Buits Urbans

Cens de buits urbans i entorns sense vida de Montcada i Reixac

Objectiu Cens Buits Urbans

Solar Intorsa

El Cens de Buits Urbans en ajudarà a visualitzar uns dels problemes que pateix la ciutat de Montcada i Reixac, i plantejar en alguns casos, una alternativa provisional viable a l’abandó dels solars i espais perifèrics.

Uns dels propòsits d’aquest cens, és denunciar l’abandó dels solars i les problemàtiques que suposa deixar tancat per temps perpetus racons de la ciutat que oberts el veïnat podrien utilitzar-los com eina de desenvolupament a la vida social dels barris, i com eina de cohesió i participació.

Vulguem o no, amb aquest cens de buits urbans, obrim un debat sobre el territori a la ciutat de Montcada i Reixac i la Transformació del Territori

La transformació del territori s’ha remarcat molt durant les ultimes èpoques, especialment a les dècades dels 60, 70, 80 i 90 fins a principis de mil·leni, un element molt important ha sigut la construcció d’habitatge, en part desmesurada, i a alguns casos fora d’una normativa, com és el cas de construccions a entorns naturals, i a llocs perifèrics de grans pobles i ciutats, com és el cas a Montcada i Reixac de la “Zona Segle XXI” a Terra Nostra, la Muntanyeta a Can Sant Joan, i la Urbanització de la Vallençana a la Serralada de Marina.

Un element molt important a la transformació del territori ha sigut l’abandonament dels camps de conreu, construccions de línies de trens, línies i torres de conducció elèctrica i vials molt transitats, especialment la C 58 i la Carretera de Ribes, i l’AP 7 que secciona el territori, a l’igual que les línies de FFCC.

A l’expansió de la indústria a Montcada i Reixac, part de les planes que envolten la ciutat es converteixen en grans polígons.

 

L’habitatge fins l’esclat de la bombolla immobiliària

A principi d’aquest mil·leni l’habitatge va acaparar protagonisme tant a nivell Municipal, com a la resta de l’Estat Espanyol. Tot així, ja en temps de democràcia, l’habitatge sempre ha sigut present sobre la taula de partits polítics i col·lectius que de sempre han denunciat la passivitat dels governants davant les immobiliàries que s’han dedicat a especular amb els preus de l’habitatge, i l’especulació del sòl, amb el vist i plau de les autoritats polítiques de torn. Com exemple podem posar el cas de St. Cugat del Vallès, a Torre Negra, porta a Collserola d’aquest municipi, on l’empresa Nuñez i Navarro volia construir una zona residencial. La pressió popular d’entitats ecologistes, col·lectius dispars i Associacions de Veïns i Veïnes, van aturar les ànsies per construir dins d’aquest entorn natural.

Segons el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), durant el 2004 es van començar a construir 96.481 habitatges, que significaven un increment del 8,8% respecte dels habitatges començats el 2003, mentre que l’increment del 2003 sobre el 2002 havia estat del 19% i, per a comparar, el 1996 se n’havien iniciat 46.847. El 2004 els habitatges acabats, 71.101, van créixer un 3,3% respecte del 2003, mentre que el 2003 aquest creixement havia estat del 5%.

Durant el 2004 va continuar creixent també el nombre d’hipoteques sobre habitatges, que va superar les 210.000, un 30,6% més que el 2003, mentre que en termes monetaris l’increment encara fou més elevat, un 44,6%.

Arriba la crisi l’any 2008, i la situació de la construcció pateix un moment molt crític, s’observa una gran davallada de immobiliàries, i la situació ha arribat a un punt insostenible, la bombolla immobiliària esclata i ens moltes ciutats l’empremta d’aquest boom, s’observa en blocs de formigó i grues abandonades, i molts solars buits, com és el cas que centra aquest cens elaborat a principis de 2014.

Mapa localització Buits Urbans i Espai Sense Vida.

Solars i Buits Urbans

  1. Carrer Aragó, 10
  2. Carrer Estanistau Abadal, 11
  3. Avinguda Catalunya, 51
  4. Carrer del Sol, 5
  5. Carrer del Sol, 13
  6. Carrer Domènec Fins (davant n. 20).
  7. Carrer Domènec Fins, 66
  8. Carrer Major/Generalitat (Estació Montcada Centre).
  9. Carrer dels Horts (projecte provisional executant-se).
  10. Solar Valentine (Barri de la Ribera-Montcada Centre).
  11. Solar Intorsa (Parc de les Aigües).
  12. Carretera de Barcelona-Ribes (antic Mercat i discoteca).
  13. Avinguda de la Unitat, 14
  14. Carrer Castells / Carrer Pau Casals.
  15. Carrer Besòs / Carrer Viver.
  16. Carrer Viver, 31
  17. Carrer Molí / Carrer Font.
  18. Carrer Mina, 2
  19. Carrer Mina, 12
  20. Alt de Sant Pere (davant “Torres Mordor”).
  21. Carrer Pablo Picasso/Avinguda Mas Duran.
  22. Passeig Font Pudenta/Avinguda Riera Sant Cugat.
  23. Carrer Sant Sebastià, 18
  24. Carrer Terrassa, 4
  25. Carrer Terrassa, 5
  26. Carrer Terrassa, 9
  27. Carrer Terrassa, 24
  28. Carrer Terrassa/Pla del Cementiri
  29. Carrer Elisenda de Montcada, 12
  30. Carrer Jaume I, 38
  31. Carrer Escola
  32. Ptge. Domènec Fins
  33. Carrer Rocamora, 2

 Terra Nostra.

  1. Carrer Camí de Sant Iscle, 23
  2. Carrer Camí de Sant Iscle, 29
  3. Carrer Congost, 10
  4. Carretera Sabadell, 8
  5. Carretera Sabadell (davant n. 132)
  6. Carrer Antoni Pujades (davant parc Can Oller)
  7. Carrer Antoni Pujades, 21
  8. Avinguda de Terra Nostra, 15
  9. Avinguda de Terra Nostra, 61 – 63
  10. Avinguda de Terra Nostra, 69
  11. Avinguda de Terra Nostra, 72
  12. Avinguda de Terra Nostra (davant n. 74)
  13. Avinguda de Terra Nostra (davant n. 109)
  14. Carrer de Dàlia, 3
  15. Carrer de Dàlia, 7
  16. Carrer Poblet, 77
  17. Carrer Travessa, 19
  18. Carrer Travessa, 24
  19. Carrer Nou, 20 i Carrer Nou, 39
  20. Carrer Nou (al costat de l’església)
  21. Carrer Campoamor, 15
  22. Carrer Campoamor, 30
  23. Carrer de Núria, 85
  24. Carrer Empordà/Guilleries
  25. Carrer Vallès, 8
  26. Carrer Vallès, 22
  27. Carrer Vallès, 30
  28. Carrer Vallès, 64
  29. Carrer Vallès, 75
  30. Carrer Vallès, 77
  31. Mas Duran (8 solars).

Al barri de Mas Duran, durant la bombolla immobiliària aquest indret estava afectat per l’ARE Mas Duran, que no es va completar degut a la crisi actual.

Molts dels solars són d’entitats bancàries i aquests solar deixen una imatge d’aïllament entre edificis

  1. Pavelló Municipal Miquel Poblet.

Terreny del pavelló reservat per possibles obres de rehabilitació i eixamplament.

  1. Cerveseria carrer Montiu.

Hi ha un compromís per part de l’ajuntament de Montcada i Reixac de recuperar aquest indret, que amb l’abandonament d’aquest espai, s’ha anat degradant.

Espais Perifèrics Degradats i Espais Morts dins de la ciutat.

  1. Carrer de Núria – Passeig Riera Sant Cugat.
  2. Entorns de la Torre “Bombita”
  3. Camp de Futbol Font Freda.
  4. Entorns de Vista Rica.
  5. Rec Comtal.
  6. Pista d’atletisme La Ferreria (Av. De la Ferreria/Carrer Metall).
  7. Pista d’atletisme Carrer Camí de la Font Freda.
  8. Carrer Vilator/Carretera Sabadell (Polígon Coll de Montcada).
  9. Coll de Montcada.
  10. Estació RENFE abandonada.
  11. Pla d’en Coll.
    1. Solar fàbrica Iar Ibérica.
    2. Solar Carrer Pla de Matabous/carrer Segre.
    3. Solar Carrer Pla de Matabous/Carrer Muga.
      1. Solar Carrer Pla de Matabous/Carrer Torrent de Can Payàs.
      2. Carretera Ripollet.
      3. a) Torrent Can Duran.

– Solars i camps de conreu abandonats, espai feria festa major (Entre el magatzem de Lidl i Carrer Bach).

– Camps de conreus, i espais degradats carrer Bach, confluència amb carretera Ripollet.

  1. b) Davant oficines lidl.

– Solar. Espai degradat utilitzat d’abocador.

  1. Carrer Can Tapioles.

Ens trobem varis solars abandonats (antics camps de conreu) i varis abocadors il·legals entre el carrer Can Tapioles i la llera del riu Ripoll també ens trobem un espai ocupat per hortes i algunes edificacions.

  1. Accés passeig del riu Ripoll (marge llevant).

Corredor-passeig entre Montcada i Reixac i Ripollet.

Existeix un projecte per unir aquest indret amb el passeig del riu Ripoll.

  1. Pont Casa de les Aigües (Petit espai degradat).
  2. Antic pas peatonal Carretera Vella de Barcelona.
  3. Torrent del Bosc Llarg.

Amb la construcció dels barris de Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, aquest torrent va perdre la seva morfologia i va quedar l’embut d’aquest torrent taponat, deixant un enorme forat entre els dos barris.

  1. Antiga Carretera de Barcelona a Sabadell (entrada polígon Can Cuiàs).

Espai utilitzat d’abocador il·legal, i d’aparcament de vehicles.

A part d’aquest petit espai ens trobem un buit aprofitat per construir varies torres publicitàries.

  1. Plaça de la Pedra.

Espai propietat de RENFE, es preveu construir un pàrking.

  1. Riera de la Vallençana – Depuradora d’aigües.

Espai degradat. Anys enrera l’ajuntament va retirar un gran abocador il·legal. Aquest indret és pas del GR 92 (sender del mediterrani).

  1. Polígon Can Cuiàs (antiga Lecturas).
  2. Carrer dels Fusters (Riera).
  3. Vallençana Baixa, espai entre carreteres BV-5001/BV-5011.

Construccions en ruïnes i abocadors il·legals.

  1. Torrent Cargol/Can Cuiàs (sortida exterior Claveguera)

Espai entre el Carrer Fuster i FFCC. Hortes a la llera del torrent, i deixalles sota l’autopista i al barranc del carrer de Les Agudes (límit municipal BCN ).

  1. Edifici Brigada Municipal (exteriors).
  2. Entorns Escola Font Freda (Camp de Futbol i entorns marge riu Besòs)
  3. Casa abandonada Estació RENFE Montcada-Bifurcació

Urbanització Vallençana, la Muntanyeta de Can Sant Joan i Urbanització Zona XXI 

Territori desordenat, existeixen molts buits on dominen les pinedes (gairebé moltes són finques i parcel·les en venda), especialment a la Zona XXI.

Territori malmès per deixalles, falta d’infrastructures (carrers asfaltats, recollida de brossa selectiva a molts punts, contenidors en mal estat on s’aboquen deixalles, finques abandonades, cases buides, vehicles abandonats, falta de sistema de clavegueram….

 la Muntanyeta de Can Sant Joan

Territori desordenat, hi ha previst una inversió important per resoldre els problemes derivats de l’urbanisme caòtic de dècades enrera.

Aquest territori presenta la característica de ser frontera municipal amb el barri Barceloní de Vallbona per uns turons i el Rec Comtal.

La connexió a peu entre Can Sant Joan i Vallbona es podria facilitar en part recuperant el tram del Rec Comtal i el Mirador de les Cultures, i el turó sobre l’antiga carretera de Barcelona.

 

 Buits Urbans  (21)

 

Més informació Habitatge

Càritas (2003) Habitatge: luxe o necessitat? Informe sobre la situació de l’habitatge. Barcelona: Càritas Diocesana de Barcelona. En línia:

www.caritasbcn.org/Common/Imagenes%20portal%20cat/pdf/campanya.pdf

Costa, J.; García, E.; Tatjer, M. et al. (2003), Infrahabitatge a Catalunya, Scripta Nova. Revista electrònica de geografia i ciències socials, vol. VII, núm. 146 (049). Barcelona: Universitat de Barcelona. En línia:

www.ub.es/geocrit/sn/sn-146(049).htm

Estadístiques de la construcció d’habitatges a Catalunya, núm. 80, gener 2004, Tecnigrama pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General d’Arquitectura i Habitatge de la Informe del sector de la construcció, Idescat 2004. En línia:

Liu, J.; Dally, G. C.; Ehrlich, P. R. i Luck, G.W. : “Effects of household dynamics on resource consumption and biodiversity”, Nature, 2003. En línia:

www.nature.com

Sánchez García, A. i Plandiura Riba, R. (Universitat de Barcelona), “La provisionalidad del régimen de protección de la vivienda pública en España”, Scripta Nova, Revista electrònica de Geografía y Ciencias Sociales. Actas del V Coloquio Internacional de Geocrítica, La vivienda y la construcción del espacio social de la ciudad, 2003. En línia:

www.ub.es/geocrit/sn/sn-146(090).htm

Scripta Nova Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales Universidad de Barcelona, Vol. VII, núm. 146, 1 de agosto de 2003 La vivienda y la construcción del espacio social de la ciudad, Número extraordinario dedicado al V Coloquio Internacional de Geocrítica (Actas del Coloquio). En línia:

www.ub.es/geocrit/sn/sn-146.htm

Servicio de estudios BBVA (2003) Situación inmobiliaria. Octubre 2003. Madrid: BBVA.Trilla, C. (2003) “L’ estat del benestar i la família. L’ habitatge per als joves” a Navarro, V. [coord] L’estat del benestar a Catalunya. Barcelona: Diputació de Barcelona.Trilla, C i López, J. Els habitatges de la població catalana, Fundació Jaume Bofill, novembre 2003.

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s