Collserola, un territori en transformació.

Parc Natural de Collserola (Montcada i Reixac)

Montcada i Reixac, Boira novembre 2015 (9)

El Parc Natural de la Serra de Collserola ha estat gestionat des de l’any 1987, en el marc d’un Pla especial de  protecció i, a partir del 2010, ha vist refermada i consolidada la seva dimensió ambiental amb la declaració de Parc Natural, amb el seu propi Estatut que regula l’organització, les finalitats i el funcionament del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola com a entitat pública.

La declaració de parc natural, a banda de delimitar definitivament l’espai de la superfície protegida, també implicava la incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola, el qual ha estat impulsat durant 23 anys per l’administració local (Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). A banda dels recursos econòmics que aporta, aquesta incorporació reforça la gestió del Parc, atès que la Generalitat és l’administració ambiental de Catalunya d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya, amb competències no sols sobre la gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya, sinó també sobre la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.

Amb la  declaració de parc natural suposa reforçar l’objectiu de conservació enfront de la protecció merament urbanística. Tanmateix, això no implica que quedin derogats tots els instruments urbanístics o territorials amb incidència sobre la serra de Collserola, com és el cas del Pla General Metropolità (PGM).

Altres aspectes que reforcen la gestió del parc de Collserola amb la declaració de parc natural són la protecció penal davant de conductes il·lícites i d’infraccions administratives; la declaració d’utilitat pública i drets d’adquisició preferent de tots els terrenys afectats a efectes d’expropiació, no solament de les obres i actuacions previstes; i la possibilitat que l’òrgan de gestió del parc natural emeti informe preceptiu previ a l’atorgament d’autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions naturals, a l’interior o a l’exterior de l’espai protegit i que poden afectar-lo.

L’any 2013 es configura la Comissió Institucional de redacció del Pla, on hi són representades totes les entitats del territori: Generalitat de Catalunya, Àrea de Metropolitana de Barcelona (AMB), Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments amb territori al Parc.

Finalment, el mes de desembre de 2014, la Comissió aprova l’Avanç de Pla Especial, un document que recull els principals objectius i les línies mestres que haurà de tenir el definitiu Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat).

A partir de la diagnosi de l’estat actual del Parc, el document assenyala nou objectius principals:

 – Ecologia i preservació de la biodiversitat: mantenir i millorar les condicions ambientals del parc que inclouen els factors biòtics i abiòtics, la conservació de la biodiversitat, dels habitats i dels processos ecològics.

 – Espais perimetrals: millorar les condicions de les vores del parc per tal de disminuir els riscos, assegurar la connectivitat ecològica amb els espais lliures de l’entorn, facilitar l’accessibilitat dels usuaris al parc i corregir el caràcter suburbà d’aquests espais.

 – Model d’ús social: gestionar de forma sostenible l’ús social del parc dins del context metropolità, incidint en l’ús i el foment d’energies netes.

 – Les activitats de valorització dels recursos naturals: Mantenir i adequar les activitats d’aprofitament dels recursos naturals i fomentar l’economia verda.

 – Serveis ecosistèmics: conèixer i valorar els serveis ecosistèmics, aprofundint en la recerca de Collserola com a espai de coneixement.

 – Patrimoni: Mantenir i millorar el patrimoni arquitectònic, històric i cultural.

 – Paisatge: Modular convenientment el paisatge i minimitzar els impactes.

 – Model de gestió: establir un règim de gestió activa i obert a la col·laboració público-privada.

 – Instrument de regulació:  apostar per un instrument de regulació obert, flexible i adaptable a la realitat canviant del territori i la societat.

Aquests objectius es concreten en vint-i-una línies estratègiques.

Collage Collserola

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

El Consorci és un ens consorci al públic, de caràcter local i de naturalesa associativa i institucional, i està integrat per les institucions següents: la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, l’Ajuntament del Papiol, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, l’Ajuntament de Molins de Rei, l’Ajuntament de Montcada i Reixac, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i l’Ajuntament de Sant Just Desvern, que regeixen per l’Assemblea General, l’òrgan suprem de deliberació i decisió del Consorci

Consell Consultiu

El Consell Consultiu és l’òrgan de caràcter consultiu on s’integren els sectors socials, acadèmics, culturals, professionals, econòmics i entitats privades sense finalitat de lucre, que persegueixin finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci.

Vall de Can Tapioles, novembre 2015

Diagnòstic del Territori

La transformació: de la marginalitat a la recuperació de l’entorn.

Dins del municipi de Montcada i Reixac, Collserola viu una important transformació del territori des de l’any 2012, any que es va començar l’enderroc de les barraques i hortes il·legals que ocupaven bona part d’aquesta serra.

Des d’aleshores, s’han enderrocat i netejat una bona part del territori afectat per aquest usos marginals, com és el cas del torrent del Cargol a la Vall de Can Tapioles (la vall que ens condueix al Cementiri de Cerdanyola), la Vall de Quatre Camins (situada entre la pedrera de les Pissarres de Lafarge i la Bòbila de Can Cuiàs, on també es va fer tasques d’enderroc) i l’entorn del Turó de Montcada situat  al marge de la C58 (porta de Can Cuiàs).

Aquests enderrocs de barraques i hortes il·legals, i la neteja d’abocadors il·legals es preveu que finalitzin durant l’any 2016, mentrestant, i motivades per situacions diverses, encara hi ha gent que es neguen ha abandonar les parcel·les ocupades.

Barraques Turó de Montcada

Turó de Montcada: la “Gestió integral del Turó de Montcada al Parc Natural de la Serra de Collserola al terme municipal de Montcada i Reixac”

A la part més pròxima a Terra Nostra, el turó de Montcada també viu una important transformació, en especial a la Pedrera de les Calcàries, on s’està omplint abocant terres que provenen de les obres del TAV i la L9 i L10 del Metro de Barcelona. També la part més al nord del turó està sumes a un projecte que ha consistit en una sèrie d’actuacions puntuals i lineals, la suma de les quals donen una continuïtat i una coherència al conjunt. Aquestes actuacions han consistit bàsicament en treballs d’esbrossada i neteja de bosc i espais fronterers, moviments de terres per arranjament dels camins i rebaix de la bassa per amfibis, neteja i arranjament morfològic de la porta de Parc al carrer Reixac amb la col·locació de senyalítica i bancs i taules per al pícnic, l’arranjament de la Font de la Mitja Costa i la seva àrea adjacent també amb bancs i taules, col·locació de bancs-gabió en indrets adients per al descans, creació d’un mirador panoràmic del Besos, actuació en l’esplanada superior per tal de crear una barrera de protecció enfront a caigudes de pedres i roques de les parets verticals que donen a l’esplanada, tancament per raons de seguretat de tres camins privats amb tanca metàl·lica tipus omega, col·locació d’elements de senyalització i d’informació…

Tot un seguit d’actuacions disperses, de petita escala, però en un àrea molt gran.

Del projecte inicial l’únic element que ha sofert una modificació significativa ha estat la ubicació de la bassa per amfibis, que es va desplaçar de la seva ubicació original al costat de la Font de la Mitja Costa, en el mateix indret, però en una cota inferior. La raó d’aquest canvi d’ubicació és que la bassa quedés millor resguardada i protegida física i visualment, procurant refugi i tranquil·litat als animals residents i ocasionals, conservant i recuperant l’abeurador existent i així com evitar el màxim possible el vandalisme dels passavolants. Aquesta modificació d’emplaçament va ser també aprovada per l’Ajuntament.

Malauradament dins de la transformació del Turó de Montcada el sector de la pedrera de les pissarres, una explotació en actiu actualment per part de Lafarge, ara per ara, no entra en el marc del present projecte “Gestió integral del Turó de Montcada al Parc Natural de la Serra de Collserola al terme municipal de Montcada i Reixac”.

Aqüeducte Vall de Can Tapioles, Collserola

Punts Crítics

“Consideren  Punts Crítics aquells llocs on ens trobem abocadors il·legals,  llocs que s’han degradat per l’abandonament del territori, llocs on es fan usos pocs respectuosos amb el medi ambient i l’entorn ja sigui urbà o rural i llocs on pateix una gran afluència de vehicles a motor, bicicletes i/o persones…”

 Dins del Parc Natural de la Serra de Collserola, apart dels abocadors que ens podem trobar al turó de Montcada,  i l’alteració del paisatge degut a la desmesurada  presència de barraques, un punt crític és per exemple el que trobem a l’inici del Camí de la Serra de na Joana, lloc de pas del sender de gran recorregut GR 92 i el PRc 35,  en aquest indret ens podem trobar abocadors de tot tipus de deixalles que s’acumulen des de fa molt temps al marge del camí, però sense anar molt lluny també ens podem trobar d’altres abocadors i deixalles als camins que donen accés a la serra des de la urbanització Zona XXI (Terra Nostra).

Per part del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el pas barrat del Camí de la Serra de na Joana es va traslladar  al principi del camí per evitar l’accés de vehicles, i també es va tallar l’accés al Parc des de la urbanització, amb l’objectiu d’eradicar aquest punt crític.

Coll de Montcada

La carretera d’Horta que transcorre per dins del Parc és un altre punt crític, tant per l’alta afluència de vehicles a motor que utilitzen aquest vial d’accés i sortida de la ciutat de Barcelona, com per altres conflictes, com és el cas de l’abandó i crema de vehicles, suposadament robats, i  pels abocaments  que sovint apareixen al llarg del seu recorregut en diferents punts, des del Coll de la Ventosa al Coll de Montcada.

Can Cuiàs, Collserola

El Parc de Can Cuiàs, on ens trobem l’àrea d’esbarjo de Les Basses i l’àrea d’esbarjo del Fondal, també ho afegim al catàleg de punts crítics, ja que sovint ens poden trobar deixalles escampades, algunes llençades per alguns brètols i d’altres per bestioles que busquen menjar a les papereres i escampen les bosses de brossa, i/o les deixalles són escampades pel la força del vent. Eradicar aquest incidència que es repeteix molt sovint amb les papereres del Parc de Can Cuiàs, i també a les àrees d’esbarjo de Terra Nostra i la Font de Mitja Costa, passaria per substituir les papereres per altres models que evitin que les deixalles s’escampin pels motius que comentem, o eliminar-les, que seria el més apropiat, ja que per lògica, parlem d’un entorn natural, un bosc, i al bosc no tenim que deixar cap tipus de residu, i menys llençar-lo a qualsevol lloc encara que això alguns brètols no ho tenen gens clar.

L’accés al Parc de Can Cuiàs, des de la barriada de Can Cuiàs, és un altre “punt crític” per motius de salubritat, ja que s’utilitza per deixar fer les necessitats dels gossos. Això ens mostra altre exemple de la poca consideració i respecte d’algunes persones amb el resta d’usuàries i amb l’entorn natural.

L’altre porta d’accés al Parc de Can Cuiàs la trobem a l’escola bressol del Camí del Bosc, aquí també apareixen molt sovint deixalles escampades al llarg del camí, i també on a vegades apareixen deixalles és a l’accés al Parc des del polígon industrial de Can Cuiàs.

Zona 21 (Terra Nostra)

Montcada i Reixac a finals dels 60 i principis dels 70 va esta sotmesa a una forta pressió urbanística, el creixement demogràfic comportava la necessitat de trobar habitatge i a conseqüència es van produir construccions fora de tot control. Una bona part de l’actual Montcada es va configurar d’aquesta forma i encara avui en patim les conseqüències. La modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) al sector est de la zona 21 de Terra Nostra, aprovada el març de 2004, amb l’objectiu de reconèixer com a sòl urbà un àmbit on no s’hi podia construir, donat el grau de consolidació de l’edificació existent, l’Ajuntament va decidir promoure una actuació urbanística per assolir uns nivells adequats d’urbanització i sòls públics.

L’Ajuntament de Montcada i Reixac, amb l’alcalde César Arrizabalaga Zabala va aprovar la constitució d’una Comissió estratègica per al seguiment del desplegament de la unitat d’actuació número 2 del sector est de la Zona 21 de Terra Nostra, com a òrgan participatiu d’anàlisi i seguiment dels treballs de desenvolupament dels projectes d’urbanització i reparcel·lació, la comissió presidida aleshores pel president de l’Àrea de Política Territorial, Jordi Climent (PSC), aquesta comissió l’integraven un portaveu de cada grup municipal (ICV-EUiA, CiU, PPC i ERC), un representant de l’Associació de Veïns Zona21 – Terra Nostra, un representant dels veïns no associats i un altre dels carrers Canigó i Molina (ubicats a la zona afectada), així com el director de l’Àrea de Política Territorial, com a ponent, i la cap del Servei d’Urbanisme i ordenació territorial, com a secretària.
L’objectiu d’aquesta comissió era fomentar el diàleg i la participació dels veïns i veïnes per tal de consensuar i millorar el desenvolupament urbanístic d’aquesta unitat d’actuació de la Zona 21 de Terra Nostra, que a la vegada era un dels objectius prioritaris del mandat del Govern Socialista, per respondre les inquietuds respecte a l’aprovació i futura gestió dels projectes que l’Ajuntament els va presentar al veïnat de la Zona 21.
Per altre part la direcció general de Carreteres de la Generalitat va fer efectiva la cessió d’un tram de l’N-150 al consistori de Montcada, una demanda feta fa més de dos anys, amb l’objectiu d’urbanitzar-la de nou i convertir-la en una via urbana. Es tracta del tram comprès entre la connexió amb la C-17 i el límit amb Ripollet, a la zona de Redosa, i la cessió també permetrà desencallar la transformació del barri de Terra Nostra, que volia incloure una futura urbanització de la riera de Sant Cugat i de la mateixa carretera. Amb l’actuació també es vol millorar, amb noves rotondes, els accessos i les sortides del barri per l’N-150 i fer una connexió amb el Casino de Terra Nostra. També es faran actuacions per millorar la seguretat de l’N-150; així, es crearan passos de vianants amb semàfor i s’adequaran les parades d’autobús. La urbanització de la via també permetrà avançar en el projecte de millora del polígon industrial de Can Cuiàs.

Contaminació Lumínica

Altres observacions:

Contaminació lumínica.

La proximitat de la ciutat i el pas de vials per Montcada i Reixac protegit de la Serra de Collserola, com la C-58, l’AP-7 la N-152 i la N-150 (carretera Terrassa),  són els focus de contaminació lumínica més greus que afecten a l’entorn natural, apart dels que són produïts pel mateixos vehicles que circulen.

Unes de les solucions, encara que no arriba a eradicar el problema, és la reducció de la contaminació  lumínica produïda per l’enllumenat de les vies de trànsit de vehicles a motor, per exemple aplicant una mesura d’estalvi energètic anul·lant faroles (3×1) i la prohibició de la llum llarga en aquestes vies (C-58 i N-152).

Una altra queixa per la contaminació lumínica, encara que és fora de l’àmbit del Parc Natural de Collserola,  es fa des del veïnat de Terra Nostra, aquesta contaminació lumínica que es denúncia és produïda per uns cartells lumínics publicitaris situats en la carretera de Terrassa. D’altra cartell lumínic publicitari és a la porta del polígon Can Cuiàs.

serp Atropellada

N-150: el trànsit rodat de vehicles a motor.

El perill que ocasiona el trànsit rodat dels vehicles a motor per aquesta via, sobretot a la nit, posa en perill a la fauna que transita i/o habita en aquest espai: serps, gripaus, conills, eriçons i senglars, aquests són els que més sovint pateixen els atropellaments, que en alguns casos es poden evitar ja que majorment  són deguts a la proximitat de la vegetació, aquesta en ocasions envaeix la calçada, i apart de ser un perill per a ciclistes i conductors de motocicletes, és un perill per la fauna, ja que els despista envaint la calçada, i d’altres, inevitablement, moren creuant la carretera.

Reduir la velocitat, i informació de perill de fauna  salvatge (a la C 58 hi ha cartells) i que es netegi més sovint els marges de la carretera potser són mesures que evitarien la mort per atropellament de molts sers vius.

Coll de Montcada.

El coll de Montcada té varies funcions importants, com és l’accés al polígon industrial de Can Coll, l’entrada a la zona XXI (Terra Nostra) i l’entrada al cementiri.

Malauradament la transformació que ha patit aquest entorn durant aquests últims anys no han eradicat les mancances en aquest territori, creiem que no s’ha fet prou per dignificar-lo, i és en aquestes mancances on puntualitzem a continuació aportant una observació.

El Coll de Montcada és un punt on transiten molts senderistes i ciclistes per connectar des del Vallès o Barcelona amb la serra de Collserola, és un punt de pas del GR 92 i el PRC 35, i porta d’accés al turó de Montcada i la Serra de na Joana, i en aquest entorn el seu ús en un futur es tindria que interpretar d’una manera en que s’eviti els assentaments (barraquisme) i altres usos agressius amb el territori (abocadors, deixalles escampades als marges de la carretera, animals morts…), per exemple, per dignificar aquest territori una opció és crear un punt de trobada i d’estada (zona d’esbarjo) amb plafons informatius d’itineraris. Estudiar la possibilitat de crear una zona d’hortes d’esbarjo, aparcament, font d’aigua, i en el encreuament (coll de Montcada) pas de vianants.

Habilitar un corredor entre el Coll de Montcada i la carretera del cementiri (camí paral·lel a la carretera) per vianants en el tram que segueix els itineraris GR 92 i PRC 35, i estudiar, en cas que el projecte que es volia fer amb la construcció del carril VAO no s’hagi redactat, projectar la passarel·la de vianants i fauna per sobre de la C-58, i el corredor de Fauna de la Vall de Can Tapioles (túnel de la riera del Cargol sota la C-58).

Per altra banda, potenciar la funció que té aquest coll com a corredor entre la serra de Collserola i les Planes del Vallès (Pla de Reixac).

Riera de St. Cugat

Riera St. Cugat: encreuament amb la N-150.

Aquí ens trobem un espai complicat si ho considerem com una porta d’accés al Parc Natural de la Serra de Collserola des de Montcada i Reixac, ja que donar una continuïtat seguint el torrent fins a Cerdanyola sense envair el llit del torrent no és viable,  ja que creua la línia FFCC i aquesta impossibilita la continuïtat, per altra part i degut a les crescudes i el perjudici que pot suposar la invasió  d’un trànsit de bicicletes i persones pel torrent, descartem la continuïtat seguint el curs d’aquest.

L’accés al Parc Natural de Collserola i el camí per continuar fins Cerdanyola és pot fer seguint una pista forestal que neix a la mateixa carretera, aquesta pista forestal ens condueix de nou a la Riera de St. Cugat tot just desprès travessar una hípica.

Encara les impossibilitats que ens ofereix l’entorn per donar una continuïtat, caldria considerar-lo com una  zona de transició entre els dos municipis i assegurar un camí creuant el pont de la riera, i un pas per creuar la N-150 (per exemple un pas de vianants).

035

 Pedrera de les Pissarres (Lafarge).

La pedrera de les pissarres, és una explotació en actiu actualment per part de Lafarge situada sota el Turó dels Quatre Pins, però en aquesta no es realitzen tasques d’extracció de terres, més bé s’utilitza com magatzem de terres. Recentment des de l’Observatori Territori i Medi Ambient vam cridar l’atenció a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, mitjançant les xarxes socials, ja que vam trobar un abocador de sacs de runes.

Aquests sacs de runes van ser retirats per Lafarge a petició del propi Consorci, i de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i l’empresa es va excusar dient que va ser una errada, però no és el primer cop que tenim constància de que s’han abocat terres brutes (amb restes de plàstic, llaunes…) que provenen d’obres, o per exemple s’ha dipositat materials com quitrà, encara que des de la direcció de la planta de ciment ho hagin negat en alguna ocasió. (pendent d’ampliació)

mòbil 17N 038

Patrimoni Històric

“Amb l’enderroc de barraques i hortes il·legals del turó de Montcada ha quedat al descobert pous i mines d’aigua, i en un estat precari queda en peu una barraca de pedra seca, testimoni aquest patrimoni dels anys en que el cultiu de secà, vinyes i cànem s’estenia més enllà de Montcada i Reixac”.

A part de fomentar el patrimoni històric industrial de Can Cuiàs, cal fomentar i recuperar el patrimoni cultural del paisatge de l’aigua (elements relacionats amb l’agricultura que han aparegut amb l’enderroc de les barraques: feixes, pous, mines, fonts, basses…) i en cas de no estar presents, catalogar-los dins dels cens patrimonial històric de Montcada i Reixac i dignificar-los.

Protegir i fomentar el coneixement de l’aqüeducte de la Vall de Can Tapioles, i el torrent del Cargol, com elements d’interès paisatgístic, històric i cultural.

Més informació

Parc Natural de Collserola: parcnaturalcollserola.cat

Pla Especial: amb.cat

Estatuts: parcnaturalcollserola.cat

Consell Consultiu: parcnaturalcollserola.cat 

Declaració Parc Natural: parcnaturalcollserola.cat

Retalls de premsa:

La neteja al Turó i al Torrent d’en Tapioles avança segons la previsió

21/12/2015 laveu.cat

Retirada una línia elèctrica situada sota el passeig de les aigües

03/12/2015 diba.cat

Barraques a Montcada. Els invisibles es fan visibles

28/11/2014 lesaltresveus.cat

Observació del Territori: Can Cuiàs, Coll de Montcada, torrent Bosc Llarg

21/11/2014 miedoambientemir.cat

Recuperació paisatgística del Torrent de Can Tapioles i la Vall de Quatre Camins

20/11/2014 miedoambientemir.cat

El 19 d’octubre de 2010 el Govern declara la serra de Collserola parc natural.

31/12/2010 territori.scot.cat 

Collserola restringirà les activitats nocturnes al parc per no perjudicar la fauna

6/6/2014 btv.cat

Un ramat d’ovelles reforçarà el dispositiu de prevenció d’incendis forestals del Parc

30/12/2011 laveu.cat

Informació d’interès

Cartografia dels hàbitats del Parc Natural de Collserola (escala 1:10.000)

ub.edu.cat

Documentació de l’avanç del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge (PEPNat)

amb.cat

El paisatge vegetal de la Serra de Collserola

collserola.org

Amfibis, rèptils i mamífers

asgalanthus.org

Diagnosi ambiental de la biodiversitat de vertebrats del Parc de Collserola

parcs.diba.cat

Memòria Gestió

2012: parcnaturalcollserola.cat

2013: parcnaturalcollserola.cat

2014: parcnaturalcollserola.cat

Més informació del parc:

  • (1) Serveis Tècnics del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
  • (2) Centre d’Informació del parc

Ctra. de l’Església, 92 (Ctra. de Vallvidrera – St. Cugat, km 4,7)

08017 Barcelona

(1) Tel. 93 280 06 72 / Fax: 93 280 60 74

(2) Tel. 93 280 35 52 / Fax: 93 280 60 74

a/e: ci@parccollserola.net

  • Can Coll, Centre d’Educació Ambiental (1)
  • Centre de Documentació i Recursos Educatius (2)

Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2

08290 – Cerdanyola del Vallès

(1) Tel. 93 692 03 96 / Fax: 93 580 76 54

a/e: cancoll@parccollserola.net

(2) Tel. 93 692 29 16 / Fax: 93 580 76 54

a/e: cdre@parccollserola.net

  • Estació Biològica del Parc Natural de la Serra de Collserola

Camí de Can Balasc, s/n

08017 Les Planes (Barcelona)

Tel. 93 590 05 66

Tel. 93 280 06 72

a/e: ejordi@parccollserola.net

Entitats d’interès

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)

collserola.org

Entitats membres de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:

Agrupació en Defensa de l’Entorn ALNUS – Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern, Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola Costa i Llobera, Associació de Veïns de Montbau (Barcelona), Els Caminaires de Pompeia (Barcelona), Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius – Ecologistes de Catalunya, Associació Cerdanyola Via Verda, Col·lectiu Agudells – Ecologistes en Acció (Barcelona), Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), Depana – Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, El Senglar Verd de Vallvidrera, Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat (FAV Sant Cugat), Federació Ecologistes de Catalunya, Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat – Ecologistes de Catalunya, Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra (Sant Cugat), Plataforma contra el túnel d’Horta, Platafoma Popular contra el Pla Caufec…

 Fonts consultades:

Parc Natural de Collserola

La Veu Montcada

Ajuntament de Montcada i Reixac

“miedo ambiente” Montcada i Reixac

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)

– Diagnòstic pendent d’ampliació.

– si teniu suggeriments, precs o preguntes:  

A/e: obrimvies@gmail.com

twitter: @Observa_MiR

facebook: Territori Medi Ambient Montcada i Reixac

 

Observatori Territori Medi Ambient

Montcada i Reixac

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s