort pateix un constant trànsit de vehicles que o bé, i majorment, van fins el restaurant que ens trobem al fons de la Vall, a la Font del Tort, o circulen per arribar a la mateixa font, on trobem una zona d’esbarjo.

L’ús d’aquesta pista forestal per part dels veïns es limita a uns pocs propietaris.

L’accés a la Font del Tort és objecte d’una profunda renovació a partir del febrer de 2015 per tal de fer un itinerari segur fins a aquesta zona de lleure de la serralada de Marina. El pas de vianants per la carretera es regularitzarà a través d’un semàfor amb polsador i el recorregut s’enjardinarà i inclourà la instal·lació de punts de llum i mobiliari urbà. Les tres actuacions estan finançades per la Diputació de Barcelona, només en el projecte d’accés a la Font del Tort l’Ajuntament haurà d’aportar poc més de 21.000 euros

Possibilitats del lloc: tancar o prohibir l’accés de vehicles a motor a la nit, excepte per als veïns i vehicles del Parc i/o d’emergències, controlar l’accés a la Vall, i prohibir aparcar als marges dels camins (pacificar el trànsit de vehicles).

Restaurant de la Font del Tort: habilitar zona d’aparcament que no obstaculitzi els marges dels camins.

5). Porta del Pla del Besòs

Inici d’excursions a: St. Pere de Reixac (itinerari parc)

Observacions: Accés al parc des de la llera del riu Besòs/ctra. BV-5001.

El Pla del Besòs és un entorn on predomina el barraquisme, i d’algunes construccions d’obra, encara que tenim constància de que en alguna ocasió s’ha evitat per part de les autoritats algunes construccions d’obra en aquest entorn.

Possibilitats del lloc: un model possible per aquest indret, és el que s’ha fet a Granollers, al Parc de les Canyes, on es va recuperar una llacuna, i es va instal·lar miradors d’aus, zona d’esbarjo i un centre d’interpretació.

Recuperar aquest espai per la ciutadania i connectar-lo amb la porta de Vilaró, i Montcada i Reixac, i estudiar la possibilitat de construir passarel·les per creuar el riu, i connexionar aquest indret amb Montcada Centre, pel col·legi Font Freda i la Llera del riu Ripoll i La Llagosta.

El Parc de la Serralada de Marina hauria de protegir aquest indret i prendre com a fita el mateix repte que està aconseguint el Parc Natural de Collserola, amb l’eradicació dels usos marginals del turó de Montcada, on en aquest lloc es trobava una concentració de barraques que s’estenia fins l’altra marge de la C 58, o una situació similar la trobem a l’altre marge del Riu Besòs, darrera les vies del TAV (Pla d’en Coll), que encara que es van enderrocar moltes barraques abans de les obres del TAV, amb el temps, aquest indret es torna a degradar: barraquisme, abocadors…

Contemplar la possibilitat de crear zona d’horts (socials i d’esbarjo).

6). Porta de Vilatort

Inici d’excursions a: St. Pere de Reixac, Font dels Caçadors, Font dels Avellanersi itinerari del Parc (Poblat Ibèric de les Maleses).

Accés al parc des del riu Besòs i ctra. la BV-5001

Observacions: Corredor riu Besòs-Serralada de Marina: aquesta porta ens queda a llevant del municipi, actualment es un indret marginal, on sovint es dipositen abocadors il·legals, tot just en un abocador clausurat, i també a la mateixa riera.

Existeix una pollancreda, on també ens podem trobar deixalles acumalades amb el temps; ampolles de vidres, plàstics i algunes deixalles que són llençades al marge del camí.

Possibilitats del lloc: es contempla com zona de transició, no es contempla zona d’esbarjo ja que és la continuació del Pla del Besòs, l’entrada al parc, accedint des de la llera del Riu Besòs, es pot fer servir un pas subterrani (sota la carretera, per la riera).

Potenciar, netejar i recuperar la vegetació existent de ribera.

LLagosta 2 (3)

 Problemàtiques en el Parc

Urbanització Bosc d’en Vilaró

El Bosc d’en Vilaró és una urbanització ubicada en sòl que el Pla General Metropolità del 1976 va deixar fora de planejament però està situada en terrenys forestals. Les primeres vivendes es van començar a fer a la dècada dels 60, sense directrius urbanístiques. A hores d’ara hi ha més de 300 habitatges construïts, algunes d’aquests habitatges en estat precari, o habitatges sense acabar d’edificar, i d’algunes parcel•les i propietats, ens podem trobar alguns usos marginals que degraden encara més la situació.

Les reclamacions dels propietaris van permetre la creació de vials, l’arribada de la llum i l’aigua potable i transport públic.

A través d’un advocat, l’AV va presentar una proposta de modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM), per poder requalificar el sòl i legalitzar la zona residencial. El lletrat va argumentar que el Bosc d’en Vilaró ja estava habitat abans que el PGM declarés els terrenys com a sòl rústic o no urbanitzable i que, malgrat no poder legalitzar-les, tampoc no poden enderrocar 300 cases.

Plaça Cesar Arrizabalaga Zabala

Aquest cas no es nou, l’alcalde de Montcada l’any 1972 era F. Lasus i Marsà , el qual en comprovar el que estava passant en aquella zona va denunciar el fet a la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i altres Municipis (posteriorment aquest organisme supra- municipal s’ha transformat entre altres coses en l’actual PGM -Pla General Metropolità) va rebre la següent resposta: (que entre altres coses li deien, l’ordenavem tot allò que calia fer-se i, de forma ràpida, sobre aquest afer urbanístic):

[…] Tema : Denuncia de infracciones urbanísticas en el paraje “Vallensana-Reixach” . Ilustre Señor :

En escrito de V.S. a esta Gerència de 5 de febrero de 1972, salida nº 138 , se denuncia por la misma Alcaldia ante esta Comisión la ejecución, al parecer por D. Enrique Vila Novonda , de “reparcelación de terrenos y apertura de viales, un 60% en zona 31, parque forestal y un 40% en zona 38, bosque con una superfície aproximada de 3.000.000 palmos.

Es de tener en cuenta por lo que respecta al caso, que la inspección urbanística ha de ejercerse por los organismos centrales y locales, dentro de sus respectivas competencias , según l’articulo 173 de la Ley del Suelo, y que, además, l’articulo 171 de la misma Ley atribuye expresamente al Ayuntamiento y a su Presidente la suspensión de los actos que necesiten licencia municipal ( construcción y parcelaciones) , correspondiendo al Ayuntamiento precisamente , prèvia comprobación, acordar “ demoler las obras” o, en caso, “legalizarlas”.

En consecuencia, con independéncia de las actuaciones a que pueda haber lugar por parte de esta Comisión , es urgente dada la gravedad del caso, que por parte de la Alcaldia se ejecuten los actos de autoridad que la Ley de modo expreso le confía, procediendo ante todo a la oportuna suspensión de las obras.

Intereso a V.S. que tenga informada a esta Gerencia sobre los hechos y sobre las medidas adoptadas por V.S. y por el Ayuntamiento “

Més recent, el president de l’Àrea de Política Territorial, Juan Parra (PSC) comentava que el cas del Bosc d’en Vilaró és més complicat que el d’altres urbanitzacions irregulars, com Can Pomada, la zona 21 o l’Estany de Gallecs, perquè està ubicada en terrenys forestals. Respecte a la dotació de serveis al Bosc d’en Vilaró, el regidor ha reconegut que és una contradicció dotar de serveis –transport, enllumenat públic…– a una urbanització no legalitzada, però “els veïns paguen impostos i han de viure en condicions dignes”.

Soroll

Ens consta que quan arriba la primavera i l’estiu les empreses de restauració/espectacles  que estan ubicats al bosc de Reixac ofereixen una programació a l’exterior amb música a altíssim volum i amb gent escridassant. No podem oblidar que el bosc de Reixac és un espai natural protegit, i que per tant, segons l’ordenança reguladora de sorolls i vibracions del municipi està catalogat com a zona de sensibilitat acústica alta. La contaminació acústica ens afecta a la salut i al benestar de les persones, per tant afecta també al ecosistema que ens envolta, i està comprovat que quan els animals estan afectats i viuen en un espai on la contaminació i el soroll és excessiu, es desplacen cap a un entorn més tranquil patint inclòs les plantes, la flora amb inevitables conseqüències.

Nosaltres tenim la sensació que l’anterior equip de govern pensava que al bosc de Reixac no hi ha res, que està mort i que estan legitimats per a fer qualsevol cosa que en el nucli urbà no estaria permès. El bosc de Reixac està viu, però està molt deteriorat, i volem saber ara quines polítiques ambientals té  el nou equip de govern per a aquest bosc de Reixac, quines accions s’estan duent a terme per protegir-lo i dignificar-lo, i si tenen aquestes empreses de restauració/espectcles els permisos necessaris per aquesta activitats. S’han fet medicions de sorolls els divendres i els dissabtes al vespre per saber el volum? Tenim un espai natural al municipi, hem de fer el possible per dignificar-lo i protegir-lo.

Es va enviar una queixa al Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya sobre aquest problema.

A continuació teniu la resposta:

En resposta al vostre correu electrònic, de data 15 de gener de 2015, referent a les molèsties generades per contaminació acústica procedents de la música amb alt volum i crits al bosc de Reixac, de Montcada i Reixac, us indiquem que:

D’acord amb el que preveu la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, la competència d’inspecció i control de la contaminació acústica produïda per activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat, és municipal, per tant, és l’ajuntament de Montcada i Reixac qui hauria d’actuar en aquesta matèria.

És per aquest motiu que s’ha tramès un escrit a l’ajuntament, adjuntant-li còpia de la vostra reclamació per tal que adopti les mesures que s’escauen i, informant-los que poden sol·licitar l’assistència tècnica d’aquesta Direcció General.

En darrera instància, si considereu que l’ajuntament no actua en el marc de les seves competències, us comuniquem que la institució que defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans és el Síndic de Greuges.

Amb aquesta finalitat, el Síndic de Greuges supervisa l’actuació de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, com ara els ajuntaments o els consells comarcals. Pot trobar tota la informació referent al Síndic de Greuges, així com el formulari per a poder presentar la seva queixa, a la pàgina: http://www.sindic.cat

Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat i quedem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment al respecte.

Nota: Actualment està denunciat al Síndic de Greuges.

011 (3)

La pedrera de la Vallençana

El 31 de desembre de 2004 es va clausurar la pedrera de la Vallençana, ubicada a la carretera que connecta Badalona amb Montcada i Reixac. L’empresa Pydsa tenia la concessió de l’explotació, gràcies a la qual havia extret més de quatre milions i mig de metres cúbics de terra, pedres i sorra des de l’any 1949. El tancament de la pedrera permetria la rehabilitació de la muntanya i la seva integració en l’espai natural de la Serra de Marina.

La tinent d’alcalde i regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, Muntsa Niso (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va anunciar que Pydsa disposava de set mesos per retirar tot el material i les infraestructures que quedaven a la pedrera. Durant aquell temps, el consistori municipal treballaria en la redacció del projecte definitiu de restauració per recobrar el perfil de la muntanya, reforestar l’espai i recuperar la fauna, en un període de cinc anys. El projecte també preveia crear una zona d’esbarjo i repòs i rehabilitar els camins que connectessin amb els que ja hi havia a tota la serralada. En el projecte de restauració, hi participarien l’Ajuntament de Badalona i l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA). Gràcies als impostos cobrats pels abocaments i a una aportació de l’empresa explotadora, les administracions comptaven amb 1,8 MEUR per portar a terme el projecte.

El tancament de la pedrera es va produir mig any abans del previst, després d’un acord a què havien arribat les parts anys abans. Des de la signatura de l’acord, l’any 2001, el 30% del volum perforat s’havia reomplert amb terres i runes, tot i que, segons el portaveu d’Els Verds de Badalona, Francesc Alfambra, aquesta operació no s’estava fent de manera correcta, per la qual cos no era difícil trobar-hi pintures i resines que podien contaminar l’aqüífer de la Vallençana.

L’Agència de Residus de Catalunya aprova un projecte pilot per reomplir amb residus no reutilitzables dels ecoparcs la pedrera de la Vallençana

Tot i que el projecte municipal inicial de restauració de la pedrera de la Vallençana preveia recuperar la zona reomplint el forat amb terres i runes procedents d’obres, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va aprovar a final de maig, amb el vot en contra de la representant ecologista, Mercè Girona, un conveni per fer la prova pilot que determinés si la pedrera de la Vallençana es podia reomplir amb els materials de rebuig dels ecoparcs. El conveni va ser signat per Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge i president de l’ARC, José Cuervo, president de l’EMMA, Maite Arqué, alcaldessa de Badalona, i Ramon Tella, conseller delegat de l’empresa Gestora Metropolitana de Runes.

Finalment, el 28 de novembre, les màquines van començar a desar i encaixar les primeres bales de residus d’un total aproximat de 16.000 que omplirien la pedrera de la Vallençana. Tal com estava previst, l’UPC faria el seguiment de la prova pilot i determinaria, en un any, si es podia fer extensible l’operació a la resta de l’antiga planta d’extracció. En cas que la provafos un èxit, el govern va anunciar que no descartava estendre l’experiència a trenta-tres pedreres més del cinturó barceloní en el marc del PLA D’ACCIÓ PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS . D’aquesta manera, es podrien restaurar les pedreres i hi hauria prou superfície per dipositar els residus dels ecoparcs i així es podria clausurar definitivament l’abocador del Garraf.

A final d’any, les entitats ecologistes i els partits a l’oposició (els Verds de Badalona i el grup municipal de CiU) s’hi van oposar perquè no es podia assegurar que les bales no segreguessin gasos contaminants i lixiviacions a llarg termini. Ferran Falcó va anunciar que el seu partit estava estudiant la possibilitat de plantejar un contenciós administratiu en contra del projecte.

Incendis

El vessant del Vallès de la Serralada de Marina, a l’igual que la resta de la serra ha sofert diversos episodis d’incendis forestals que han afectat al paisatge, per no allargar aquest diagnòstic, sobre com han afectat els incendis a la Serralada de Marina, visiteu aquest enllaç on trobareu més informació.

diagnòstic Serralada de Marina 016

Altres conflictes

– Abocadors: hi ha varis punts sensibles, per exemple el camí de St. Pere de Reixac, Vallençana Baixa, el Camí Vell de Montcada, però en ocasions ens podem trobar d’altres focus de degradació, alguns dins de les mateixes propietats, que són utilitzats com magatzems o aparcament de vehicles.

– Barraquisme i hortes il·legals.

– accés vehicles per pistes forestals al parc.

– degradació de les zones d’esbarjo.

– contaminació de les aigües i el subsòl.

– degradació del patrimoni històric.

– caça furtiva.

– ús de vehicles a motor fora pista motocross.

– ús de BTT per senders i corriols, circuits improvisats per descens BTT.

– Torres elèctriques abandonades.

– Moltes línies elèctriques que trinxen el territori.

– Amenaça MAT

– Antena Turó de Moià.

Llegat Històric

L’espai del Parc de la Serralada de Marina és un bon exemple de la història del poblament de Catalunya. Els poblats ibers de puig Castellar, del turó de les Maleses i del turó d’en Boscà, amb muralles defensives, ens recorden els primers pobladors dels cims i turons. Amb la incorporació al món romà (s. ii aC), des apareixen aquests poblats encastellats i emmurallats i s’inicia el poblament agrupat en ciutats, com la propera Baetulo (Badalona), a més d’un important poblament rural. La majoria de les masies avui existents a l’àrea de Marina són hereves d’aquelles ocupacions romanes. Alguns exemples poden ser Can Santromà (o Senromà), Can Butinyà, Can Mora, Can Pujol o el Mas Boscà.

La decadència romana (s. III) i les primeres invasions germàniques varen colpejar dramàticament el país. Baetulo fou destruïda. La invasió dels visigots i més tard la dels àrabs (s. VIII) van buidar la costa i l’ocupació a l’interior més proper, com ara la vall de Pomar. Posteriorment es van formar poblacions al redós d’esglésies, com Sant Pere de Reixac i Sant Cebrià de Tiana (ara església de la Mare de Déu de l’Alegria), o bé construccions religioses importants com Sant Jeroni de la Murtra i la Cartoixa de Montalegre.

A Sant Jeroni de la Murtra, de l’orde dels jerònims –que varen construir les ermites de Sant Climent, Sant Onofre i la Miranda– s’hi van estar un seguit de reis i va ser rebut Cristòfol Colom a la seva arribada del primer viatge a Amèrica. La Cartoixa de Montalegre es pot considerar, des del punt de vista arquitectònic, un model quasi perfecte d’estructura cartoixana.

La Torre Codina (s. XIV), Can Miravitges (s. XV), Torribera (s.XV) i Can Moià (s. XIV) són edificacions que formen part de finques i masies fruit d’una època de prosperitat dels comerciants barcelonins.

D’entre les cases feudals o castells cal esmentar la Torre Pallaresa i el castell de Gotmar.

Ja al segle xx, les famílies burgeses de Barcelona aixecaren boniques cases per passar-hi els estius, com Can Valentí, Can Miralpeix (Torre Oriol), Can Bonet o Can Toi.

Serralada Marina 010

Poblat Ibèric les Maleses

Trobareu tota la informació referent a aquest poblat a mircultura.cat

Cims destacats del Parc de la Serralada de la Marina i Parc del Litoral

de SO a NE: la PuigCastellar (303 m), Coscolla de l’Amigó (466 m), el turó d’en Galzeran o d’en Mates (485 m), el turó de Figuerals (473 m), Sant Mateu (499 m), el turó d’en Baldiri (425 m), el turó d’en Roure (448 m), el turó d’en Torres (483 m), el turó Rodó (535 m), el turó de Céllecs (534 m), el turó d’en Cirers (472 m), el turó d’en Burriac (401 m) i el Montcabrer (307 m).

Serralada Marina 014

web Parc de la Serralada de Marina: parcs.diba.cat

fonts consultades

La Veu de Montcada, Montcada Post, Territori i sostenibilitat Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Montcada i Reixac, Territori, Observatori Territori i Medi Ambient Montcada i Reixac.

 

Si voleu aportar més informació, suggeriments… obrimvies@gmail.com

Nota: Aquest diagnòstic està pendent de noves aportacions, i amb aquestes anirem actualitzant la informació.

sm 012

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s