Diagnòstic Pla de Reixac

“Tradicionalment, el Pla de Reixac, per la seva extensió i per la seva llunyania del nucli urbà, ha estat susceptible d’implantació d’activitats il·lícites i fins i tot delictives, des del desenvolupament d’activitats sense permís fins al d’abocaments incontrolats de tot tipus de materials”.

castell sta pepa 036

plareixac 009

“El futur del Pla de Reixac” era el títol de la xerrada que va organitzar el Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac-Ecologistes en Acció l’any 2001 a l’Auditori de Montcada i Reixac, per presentar un estudi sobre el valor dels espais naturals de la plana del Vallès.

El treball, finançat per alguns ajuntaments, analitzava la importància de la plana del Vallès, on el Pla de Reixac també s’incloïa en la protecció del medi natural de la comarca, aquest estudi plantejava “quin és el futur de la plana del Vallès per tal de trobar un equilibri entre la natura i les àrees urbanes i industrials”.

Més enrera en el temps, la lluita per preservar la Plana del Vallès la va protagonitzar el veïnat de Mollet en defensa de Gallecs, ja que l’any 1968 el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona preveia la construcció d’una gran ciutat per uns 130.000 habitants en aquesta zona. Tot i que es van dur a terme les expropiacions, la gran pressió popular iniciada per la Comissió per a la Defensa de Gallecs, que va aconseguir arreplegar més de 8.000 persones el 1978 amb una manifestació històrica per la defensa del territori, i l’arribada de la democràcia, van impedir la realització d’aquest projecte.

Tornant a temps més recents, les intencions de dignificar l’espai agroforestal de Montcada i Reixac, que pertany a la Plana del Vallès, i punt clau com a corredor natural, no es presenten dins del Pla Estratègic de l’any 2002 “ciutat del demà”, es comença a parlar de la dignificació d’aquest territori quan els antics assentaments militars, una zona catalogada com a zona verda, es va recuperar per a la ciutat després d’àrdues negociacions amb el Ministeri de Defensa, “un veritable pulmó per a la ciutat i un privilegi”, com afirmava l’any 2010 Cesar Arrizabalaga Zabala (exalcalde de Montcada i Reixac), i recordava que “dins de l’àrea metropolitana, és la major zona verda urbana protegida. Per a Montcada i Reixac és un veritable actiu que cobrarà més força a mesura que es desenvolupi la zona amb el projecte de nous habitatges”, es referia “amb el projecte de nous habitatges” a l’ARE MAS DURAN, una intervenció urbanística que regularia i permetria eradicar la proliferació d’activitats nocives i il·lícites i com a fita, protegir l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, salvaguardant el corredor natural entre Sant Llorenç i Serralada de Marina i Collserola.

La Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 30 de setembre de 2008 va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental, integrat dins del Pla Director Urbanístic, però arribem a l’any 2015, i apart de les mancances urbanístiques en Mas Duran, i en Can Pomada, ens trobem que a l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac tampoc es va avançar res, en contra, la degradació, i l’estat en que es troba actualment, fa que la gent continuí lluitant en la defensa d’aquest “privilegiat” territori i denunciant que l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac pateix dia rere dia agressions constants que degraden el territori, i pertorben la tranquil·litat, i posen en perill, l’estabilitat d’aus, rèptils, mamífers… que habiten en aquest “privilegiat” entorn.

Pla de Reixac

lallagosta 031

L’entorn natural agroforestal Pla de Reixac està situat al nord del municipi montcadenc, i de sempre aquest territori s’havia basat en l’agricultura, i la ramaderia: vinya, blat, patates, maduixes i arbres fruiters, i alguna granja, però a partir de 1917, Montcada i Reixac va patir una important industrialització arribant a ocupar el 70% de la població activa.

Tot així i la forta davallada de l’agricultura i la ramaderia, l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac aconsegueix arribar als dies d’avui mantenint els usos agrícoles en bona part del territori.

Tot i el fort creixement urbanístic, i quedar encerclat pels municipis de Ripollet, Barberà, Sta. Perpetua de la Moguda i La Llagosta, i trinxat per polígons industrials, el ferrocarril i l’autopista i amb els camps de cereals d’ordi, junt oliveres, ametllers, vinyes, i camps d’hortalisses, són l’aparador que avui dibuixen el paisatge.

Però més enllà de l’aparador de camps d’ordi, i del relleu suau d’aquests camps, dins d’aquest entorn natural agroforestal, veiem que darrera d’alguns revolts, ens trobem un munt d’abocadors, i trencant l’harmonia del paisatge ondulat de suaus carenes, ens trobem alguns usos marginals que degraden el territori: desguàs de vehicles, magatzem de terres…

L’extensió del Pla de Reixac és de 450 ha, i la major part del territori pertany a Montcada i Reixac, al seu interior podem trobar grans extensions ermes, bosquets lineals de Plàtans, els bosquets-illa de Pins, Ginestes…

Els torrents de Mas Duran i de la Riera Seca, i Rocamora, formen la xarxa hidrogràfica, i són torrents que sovint baixen secs, o s’alimentaven d’aigües del clavegueram, com és el cas del torrent de Mas Duran, al tram abans de la seva desembocadura al riu Ripoll, fora de l’àmbit del Pla de Reixac.

Sobre dades històriques, podem trobar algunes referències d’aquest territori relacionat amb al Camí Reial de Reixac-St. Cugat, però la seva memòria històrica més recent, i en la que es té més estudis realitzats va lligada a Mas Rampinyo, Can Rocamora, Ca n’Albinyana, La Piella, i encara que més apartat del territori montcadenc, podem trobar ben documentada l’ermita de Sant Antiga, que pertany a Sta. Perpetua de la Moguda.

“L’ocupació humana de Santiga és molt antiga, les restes de període prehistòric són molt abundants. S’han recuperat restes de ceràmica del neolític antic (VI – V mil·lenni aC), del bronze final (II – I mil·lenni aC) i l’enterrament del ferro – ibèric (s. VI – V aC) d’un jove guerrer ibèric inhumat amb armes i bagatges (llança, fletxes, espasa) que fa sospitar als especialistes de l’existència d’un poblat ibèric a l’entorn de Santiga.

Les darreres prospeccions arqueològiques han posat en valor les restes d’una vil·la romana sota l’edifici de la rectoria localitzada pels membres del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda als anys vuitanta i exposada de manera afeccionada”.

Pla Estratègic de Montcada i Reixac (2002)

Tot i que l’òrgan de participació no tracta estrictament temes relacionats amb el medi ambient, sí que es prenen decisions relacionades amb aspectes territorials i de medi ambient.

L’any 2002 tenen lloc les dues reunions del Fòrum dels ciutadans amb una participació de 200 i 150 ciutadans. Es creen posteriorment, les comissions tècniques (Economia, Territori i de les Persones) amb l’objectiu de participar en l’elaboració de propostes d’objectius i accions del Pla Estratègic, i també en la priorització de les propostes i línies estratègiques. En la comissió del Territori hi

participen 46 persones i se’n extreuen 101 propostes.

La Comissió Estratègica de Montcada i Reixac es divideix en tres Comissions Sectorials: Comissió Sectorial de les persones, Comissió Sectorial del Territori i Comissió Sectorial de l’economia. La seva funció és la d’impuls i seguiment dels projectes estratègics, captació d’informació qualitativa, potenciació de l’avaluació permanent, planificació…

“Document de referència per l’avaluació ambiental del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del Vallès Occidental”.

Planejament ARE-Mas Duran

Assegurar la connectivitat ecològica entre el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de Collserola, “…l’última oportunitat de connexió d’aquest connector amb el sistema fluvial del Besos i amb la Serra de Marina, si més no com a continuïtat de paisatge” i considerar la biodiversitat urbana en l’ordenació i conservar els elements d’interès natural i garantir-ne la qualitat i eradicar els paisatges altament degradats i mancats d’identitat. Ordenar acuradament els espais litorals i els fluvials, establir entorns de protecció paisatgística per aquells elements d’interès que ho requereixin i adoptar una solució que minimitzi els impactes sobre el paisatge, sobretot a la zona límit amb l’espai rural. Estudiar i minimitzar l’afecció que pot tenir el desenvolupament de l’ARE en el canvi del mosaic agroforestal, en la pèrdua d’horitzons orgànics i en general en l’entorn agrari. Efecte sobre la xarxa hidrològica, sobre el connector biològic, sobre el paisatge, el mosaic agroforestal i en general sobre l’entorn agrari, sobre el patrimoni arquitectònic i sobre els camins que travessen el sector.

Rocamora

plareixac 021

Amenaces i agressions al territori

varis 008

035

vial de connexió de la C17 a la C58

La construcció d’aquesta via al seu pas pel nostre municipi, únicament preveia el soterrament d’un tram de 200 metres lineals, justament al davant del barri de Can Pomada. Aquest vial provocaria la creació d’una nova barrera arquitectònica i trenca amb la continuïtat i amb l’objectiu de cosir territori, un condició irrenunciable que Montcada i Reixac va exigir, era que aquest vial estigues soterrat, i així es va projectar, per evitar perdre connexió amb el territori.

Usos de fangs procedents de l’EDAR

Som conscients que la utilització de fangs procedents de l’EDAR no és un conflicte d’ara, no és nou, i no obrim nosaltres un debat ja que aquest és un debat que es remunta molts anys enrera, i aquest conflicte ho podem considerar com un problema més que pateix l’Entorn Agroforestal Pla de Reixac, i no l’únic problema, i que potser abans es tindria que parlar de quin model volem d’agricultura al municipi de Montcada i Reixac, i perquè no hagi mal enteniment, ni crear alarma, aclarim que els usos de fangs de depuradores als camps de conreus està permès per la Conselleria de Medi Ambient, però creiem que és una pràctica que no és gens compatible, ni ara, ni dins d’una possible declaració de protecció de l’Entorn Agroforestal Pla de Reixac, i es tindria que apostar per una agricultura més sostenible i ecològica, i a més si considerem l’opinió de la legislació ambiental espanyola que considera “residu potencialment perillós” els fangs de depuradora. Segons les directives comunitàries “els fangs de depuradora son considerats residu perillós quan contenen substàncies tòxiques o quan no es poden utilitzar en l’agricultura”, coneixent antecedents de que s’ha fet servir fangs de depuradores sense control i sense tractar a l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, crear alarma, no, però l’Ajuntament des d’un Consell Consultiu caldria valorar aquest usos, i tenir un control més estricte amb aquest conflicte.

“Els fangs de depuradora tractats tenen que complir amb molts requisits: anàlisis previs del sòl, anàlisis periòdics de metalls pesat,…

La Generalitat reconeix que, tot i complir totes les normatives autonòmiques, estatals i europees, els fangs de depuradora tractats i utilitzats a l’agricultura, tendeixen a acumular metalls pesats en els sòls, contaminació que va a parar a les aigües superficials i subterrànies”.

Fa uns mesos (abril 2015) ens vam posar en contacte amb els tècnics de Medi Ambient Montcada i Reixac, per aclarir uns dubtes que teníem, ja que fent una de les inspeccions a l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac vam trobar una pila de fang procedent d’una EDAR a un indret on sovint s’aboquen terres i ferms.

El primer pas va ser esbrinar si aquests fangs provenien de l’EDAR, i el segon pas, esbrinar si l’Ajuntament de Montcada i Reixac tenien constància d’aquesta pila de fangs, i si tenien constància que aquest espai es fa servir de magatzem de fangs.

Des de Medi Ambient Montcada i Reixac, els tècnics van comentar que ells no tenien constància d’aquests fangs.

Dies desprès descobrim un camp de cultiu al camí de Ca n’Albinyana on s’havien abocat aquests fangs.

Via twitter vam obtenir resposta de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i ens comentaven que l’any 2014 es van aplicar biosòlids (aplicació al sòl) a Montcada i Reixac, amb el tractament adient i que si teníem més dubtes, ens adreçaven a una adreça electrònica per atendre’ns: aca@gencat.cat

Indagant per la xarxa, buscant informació de l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac ens podem trobar amb un article d’un portal de notícies a Internet que menciona un conflicte mediambiental l’any 2000 en Montcada i Reixac, relacionat amb els fangs de depuradores: (vilaweb 13/12/2000):

El Pla de Reixac, a Mas Rampinyo, ha estat novament objecte d’abocaments de fangs procedents de depuradores d’aigües residuals, com a l’abril de l’any 2000. En aquella ocasió, els residus no estaven tractats, però ara s’han llençat desprès de rebre el tractament que els fa innocus i adients per a usos agrícoles, tal i com posen de manifest les certificacions aportades per l’empresa que ha dut a terme els abocaments. Amb tot, l’Ajuntament ha indicat que no es tornaran a repetir aquestes actuacions fetes sense permís municipal. El consistori ha obtingut de l’empresa responsable dels abocaments la promesa que no tornarà a dur fangs a Montcada i Reixac. A més, a instàncies de l’Ajuntament, la problemàtica ha arribat al Parlament de Catalunya a traves del grup del Partit dels Socialistes – Ciutadans pel Canvi.

A part del consistori, el grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac ha mostrat també la seva preocupació per l’abocament de fangs de depuració al Pla de Reixac”.

Font i enllaç article: vilaweb.cat

La Romeria del Rocío

Montcada i Reixac acull La Romeria El Rocio, organitzada per la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), des de l’any 2001 a Mas Duran gràcies a la decisió de l’ex-alcalde de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga, i aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, i la ex-consellera de Benestar i Família, Irene Rigau, i representants de la FECAC, que van signar l’any 2002 al Palau de la Generalitat, un conveni per cedir l’espai per a la celebració de la festa.

Per la seva banda, l’ex-alcalde de Montcada i Reixac, el socialista César Arrizabalaga, avançava que els Ajuntaments de Ripollet i Montcada i Reixac estaven elaborant juntament amb la Generalitat i l’Incasòl un Pla Especial per determinar els usos dels terrenys de l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, i va dir que els veïns podien estar tranquils perquè l’espai militar “el Polvorí” es preservaria com a zona verda.

L’Espai que acull la Romeria de Rocio, una zona inundable del torrent de Mas Duran, és popularment conegut com “El Polvorí” a conseqüència d’una explosió el 6 de juny de 1950. Aquest indret va pertànyer a l’exèrcit espanyol des del 1930 fins al final de la dècada dels 90 en què els terrenys van ser adquirits per l’Incasòl i van ser enderrocades les edificacions. Abans i una vegada abandonat per l’exercit, el Polvorí va estar okupat per el col·lectiu Gos Blanc durant l’any 1995 i 1996.

Des de l’any 2001, any que arriba la Romeria del Rocio a Montcada i Reixac, que anys abans es feia a Sta. Perpetua de la Moguda, cada any finalitzada la Romeria del Rocio l’indret es deixava ple de brutícia i deixalles, i a conseqüències d’aquest mal ús de l’espai i veient la degradació de l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, les queixes del veïnat de Mas Duran i Ripollet cada any han anat en augment, fins a dia d’avui, que gràcies a la pressió veïnal i un govern que mostra més seny que l’anterior, possiblement aquest territori recuperi la dignitat i es tracti amb el respecte que es mereix.

Més informació:

L’empremta de la Romeria: miedoambientemir.com

L’empremta de la Romeria II: miedoambientemir.com

expedient sancionador a la FECAC : obrimvies.com

Abocadors il·legals

Durant el 2014 i 2015 l’aparició de nous abocadors demostra que, malgrat l’esforç, temps i diners empleats per l’eradicació dels abocadors il·legals, el problema continua patent, i en especial en varis llocs on s’han pres mesures preventives per evitar l’aparició de nous abocadors.

Punts conflictius: Torrent Rocamora “el Polvorí”, Camí de Ca n’Albinyana (entorns desguàs Rocamora fins la riera Seca), entorns pròxim i accés a Can Rocamora des de Mas Duran i la n-152a, entorn de l’Ecoparc2…

ECOPARC2

L’Ecoparc2 de Montcada i Reixac és un equipament ambiental que es dedica a tractar de manera integral els residus de l’àrea metropolitana de Barcelona, aprofitant els residus municipals orgànics i indiferenciats (contenidors marró i gris) a través de diversos tractaments, com la selecció de materials reciclables, el compostatge i la metanització.

L’ECOPARC2 des de la seva posada en funcionament ha viscut al voltant de la polèmica, i el veïnat de Mas Duran (Montcada i Reixac), Ripollet, Sta. Perpetua i La Llagosta continuen denunciant les pudors que provenen de l’ECOPARC2.

Una de les polèmiques més sonades va ser el tractament de residus que provenien de l’abocador clausurat de la Vall de St. Joan, del massís del Garraf, tancat l’any 2006, a l’ECOPARC2 es va realitzar l’embalatge dels residus que van anar a parar a la cantera de la Vallençana.

Un breu comunicat de premsa emès pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat confirma que al 2011 es van superar els nivells establerts de contaminació per formaldehid, substància al·lèrgica, irritant i cancerígena, a l’Ecoparc 2. La nota de la Generalitat dóna validesa així a l’estudi fet pels investigadors de la Universitat Rovira Virgili i concreta que l’origen del contaminant eren “focus emissors de la planta que utilitzaven biogàs com a combustible”. Explica que des de la Direcció General de Qualitat Ambiental es va exigir a la planta “un pla de vigilància i mesures concretes per solucionar el problema, que havien de ser operatives en un període de 6 mesos” i que després d’aquest episodi “els nivells d’aquest contaminant tornen a ser baixos i dins els límits legalment establerts. L’últim control realitzat estableix que els valors de formaldehid són 100 vegades inferiors als mesurats en el període 2010-2011”.

L’ombra dels voltors sobre el Pla de Reixac

El planejament urbanístic qualificada part de l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac com zona d’equipaments públics i privats, per la seva situació geogràfica i pel “baix” valor dels terrenys, per exemple, hi havia alguna finca objecte de desig per part d’alguns inversors que ja oloraven la possible requalificació dels mateixos.

Com mostra d’aquesta amenaça al territori, dos titulars:

Un promotor planeja un compleix lunar en Montcada i Reixac

Lavanguardia.com

Eurovegas

8tv.cat

Altres agressions i usos marginals

– Magatzems de vehicles (tallers, vehicles d’obra…).

– Desguàs de vehicles.

– Circulació de vehicles a motor (trànsit de vehicles voluminosos…).

– Caça furtiva.

– Magatzem i moviments de terres.

– Barraquisme i hortes il·legals.

– Degradació de les zones d’esbarjo (Parc de la Llacuna, laveu.cat).

– Contaminació de les aigües i el subsòl.

– Ús de vehicles a motor fora pista motocross.

– Ús de BTT per senders i corriols, circuits improvisats per descens BTT.

– Degradació Patrimoni Històric: Ca n’Albinyana, Rocamora…

– Vehicles abandonats.

– Flora: Eliminació plantes invasores.

– Fauna: Plagues de conills.

– Incendis Forestals.

058 (2)

Maig23 090

castell sta pepa 040
Estudis i documents relacionats amb el Pla de Reixac

 Estudi d’Ordenació amb criteris paisatgístics, Anna Zahanora

google.es

Estudi destaca l’alt valor estratègic del Pla de Reixac

vilaweb.cat

Un estudi detecta l’existència de nombrosos rapinyaires nocturns al Pla de Reixac.

elpuntavui.cat

Premsa/Blocs

Observacions abocadors i degradació Pla de Reixac

miedoambientemir.cat

Els pagesos demanen ajuda per fer front a la plaga de conills.

laveu.cat

Pla de Reixac: Ramiro Moldes va mostrar la predisposició de l’Ajuntament de Ripollet per “participar en un pla estratègic que ajudi a preservar el Mas Duran, una de les zones verdes més importants per al nostre municipi”.

laveu.cat

El Grup de Medi Ambient s’oposa a que l’Eurovegas es faci a Montcada

laveu.cat

La Plataforma Salvem el Pla de Reixac proposa que es declari zona natural protegida

laveu.cat

El Parc de la Llacuna estrena font i noves papereres

laveu.cat

Fonts consultades.

cesararrizabalagazabala.blogspot.com

vilaweb

Ajuntament de Montcada i Reixac

Montcada Confidencial

Document ARE Mas Duran

“Miedo Ambiente” MiR

Plataforma Salvem Gallecs

“Cita capçalera: declaracions a de l’ex alcalde socialista César Arrizabalaga l’any 2009”.

Entitats d’interès relacionades amb l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac:

Plataforma Salvem el Pla de Reixac: facebook.com

Plataforma Vallès Net: facebook.com

Associació de fauna mediterrània Faumed (Ripollet): facebook.com

Grup Medi Ambient Montcada i Reixac/Ecologistes en Acció: facebook.com

 

Nota: Aquest diagnòstic està pendent de noves aportacions, i amb aquestes anirem actualitzant la informació.

Si voleu aportar més informació, suggeriments…: obrimvies@gmail.com

oip

 

Un pensament sobre “Diagnòstic Pla de Reixac

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s