Observant el territori, Diagnòstic 2015

Recopilació d’informació de memòries i observacions del territori montcadenc.

1. Portada

Parc Natural de la Serra de Collserola
“La transformació: de la marginalitat a la recuperació de l’entorn”.
Dins del municipi de Montcada i Reixac, Collserola viu una important transformació del territori des de l’any 2013, any que es va començar l’enderroc de les barraques i hortes il•legals que ocupaven bona part d’aquesta serra.
Des d’aleshores, s’han enderrocat i netejat una bona part del territori afectat per aquest usos marginals, com és el cas del torrent del Cargol a la Vall de Can Tapioles (la vall que ens condueix al Cementiri de Cerdanyola), la Vall de Quatre Camins (situada entre la pedrera de les Pissarres de Lafarge i la Bòbila de Can Cuiàs, on també es va fer tasques d’enderroc) i l’entorn del Turó de Montcada situat al marge de la C58 (porta de Can Cuiàs).
Aquests enderrocs de barraques i hortes il•legals, i la neteja d’abocadors il•legals es preveu que finalitzin durant l’any 2016, mentrestant, i motivades per situacions diverses, encara hi ha gent que es neguen ha abandonar les parcel•les ocupades.

Diagnòstic Collserola 2015: wordpress.com

27F 053

Parc de la Serralada de Marina
L’any 1996 es va constituir el primer Consorci del Parc de la Serralada de
Marina, format per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i els Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, amb l’objectiu global d’ordenar de forma conjunta l’àmbit d’aquest espai. L’any 1998 es van sumar al Consorci els municipis de Tiana i Sant Fost de Campsentelles, ampliant així la superfície del parc fins a les 3.032 hectàrees amb que compta en l’actualitat.

Entre els objectius de la seva creació trobem com a prioritat la preservació juntament amb la regulació de l’Ús Públic respectuós. Entenem que aquest Ús Públic, aquest accés dels ciutadans al Parc no ha evolucionat qualitativament com s’esperava. El concepte del ciutadà urbà no ha canviat, no percep la Serralada com un Espai Natural Protegit, a excepció de la minoria consciènciada que ja ho estava des d’un inici. A l’actualitat se segueixen acceptant com a normals i habituals usos en absolut respectuoses amb el territori que es pretén protegir. Podem observar, avui, accions que serien inadmissibles en el nucli urbà, perquè la consideració de Parc és pràcticament la mateixa que mereix un polígon industrial amb uns quants arbres.

Aquest gran repte, assegurar els sistemes naturals i mantenir al màxim la continuïtat entre l’espai natural de la serralada de Marina i l’àmbit fluvial del riu Besòs no està afrontat, falta un projecte, el Parc té molts plans però segueix sense tenir un projecte. Trobem a faltar la implantació dels consells del Dictamen de la Comissió d’investigació sobre l’incendi Forestal d’Horta de Sant Joan l’any 2010 sobre gestió del territori. També la falta d’esment a projectes com és “Boscos del Vallés” del Consell Comarcal del Vallés Occidental.

Per contra podem observar com es cronifica atribuint la categoria de “normal”, per exemple, els abocaments, la situació dramàtica d’assentaments i usos marginals que s’hi ve desenvolupant en el Pla del Besòs, insostenible des d’un punt de vista social, i que considerem s’està legitimant des de les administracions, o l’impacte mediambiental produït per les empreses d’esdeveniments-espectacles-discoteques amb un forta contaminació lumínica, de só i d’aigües residuals, juntament amb l’actitud dels clients n’absolut respectuosa amb l’entorn, segurament ignoren on estan, però de ben segur que una quantitat d’aquests clients donaria com a resultat una substancial modificació de visites al Parc, en aquest cas a considerar com a impacte negatiu.

Seguint amb aquest exemple hem de recordar que s’està potenciant i facilitant l’accés al Parc, entenem com a imprescindible que en paral•lel s’implantin els punt d’Informació ja descrits en el Pla d’Usos a les portes del Parc.

Diagnòstic Serralada de Marina 2015: wordpress.com

1era entre la maleza (78)

Pla de Reixac

El Pla de Reixac pertany en bona part al municipi montcadenc, és un entorn agroforestal envoltat pels municipis de Ripollet, Barberà, Sta. Perpetua de la Moguda i La Llagosta. La major part d’aquest territori està declarat com zona verd, i anys enrera ja es va parlar de la necessitat d’abordar aquest territori per protegir-lo i declarar-lo com paratge d’especial interès natural.
Malauradament per part de l’anterior govern (PSC-CiU) de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, aquest propòsit mai es va complir, i des de l’any 1999, any en que el PSC entra a governar i una vegada superada les negociacions amb el Ministeri de l’Exercit de l’Estat Espanyol per recuperar el que era l’antic quartell militar conegut popularment com el Polvorí, César Arrizabalaga Zabala va declarar les intencions de recuperar aquest entorn que suposadament arribaria amb la construcció de 2000 vivendes de la zona residencial a Mas Duran, però malauradament les intencions de protegir i dignificar l’entorn agroforestal del Pla de Reixac no es va transformar en realitat.
Amb l’entrada del nou govern a l’Ajuntament, i en part gràcies al veïnat que ha denunciat l’estat de degradació que pateix aquest entorn agroforestal, es gira la truita i es tanca la porta a la Romeria del Rocio, el Parc de la Llacuna recupera la seva dignitat, es planteja anular l’ARE Mas Duran, s’implementa la vigilància per part de la Policia Local…

Diagnòstic Pla de Reixac 2015: wordpress.com

24. Pla de Reixac 13.V.2013

La Montcada Fluvial

Montcada i Reixac té el privilegi de ser un municipi on els cursos fluvials dominen el paratge rural i urbà, com són el riu Besòs i el riu Ripoll, i a més, al estar situada en un congost i rodejada de serres també compte amb una xarxa de rieres i torrents, alguns amb un valor afegit perquè aquests creuen entorns naturals d’un alt valor natural i paisatgístic, com per exemple el torrent de Reixac o el torrent de la Vallençana, que des de la Serralada de Marina baixen les aigües fins el riu Besòs, i en el Pla de Reixac ens trobem amb el torrent de Mas Duran que desemboca al riu Ripoll, i el torrent de Rocamora i la Riera Seca que desemboquen al riu Besòs, i que normalment s’omplen només d’aigües pluvials. Baixant de la Serra de Collserola, apart d’alguns torrents ja dins de la trama urbana, com és el cas del torrent del Bosc Llarg, en Can Cuiàs, dins dels límits protegits com Parc Natural ens trobem el torrent del Cargol, aquest baixa les aigües de la Serra de Collserola, però una vegada que arriba al Polígon Can Cuiàs passa a ser part del clavegueram i les seves aigües no arriben a desembocar al riu Besòs ja que són recollides per un col•lector d’aigües residuals.

Malauradament, aquest privilegi de tenir un bé natural, mai ha sigut objecte de desig pels governants de Montcada i Reixac, els rius que travessen el municipi mai han sigut tractat com vertebra de cohesió del territori, sinó més bé sempre han sigut tractats com barreres de cohesió urbana i com part del clavegueram del municipi.
Si fem memòria, i no cal molta, algunes recordem allò que algunes persones deien: el riu Besòs és la claveguera del Vallès!.

Diagnòstic Montcada Fluvial 2015: wordpress.com

9. Torrent de Mas Duran 19 de Febrer 2015 (14)

Incendis Forestals, incendis abocadors…
“Els models d’inflamabilitat presents al municipi de Montcada i Reixac, exceptuant els espais urbanitzats, són l’1, 7, 8, 9 i 10. El valor més alt es dóna als matollars de ginesta, però també en alguns boscos i prats, comuns als àmbits forestals. Montcada i Reixac està considerada com una zona d’alt risc d’incendis”.

La primavera i l’estiu de l’any 2015 degut a la sequera i les altes temperatures registrades, es preveia un any intens en la prevenció d’incendis i tot tenir punts de calor que en el municipi de Montcada i Reixac va batre rècords, no hem tingut incendis considerables. Tot així es va produir una sèrie de conat d’incendi que gràcies a la ràpida actuació dels mitjans de prevenció no hem de parlar de grans ensurts. L’incendi en que es va cremar més hectàrees va ser en el Torrent de Mas Duran (Pla de Reixac), afectant unes 8ha de matolls i camps de conreus, que ja n’hi havia estat segat setmanes abans.
Altres incendis controlats a temps es van registrar el 24 d’abril i el 15 de Maig a la Serralada de la Marina, al terme municipal de Sta. Coloma de Gramenet (4ha), però malgrat els esforços en la lluita contra els incendis res es va poder fer el 2 Juliol a l’incendi que es va declarar al Parc Natural de Collserola, entre el barri de Can Peguera (Horta) i la capçalera del Vall de St. Iscle (Cerdanyola), afectant unes 18ha. L’incendi es va originar a la zona d’Horta coneguda com la Muntanya del Notari per culpa d’unes guspires provocades per unes torres de conducció elèctrica .

Pel que fa a la prevenció d’incendis, les torres de guaita són unes bones eines de prevenció i aquest any, en què el Pla de Vigilància i Informació de la Diputació també s’ha incorporat als parcs, van estar a punt d’eliminar la de Santa Coloma. També, des del cos de bombers es lamenten de l’estricta regulació de l’INFOCAT que ha limitat les persones que poden actuar en cas d’incendi forestal i ha deixat a fora el personal de què disposaven per actuar amb els vehicles cuba (de 400 l).

Incendis Forestals, incendis abocadors:

13 de Gener:
Crema un abocador de deixalles: Roba, draps…
Lloc: Antiga Carretera de Barcelona. Can Cuiàs.

16 de Gener:
Crema un abocador de deixalles: matalassos…
Lloc: Turó de Montcada. Can Cuiàs.

8 de Febrer:
Conat d’Incendi a la Llera del Ripoll.
Lloc: Pont Polígon Can La Ferreria.

24 d’Abril:
Incendi Forestal. 2 Ha cremades:
Lloc: Serralada de Marina, Sta. Coloma de Gramenet.

15 de Maig:
Incendi Forestal. 2 Ha cremades:
Lloc: Serralada de Marina, Sta. Coloma de Gramenet.

22/23(?) de Maig:
Petit incendi al marge del passeig del riu Besòs/BV-5001.

30 de Maig:
Incendi Industrial (Ripollet): crema una nau, i afecta a dues més.

1 de Juny:
1). Avís de conat d’incendi de matolls, s’apaga amb les motxilles d’aigua.
2). S’apaga un petit conat de matolls.
3). Barcelona, en Torre Baró crema matolls i prats al costat de l’estació de Metro.

18 de Juny:
crema una petita extensió de matolls.
Lloc: Estació de Montcada-Manresa, a la zona de Vista Rica.

20 de Juny
Conat de deixalles extingit per Protecció Civil.
Lloc: Antiga Carretera de Barcelona.

22 de Juny
1). Cremen una extensió de matolls al carrer Llerona (Torre Baró).
El Patronat de Collserola va comunicar que s’havien cremat 0,46 Ha aprox.
Lloc: Collserola, Barcelona.
2). Crema una petita zona de herbes seques i matolls a Ciutat Meridiana, els mateixos veïns ho apaguen.
Lloc: Nou Barris, Barcelona,

23 de Juny (St. Joan)
Conat incendi.
Lloc: N-150. PK ?
Durant el transcurs de St. Joan en el Municipi Montcadenc es van declarar varis incendis, cremant contenidors i alguna palmera.

24 de Juny
Conat incendi, afectant matolls.
Lloc: Riera St. Cugat.

25 de Juny
Segons fonts de Lafarge, al voltant de les 22.15h es van produir dos conat d’incendi.
Lloc: Pedrera de pissarres.

2 Juliol
Incendi Forestal 18ha, afectant una zona cremada anys enrera.
Lloc: Parc Natural de Collserola.

3 juliol
Incendi que afecta unes 8Ha
Lloc: Torrent de Mas Duran, Pla de Reixac

24 d’Octubre
Conat d’incendi al marge d’un camí.
Lloc: Can Pomada.

10 de Desembre
Es declaren 3 conat d’incendi simultanis que es controlen ràpidament.
Lloc: Torrent de Mas Duran, Pla de Reixac

Altres incendis:

Principis de 2015:
Petit incendi al marge d’un camí del Torrent de Mas Duran al costat d’una antiga fàbrica de totxos, afectant uns 10m2.
Lloc: Pla de Reixac.

Fonts consultades:
Bombers de Barcelona
Bombers de la Generalitat
Protecció Civil Montcada i Reixac
Observatori Territori Medi Ambient Montcada i Reixac

2. IFBarcelona 001 (49)

Abocadors il•legals.
“Les Fades Cabrejades deien que Montcada és l’abocador del Vallès, i no deien una barbaritat, simplement cal visitar alguns dels espais naturals de Montcada i Reixac per donar-se compte que raó no les faltava”.

Durant aquests últims anys els abocadors il•legals han anat en augment, sobretot en aquells entorns que són més vulnerables i fàcil d’accedir, com per exemple alguns camins dins dels espais naturals protegits; Parc de la Serra de Collserola o al Parc de la Serralada de Marina, i fins i tot d’abocadors il•legals ens els trobarem dins de la trama urbana.

Per no allargar massa la llista només afegim com exemple alguns punts calents:

En Collserola un dels punts més crítics és l’entorn de la Serra de na Joana i Terra Nostra, o en el turó de Montcada, on a l’actualitat gràcies a l’enderroc de barraques i hortes il•legals s’està eradicant les zones degradades que durant molts anys han sigut punts calents.

En el Parc de la Serralada de Marina els llocs més perjudicats són el Camí Vell de Montcada (Badalona), en diferents punts de la BV-5011, la Vallençana Baixa i el Camí de St. Pere de Reixac, però en alguna ocasió han aparegut i ens podem trobar algunes deixalles en altres punts de la serra.

El Pla de Reixac té varis punts calents, com són els entorns de Rocamora, el camí de Ca n’Albinyana, i l’entorn de l’Ecoparc2, encara que alguna vegada han aparegut abocadors il•legals en llocs de difícil accés.

Els entorns fluvials com el riu Besòs o el riu Ripoll també tenen el seus abocadors, donant una imatge lletja al paisatge, destaquem el torrent de Reixac al tram on conflueix amb el riu Besòs on ens trobem un abocador clausurat que es tancat l’accés des de la BV-5001 amb una cadena, però sovint rep deixalles, o la continuació del Carrer Vapor pel marge del riu Ripoll.

Pla del Besòs: Dins de l’entramat de camins ens trobem abocadors i vehicles abandonats, algunes deixalles són llençades a la llera del riu Besòs.

N-150: Coll de Montcada, Riera de St. Cugat, torrent del Cargol…

LAFARGE: Entorns de la fàbrica i en la Pedrera de les Pissarres, l’abocador de sorres de la Pedrera de les Calcàries és un abocador controlat.

Altres llocs: miedoambiente.montcada

Abocadors en expansió (2015):
– Pol. Ind. Hermes.
– Marge Riu Ripoll fins la Riera Seca (Carrer Vapor – Pol. Ind. La Ferreria).
– Carrer Monturiol (Camí i llera del riu Ripoll).
– Marge TAV – Riu Besòs des de Font Freda a la Riera Seca (Pla d’en Coll).

20. riubesòs 23.V.2015

Hemeroteca 2015: Titulars, opinions…: La Veu de Montcada
laveu.cat/hemeroteca
#mediambient #territori #ecologia

gener 2015.
núm. 455
– l’Avv Vallençana alerta de l’aparició de barraques a l’entorn de la Torre dels Frares. Pàg. 5
– Obrim Vies farà un debat a l’Abi sobre les lluites mediambientals. Pàg. 5
– La mobilització antiincineració, candidata a un premi veïnal. Pàg. 9
– (TAV) L’excavació del pou de ventilació de Jaume I ja està enllestida. Pàg. 10
– (Passarel•la La Salle) Les obres segueixen el calendari previst. Pàg. 10
– El govern cedirà una finca de la Ferreria per a horts ecològics… Pàg. 11 i Portada

La bústia del lector. Pàg. 14
– Conductes incíviques.
– Sense servei de neteja.

Editorial.
– (Barraques del turó) Alerta constant. Pàg. 14

febrer 2015.
núm. 456
– la millora del rec comtal serà una realitat a la primavera. Pàg. 4 i Portada
– L’antiga cerveseria es convertirà en un espai verd per a l’ús ciutadà. Pàg. 5
– Protesta dels veïns del Bosc d’en Vilaró. Pàg. 5
– Premi per a la lluita de l’AV de Can Sant Joan contra Lafarge. Pàg. 6
– L’associació Obrim Vies crearà un Observatori del Territori i del Medi Ambient de Montcada i Reixac. pàg. 6
– enllestit el projecte per millorar el camí d’accés al camp de futbol. Pàg. 7

La bústia del lector. Pàg. 14
– Incivisme creixent.

núm. 457
– Jornades per mantenir vives la reivindicació i la lluita pel soterrament. Pàg. 5
– la nova passarel•la de vianants de La Salle culmina la dignificació a l’entorn del Ripoll. Pàg. 6
– Presentació del projecte sobre el parc fluvial del Besòs (anunci). Pàg. 10
– El parc projectat al solar de l’antiga cerveseria rep el vist-i-plau dels veïns. Pàg. 10

La bústia del lector. Pàg. 14
– A Carmen Romero (en resposta a l’opinió sobre Lafarge a l’entrevista en La veu Montcada núm. 456, pàg. 8).

març 2015.
núm. 458
– Montcada tindrà el seu propi tram de passeig pel Besòs. Pàg. 3, 4 i Portada
– L’AV de Can Sant Joan presenta al•legacions al mapa acústic local. Pàg. 7
– Nova oportunitat per reclamar el soterrament. Pàg. 7

Editorial, pàg. 14

– Parc al riu
“Fa temps que l’Ajuntament reivindicava poder tenir accés a la llera del Besòs i gaudir-ne com ho fan el municipis veïns de Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià. Amb aquest objectiu, al 2013 va presentar un projecte a la Unió Europea però sense obtenir-ne el suport esperat.
Ara, a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es farà l’esperada actuació tot i que, inicialment, a un petit tram del riu, el que va des de l’alçada del barri de la Ribera a la Casa de les Aigües.
Deixant a banda el debat sobre la idoneïtat d’invertir ara un milió d’euros tenint en compte la conjuntura econòmica, el cert és que el municipi fa molts anys que viu d’esquenes a la façana fluvial i és necessari recuperar el lligam no només per una qüestió estètica sinó també funcional. Què diferent seria tot si en comptes de veure els rius i la riera com una barrera els féssim servir com un eix vertebrador dels barris!”.

núm. 459
– L’Ajuntament inicia els tràmits per reclamar l’execució del projecte.
Pàg. 3, 4 i Portada
– La passarel•la, oberta al públic després de la seva remodelació. Pàg. 5 i Portada
– Suspès l’atorgament de llicències a Vista Rica. Pàg. 6 (en 2 minuts)
– monogràfic Projectes urbanístics 2015. pàg. 10
– Especialistes en tecnologia de l’aigua proposen nous usos per al Rec Comtal.
Pàg. 17

Editorial. Pàg. 14
– Soterrament ja!

abril 2015.
núm. 460
– Montcada acollirà la II Trobada internacional contra la incineració a cimenteres. Pàg. 7
– Un treball proposa aprofitar el Rec Comtal com a recurs hidrogràfic. Pàg. 14
– Les Maleses disposava d’un espai dedicat a reunions i actes rituals. Pàg. 15

La Bústia del Lector. Pàg. 14
– Manteniment del Parc de la Llacuna

Editorial. Pàg. 14
– Pla de Mobilitat

A títol personal (contraportada).
– “Montcada té un gran potencial naturalístic”.

núm. 461
– El govern aprova en Ple el mapa acústic. Pàg. 5

– Projecte d’urbanització dels terrenys de les fàbriques Valentine i Intorsa… Pàg. 9
“El govern mostra a l’AV del barri les propostes amb què estan treballant les empreses promotores propietàries dels terrenys cara a plantejar en el futur la urbanització del sector”.
L’alcaldessa, M. Carmen Porro, i el president de ’Àrea Territorial, Juan Parra, tots dos del PSC, van presentar el 30 de març a representants de l’AV de La Ribera el projecte d’urbanització que estan treballant els propietaris dels terrenys que ocupaven les fàbriques Valentine i Intorsa i sobre el qual, de moment, no hi ha data d’execució prevista. En l’espai de la planta de pintures, hi hauria 19.000 m2 a zones verdes, 7.200 m2 a equipaments públics –entre els quals es preveu la possibilitat d’ampliació de l’INS La Ribera– i 4.800 m2 per a locals comercials. El projecte inclou la construcció de 482 habitatges, dels quals el 30% seran de protecció pública, i la cessió a l’Ajuntament d’una parcel•la de més de 2.000 m2 per a l’edificació d’uns 100 habitatges de protecció oficial. Pel que fa a la parcel•la d’Intorsa, el pla de millora preveu més de 3.000m2 per a noves zones verdes –que permetria fer una ampliació del Parc de les Aigües–, eixamplar els carrers dels Horts i de les Aigües per crear noves places d’aparcament i destinar 1.900 m2 per a nous locals comercials. També es preveu la possibilitat de construir 160 habitatges, dels quals el 30% serien de protecció pública. A més, s’inclou la cessió a l’Ajuntament d’una parcel•la per a la construcció d’uns 16 habitatges.

– Medi Ambient (Ajuntament) estrena un espai web propi… Pàg. 9
– El 19 d’abril, marxa en defensa de Gallecs… Pàg. 9
– TORRE DELS FRARES. El col•lectiu que viu a l’edifici ha recuperat la bassa i l’antiga era.
Pàg. 18

La bústia del lector. Pàg. 14
– (opinió) Torrent de la Vallençana.

maig 2015.
núm. 462
– Comencen les obres per millorar el camí entre Can Sant Joan i Vallbona. Pàg. 21
– S’inicien els treballs de l’accés per a vianants (font del Tort). Pàg. 21
– Més de 2.500 persones participen a la marxa en defensa de Gallecs. Pàg. 22
“El detonant de la protesta organitzada el 19 d’abril per la Plataforma en Defensa de Gallecs és la possible construcció d’un centre de logística als terrenys de Can Banús (Sta. Perpètua)”.
La Plataforma per la Defensa de Gallecs va aconseguir reunir el passat 19 d’abril al voltant de 2.500 persones a la plaça de l’Església per reclamar més protecció per a les 750 hectàrees que queden sense urbanitzar, que s’ampliï l’espai del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) i que s’hi prohibeixin activitats com la falconeria.
L’anunci de la venda per part de l’Incasòl de part de Can Banús a una empresa de transports per fer-hi un centre de distribució logística de 70.000 metres quadrats ha estat el detonant d’una nova mobilització que va sortir simultàniament de les places de la vila de Santa Perpètua de Mogoda –on estaven convocats els veïns de Montcada–, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Palau Solità i Plegamans. Segons el manifest, “aquest sector ja es va deixar fora de l’àrea de protecció amb la intenció de poder continuar fent diners amb un Gallecs cada cop més pressionat, amb la complicitat de l’actual govern de Santa Perpètua de Mogoda”

– Ripollet rebutja una moció del COP contra la crema de residus a Lafarge. Pàg. 22
– Recta final per a l’aprovació del catàleg del patrimoni. Pàg. 35

Bústia del Lector. Pàg. 28
– Patrocini inacceptable.
“Montcada i Reixac és un municipi fragmentat per rius carreteres, vies, etc.. Això fa que cada porció del municipi tingui la seva personalitat, però hi ha una cosa que ens uneix a tots i que compartim amb els municipis que ens envolten, la contaminació que genera la cimentera i les devastadores conseqüències per a la salut de tothom. A final d’abril hem pogut gaudir de la festa major de Mas Rampinyo, una de les zones afectades pel perill de la contaminació de la cimentera-incineradora –5
km a la rodona– i l’entitat més representativa d’aquest barri va i accepta un anunci del monstre del ciment!.
Podríem preguntar-nos: Millora les seves vendes Lafarge amb aquest anunci o intenta silenciar i dividir les entitats?
Jo ho tinc clar… És un intent de fer-nos callar i dividir-nos.
Mas Rampinyo i la gent que hi hem viscut, viuen i viuran volem la millor festa major i això no ho aconseguirem posant preu a la nostra salut!”.

– (foto denúncia) Basura acumulada en el barrio de la Ribera. Pàg. 22

juny 2015
núm. 465
– L’Ajuntament obre expedient a la FECAC per abocaments al medi. Pàg. 8
“L’entitat organitzadora del Rocío es compromet a fer un projecte ambiental per a la propera edició.
La FECAC, entitat organitzadora del Rocío als terrenys que l’Incasòl té a Mas Duran, haurà de fer front a l’expedient sancionador que li ha obert l’Àrea Territorial del consistori per haver fet cas omís a la prohibició de foradar el terra per abocar les aigües residuals d’alguns dels banys portàtils que va instal•lar a Mas Duran durant la celebració de la festa, entre el 22 i el 25 de maig. El consistori també ha obligat l’entitat a netejar el terreny i a retirar les terres afectades. Cara a la propera edició del Rocío, la FECAC s’ha compromès a presentar un projecte mediambiental que inclogui la instal•lació de mòduls de sanejament modèlics. Enguany, i a petició del consistori, l’organització ha introduït la recollida selectiva dels olis que s’han fet servir a les casetes i parades instal•lades al recinte”.

La bústia del Lector. Pàg. 14
– (foto denúncia) Vertidos incontrolados en el espacio natural de Mas Duran.

juliol 2015
núm. 466
– L’alcaldessa vol obrir el diàleg amb la Llagosta sobre l’entorn de Valentine. Pàg. 7
– Sufocats dos conats d’incendi a la pedrera de pissarres de la cimentera Lafarge. Pàg. 9

núm. 467
– (Lafarge) El nou govern veu incompatible l’activitat de la planta amb la qualitat de vida del veïnat. Pàg. 3
– Neix una nova plataforma ciutadana en defensa del Pla de Reixac. Pàg. 6

Editorial. Pàg. 12
– Cimentera
“Un cop més torna es torna a obrir el debat sobre el futur de la cimentera al municipi. El nou govern municipal considera que la planta –que va camí d’arribar al centenari, el proper 2017– està més que amortitzada i vol començar a preparar el terreny per al seu desmantellament. El camí cap a aquest objectiu, però, estarà ple d’esculls.
El primer, la pressió que faran tant la direcció de la factoria com els propis treballadors. La multinacional, òbviament en defensa dels seus interessos
econòmics i els empleats, per mantenir el lloc de feina. Però tampoc hem d’oblidar
que l’activitat de la cimentera compta amb l’autorització de la Generalitat que és la
que la va instar a adaptar les instal•lacions per cremar residus.
El govern afronta, doncs, una batalla desigual tot i que amb un argument de pes, la
defensa de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans”.

setembre 2015
núm. 468
– (expropiacions) L’Ajuntament haurà de pagar el deute amb Tort abans del previs. Pàg. 4, 5 i Portada.
– ( LAFARGE) El Tribunal Suprem ratifica la sentència del TSJC sobre l’autorització ambiental. Pàg. 9

núm. 469
– (Entrevista) Jordi Sánchez explica quines són les accions que promourà el govern des de l’Àrea Territorial. Pàg. 6
‘Hi ha molta feina a fer des d’un punt de vista urbanístic per cohesionar el municipi’.
– Espais públics amb gespa es canviaran per prats i arbustos. Pàg. 7
– (obres a la llera del riu Ripoll) Agbar instal•la un nou ramal d’aigua que connecta Montcada amb el Pla d’en Coll. Pàg. 8
– L’AMB cedeix al consistori 8 bicicletes més per a ús dels treballadors. Pàg. 8
– L’Adif ha eliminat arbres del marge de la via. Pàg. 8

octubre 2015
núm. 470
– L’Ajuntament instarà els propietaris del solar de l’antiga Valentine a netejar l’espai, on s’acumulen deixalles. Pàg. 7

A títol personal. (contraportada)
– Entrevista a Laia Ribas. ‘Només s’han de collir els bolets que consumirem’

novembre 2015.
núm. 471
– Mas Duran deixarà de ser l’escenari del Rocío. Pàg. 6 i Portada
– L’Ajuntament ha de fer front a noves reclamacions de caire patrimonial. Pàg. 6
– Fructífera jornada d’anellament d’ocells a la llera del Besòs. Pàg. 8
– Una Jornada de treball sobre el territori metropolità arrenca a Montcada i Reixac. pàg. 8

núm. 472
– Lafarge obté el permís ambiental per continuar amb la seva activitat. Pàg. 3 i Portada
– El solar de l’antiga cerveseria d’estiu, llest per esdevenir un nou parc urbà. Pàg. 5 i Portada.
– La col•laboració de la ciutadania és clau per aconseguir una ciutat neta. Monogràfic Pàg. 8

La Bústia del Lector. Pàg. 14
– Antiga Cerveseria.

Editorial. Pàg. 14
Des d’un inici els tres grups en el govern (ICV-EUiA, ERC i Círculo) han deixat clar que un dels seus objectius passa perquè la cimentera, ubicada al Turó de Montcada des del 1917, cessi la seva activitat al municipi. Aquest posicionament ha fet que les relacions amb la direcció i el comitè d’empresa siguin més aviat tenses i es vagin complicant a mesura que passa el temps. Fidel al seu programa, l’executiu està fent totes les accions al seu abast per tal de demostrar que la cimentera no pot continuar a 150 metres del barri més proper tot i que, de moment, no estan donant el resultat esperat. La més recent ha estat demanar a la Generalitat que no donés a Lafarge l’autorització mediambiental que va rebre en el seu dia per poder valoritzar residus i que sengles sentències judicials, primer del TSJC i després del Suprem, han anul•lat per errors en la tramitació. Amb quin argument?
Doncs amb un estudi sonomètric de la Diputació, segons el qual l’empresa supera el nivell de soroll que fixa el mapa acústic de la ciutat. La Generalitat, però, ha desestimat l’al•legació. Un nou capítol d’un estira i arronsa que es preveu llarg i feixuc.

desembre 2015.
núm. 473
– El moviment antiincineració es dóna cita a Montcada i Reixac. Pàg. 4 i Portada
– La Policia Local denuncia un taller de Ripollet per abocar residus al camí de Can Rocamora. Pàg.8

La Bústia del Lector. Pàg. 15
– Lafarge
“Ja esperàvem que la Generalitat tornés a rebutjar totes les al•legacions (Ajuntament, AV Can Sant Joan, i el nostre Grup), i per això vam demanar a l’Ajuntament que impedís l’autorització mediambiental a Lafarge fent un informe desfavorable vinculant.
L’Ajuntament no ho ha fet. El recurs judicial que anuncia el govern municipal comporta anys amb recursos i més recursos. La salut dels veïns no pot esperar més anys.
L’Ajuntament, en l’expedient sancionador, ha d’adoptar la mesura de clausura de Lafarge durant 6 mesos que estableix l’Art. 32 i 33 de la Llei 16/2002 per incompliment greu dels límits de soroll, i és l’administració local qui té aquesta competència de sancionar (Art. 7 Decret 176/2009). Òbviament queda clar que demanar-ho a la Generalitat no serveix de res. Com a Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac, continuem lluitant amb la població”.

núm. 474
– Enderrocades gairebé la totalitat de les 300 barraques que hi havia a la vessant del Turó. Pàg. 4 i Portada
– La Plataforma Antiincineració anuncia mesures contra Lafarge, la Generalitat i l’anterior govern. Pàg. 5 i 6
– La moció contra la incineració genera un dur debat entre els partits. Pàg. 6
– Aprovada per unanimitat l’ordenació del sector que limita amb la Llagosta. Pàg. 7
– Actuació d’urgència a la Torre Na Joana per aturar el seu procés de degradació. Pàg.13

La Bústia del Lector. Pàg. 20
– Era un matí resplendent de novembre.
“Estava a Montcada centre i tenia un marge de temps per fer una passejada.
Se m’acut, ni més ni menys, que fer-la per la vora del riu Besòs, seguint el marge esquerra en direcció a mar. En ser migdia no hi havia gaire gent que fes la passejada, però sí un munt de bicicletes amunt i avall. De sobte, sento uns comentaris de dos ciclistes que em passen rabent “mira que narices, ni se han movido”, i observo que més endavant hi ha dues senyores passejant tranquil•lament pel mig del passeig.
Continuo la caminada i, tot seguit, sento un brogit i em passa un altre ciclista a tocar. No tinc més remei i apresso el pas. Arribo fins al proper pont i dubto: tornar enrere o seguir.
Opto per la primera opció, no estic tranquil, cames ajudeu-me, marxa atlètica i mirant enrere, de tant en tant. Com és la tornada, camino ràpid però no evito un altre ensurt, en aquest cas un ciclista amb una bona màquina silenciosa, en passa a frec. Ja en tinc prou per avui, mig empipat miro l’horitzó; la imponent fàbrica-incineradora (avui) i l’escapçada muntanya, la llera del riu Besòs en les aigües del qual m’havia submergit en els meus anys d’infantesa (la Rigola) i penso “mare de Déu quines aigües”, el turó de Vista Rica, un lloc on potser passejaria més tranquil i sense haver de fer grans desplaçaments però, és clar, amb unes quantes escaletes més que m’empenyessin fins a dalt. Un mirador privilegiat i desconegut, alhora, per bona part dels montcadencs.
De moment, paciència, són temps en que cal molta paciència, però la propera vegada aniré per la vorera del riu Ripoll, està millor condicionada i sense ensurts. Per si de cas…”

Collage Collserola

Altres informacions d’interès:

Contaminació Lumínica
Contaminació Lumínica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Document PDF

Contaminació Lumínica al Parc Natural de Collserola
Document PDF

LLEI 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn
Document PDF

Contaminació Lumínica

Qualitat de l’Aire

“Ens preocupa la qualitat de l’aire al municipi i la salut dels nostres ciutadans”
Judith Mojeda, regidora de Medi Ambient.
La Veu de Montcada 1a quinzena Novembre 2012
laveudemontcada.cat

Manifest Plataforma per la Qualitat de l’Aire:
Document PDF

Plataforma Qualitat de l’Aire: Web

La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis científics evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer (1). La principal causa de contaminació en la Regió Metropolitana de Barcelona és el trànsit rodat de vehicles privats seguit de l’activitat industrial i del trànsit marítim i aeri. Combatre la contaminació de l’aire suposaria aplicar canvis estructurals en matèria de transport, solucionant conjuntament greus problemes en salut pública i mobilitat. També contribuiria en rebaixar costos energètics i disminuir l’impacte sobre el canvi climàtic.

A Catalunya un model d’ocupació del sòl caracteritzat per un creixement extensiu de baixa edificació residencial, especialment significatiu en la Regió Metropolitana de Barcelona, ha representat en els últims quatre decennis uns canvis profunds en els patrons de mobilitat. Aquesta ciutat difusa ha allunyat els centres de treball, d’estudi o d’oci dels llocs de residència i ha obligat a desplaçaments quotidians més llargs i més costosos. Aquesta urbanització no ha anat acompanyada de prou polítiques decidides per a millorar el transport públic, mentre que s’han dirigit importants inversions per a satisfer les necessitats de l’automòbil. Això ha provocat un major nombre de desplaçaments en vehicle privat, un augment d’emissions de gasos i contaminants, nivells de soroll inadmissibles i un increment dels accidents de trànsit.

Els contaminants més crítics a la Regió Metropolitana de Barcelona són el gas diòxid de nitrogen (NO2) i la matèria particulada fruit de la combustió (PM10 o PM2.5; la pols respirable de mida inferior a 10 i 2.5 micres respectivament). El NO2 és tòxic, irritant i precursor de pluja àcida. Pot causar danys irreversibles als teixits pulmonars si és inhalat en elevades concentracions. Les partícules en suspensió són incorporades als teixits mitjançant la respiració, afavorint el desenvolupament de malalties respiratòries, cardiovasculars, neuronals i càncers. Un tercer contaminant important en territori català és l’ozó troposfèric (O3) que es forma a partir de reaccions fotoquímiques entre contaminants primaris com són els òxids de nitrogen (NO, NO2) i compostos orgànics volàtils (COV).

A Catalunya se superen els valors límits indicats per l’OMS (més estrictes que els exigits per la normativa europea) de partícules en suspensió, òxids de nitrogen i ozó troposfèric a tot el territori, a l’hora que s’incompleix sistemàticament la legislació europea de qualitat de l’aire. L’any 2013, el 99,7% de la població catalana va estar exposada a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2). A més a més d’afectar la salut, la contaminació té greus impactes sobre l’economia, l’agricultura i els ecosistemes. Estudis com el realitzat pels investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), estimen que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es podrien evitar 3.500 morts anuals de reduir l’exposició mitjana de PM10 als valors anuals mitjans recomanats per l’OMS (20 μg/m3) (3).

Els governs han tingut 14 anys per adaptar-se als valors legals europeus (Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig), i actuar com ho estan fent més de 200 ciutats europees. La manca de mesures eficients, obligatòries, articulades i proporcionals a la gravetat del problema per part dels responsables públics catalans ha derivat en l’obertura de dos procediments d’infracció per la Comissió Europea per l’incompliment de la normativa europea el 2006 i 2007, que aviat arribaran al Tribunal Europeu de Justícia. Aquesta manca de compromís s’ha mostrat recentment amb la inoperància de l’actual govern de la Generalitat, que després de gairebé 4 anys sense Pla de qualitat de l’aire, va aprovar el mes de setembre de 2014 un pla horitzó 2015. La majoria de mesures proposades van ser prèviament suspeses per la Comissió Europea el 2012, any en què es va rebutjar la moratòria presentada pel govern.

Per tot això, les organitzacions veïnals, socials, ecologistes, científiques, ONG’s i organitzacions d’afectats, fan públic la seva proposta de programa de govern per impulsar un pla estructural i coordinat a la Regió Metropolitana de Barcelona, convidant a actors de la resta del territori a sumar-s’hi i fer efectiu a tot el país el Dret a respirar un Aire Net:

A. Mobilitat sostenible i saludable de persones i mercaderies
1. Potenciar i millora de la xarxa transport públic urbà i interurbà (freqüències, velocitat i ampliació de la xarxa d’autobusos, tramvies, rodalies i ferrocarrils). Acabar els projectes de mobilitat incomplets prioritaris.
2. Delimitació de Zones de Baixa Emissió (4) mitjançant polítiques de restricció del trànsit privat més contaminant i de gestió sostenible d’estacionament com han fet altres ciutats europees.
3. Nou sistema tarifari per al transport públic basat en els abonaments de caràcter social, intermodal, de gestió pública i per a qualsevol mitjà de transport públic de Catalunya.
4. Treballar per l’aprovació urgent de la llei de finançament del transport públic llargament postergada, que asseguri una adequada dotació pressupostària pública per garantir el dret a la mobilitat.
5. Reducció de l’espai reservat per al vehicle privat motoritzat i adopció de mesures de pacificació.
6. Urbanització segons model de ciutat compacte que disminueix l’ús del vehicle privat, prioritzant polítiques de mobilització dels habitatges buits i rehabilitacions.
7. Establiment d’eixos de mobilitat amb itineraris preferents per a vianants i rutes de salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
8. Creació d’un Pla de foment de l’ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió i millora de la xarxa i interconnexió metropolitana, i amb viari propi a la calçada segregat del trànsit motoritzat per elements físics i sense trams inconnexes. Desenvolupament de l’intermodalitat amb el transport públic i d’infraestructures d’aparcaments per a bicicletes en funció del tipus d’estacionament.
Establir una xarxa d’infraestructures amb garanties de seguretat i accessibilitat per a usuaris no motoritzats (vies verdes) que estructuri tot el país, garantint així el dret constitucional de lliure circulació per tot el territori.
9. Plans de mobilitat sostenible als centres públics, empreses privades i polígons industrials de més de 100 treballadors.
10. Renovació i implementació de millores tecnològiques i vehicles amb combustibles més nets al transport públic, vehicles de recollida d’escombraries, neteja viària, i transport de mercaderies.
11. Reorientació de la fiscalitat actual, favorable al transport privat (peatges a l’ombra, subvencions directes a la compra, descomptes a les autopistes, etc.), cap al foment del transport públic, amb un paper protagonista de l’administració en l’enfortiment de la seva indústria i la generació de llocs de treball al sector.

B. Gestió sostenible de ports i aeroports
10. Pla d’electrificació progressiva del Port de Barcelona i de connexió de creuers i dels vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local quan estan atracats al port.
11. Restringir l’entrada a les naus que utilitzin combustibles altament contaminants, sense filtres de partícules i catalitzadors SCR d’òxids de nitrogen (sigles en anglès de Catalitzador selectiu de reducció). Sumar-se a la iniciativa de ports europeus per l’establiment d’un Índex Ambiental de Naus.
12. Potenciar definitivament el transport ferroviari de mercaderies que poden ser transportades d’origen a destí en aquest mitjà.
13. Aprovar un impost ambiental a les emissions de NO2 en l’enlairament dels avions comercials.
14. Substituir progressivament la flota de motors pels vehicles usats per la manipulació i càrrega d’equipatge i altres tasques associades al manteniment de pistes per vehicles elèctrics.
15. Reduir les emissions dels avions en les àrees de treball circulant amb la meitat de motors quan són a pista o bé usant tractors elèctrics de remolc.

C- Indústria i obra pública neta
16. Controls estrictes, independents i sancions severes als incompliments dels límits d’emissions per part de les instal•lacions industrials en funcionament, incloent-hi les plantes químiques i farmacèutiques.
17. Calendari de tancament progressiu de les plantes incineradores, de crema de residus a cimenteres i de les plantes de generació elèctrica, siguin centrals tèrmiques de cicle combinat o de crema de biomassa de gran potència, en paral•lel a l’execució de plans ambiciosos de desplegament d’energies renovables i de prevenció de residus. Pla de recol•locació dels treballadors per garantir la seva transició laboral a les noves empreses impulsades en aquests sectors sostenibles.
18. Regular la implementació d’instal•lacions de combustió de biomassa per ús residencial i edificis, i per a petites instal•lacions de co/tri-generació en funció dels condicionaments de la qualitat de l’aire de cada comarca, arribant a no autoritzar-les per raons de salut pública.
19. Incorporació de criteris ambientals al Plec de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres i monitoratge en continu sobre les emissions contaminants a l’atmosfera amb exposició pública de les dades i de forma comprensible pels ciutadans.

D.- Campanya comunicativa i educativa
20. Dur a terme una campanya massiva contundent (com va ser la campanya anti-tabac) sobre la gravetat del problema de la contaminació atmosfèrica, les seves causes i els seus efectes en la salut, els costos econòmics i els impactes a l’agricultura, als ecosistemes i al canvi climàtic. Executar aquesta campanya amb l’objectiu d’explicar el pla integral de millora de la qualitat de l’aire, les seves mesures obligatòries i també les males pràctiques (ús irresponsable del cotxe, turisme insostenible). Dur a terme aquesta campanya de forma coordinada amb els departaments d’educació, salut i cultura.
21. Definir un veritable protocol d’actuació en episodis de contaminació amb mesures obligatòries per restringir el trànsit contaminant, però facilitant alhora l’ús del transport públic, reducció i aturada si cal de l’activitat de les diverses indústries, amb una estratègia comunicativa efectiva cap a la població incloent accions preventives obligatòries especialment als centres escolars, geriàtrics, hospitalaris, àrees esportives i altres equipaments sensibles.
22. Millora de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura territorial i increment de les substàncies contaminants analitzades (PM2.5, ozó troposfèric, benzè, 1,3-butadiè etc.) i establiment d’un sistema d’avaluació sanitari per assegurar un correcte, desenvolupament i seguiment de les mesures anteriorment proposades.
23. Augmentar la inversió en recerca sobre la contaminació de l’aire, per tal d’aprofundir en el coneixement del seu impacte en el medi i la salut, i identificar els mecanismes de producció de danys, per definir així noves estratègies que els redueixin.
24. Crear una comissió de seguiment i avaluació del Programa de mesures amb la participació dels departaments del govern implicats, ens locals i de la RMB, científics experts i ciutadania organitzada amb caràcter informatiu, deliberatiu i vinculant.

Pla de Protecció de l’Ambient Atmosfèric
El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric es va aprovar mitjançant el DECRET 152/2007, de 10 de juliol.
L’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya constata superacions dels valors límit pel que fa als òxids de nitrogen i les partícules de diàmetre inferior a 10 micres establerts pel Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient, que transposa les directives 96/62/CE, 99/30/CE i 00/69/CE.
Tal com exposa l’article 2 de l’esmentat Reial decret, els nivells de qualitat de l’aire es defineixen amb l’objectiu d’evitar, prevenir o reduir efectes nocius per a la salut humana. Aquest fet comporta, d’acord amb l’article 6, que l’organisme competent, en aquest cas el Govern de la Generalitat de Catalunya, hagi d’adoptar plans d’actuació a les zones i aglomeracions on se superin els valors límit d’emissions amb la finalitat de millorar-ne la qualitat de l’aire.
El Govern de la Generalitat va declarar els municipis següents zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig:
– Per al diòxid de nitrogen, els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
– Per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, els termes municipals de Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la
Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles.

Can Cuiàs

Qualitat Acústica

El Ple, en sessió de data 26 de març de 2015, va aprovar definitivament la revisió del mapa de capacitat acústica de Montcada i Reixac, amb la desestimació de les al·legacions presentades i la correcció de l’error detectat de manera que es desclassifica el Parc de la Font Pudenta (que apareixia com C2) i es classifíca l’IES La Ferreria com A2 i el centre de serveis com B2.

Atenent al compliment de l’acord aprovat, es publica el mapa de capacitat acústica del municipi Montcada i Reixac per a general coneixement.

El contingut íntegre del mapa es pot consultar, amb detall, als enllaços de la pàgina web municipal http://www.montcada.cat.

Més info: Document aprovació PDF

jajaj 053

Camps Electromagnètics
A Montcada i Reixac, des del juliol de 2008 hi ha instal•lat al carrer Buxó un equip que mesura el camp electromagnètic de telefonia mòbil (freqüències: de 950MHz/1800MHz/2100MHz). S’ha consultat les dades des de l’inici de la instal•lació i fins l’actualitat i s’ha detectat que la mitjana dels valors enregistrats han estat de 0,74 V/m, amb un màxim durant el període de 0,98 V/m produït en data 03/12/2014.
Els nivells màxims permesos d’exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència de telefonia mòbil indicats als RD1066/2001 són de 41 V/m, valors significativament superiors als enregistrats a Montcada i Reixac.
També s’ha valorat l’exposició a camps electromagnètics, en referència a la influència de les línies de distribució i transport d’energia elèctrica.
En aquest sentit s’ha de dir que no hi ha legislació específica a l’estat espanyol ni a Catalunya quant a valors de límit. Únicament existeixen recomanacions, que no comporten cap limitació en relació als usos de límit. Contrastant però les recomanacions espanyoles, amb altres estats de la UE, es pot concloure que els valors recomanats estant obsolets.

oip

Pla Director d’Infrastructures 2011-2020 de l’ATM (PDI)
El Pla director d’infraestructures 2011-2020 de l’ATM (PDI) recull totes les actuacions en infraestructures de transport públic col•lectiu per al decenni 2011-2020 en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona.
El Pla preveu diverses actuacions que tenen incidència en l’àmbit del planejament o de les seves àrees d’influència:
1. El Pla preveu l’actuació XE03, la línia orbital ferroviària (LOF) que uneix les capitals de comarca del Maresme (Mataró), Vallès Oriental (Granollers), Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa), Baix Llobregat (Martorell), Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) i Garraf (Vilanova i la Geltrú), mitjançant la construcció d’alguns trams de nova infraestructura ferroviària i l’adequació de la xarxa actual en diversos punts.
Concretament a la línia Orbital Ferroviària Granollers-Sabadell connecta la línia de rodalies R-3 amb la R-8 i R-2.
2. Es preveu l’actuació XE04, la qual té l’objectiu del desdoblament de la línia R3 de rodalies que consisteix en la construcció d’una segona via entre les estacions de Montcada Bifurcació i Vic, actualment de via única, la qual cosa limita significativament la capacitat de transport i la fiabilitat del servei. La construcció d’aquesta infraestructura es concep per fases de forma que es pugui incrementar gradualment la capacitat de servei. Proposant com a primera fase desdoblar el tram de Montcada – La Garriga, perquè la demanda és on presenta un valor més elevat.

La13

Règim urbanístic
Els nous plans d’ordenació urbanística municipal o les seves revisions i les modificacions del planejament urbanístic que alterin la classificació urbanística de sòl no urbanitzable dels municipis compresos en els annexos I i II d’aquest Decret que, d’acord amb la legislació urbanística, s’han de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental establert a l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, han d’incorporar en la corresponent documentació ambiental:
a) Un balanç d’emissions d’òxids de nitrogen, si la figura de planificació urbanística està ubicada en algun dels municipis inclosos a l’annex I.
b) Un balanç d’emissions de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres si la figura de planificació urbanística està ubicada en algun dels municipis inclosos a l’annex I o l’annex II.
En el procés d’avaluació ambiental dels instruments de planejament restants que afectin els municipis inclosos a l’annex I i II, l’òrgan ambiental determinarà en el Document de referència previ a l’aprovació inicial del planejament si és preceptiva o no l’elaboració dels balanços descrits a l’apartat anterior.
La valoració dels balanços previstos en els apartats anteriors, la realitza l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire en el marc de l’avaluació ambiental del Pla.
En aquest context, donat que no hi ha una modificació en la classificació del sòl, no són necessaris els avaluacions ambientals específiques , malgrat no es descarti considerar en la normativa específica ambiental, les mesures contingudes en el Decret en relació a reduir emissions i especialment aquelles que fan referència a obres públiques i enderrocs.

Camí Vell de montcada

Pla Territorial Sectorial d’Infrastructures de Gestió de Residus Municipals.
El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, aprovat pel Decret16/2010, és un dels instruments creats per l’Agència de Residus de Catalunya, que defineix des de diferents àmbits, quin són els eixos bàsics per poder dur a terme l’aplicació correcte de la gestió de residus.
L’objecte del PTSIRM és el de determinar les d’instal•lacions de gestió de residus municipals que han de donar servei als diferents àmbits territorials. També determina les dades tècniques i de capacitat de les instal•lacions previstes. El tipus d’instal•lacions de gestió de residus municipals que cal preveure en la seva formulació són les següents: plantes de transvasament o de transferència, Plantes de compostatge, plantes de metanització, plantes de triatge, plantes d’incineració i altres tractaments tèrmics, plantes per a tractaments específics i dipòsits o abocadors controlats.

7. Riu Ripoll 20 Gener de 2016 (9)

Diagnòstic Territori 2014
miedoambiente.mir

Montcada i Reixac. Història de la degradació.
miedoambiente.mir

Fonts consultades:
Miedo Ambiente MiR
mediambient.cat
territori.cat
La Veu de Montcada
Ajuntament de Montcada i Reixac
Memòria Ambiental PGM Riera Seca
Plataforma Qualitat de l’Aire

Diagnòstic 2015.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s