Observant la Montcada Fluvial

“Hem d’eradicar la proliferació d’aquestes construccions perquè, malauradament, suposen una greu degradació de l’entorn fluvial”. 

Judith Mojeda (PSC), regidora de Medi Ambient 2011-2015. Declaracions recollides de La Veu Montcada (21/11/2013) sobre les barraques i hortes il·legals al riu Ripoll.

1. riu Besòs

Montcada i Reixac té el privilegi de ser un municipi on els cursos fluvials dominen el paratge rural i urbà, com són el riu Besòs i el riu Ripoll, i a més, al estar situada en un congost i rodejada de serres també compte amb una xarxa de rieres i torrents, alguns amb un valor afegit perquè aquests creuen entorns naturals d’un alt valor natural i paisatgístic, com per exemple el torrent de Reixac o el torrent de la Vallençana, que des de la Serralada de Marina baixen les aigües fins el riu Besòs, i en el Pla de Reixac ens trobem amb el torrent de Mas Duran que desemboca al riu Ripoll, i el torrent de Rocamora i la Riera Seca que desemboquen al riu Besòs, i que normalment s’omplen només d’aigües pluvials. Baixant de la Serra de Collserola, apart d’alguns torrents ja dins de la trama urbana, com és el cas del torrent del Bosc Llarg, en Can Cuiàs, dins dels límits protegits com Parc Natural ens trobem el torrent del Cargol, aquest baixa les aigües de la Serra de Collserola, però una vegada que arriba al Polígon Industríal de Can Cuiàs passa a ser part del clavegueram. Les aigües d’aquest torrent no arriben a desembocar al riu Besòs ja que són recollides per un col·lector d’aigües residuals.

Malauradament, aquest privilegi, el tenir un bé natural a tocar de la porta de casa, mai ha sigut objecte de desig pels governants de Montcada i Reixac, els rius que travessen el municipi mai han sigut tractat com vertebra de cohesió del territori, sinó més bé sempre han sigut tractats com barreres de cohesió urbana i com part del clavegueram del municipi.

Si fem memòria, i no cal molta, algunes recordem allò que algunes persones deien: el riu Besòs és la claveguera del Vallès!.

2. riu Besòs, 21.III.2010

Diagnòstic Rius.

Per centrar-nos en el diagnòstic de l’estat dels rius, torrents i rieres farem un seguiment aigües avall, per exemple, el riu Ripoll des dels límits amb Ripollet fins trobar-se amb el riu Besòs, o el torrent de la Vallençana des del Coll de la Vallençana fins el riu Besòs.

Encara que fem alguna referència a l’estat de les aigües, i fem menció a incidències que han contaminat les aigües, aquest “diagnòstic rius” ho centrem en l’observació del paisatge,  tot així trobarem un apartat dedicat a l’estat de les aigües i varis enllaços per omplir-nos de més informació.

3. Riu Besòs 24,III,2015

Planificació d’Espais Fluvials de Catalunya.

L’Agència Catalana de l’Aigua elabora per a cada conca hidrogràfica principal una Planificació d’espais fluvials (PEF), amb els objectius que es descriuen a continuació:

  • Delimitar les zones inundables de la xarxa principal per a diferents períodes de retorn segons la seva perillositat.
  • Normalitzar els cabals d’avinguda de disseny de la conca per a diferents períodes de retorn.
  • Establir la cartografia d’hàbitats per conèixer la biodiversitat i la distribució d’espècies vegetals.
  • Establir l’atermenament estimat, així com les zones de servitud i de policia estimades, dels espais fluvials, d’acord amb el que preveu la normativa d’aigües i les determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. A banda d’això, zonificar els espais fluvials d’acord amb l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya, i, en atenció a la funcionalitat, les dinàmiques ecològiques i el comportament hidràulic de la xarxa fluvial:
  • Mantenir lliure d’obstacles els espais.
  • Definir unes franges mínimes de preservació i/o recuperació de la coberta vegetal pròpia del sistema ripari.
  • Preservar i recuperar les funcions naturals de les planes d’inundació per permetre la laminació d’avingudes.
  • Sensibilitzar, informar i conscienciar la població, els ens locals i les entitats públiques o privades interessades per, a partir del coneixement obtingut amb la informació elaborada, realitzar els plans i els programes necessaris per reduir la vulnerabilitat dels béns i les persones i millorar l’estat ecològic.

4. Riu Ripoll, maig 2015 

Riu Ripoll

El riu Ripoll, pertany a la Serralada pre-litoral, al Vallès occidental, i neix a Sant Llorenç del Munt gràcies a les aportacions que rep de fonts, torrents, i petits cursos d’aigua, que es van unint fent un riu més gran que és el riu Ripoll.

El riu Ripoll quan arriba a Montcada i Reixac ha passat ja per diferents pobles: Sant Llorenç Savall, Castellar, Sabadell, Barberà i Ripollet.

Quan ens anem apropant a Ripollet ja podem contemplar un ús de la llera del riu on dominen petites hortes, però que en molts punts ha arribat a una massificació important, ocupant aquest ús bona part de la llera entre Ripollet i Montcada i Reixac. Això suposa un greu perjudici per la castigada flora, i desequilibra totalment a la fauna que n’habita al riu, i aquesta no aconsegueix establir-se a la llera del riu, i això en bona part és degut a l’alta afluència de persones a la llera.

Encara els esforços d’evitar l’alteració del paisatge i mantenir la llera neta i ser contemplada com part del riu, aquesta es veu alterada per altres usos, i apart de les hortes i barraques ens podem trobar abocadors il·legals de tota mena, caçadors amb falcons, i als entorns pròxims a la llera del riu Ripoll, com per exemple  a l’entorn de la Font Freda i al Polígon Industrial Can Tapioles, els usos perjudicials per l’entorn natural són similar als que trobem al llarg del recorregut d’aquest riu al seu pas pel municipi montcadenc.

El 22 d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la creació d’una partida al pressupost del 2015 destinada exclusivament a la neteja i adequació de la llera del riu Ripoll al seu pas per Ripollet.

Tot i això, la Generalitat no va habilitar aquesta partida pressupostària, per la qual cosa el PP de Ripollet va presentar una altra moció per aconseguir-la. En aquest sentit, el portaveu popular a l’Ajuntament, Víctor Diéguez, va demanar a la resta de grups municipals “que es posessin en contacte amb els seus grups al Parlament per aconseguir que, aquest cop, la moció tiressis endavant”.

La moció remarca la perillositat que significa el creixement de canyes, que no són autòctones, i les edificacions a la vora del riu, el qual és competència de la Generalitat a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Canyes i construccions podrien causar problemes d’inundacions en cas d’un creixement del cabal del riu en un moment de pluges intenses, conclou el PP.

“demanem una actuació de mínims per garantir la seguretat de les persones i els béns”.

Actualment en alguns sectors l’ocupació de la llera del riu i el deteriorament paisatgístic continua sent un problema que no se soluciona amb intervencions com la de l’any 2007 o l’any 2013, quan ens van fer neteges de la llera, llavors es va enderrocar hortes i barraques i es va recollir abocadors,  però aquestes actuacions mai seran la solució definitiva, aquestes actuacions són un rentat de cara, ja que  sense un acompanyament d’una protecció de l’espai i una vigilància i seguiment d’incidències al temps tornem al punt de degradació actual, cal que les  ordenances orientades a la protecció dels espais naturals s’apliquin, i actuar contar les persones i empreses que deterioren els espais naturals, blindar la llera del riu i protegir-la, dir allò de que n’hi haurà més control per part dels cossos de seguretat municipals i autoritats competents no és una solució, només és part de la solució, i sense apoderar a les persones que estimen els entorns naturals, no s’aconseguirà assolir els objectius d’ordenació i recuperació desitjada.

5. Riu Ripoll des del turó de Moià

Llera de Ponent:

Sector oest, continuació del Carrer Vapor.

En aquest indret entre Ripollet i el polígon de la Ferreria l’ocupació de la llera del riu és prou alta, i més enllà d’alguns moviments de terres i petites parcel·les tancades amb canyes, també ens podem trobar algunes barraques construïdes a la llera amb fustes i altres materials que poden ser arrasats per la crescuda del riu, inclòs en algunes d’aquestes barraques s’ha construït emprant materials de construcció: barbacoes, recs, escales per accedir a la llera…

Les conseqüències negatives que suposa la construcció de barraques a la llera del riu ja és ben coneguda, ja que en altres ocasions quan els rius han patit crescudes, tant la llera del riu Ripoll i la llera del riu Besòs  han aparegut ben plena de deixalles, arribant aquestes fins les platges i de ben segur, algunes encara estaran navegant a la deriva o formaran part de l’illa de plàstics.

A l’entorn proper al riu Ripoll, i inclòs dins de la llera, també podem trobar abocadors il·legals de tota mena, abundant els restes de vehicles i runes d’obres, i d’altres deixalles. També es pot observar a la llera del riu conduccions de tubs de plàstics, i dipòsits de plàstic que s’omplen amb les aigües del riu Ripoll.

6. Aiguabarreig Riera St. Cugat - Riu Ripoll 20 Gener de 2016 (50)

Sector Carrer Vapor (polígon ferreria).

Encara que alguna vegada es veuen operaris de neteja urbana fen tasques de desbrossat i neteja de deixalles als marges del carrer Vapor, sovint es poden trobar escampades al llarg de la llera algunes deixalles llençades des dels vehicles que transiten per aquest carrer, o que han arribat des del polígon industrial els dies que bufa fort vent. Moltes d’aquestes deixalles, inclòs algunes al mateix llit del riu, porten temps dipositades a la llera del riu.

En alguna ocasió es va denunciar que els mateixos operaris de la neteja, amb els bufadors que fan servir, deixaven anar deixalles a la mateixa llera.

7. Riu Ripoll 20 Gener de 2016 (9)

Riu Ripoll Llera de Llevant.

Sector Polígon Industrial la Granja.

Des de Ripollet fins el Pont de la Ferreria, aquest espai va estar subjecte a una transformació del territori amb l’arranjament del camí, condicionant un camí que ja existia i en paral·lel es va construir un carril asfaltat per bicicletes.

En aquest espai ens trobem fora de la llera arbres i matolls de ribera, donant un grau d’interès a l’entorn, però malauradament les deixalles que ens trobem al llarg del pla embruten el paisatge.

La llera del riu Ripoll en aquest sector fins l’any 2007 patia les mateixes conseqüències que a Ripollet, ja que abans de les tasques d’enderroc de barraques i hortes per part de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, el paisatge era dominat per aquests usos.

Tot així res a impedit que successivament vagin apareixent algunes parcel·les tancades amb canyes i moviments de terres, i a l’actualitat ens podem trobar parcel·les amb les terres condicionades pel cultiu, i algunes amb aspecte d’estar abandonades.

Degut a la manca de vigilància de l’entorn fluvial, l’Ajuntament de Montcada i Reixac l’any 2013 va tornar a netejar la llera, enderrocant barraques i hortes il·legals, i per ara sembla que per aquests anys que venen la situació continuarà amb la mateixa tònica.

8. Riu Ripoll

Sector Torrent de Mas Duran

“Aquest és un entorn que està contemplat com corredor biològic, i està afectat per les expropiacions”.

Des del Parc de la Llacuna fins el riu Ripoll el torrent de Mas Duran segueix per un corredor biològic, i en bona part el torrent queda encaixonat per murs de contenció, i és en el tram final on el curs de l’aigua del torrent ha perdut la connectivitat natural amb el riu, ja que les aigües del torrent són recollides per un col·lector d’aigües residuals i així s’evita abocar aquestes aigües al riu Ripoll, ja que sovint s’aboquen aigües contaminades.

Les aigües contaminades provenen d’un clavegueram (a l’altura del LIDL), però l’any 2014 es va produir un abocament molt greu d’oli industrial que ha contaminat tant la llera i les aigües del riu Ripoll, i també el tram final on desemboca el torrent.

Aquest indret també és una zona on ens trobem abocadors i hortes, aquestes hortes dins d’una ordenació paisatgística no tenen cabuda per l’impacte visual dels cercats.

A rel d’una denúncia que va arribar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac per correu electrònic, el dia 13 d’octubre de 2014 es va inspeccionar el punt d’abocament on ja estava actuant l’empresa SERlimp per contenir i retirar l’abocament i netejar la zona afectada. Seguidament, es va visitar l’empresa Acoustic & Isolation Techniques causant de l’abocament on el responsable de manteniment va informar que en una de les bombes dels dipòsits d’oli (matèria primera) tenia pèrdues que no havien detectat i com a conseqüència de les pluges torrencials de la setmana anterior, per una reixa de la xarxa interna de clavegueram, l’aigua amb l’oli que va sobreeixir la cubeta de retenció va arribar a la xarxa de pluvials, d’aquesta al col·lector per acabar al torrent de Mas Duran.

El 21 d’octubre de 2014 va sortir l’escrit on es requeria a l’empresa que recollissin el material abocat; netegessin el col·lector; i netegessin i descontaminessin tan la llera de la riera de Mas Duran, com les aigües avall afectades de la llera del riu Ripoll i del riu Besòs.

El dia 28 de gener de 2015 es realitza una inspecció de la xarxa de col·lectors i es comprova que encara surten i s’acumulen olis.

El dia 2 de febrer de 2015 tècnics d’Aigües de Barcelona fan una inspecció a la xarxa del clavegueram per fer una diagnosi i proposar la proposta de solució.

El dia 9 de febrer de 2015 s’envia un altre escrit a l’empresa informant-los del resultat de la darrera inspecció i requerint-los que quan finalitzin l’actuació de neteja i descontaminació ho comuniquin per poder-ho comprovar.

El dia 25 de febrer de 2015 l’empresa entra un escrit adjuntant l’informe de la inspecció i neteja del col·lector que els ha passat l’empresa SERlimp, encarregada de la neteja, en què els hi fa una sèrie de recomanacions (seguir realitzant neteges puntuals i realitzar el canvi de barreres absorbents).

El dia 19 de març de 2015 es realitza una inspecció conjunta entre l’empresa (acompanyada dels tècnics de les empreses ECOINDUSTRIA i Sxnet, que els han assessorat), l’Ajuntament i Aigües de Barcelona.

En aquesta visita es constata que, malgrat que en general els trams i els pous han millorat, encara hi ha restes d’olis tant a les parets com a les aigües retingudes, i per tant que cal realitzar més neteja als trams afectats. També es va comprovar que per desconeixement de la xarxa no van actuar sobre un parell de pous, i es van comprometre a actuar-hi de forma immediata.

El 10 d’abril de 2015, s’envia a l’empresa l’escrit derivat de la visita d’inspecció en què a part de requerir-los que netegin de manera immediata els pous del carrer Tapiolas que havien quedat pendents i que presentessin un informe dels treballs realitzats de neteja i repàs.

El dia 15 d’abril de 2015 va entrar un escrit elaborat per la consultoria Ecoindustria Medioambiente, SA en què descriuen les causes de l’abocament que van detectar a rel d’una inspecció de l’AMB i de l’ACA i detallen les actuacions dutes des del moment de la detecció fins a la inspecció del dia 19 de març de 2015.

Acompanyen l’escrit de l’informe dels treballs realitzats on indiquen que han programat per el mes d’abril un nou repàs.

El dia 30 d’abril de 2015 van entrar un segon escrit elaborat per la consultoria Ecoindustria Medioambiente SA, amb l’informe del mes d’abril on indiquen de la bona evolució observada en la darrera neteja i si la situació es manté, en la següent revisió prevista per la segona setmana de maig, netejarien les parets del punt d’abocament.

El dia 16 de juny de 2015 es va realitzar una segona inspecció conjunta, es va fer un repàs dels pous així com de la sortida al medi i es van donar per bones les tasques de neteja realitzades i es va requerir que retiressin la barrera de retenció el més aviat possible.

Finalment, el dia 13 de juliol de 2015 van entrar un escrit, acompanyat de l’informe del treballs realitzats el mes de juny, donant per finalitzats els treballs.

Tota aquesta informació, està a l’expedient 4/2013-A-II

Des de l’ajuntament, per aquest abocament accidental no s’ha obert cap expedient sancionador ja que l’administració competent per sancionar les infraccions d’abocaments a la xarxa de clavegueram és l’AMB i a la llera pública és l’ACA, totes dues administracions coneixedores del mateix.

9. Torrent de Mas Duran 19 de Febrer 2015 (14)

Sector Parc Allende.

El Parc Allende els caps de setmanes i vigílies de festius, és freqüentat per gent que es reuneix a la nit per fer gresca i en acabar marxen del lloc deixant la seva empremta. Sovint ens podem trobar que els envasos són llençats a la llera del riu (ampolles de vidre, llaunes, bosses de plàstic, gots de plàstic…), deixant una imatge totalment trista, deplorable, a més de l’impacte ambiental sobre la llera del riu i el perill que suposa per la fauna que transita per la llera (talls, ferides amb els cristalls trencats, ofegaments…).

La llera del riu Ripoll en aquesta zona ha estat netejat en varies ocasions per voluntaris amb el suport de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, en el marc de les jornades de neteja dels espais fluvials “FEM DISSABTE”. També es va tornar a netejar aquest espai de la llera el passat mes de Juny de 2015 per part dels alumnes de l’escola La Salle, durant el transcurs de les jornades pel Medi Ambient organitzades per l’escola.

10. Riu Ripoll, Parc Allende

Sector Font Freda.

Els entorns de l’Escola Font Freda són uns entorns que han patit una transformació del territori degut a les obres del túnel del TAV i actualment la seva transformació proposada pel Consorci del Besòs, i contemplada en el projecte socialista “Montcada i Reixac: Una Ciutat Fluvial” (2011), és millorar paisatgísticament aquest balcó a la confluència amb el riu Besòs, amb la intenció de crear un espai de convivència entre la llera del riu i la ciutadania.

Dins de la proposta de millora de l’entorn de la confluència dels rius Besòs i el riu Ripoll, es contempla acollir una piscina municipal i adequar a l’entorn una zona esportiva, i també es projecta com espai de transició al Parc de la Serralada de Marina. La connectivitat entre la Font Freda i el Parc es facilitarà mitjançant una passarel·la.

Tot un seguit d’actuacions proposades recentment des del Consorci del Besòs, però que algunes ja es recollien al mencionat projecte socialista, un “projecte socialista” que ja contemplava per exemple l’ús del pont de ferro del ferrocarril gràcies al soterrament o una vorera volada per sobre la llera del riu Ripoll seguint el carrer de Mossèn Joaquim Castellví.

Amb l’ordenació paisatgística, els entorns de la Font Freda apart de ser la futura porta al Parc de la Serralada de Marina, l’ordenació del territori afecta més enllà del riu Ripoll, com és per exemple, dignificar el connector del Pla d’en Coll des de la Font Freda a la riera Seca i La Llagosta, seguint en paral·lel a les vies del TAV. Però anem per parts i pam a pam, us recollim aquesta proposta dins de l’observació del riu Besòs que teniu a continuació.

11. LLera Ripoll, Font Freda 30G (5)

Riu Besòs.

El riu Besòs neix a la confluència del riu Congost i el riu Mogent en el Vallès Oriental i desemboca a St. Adrià del Besòs. És un riu de poc més de 17km i una conca amb una superfície de 1038km2, i es troba emmarcat entre les serralades del litoral i pre-litoral, encara que el seu transcurs fins al mar és per la depressió del Vallès.

Fins la dècada dels 60 els entorns del riu Besòs dibuixaven el mosaic mediterrani, però els camps de conreus van començar a perdre l’espai que avui ocupen els polígons industrials, instal·lant-s’hi moltes indústries potencialment contaminadores molt a prop del riu: metal·lúrgiques, pelleteres… que aleshores abocaven les aigües residuals al mateix llit del riu, arribant a contaminar les aigües del riu Besòs, fins un punt que va arribar a ser el riu Besòs un dels rius més contaminats d’Europa.

12. Riu Besòs

Pla d’en Coll (Sector Planes del Vallès-Besòs nord).

El Pla d’en Coll és conegut per ser un polígon industrial, però aquest pla s’estén fins la llera del riu Besòs. La construcció del polígon industrial, les línies de ferrocarril, carreteres i l’autopista han deixat espais aïllats entre si, impossibilitant el connector natural entre el Pla de Reixac i la llera del Besòs. L’última oportunitat de lligar el riu Besòs amb les Planes del Vallès passa per aconseguir que la riera Seca es contempli com connector biològic, proposta recollida en el PAM 2015-2019*¹ de l’actual govern de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i mencionada en molts estudis i projectes de corredors naturals que s’han escrit, però com d’altres projectes, són paper mullat.

El Pla General Metropolità a l’àmbit de Montcada Nord-Parc de la Riera Seca esdevé l’oportunitat de dignificar aquests espais entre Can Milans, La llagosta i el riu Besòs i Font Freda, espais molt malmesos per la pressió urbanística i els usos pocs coherents que han denigrat el paisatge.

A l’igual que a la Font Freda, l’entorn del Pla d’en Coll pròxim a la llera del riu Besòs va patir una transformació paisatgística, al llarg del tram del TAV que queda al descobert en el transcurs del seu recorregut per dins del municipi de Montcada i Reixac, en aquest sector anys enrera dominava la plana les hortes il·legals, abocadors i barraquisme, un paisatge degradat que ara torna a ocupar l’espai, i tot pinta que si no s’actua urgentment tindrem en pocs anys un espai molt similar al que ens trobem creuant el riu Besòs.

PAM 2015-2019, pag. 14: Territori (Mas Rampinyo-Mas Duran-Pla d’en Coll-Can Pomada,

punt 3): Condicionar el límit Nord de Montcada: MPGM a l’àmbit de Montcada Nord – Parc fluvial de la riera Seca, reconeixent i dignificant Can Gran i eliminant les activitats en precari.

13. Pla d'en Coll 26.II.2015

Pla del Besòs (Sector muntanya-Besòs nord).

El Pla del Besòs està situat dins del municipi de Montcada i Reixac, i s’estén al nord del municipi des del pk. 8,5 de la BV-5001  fins el torrent de Reixac (Bv 5001 pk. 9,5), a prop del límit municipal amb St. Fost de Campsentelles (Bv 5001 pk. 10). Antigament es feien servir creus de pedra per limitar el terme municipal, però avui un abocador clausurat que encara rep deixalles ens serveix com punt de referència d’aquest límit de terme, contemplat durant molts anys com un espai perifèric, on no arriben els votants, perdó, volíem dir les persones.

El Pla del Besòs ja porta varies dècades suportant un ús poc acord amb l’entorn fluvial, i el seu ús de connector amb la serralada de Marina es veu alterat per la presència de les parcel·les tancades que alberguen tot tipus d’usos.

Entrat el nou mil·leni el Pla del Besòs ja es considerava un punt calent, on predominaven, i predominen , usos agressius com la crema de deixalles, tallers clandestins de vehicles, construccions de barraques amb material d’obra, abocadors de tot tipus de deixalles, vehicles abandonats, contaminació del subsòl i contaminació de les aigües superficials (llacuna)…

És també a principis de mil·leni, concretament l’any 2002 quan surt a la llum el Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina (DOGC núm. 3642, de 24/5/2002), els objectius d’aquest Pla Especial són assegurar els sistemes naturals i  mantenir al màxim la continuïtat entre l’espai natural de la serralada de Marina i l’àmbit fluvial del riu Besòs, i projectar en el Pla del Besòs una activitat agrícola lúdica i acord amb l’entorn, i així aconseguir eradicar els usos marginals que s’hi ve desenvolupant en aquest pla, insostenible des d’un punt de vista social,  que considerem  s’està legitimant des de les administracions.

A continuació teniu un recull de propostes recollides del Pla Especial, que fan menció al Pla del Besòs i la franja de contacte de la Serralada de Marina amb el riu Besòs:

…Ordenació del sector de la Masia Reixac, i facilitar la seva funció com a futura porta de parc contribuiria a ordenar i enriquir un territori prou complex, conservació del medi natural en una zona de gran fragilitat ecològica i paisatgística…

 …protecció i millora ambiental i paisatgística, adequat per a la creació i el progrés d’un espai protegit, que permeti compaginar els aspectes estrictament de conservació del patrimoni natural i cultural, amb l’ús públic de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques. Això significa una proposta territorial que solucioni urbanísticament la problemàtica que presenten els espais periurbans complexos i els impactes abans indicats, entre d’altres, que desenvolupi una xarxa d’equipaments i serveis per tal de garantir l’ús social ordenat, i que asseguri la preservació i la potenciació del ric patrimoni natural i cultural, en un espai de dimensions prou reduïdes i sobre la contundent morfologia del final de la serralada…

…Per això, caldria potenciar el grau de naturalitat del turó de Montcada, així com facilitar al màxim la continuïtat de Marina i Collserola en els sectors de contacte amb l’esmentat turó. Les mateixes consideracions es poden realitzar sobre la connectivitat de Marina amb els espais agrícoles de Santa Perpètua de Mogoda, ubicats a l’altre marge del riu Besòs…

…Finalment, el sector oest de l’àmbit –en els termes municipals de Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet- representa una àmplia franja de contacte amb el riu Besòs, tot i que la continuïtat està reduïda per l’existència de la carretera BV-5001 i la presència de diverses zones urbanes. Tot i això, la carretera, per les seves característiques, mostra una elevada permeabilitat per a moltes espècies, i el contacte entre la serra i el riu és gairebé total en determinats indrets. En aquest sentit, caldria mantenir i millorar aquesta continuïtat, amb un tractament adequat de les vores de la carretera i de les zones de contacte encara sense urbanitzar. Cal recordar, a més, la previsió del pas de l’autovia del marge esquerre del Besòs per aquest sector. El futur projecte hauria de contemplar la necessària connexió entre la serra i el riu, i adoptar les mesures necessàries perquè la permeabilitat fos màxima…

…assegurar la continuïtat dels sistemes naturals fins a la mateixa llera del riu. En la resta del sector oest, el límit es recolza en la carretera BV-5001 i en una via de Parc a desenvolupar a Santa Coloma de Gramenet, de forma que s’assoleixen així els criteris de coherència i claredat dels límits…

…Un projecte de protecció i millora del sòl no urbanitzable del sector sud de la serralada de Marina ha de contribuir a ordenar i enriquir un territori prou complex, on en pocs quilòmetres coexisteix un projecte estrictament de conservació del medi natural –com és el PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, actualment aprovat inicialment- amb una intricada franja de contacte amb les ciutats —sotmesa a una intensa pressió humana—, dins d’un marc general d’impactes prou importants com els incendis forestals i les activitats extractives, en una zona de gran fragilitat ecològica i paisatgística…

…En aquest sentit, es vol desenvolupar un projecte de protecció i millora ambiental i

paisatgística, adequat per a la creació i el progrés d’un espai protegit, que permeti

compaginar els aspectes estrictament de conservació del patrimoni natural i cultural, amb l’ús públic de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques. Això significa una proposta territorial que solucioni urbanísticament la problemàtica que presenten els espais periurbans complexos i els impactes abans indicats, entre d’altres, que desenvolupi una xarxa d’equipaments i serveis per tal de garantir l’ús social ordenat, i que asseguri la preservació i la potenciació del ric patrimoni natural i cultural, en un espai de dimensions prou reduïdes i sobre la contundent morfologia del final de la serralada…

 …assegurar la continuïtat dels sistemes naturals fins a la mateixa llera del riu. En la resta del sector oest, el límit es recolza en la carretera BV-5001 i en una via de Parc a desenvolupar a Santa Coloma de Gramenet, de forma que s’assoleixen així els criteris de coherència i claredat dels límits…

14. Llacuna Pla del Besòs 15.II.2015

La llera del Besòs (Sector Planes del Vallès i Muntanya-Besòs Nord)

La llera del Besòs a l’igual que altres entorns naturals del municipi de Montcada i Reixac, ha patit les mateixes conseqüències degudes a les degradacions extremes al llarg de les últimes dècades, però és coincidint amb les obres del TAV l’any 2010 quan arriba un altre cop a un punt crític. Aleshores s’informa per diferents mitjans de comunicació de l’estat precari que es trobava la llera del riu Besòs, ben plena d’abocadors de productes altament contaminants, abocadors de runa d’obres, vehicles abandonats, animals morts…

Malauradament, les neteges a la llera que es van repetint durant aquests últims anys no aconsegueixen eradicar el problema,  la facilitat d’accés a la llera des de la BV 5001, i la poca vigilància, són alguns dels motius per qual algunes “persones” s’apropen fins la llera del riu Besòs a llençar tot tipus de deixalles, sent un punt crític el front del Pla del Besòs, per la facilitat d’accés des de la BV 5001 fins la llera del Besòs.

La llera del riu Besòs, apart de les agressions mencionades, també va suportar obres que van modificar el curs del riu i el paisatge, ens referim a les obres del TAV, i les obres del gasoducte.

  • Riu Besòs any 2010

15. Riu Besòs 21.III.2010

  • Riu Besòs any 2011

16. riu Besòs 8.VII.2011

  • Riu Besòs any 2012

17. riu Besòs 27.V.2012

  • Riu Besòs any 2013

18. riu Besòs 9.III.2013

  • Riu Besòs any 2014

19. riu Besòs 31.I.2014

  • Riu Besòs any 2015

20. riubesòs 23.V.2015

  • Vídeo de l’estat de la llera del Besòs 31 de març de 2013: Riu BeSÒS

Riu Besòs Sud.

El tram sud del riu Besòs serà transformat en un passeig, el projecte que es pretén realitzar entre la Casa de les Aigües i el Pont de la Roca no es pot comparar amb l’existent entre Sta. Coloma de Gramenet i la desembocadura del riu Besòs, el camí que es vol construir en el tram de Montcada i Reixac és de tres metres i mig d’amplada, suficient per poder creuar-se dues bicicletes.

Res en comparació amb el del Parc Fluvial de Sta. Coloma, i res comparat amb el que presentaven l’any 2011 el PSC Montcada. Aquest passeig per la llera del riu a Montcada i Reixac s’enllaçarà amb Sta. Coloma mitjançant el passeig que hi ha sobre la llera del Besòs (muntanya).

Altres actuacions que es faran és per exemple en el tram del passeig entre el Pont de la Roca i la passarel·la del Parc de les aigües, vessant muntanya, on es contempla retirar les faroles més enrera del marge del passeig, com podem trobar-nos en el tram des de la passarel·la del Parc de les Aigües direcció a Sta. Coloma de Gramenet.

Més informació sobre el projecte d’arranjament de la llera del Besòs: montcada.cat

Opinió.

No és or tot el que llueix: observatori.montcada.cat

21. Riu Besòs 25.II.2015

Riera de St. Cugat.

La Riera de St. Cugat neix de torrents i la riera de St. Medir que provenen de la Serra de Collserola, i una vegada que travessa Cerdanyola del Vallès entra en Montcada i Reixac per Terra Nostra.

Aquesta riera al seu pas per Montcada i Reixac transcorre per un entorn urbà,  suportant una forta pressió pel trànsit de vehicles, i persones que caminen o circulen en bicicleta pel carrer del Progrés del polígon industrial de la Ferreria, i per l’Avinguda de la Riera de St. Cugat a la  Font Pudenta.

L’encaix de la Riera de St. Cugat dins de la trama urbana, i la manca d’aigua al llit de la riera, són alguns dels factors que impossibiliten l’adaptació de la fauna en aquest entorn, sobretot d’ocells i rèptils, però tot així no perd la funció de corredor biològic entre la Serra de Collserola i la Serralada de Marina, malgrat el seu entorn degradat.

Trobem tant als voltants com a la pròpia riera diferents abocadors i deixalles escampades, sent un punt crític el passeig continuo a l’Avinguda de la Riera de St. Cugat en Terra Nostra, on apart de la circulació de vehicles a motor, ens podem trobar deixalles tan al propi passeig com vora dels contenidors i algunes a la pròpia llera.

La transformació d’aquest territori passa per recuperar zones de matolls i arbrades vora la riera que serveixin de refugi per la fauna, i pacificar algunes zones molt transitades, apart de crear zones de transició entre el riu Ripoll i Cerdanyola del Vallès, sempre respectant la llera de la riera.

22. Riera St. Cugat 20.II.2016

Torrents de la Serralada de Marina.

Les normatives del Parc de la Serralada de Marina per protegir els torrents, encara que el consorci sembla mostrar-se  poc eficient en el compliment per manca de recursos o per deixadesa, o pot ser no es fa visible a la ciutadania aquesta tasca,  són per exemple la prohibició d’abocaments de tota mena de substàncies i objectes que puguin alterar la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. També es prohibeix realitzar activitats que incideixin negativament en la qualitat d’aquestes aigües, com rentar automòbils, caravanes, etcètera, en els cursos dels rius, torrents, fonts, basses, pantans o a llurs proximitats*¹.

Per protegir els cursos d’aigua, esta prohibit realitzar obres i treballs de desviació de cabals, d’aflorament de les aigües subterrànies i de captació, així com qualsevol altra acció susceptible de causar danys als béns del domini públic hidràulic*², i queda expressament prohibida la circulació a peu per torrenteres, excepte en aquells casos motivats per causes científiques i tècniques degudament autoritzades o de vigilància.

Tot un seguit de normatives i ordenances que no s’ajusten a la realitat, en el sentit que no s’apliquen.

Dins del Parc de la Serralada de Marina els torrents més destacats del vessant montcadenc són el torrent de Reixac, el torrent de Can Güell, el torrent de la Vallençana i el torrent del Pollo, i segons el Pla d’ús públic del Parc de la serralada de Marina “una de les característiques del Parc de la Serralada de Marina és la quantitat de surgències d’aigua que hi ha. Les diverses fonts repartides en tot l’àmbit del Parc corresponen a la presència d’aigua freàtica acumulada durant els períodes de pluges. És una zona plena de rieres i torrenteres típicament mediterrànies, amb un règim hidràulic poc constant. Per això, cal dir que moltes d’aquestes fonts, al dependre de l’aigua de la puja, romanen seques bona part de l’any”.

En les observacions dels torrents hem pogut observar que excepte el torrent de la Vallençana, els torrents només baixen plens d’aigua quan plou, o inclòs dies desprès de fortes pluges encara baixen les aigües de les obagues i valls de la serra, i desemboquen al riu Besòs.

Passa lo mateix amb les fonts, com per exemple la Font dels Caçadors i la Font dels Avellaners, que poden passar llargues temporades seques, o també la Font del Tort en el torrent de Can Güell.

L’únic torrent que hem observat que sovint arriba aigua fins la part final del seu curs, és el que baixa des de la urbanització del Bosc d’en Vilaró, el torrent de la Vallençana. Inspeccionant el torrent en diversos punts podem observar que les capçaleres del torrent baixen seques, en canvi el torrent s’omple d’aigua a les proximitats de la Devesa fins abans d’arribar a Can Valent, on trobem una pressa construïda amb ciment i la  desviació d’aigües que va a parar a una canal que es fa servir per omplir la bassa d’aigua de la Torre dels Frares. Aquesta antiga desviació resta les aigües al torrent, i potser aquest és el motiu que fa que en la part final del torrent  es trobi sec, encara que també pot ser degut a filtracions en el mateix torrent.

Malgrat les transformacions del paisatge que ha patit l’entorn del Torrent de la Vallençana encara avui conserva un paisatge de ribera entre la Devesa i la Torre dels Frares i al tram final, tot just abans d’arribar al riu Besòs, ens trobem al marge del torrent l’Aloc (Vitex agnus-castus), que és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies. L’Aloc està amenaçada i és considerada una espècie d’especial interès.

La transformació del paisatge ha sigut degut pel cultiu de la vinya i el cultiu d’arbres fruiters de secà (ametllers, oliveres…) que van arrasar bona part de les arbredes autòctones de la serra, i durant les últimes dècades del segle XX, la transformació del paisatge és deguda a  la construcció de la urbanització del Bosc d’en Vilaró, i  és aquesta urbanització que ha condicionat alguns desequilibris que pateix l’entorn natural, desequilibris provocats per l’accés i alta afluència de vehicles a motor, els incendis i altres agressions com per exemple, quan bona part de la vall i el propi torrent es feia servir com un abocador, o l’extracció de pedra a la capçalera de la Coscollada de l’Amigó, que avui és un abocador de restes de runa d’obres.

Malgrat l’aposta per la conservació del paisatge i el respecte a l’entorn natural, a la Vall encara ens podem trobar usos agressius que tant l’Ajuntament de Montcada i Reixac i el Consorci del Parc de la Serralada de Marina coneixen, com són l’ús de dissolvents i pintura en un taller clandestí de vehicles del Bosc d’en Vilaró (en mig d’un espai protegit!), la circulació de motos per pista tancades a la circulació, i l’abocament d’aigües residuals sense tractament sanitari en foses sèptiques i que contaminen afluents i l’aigua freàtica i també, l’ús de productes químics en el tractament de fumigació en jardins i hortes del Bosc d’en Vilaró i de la Vallençana, són les possibles causes de contaminació de les aigües del torrent.

Altres punts on s’han observat alguna incidència relacionades amb aigües sospitoses d’estar contaminades són, un conductor d’aigües entre la Masia de Reixac i la Pista de Tenis, contaminació d’aigües fecals i plom al torrent de Can Güell (Camí Font del Tort)  i, fora de l’àmbit del Parc, a la zona verda del passeig del riu Besòs, tot just davant de la benzinera de la BV 5001.

Com zones degradades ens trobem el torrent de la Font d’en Gatell i el torrent dels Avellaners (Bosc d’en Vilaró), capçalera del torrent de la Vallençana, on ens podem trobar al llarg del seu recorregut restes de runes d’obra, vehicles abandonats i deixalles de tota mena.

En canvi el torrent de Reixac transcorre per un paratge menys hostil, si ho comparem amb la Vall de la Vallençana, i apart de les bretolades que ha patit la font dels Avellaners, i algunes deixalles al llarg del torrent, sobretot llaunes, ampolles de vidre i cartutxos de caça, avui el torrent de Reixac encara és una de les valls més bé conservades del Parc, i és al tram final, abans d’arribar a la llera del Besòs, on ens trobem la zona més degradada del torrent on ens trobem un abocador clausurat que encara, de manera il·legal, rep deixalles.

Art. 108 i 109 Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas i art. 315, 316 i 317 del Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del dominio público hidráulico.

Art. 108 i 109 Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas i art. 315, 316 i 317 del Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del dominio público hidráulico.

Nota: les competències sancionadores en matèria de protecció del domini públic hidràulic corresponen íntegrament a la Generalitat de Catalunya d’acord amb els articles 7.1 i 8.1 del Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, pel qual s’aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981

 Llistat de torrents de Nord a Sud de la Serralada de Marina (Montcada i Reixac):

  • Torrent de Reixac.
  • Torrent de Can Bonet.
  • Torrent Can Güell.
  • Torrent de la Font d’en Gatell.
  • Torrent del Pollo.
  • Torrent Vallençana.
  • Torrent de la Font de les Canyes (Sta. Coloma de Gramenet).

(Pendent d’ampliació)

23. Torrent de Reixac 4.II.2015

Pla de Reixac.

Torrent de Mas Duran “el corredor biològic”, Torrent de Rocamora i la Riera Seca.

El torrent de Mas Duran neix al Pla de Reixac, i dins de l’espai agroforestal travessa tot just al costat d’una pista d’aeromodelisme i el propi Mas Duran, on fins l’any 2015 i desprès de més d’una dècada instal·lant-se en aquest entorn, es celebrava la Romeria del Rocío, causant un fort impacte a l’entorn i al mateix torrent de Mas Duran, ja que apart de l’ús d’esbarjo que algunes persones feien servir el torrent, deixant-lo amb moltes deixalles, les aigües fecals i residuals i les restes d’oli fregit es deixaven anar al propi torrent, o s’enterraven en foses contaminant el subsòl i l’aigua freàtica.

El torrent de Mas Duran és un torrent que sovint baixa sec i s’alimenta de les aigües pluvials i freàtiques però també de les aigües que provenen del clavegueram. Sovint a l’altura del magatzem Lidl l’aigua surt del clavegueram amb una forta pudor, i es pot observar de colors diferents, gris o negres, encara que alguna vegada baixen netes. Aquestes aigües s’aboquen directament al torrent.

Tot així i presentant a vegades aquest aspecte denigrant, ens podem trobar a l’entorn del torrent aus com el Bernat Pescaire, i d’altres aus que aprofiten aquest tranquil racó que creua el polígon industrial.

El tram final d’aquest torrent és on trobem un punt crític, i encara que les aigües no desemboquen al riu Ripoll ja que en principi si està net i no emboçat, les aigües van a parar a un col·lector abans d’arribar al riu.  Però tot just on desemboquen les aigües a la llera del riu Ripoll, trobem que hi ha unes canonades que provenen d’una fabrica del polígon industrial i accidentalment es va vessar oli industrial. Diem accidentalment ja que això ens comenten des de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i així ens confirma també des de Medi Ambient Montcada i Reixac, però tot així, altres persones ens diuen que abans de vessar accidentalment l’oli industrial, molt sovint apareixien taques negres.

Encara que hi ha un sistema de prevenció per evitar que l’aigua contaminada baixi aigües avall, amb les crescudes i la manca de manteniment del col·lector, inevitablement, aquestes aigües contaminades van a parar al mar.

Altre torrent a destacar és el torrent de Rocamora, que dins de l’ARE Mas Duran es contemplava com un espai on es volia fer una sèrie de recuperació d’habitats de ribera, però avui es troba en una situació precària, i més al nord de l’espai agroforestal ens trobem la Riera Seca, que es contempla la seva dignificació en el Pla General Metropolità a l’àmbit de Montcada Nord-Parc de la Riera Seca qual pretén ordenar un territori perifèric que ha de fer la funció de corredor biològic, i al que ja hem dedicat part d’aquest diagnòstic (Pla d’en Coll).

24. Pla de Reixac 13.V.2013

Torrent del Cargol. Parc Natural de la Serra de Collserola.

El torrent del Cargol és un curs d’aigua que s’origina en la unió de diversos torrents en la Serra de Collserola però una vegada que arriba al Polígon Can Cuiàs passa a ser part del clavegueram i les seves aigües no arriben a desembocar al riu Besòs, ja que són recollides per un col·lector d’aigües residuals, encara que el torrent del Cargol  conserva un tram en superfície entre la fabrica Beton Cementos i el carrer Les Agudes on es pot observar com les aigües sovint baixen contaminades i amb forta pudor.

Abans d’arribar al polígon industrial existeixen uns túnels sota la C 58 i la N 150 que es volien projectar amb la construcció del carril VAO de la C 58 com corredors biològics entre la vall i el turó de Montcada, encara que aquesta opció es va descartar per manca de pressupost a l’igual que altres mesures que consistien en condicionar com a passos de fauna les obres de drenatge existents, restaurar la vegetació dels talussos, reduir la tala d’arbres i executar una sèrie d’accions per a la prevenció d’incendis forestals. També recollia que el traçat del carril bus-VAO no impediria la possible construcció d’un ecoducte, un pas elevat per a fauna entre els dos espais naturals previst per un estudi del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Montcada, ja que en aquell indret el carril es mantindria a l’alçada de la calçada.

La declaració feia un èmfasi especial en la protecció de la vegetació de ribera del torrent del Cargol, ja que acull un hàbitat d’interès comunitari (alberedes, salzedes i altres boscos de ribera).

25. torrent del Cargol 6.III.2013

Torrent del Bosc Llarg, Can Cuiàs.

“Volem un camí digne i funcional que torni a connectar els dos barris i que ofereixi un accés directe i segur al camp de futbol des de Can Cuiàs”.

Declaracions a La Veu Montcada d’una de les promotores de la recollida de signatures per la dignificació del torrent.

Aquest torrent va perdre tota la morfologia del terreny amb la construcció del barri de la Ciutat Meridiana, un barri construït en l’època franquista, i poc desprès amb la construcció de Can Cuiàs.

Durant tots aquests anys, l’ús de transició entre barris, el veïnat ho feia baixant els barrancs o algunes persones temeràries creuaven per d’alt de l’acüaducte.

Per motiu de les obres al Camp de Futbol de Ciutat Meridiana, on es va construir un pàrking, es va traslladar el Camp de Futbol als límits del barri, i per ara, provisionalment, el camp de futbol està construït en tot mig del barranc del torrent del Bosc Llarg.

Aquest espai, apart de recuperar-lo per l’ús social de les barriades de Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, s’ha de recuperar com un espai que tingui la funcionalitat de corredor, encara que sigui difícil d’interpretar-lo com corredor biològic, entre el Parc de Can Cuiàs i el turó de Montcada, i a la vegada connectar-lo mitjançant carrils bici amb el Rec Comtal i la porta al riu Besòs de Vallbona (La Ponderosa).

Aquesta proposta que afecta al torrent del Bosc Llarg ja estava recollida al PAM 2011-2015, de l’anterior govern montcadenc (PSC-CiU), i també l’actual govern ho recull al seu propi PAM 2015-2019.

26. torrent Bosc Llarg 30.X.2013

Rec Comtal 

“Si el Rec Comtal estigués a Sarrià ja estaria arreglat!”.

Alguns col·lectius socials tenen lemes molt coneguts, com per exemple el “si que es pot” de la PAH, però el veïnat de Can Sant Joan i Nou Barris que es va organitzar per reivindicar la transformació del Rec Comtal també tenia el seu propi, i deia: “Si el Rec Comtal estigués a Sarrià ja estaria arreglat!”.

Durant molts anys el Rec Comtal va estar abandonat i tancat el seu pas, però va ser quan s’enderroca la residència d’avis de Vallbona quan comença a ser un pas entre el municipi montcadenc i el barceloní, encara que no era prou segur ja que no hi havia cap mesura de seguretat per protegir a les persones de les vies del tren.

Durant aquest temps que aquest tram del Rec estava abandonat i sense un ús, les deixalles s’ acumulaven en tot l’espai, fins arribar a un punt insostenible. Les runes d’obra, deixalles de brossa i fins i tot vehicles cremats, van ser part del paisatge durant molts anys, fins que es va condicionar una tanca de seguretat per protegir les vies del tren, que no es va respectar i va ser víctima del vandalisme.

Recentment i ja a l’any 2013, es comença a publicar notes de premsa en diferents diaris denunciant l’estat d’aquest tram del Rec Comtal, sent l’article de La Directa el que va donar peu a mobilitzacions, com per exemple el “bany popular” del dissabte 13 de juliol  de 2013 on van participar un centenar de veïns dels barris de Montcada i Reixac i Barcelona. Aquesta divertida reivindicació, amb un toc irònic de la mà de Montcada Parodia, va tenir la repercussió desitjada, i al dia següents alguns diaris recollien la notícia.

Les obres per adequar l’entorn del Rec Comtal, entre Can Sant Joan i Vallbona van començar el maig de 2015, amb un pressupost valorat en més de 700.000 euros, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a un conveni urbanístic amb el consistori montcadenc (Gossera de Can Tapioles, Collserola).

Dins del projecte es contempla la reurbanització del passatge del Reixagó, i se suprimirà l’actual rotonda que hi ha a la confluència amb el carrer Carril, tot així, finalitza l’any 2015 i ens trobem a l’espera de l’arranjament de l’espai entre el Mirador de les Cultures i el Rec Comtal, on es dipositen part de les deixalles acumulades durant un llarg temps d’abandó de l’espai, aquestes deixalles fins i tot es poden observar en el propi llit del Rec.

Més informació:

Executiu d’ordenació de l’espai públic a l’entorn del Rec Comtal entre els barris de Can Sant Joan i Vallbona. via: dropbox.pdf

  • Tram A: Carrer Reixagó.
  • Tram B: Camí del Rec.

Història del Rec Comtal: reccomtal.blogspot.com

27. Rec Comtal 2015

Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va sorgir de la fusió de la Junta de Sanejament i la Junta d’Aigües, com a l’empresa pública encarregada de planificar i gestionar el cicle integral de l’aigua a Catalunya. .

El 14 de gener de l’any 2000 es va celebrar el primer consell d’administració de l’ACA. Tot i que legislativament aquesta empresa pública fou creada el 31 de desembre de 1998 a través de la Llei 25/1998, podem considerar que la seva activitat es troba ja plenament consolidada amb la primera sessió del seu principal òrgan de govern.

Des d’aleshores, l’ACA desenvolupa les seves funcions amb una visió integradora dels ecosistemes aquàtics, que tingui en compte el seu equilibri i que es basi en els principis d’eficàcia, eficiència i economia de costos. Les seves competències principals són:

  • Complir la Directiva marc de l’aigua (DMA).
  • Protegir el medi natural aquàtic i autoritzar les actuacions a les lleres.
  • Planificar i ordenar l’abastament i el sanejament a les conques internes de Catalunya.
  • Construir i explotar depuradores.
  • Redactar estudis d’inundabilitat.
  • Fer inspeccions i el seu seguiment.
  • Elaborar lleis i decrets en competències de l’aigua.

29. Torrent Can Guell 13.5.2011

EDAR Montcada.

Aquesta estació és una depuradora biològica que té capacitat per tractar 72 milions de litres al dia, l’equivalent a l’ús de l’aigua de 360.000 habitants i les activitats econòmiques associades (habitants equivalents).

 

28. EDAR Montcada

Consorci del Besòs

El Consorci del Besòs és un ens públic de caràcter local que es va constituir l’any 1998, pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs creat a l’empara dels articles 57 i 87 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; 252 i següents de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Actualment està format pels ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, i té com a finalitat garantir la unitat d’acció pública en el planejament urbanístic, la seva execució i conservació, així com en la prestació de diferents serveis dins d’un àmbit d’actuació territorial entre els referits municipis, en els que l’ordenació urbana i la implantació d’infraestructures se sobreposa a la línia que delimita oficialment la separació entre ells.

Aquesta nova composició ha entrat en vigor durant l’estiu de 2012, com a conseqüència de la voluntat d’aplicar una estratègia urbana centrada en el riu Besòs com a eix geogràfic determinant, i afrontar d’una manera global i cohesionada les actuacions urbanes per tal que el riu deixi de ser un accident geogràfic separador, i convertir-lo en un element urbà no tan sols integrat, sinó estructurador del nord de l’àrea metropolitana de Barcelona. La superfície actual de l’àmbit d’actuació territorial, a partir de l’ampliació duta a terme l’any 2012, és de 1.134,02 Ha, de les quals corresponen al terme municipal de Barcelona un total de 391,19 Ha (34,5%), al de Sant Adrià de Besòs 318,69 Ha (28,1%), al de Santa Coloma de Gramenet 185,74 Ha (16,4%), i al de Montcada i Reixac 238,4 Ha (21%).

El Consorci del Besòs és governat i administrat per diferents òrgans de govern i administració, on la Junta de Direcció és l’òrgan superior del Consorci.

30. Serralada Marina

 

Projecte Rius

El Projecte Rius és una iniciativa desenvolupada per l’Associació Hàbitats amb l’objectiu principal d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres rius. Fomenta l’apropament de les persones al riu i permet conèixer com són i com funcionen els ecosistemes fluvials, els organismes que hi podem trobar, la seva importància ambiental i social, així com els problemes que pateixen i què podem fer per millorar-los.

Mitjançant l’educació ambiental, el foment del teixit associatiu i el treball en xarxa del voluntariat ambiental, el projecte promou una major implicació de les associacions i les persones per a compartir, engegar i emprendre iniciatives per la millora dels nostres rius i de l’entorn natural.

El Projecte Rius té el seu l’àmbit d’actuació en les diverses conques fluvials de Catalunya. Tot i això, actualment, s’està desenvolupant el Projecte Rius al País Valencià, a Galícia, a Madrid, a Cantàbria i a Portugal a través de la Xarxa Projecte Rius.

El Projecte Rius és obert a tothom, qualsevol persona o col•lectiu hi és benvingut, tingui o no coneixements previs sobre els rius.

31. Riu Besòs

Aigua (Medi Ambient AMB)

L’aigua és un recurs escàs i indispensable per a la vida i per al desenvolupament harmònic i sostenible de les activitats econòmiques. Per això, l’AMB aplica un model de gestió i consum d’aigua basat en els principis de moderació, eficiència, estalvi i reutilització.

 

32. torrent de la Font del Gatell

Retalls de premsa:

Recull de premsa via Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs.

besos.cat 

  • 23/7/2015

L’Ajuntament retira 70 tones de residus abocats al polígon Can Tapiola.

laveumontcada.cat

  • 11/5/2015

Una quinzena de voluntaris recull 330kg de deixalles al Ripioll.

laveumontcada.cat

  • 17/9/2014

Les obres del nou tram de carril bici que connectarà amb Ripollet es faran a l’octubre.

laveumontcada.cat

  • 13/10/2014

Comencen les obres del carril bici que connectarà el polígon la Granja amb Ripollet.

laveumontcada.cat

 

  • 21/11/2013

Comença l’eliminació dels horts il·legals de la llera del Ripoll.

laveumontcada.cat

  • 1/10/2013

El govern presenta un projecte per transformar la llera del Besòs en un parc fluvial.

laveumontcada.cat

  • 13/7/2013

El veïnat de Montcada i Vallbona es banya a les aigües del Rec Comtal per reivindicar-ne la dignificació

directa.cat

  • 17/4/2012

La llera del riu Ripoll recuperarà la seva verdor.

laveumontcada.cat

  • 1/3/2012

Mirador sobre el riu Ripoll a la Font Pudenta.

laveumontcada.cat

  • 26/3/2011

A la recerca de fons europeus per a la recuperació del Ripoll.

laveumontcada.cat

  • 2/3/2011

Els municipis riberencs signen un acord per potenciar el Ripoll.

laveumontcada.cat

  • 28/12/2010

Impuls del riu Ripoll.

laveumontcada.cat

  • 24/12/2007

Els horts del Ripoll desapareixen per a la recuperació mediambiental del riu.

laveumontcada.cat

Altres informacions:

– Modificació puntual PGM àmbit de Montcada Nord – Parc de la Riera Seca

Montcada.cat

– L’aiguabarreig del riu Ripoll al riu Besòs, un lloc de passeig

fontsaigua.com

font consultades: 

Les Altres Veus, La Directa. “miedo ambiente” Montcada i Reixac, La Veu de Montcada.

La informació que apareix en aquest “Diagnostic Rius”  sobre l’Agència Catalana de l’Aigua, EDAR Montcada, Consorci del Besòs, Projecte Rius i Aigua-ATM són recollides dels portals webs que tenen publicat.

6. riu Besòs juliol 2010 (36)

Diagnòstic Rius “Observant La Montcada Fluvial” pendent d’ampliació.

Si voleu opinar, suggerir o comentar o proposar algun tema: obrimvies@gmail.com

Facebook: Territori Medi Ambient Montcada i Reixac

Twitter: @Observa_MiR #Montcada

Índex fotogràfic.

  1. Riu Besòs, 2/II/2016
  2. Riu Besòs, abocador productes tòxics a St. Fost de Campsentelles, 21/III/2010
  3. Riu Besòs des de Sta. Coloma de Gramenet, 23/III/2015
  4. Riu Ripoll, 6/V/2015
  5. Riu Ripoll, vista d’ocell des del turó de Moià, 2/II/2016
  6. Aiguabarreig Riera St. Cugat – Riu Ripoll,  20/I/2016
  7. Abocador a la llera del Riu Ripoll (continuació carrer Vapor), 20/I/2016
  8. Passeig riu Besòs (Polígon Industrial La Granja).
  9. contaminació del Torrent de Mas Duran, 19/I/2015
  10. Parc Allende-Riu Ripoll, 3/II/2016
  11. Entorns de la Font Freda, 30/I/2016
  12. Riu Besòs, 24/III/2015
  13. Barraquisme al Pla d’en Coll, 26/II/2015
  14. Llacuna del Pla del Besòs, 15/II/2015
  15. Riu Besòs, 15/II/2010
  16. Riu Besòs, 8/VII/2011
  17. Riu Besòs, 27/V/2012
  18. Riu Besòs, 9/III/2013
  19. Riu Besòs, 31/I/2014
  20. Riu Besòs, 23/V/2015
  21. Riu Besòs, 25/II/2015
  22. Riera St. Cugat, 20/II/2016
  23. Torrent de Reixac, 4/II/2015
  24. Torrent Mas Duran-Pla de Reixac, 13/V/2013
  25. Torrent del Cargol, 6/III/2013
  26. Torrent Bosc Llarg, 30/X/2013
  27. Rec Comtal
  28. EDAR Montcada
  29. Torrent Can Güell 13/5/2011
  30. Vista del Vallès des de St. Pere de Reixac
  31. Riu Besòs, 25/II/2015
  32. Torrent Font del Gatell i Torrent dels Avellaners (Bosc d’en Vilaró), 3/X/2015
  33. Riu Besòs, abocador de draps, 11/VII/2010

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s