Eleccions Municipals Montcada i Reixac: “el Medi Ambient a les urnes”.

“Retalls de premsa” (La Veu Montcada):

l’opinió dels i de les alcaldables sobre el medi ambient, i els eixos (medi ambient) dels programes electorals de les 11 candidatures que es presenten a les Eleccions Municipals 2015.

aaa pscmir
1- PSC Montcada i Reixac

Treballarem per a l’enduriment de la normativa d’emissions que afecten el municipi i la conversió dels espais rurals en zones d’interès mediambiental i apostarem per orientar la ciutat cara el Besòs.

Eixos del programa electoral:

Conversió dels espais rurals en Zones d’Interès Mediambiental. Aplicació de la tolerància zero contra els abocaments il·legals. Redoblarem l’aposta per orientar la ciutat cara al Besòs amb el nou parc fluvial.

2- CiU Montcada i Reixac

Recuperar les lleres dels nostres rius per obrir-nos a la serralada de Marina, creant passos naturals per a les persones…

Eixos del programa electoral:

Farem de Montcada una ciutat de futur desenvolupant projectes com el soterrament; la Torre de Na Joana, on farem un centre sociocultural i esportiu de referència; recuperarem les lleres dels rius i millorarem la connexió amb la Serralada Marina obrint el poble al nostre patrimoni natural; farem al voltant del Miquel Poblet i a sota l´autopista espais per als joves i impulsarem actuacions a tots els barris. També tindrem cura del nostre medi ambient i patrimoni.

3- ICV-EuiA Montcada i Reixac

Que el nostre municipi sigui un espai per viure-hi, per gaudir i per respirar aire net. Per això, posarem sobre la taula el trasllat de l’empresa Lafarge, que ja portem en el programa des de l’any 1999.

Eixos del programa electoral:

Assegurar un entorn habitable i saludable. Impulsar el tancament de la cimentera i el soterrament de la línia R2. Control rigorós de la indústria del municipi, denunciant les que més contaminin.

4- PP Montcada i Reixac

Nota: Cap menció a problemes relacionats amb la contaminació del medi ambient i/o la defensa del territori, exceptuant el soterrament de la R2.

Eixos del programa electoral:

5- Ciudadanos C’s Montcada i Reixac

Nota: Cap menció a problemes relacionats amb la contaminació del medi ambient i/o la defensa del territori, exceptuant el soterrament de la R2

Eixos del programa electoral:

6- ERC Montcada i Reixac

El soterrament de les línies de rodalies R2 i R3. Sabem que són actuacions que no les pot fer l’Ajuntament, però sí han de ser una prioritat. També el trasllat de Lafarge o reduir la contaminació provocada per les infraestructures viàries que trinxen el municipi eliminant, per exemple, el peatge de la C33 a Mollet i evitant així que passin tants vehicles per aquí.

Eixos del programa electoral:

Defensarem el soterrament de les línies R2 a Montcada i l’R3 a Mas Rampinyo, el trasllat de Lafarge i la supressió del peatge de Mollet de la C33 per reduir el trànsit que passa pel municipi. Farem del riu Besós la façana natural de la serralada de Marina. Defensarem el patrimoni cultural, arquitectònic i natural, garantint la seva difusió, conservació i aprofitament. Convertirem el Pla de Reixac en un Parc agrícola, inclòs dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya amb Gallecs.

7- Plataforma X Catalunya Montcada i Reixac

Nota: Cap menció a problemes relacionats amb la contaminació del medi ambient i/o la defensa del territori, exceptuant el soterrament de la R2.

Eixos del programa electoral:

8- Circulo Montcada i Reixac

Hem comprovat en les trobades que hem anat fent des del maig del 2014 amb entitats i col·lectius, que una de les principals preocupacions de la gent és la contaminació. Controlarem les emissions de les empreses i obrirem expedients sancionadors a les que superin els límits permesos per la llei. En el cas de Lafarge i de l’Ecoparc II, si els estudis conclouen que són activitats nocives per a la salut, demanarem el seu tancament.

Eixos del programa electoral:

Suport institucional a la Plataforma Antiincineració de Montcada i al litigi que l’AV de Can Sant Joan manté amb la Generalitat i Lafarge. Control sistemàtic d’emissions a Lafarge i l’Ecoparc II i expedients sancionadors si incompleixen la normativa. Exigirem el seu tancament si es confirma la nocivitat de les emissions.

9- CUP Montcada i Reixac

Hem de fer fora les empreses contaminants i les que trenquen la trama urbana, amb l’objectiu que Montcada sigui menys grisa i estigui més cohesionada. Cal aprofitar les seves potencialitats i deixar de viure d’esquenes a l’entorn natural, on trobem espais molt degradats que s’haurien de recuperar.

Eixos del programa electoral:

Volem un model urbanístic inclusiu i cohesionador. Cal lluitar contra l’especulació i conservar i dignificar els espais naturals.

10- Ciudadanos Centro Democrático Montcada i Reixac

Nota: Cap menció a problemes relacionats amb la contaminació del medi ambient i/o la defensa del territori.

Eixos del programa electoral:

11- Escons en Blanc Montcada i Reixac

Nota: Cap menció a problemes relacionats amb la contaminació del medi ambient i/o la defensa del territori.

Eixos del programa electoral:


font consultada: laveumontcada.cat/pdf

011 (2)

La ceguesa d’ICV de Santa Perpètua

gallecs no es toca 026

Sembla ja una tònica, que les cartes que ens arriben des d’Iniciativa per Catalunya de Santa Perpètua siguin una barreja de mentides i odi, cap a totes aquelles persones que pensem que can Banús ha de continuar verd i agrícola, dins d’un discurs anacrònic de desenvolupament del territori.

Tota el contingut polític de l’escrit de la Teresa Mira queda desacreditat per la proposta de resolució del Parlament signada pels propis diputats de ICV-EUA, l’opinió de tots els regidors de la formació al Baix Vallès (excepte els de Santa Perpètua) i molts afiliats i simpatitzants del partit que porten anys estupefactes amb com executen al municipi allò que en diuen Eco-Socialisme. Pel que fa a barrejar-hi la part privada de manera visceral, no em queda més remei que argumentar-ho jo personalment. Vaig a enumerar les més rellevants perquè totes seria impossible:

  1. La “notícia literal” és que L’Incasòl es ven Gallecs, que té 1500 hectàrees i no 700 com la Generalitat i ICV de Santa Perpètua han volgut fer creure, i que els ajuntaments callen.
  2. A la urbanització de l’Estany de Gallecs mai ha hagut ocupacions ni ningú que s’hagi preocupat pel futur de l’Espai perquè no els ha calgut ja que, l’ajuntament de Montcada els ha donat les llicències necessàries, en aquest cas, amb la complicitat de l’Incasòl. L’any passat es va aprovar al ple continuar edificant malgrat la seva situació irregular amb els vots favorables del PSC, ICV i CIU.
  3. El territori de Gallecs, agrícola o no, està amenaçat per diversos projectes que només romanen al calaix per la falta de recursos que ha provocat la crisis. Per donar transparència (allò que haurien de fer les administracions) la Plataforma per la Defensa de Gallecs ha creat el document “les amenaces de Gallecs” i que quasi literalment el diputat d’ICV Salvador Milà ha adaptat en proposta de resolució al Parlament.
  4. Respecte a l’obsessió recurrent de què el nostre objectiu es desgastar l’equip de govern, l’alcaldessa de Santa Perpètua sap des de fa mesos que no és així. Des de l’inici, només li vam demanar que defensés l’entrada de Can Banús al PEIN i ella ens va contestar que no vol problemes amb la Generalitat perquè li han promès una estació de tren.
  5. Ja en el terreny personal, una altra gran mentida és situar a la meva família com a ocupa a la urbanització de l’Estany. Està molt mal informada. Els meus avantpassats, porten 5 generacions conegudes a Gallecs, sent propietaris, arrendataris o masovers i, per tant, molt perjudicats per la injusta expropiació. Afegir que som una de les dues úniques famílies que mai hem volgut cobrar aquests bruts diners que continuen al Banc d’Espanya.

La meva conclusió és que, tristament, us ha calgut l’imperatiu legal de la vostra cúpula perquè sou incapaços d’entendre que vol dir Eco-Socialisme.

Pol Ansó.

Plataforma Salvem Gallecs

gallecs no es toca 023

‘Fem Dissabte’ Els participants a la neteja de la llera del Riu Ripoll recullen 330kg de deixalles.

Del 8 al 10 de maig de 2015 es va celebrar una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius, etc…, a les jornades ‘Let’s clean up Europe!’ que organitza el departament de Sostenibilitat de la Generalitat i l’Agencia de Residus de Catalunya, gràcies a la participació d’entitats públiques i privades, a diversos municipis de Catalunya es va oferir 111 accions als entorns naturals.

Dins d’aquestes jornades, el passat dissabte 9 de maig la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament Montcada i Reixac i l’Associació per la Conservació de l’Entorn i la Recerca (Acer) han organitzat una jornada de neteja de la llera del Ripoll, a l’activitat ‘Fem dissabte’ van participar una desena de persones que van recollir uns 33okg de deixalles.

mir9m 043

Història d’un greuge comparatiu

L’Associació La Màquia ha rebut la notificació de la suspensió de la sessió sobre el Pla de Protecció del Parc Natural de Collserola, a la que havia sigut convidada.

L’acte s’ajorna fins a nova data per motius de l’organització .

Aquesta jornada l’organitzava el Consorci del Parc de Collserola en coordinació amb l’Ajuntament de Montcada i Reixac. L’objectiu era debatre sobre un interessant Pla de Protecció en procés d’elaboració.

Recollim d’una nota emesa per “La Veu Montcada” algunes de les línies de treball més importants:

– preservar l’entorn natural enmig d’una gran conurbació urbana, concretades en 21 línies estratègiques.

– mantenir i millorar les condicions ambientals del parc i la biodiversitat.

– incidir sobre els espais perimetrals.

– gestionar el parc de manera sostenible.

– organitzar activitats d’aprofitament dels recursos naturals.

– fomentar l’economia verda.

– mantenir i millorar el patrimoni arquitectònic, històric i cultural.

– MINIMITZAR ELS IMPACTES AMBIENTALS.

– etc.

Nosaltres encantats d’aquestes iniciatives tan interessants en Collserola, però això ens fa reflexionar sobre el Consorci de la Serralada de Marina al que es suposa pertany Montcada i Reixac.

La comparació es immediata per què surt espontàniament.

Com es què hi ha debat sobre Collserola i sobre la Serralada de Marina no?

Per què Collserola té Consell Consultiu i la Serralada de Marina no?

Per què Collserola té línies estratègiques i la Serralada de Marina no?

Per què amb Collserola l’Ajuntament s’implica i amb la Serralada de Marina no?

Per què no es convida a debatre sobre el Consorci de la Serralada de Marina a TOTES les entitats de Montcada I Reixac i a Collserola si?

Per què?…

 

Associació La Màquia.

Nota a La Veu Montcada: suspesa sessió

027

Contaminació Acústica: “Diagnòstic Soroll”

rec comtal-renfe

El “Diagnòstic Soroll” recull una sèrie de problemàtiques relacionades amb la contaminació acústica que pateix el municipi de Montcada i Reixac.

Hem realitzat aquest “Diagnòstic Soroll” amb les dades existents d’anys enrera, doncs hem volgut fer memòria d’alguns problemes que venen de lluny i d’altres que avui queden en la memòria, i com no, d’aquells problemes que avui en dia es produeixen i encara que la solució està a sobre la taula, el temps passa i la solució no s’aplica.

Actualment l’Ajuntament de Montcada i Reixac va aprovar al Ple del 27 de Novembre de 2014 el mapa acústic, realitzat amb el suport de la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat en compliment de la sentència judicial del recurs contenciós administratiu que Lafarge va interposar al consistori local el 2011 en considerar que era massa restrictiu per a la seva activitat, però anys enrera a l’any 2002 ja es va fer la zonificació de tot Montcada, que es va aprovar per la Junta de Govern Local i es va fer un concurs en el qual es va optar per un valor de 55.000€, però allò era una fotografia, amb el que passava a cada zona i a cada barri.

El dia 29 de maig de 2008, es va aprovar el mapa de capacitat acústica de Montcada i Reixac, on es determinaven els nivells de qualitat acústica a les zones urbanes i nuclis de població del municipi; Atès que el Ple de l’Ajuntament, en sessió del dia 29 de juliol de 2010, va aprovar la revisió del referit mapa de capacitat acústica; Vista la Sentència núm. 440/2013, dictada el dia 31 de maig de 2013 per la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dins el recurs 399/2010, en la qual s’estima el recurs interposat per LAFARGE CEMENTOS, SAU i es declara la nul·litat de l’acord plenari de data 29 de juliol de 2010; Vista la proposta de revisió del mapa de capacitat acústica realitzada amb l’assistència tècnica del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Debeacústica (empresa col·laboradora del dit Departament).

Judith Mojeda, regidora de Medi Ambient, va explicar al Novembre de 2014 al ple de l’ajuntament, de que ja es va aprovar al maig del 2008 el mapa de capacitat acústica, i al juliol de 2010 la seva revisió. Ara s’ha revisat per adaptar-ho a la normativa vigent i a la nova jurisprudència, en concret a la sentència 440/2013.

La revisió que es va aprovar el 2010 tenia unes mesures més restrictives que l’anterior, això va portar a l’empresa Lafarge a que, en defensa dels seus propis interessos, interposés una demanda amb una interpretació diferent a la de l’ajuntament. En concret demanaven que la seva zona de protecció no fos tan restrictiva, i va sortir aquesta sentència que el que fa és corregir una paràmetres concrets, però en cap cas, el barem de protecció de la zona que afecta el barem de protecció de l’empresa Lafarge, això no s’ha tocat res. La sentència parla de quatre punts a corregir: -incorporar les zones de transició per passar d’un barem de protecció a un altre, – contemplar els tallers de manteniment i reparació RENFE com a zones C2, – i incorporar zones de soroll les infraestructures ferroviàries.

9M 005

L’AGRUPACIÓ DE VEÏNS DE CAN SANT JOAN PRESENTA A L’AJUNTAMENT DE MONTCADA I REIXAC AL·LEGACIONS ALS CANVIS EN L’ORDENANÇA DE LA CLASSIFICACIÓ DE ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA

Amb aquests canvis es pretén que les zones d’influència de la cimentera estiguin dins de la legalitat.

Denunciem que no és canviant la qualificació de les zones d’influència la forma de com l’empresa ha de complir les lleis acústiques, si no canviant l’emissió acústica que realitza la fàbrica i que afecta greument els veïns.

Recordem que el jutjat numero 2 de Cerdanyola té obertes unes diligències per emissió de soroll, per la qual estan imputats per prevaricació l’ex-alcalde de Montcada, l’ex-regidora de Medi Ambient i el ex- director de la fàbrica Lafarge SAU.

En aquestes al·legacions es refereixen a:

Zona carrer Bifurcació i Av. De la Unitat, qualificada com a zona B1, quan hauria de ser zona A4.

Col·legi Públic el Viver amb més de 500 alumnes qualificada com a zona B2, quan hauria de ser zona A2 o com a mínim zona A4, per la importància dels nens / es que passen gran part del dia i de l’any tan a prop de la fàbrica, patint el soroll que emet, i la pol·lució que respiren.

Parc natural de Collserola (Turó de Montcada) que no apareix catalogada cap zona d’emissió i demanem que es delimiti com a zona A1.

Esperem que l’administració es faci ressò de les nostres al·legacions per protegir els veïns/es afectats.

Agrupació de Veïns de Can Sant Joan

 mòbil 5desembre 003 - Còpia

Contaminació Acústica. Montcada i Reixac.

1) Autopistes i Carreteres; C58, AP7, C17…

Montcada i Reixac té les vies d’accessos a Barcelona des del Vallès (C58, AP7…), suportant un important soroll provocat pel trànsit de vehicles, aquest problema ho pateixen directament els veïns que viuen més propers a les autopistes.

Per exemple, la C58, al seu pas per Montcada i Reixac afecta directament a veïns de Ciutat Meridiana (Barcelona) que tenen que suportar sorolls per sobre dels límits aconsellables.

També l’efecte pantalla fa que el soroll arribi fins llocs alts de Montcada i Reixac, com per exemple al Bosc d’en Vilaró a la Serralada de Marina, Turó de Montcada… però sense dubtes els veïnat més perjudicat per la contaminació acústica provocada per les autopistes, efectivament, són aquelles que viuen més propers.

El veïns que viuen a prop de la C58 ens comenten que no tenen constància si les mesures preses de soroll actuals han augment, respecte a les mesures presses abans de construir el carril VAO, però la percepció del só ara es percep més fort i més molest.

Vídeo Soroll. -> cliqueu aquí <-

Es va enviar una queixa al Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya sobre aquest problema.

A continuació teniu la resposta.

En relació al vostre correu electrònic de data 15 de gener de 2015, referent a les molèsties generades per contaminació acústica procedents de la circulació de vehicles a la C-58 al seu pas per Montcada i Reixac, us indiquem que:

Les mesures correctores d’impacte ambiental, i en concret impacte acústic, es basen en estudis acústics de detall a les àrees en les quals hi hagin habitatges exposats al soroll de la infraestructura, i que sigui tècnica i econòmicament viable.

Les pantalles acústiques s’instal·len allà on són efectives; val a dir que per a distàncies llargues entre infraestructures i habitatges, no són efectives ni eficaces.

En el cas de Montcada i Reixac, s’ha observat que hi ha dos nuclis d’habitatges propers a la infraestructura i que la resta de nuclis queden fora de l’àrea d’influència acústica de la C-58. Aquesta infraestructura, en qualsevol cas, és titularitat de la Generalitat de Catalunya, i per aquest motiu, ha realitzat un mapa estratègic de soroll que ha de detectar tots els punts en què hi pot haver un incompliment dels valors legislats. També ha aprovat un Pla d’Acció per millorar tots aquests punts. Ara bé, la legislació estatal estableix com a data límit per realitzar aquestes millores el 31 de desembre de 2020.

diagnòstic Serralada de Marina 013

2) Soroll al bosc.

(Bosc d’En Vilaró-Reixac-Vallençana. Montcada i Reixac)

Text llegit per Laura Campos al Ple de Montcada:

Ens consta que quan arriba la primavera i l’estiu els establiments que estan ubicats al bosc de Reixac ofereixen una programació a l’exterior amb música a altíssim volum i amb gent escridassant. No podem oblidar que el bosc de Reixac és un espai natural protegit, i que per tant, segons l’ordenança reguladora de sorolls i vibracions del municipi està catalogat com a zona de sensibilitat acústica alta. La contaminació acústica ens afecta a la salut i al benestar de les persones, per tant afecta també al ecosistema que ens envolta, i està comprovat que quan els animals estan afectats i viuen en un espai on la contaminació i el soroll és excessiu, es desplacen cap a un entorn més tranquil patint inclòs les plantes, la flora amb inevitables conseqüències.

Nosaltres tenim la sensació que aquest equip de govern pensa que al bosc de Reixac no hi ha res, que està mort i que estan legitimats per a fer qualsevol cosa que en el nucli urbà no estaria permès. El bosc de Reixac està viu, però està molt deteriorat, i volem saber quines polítiques ambientals té aquest equip de govern per a aquest bosc de Reixac, quines accions s’estan duent a terme per protegir-lo i dignificar-lo, i si tenen aquests establiments els permisos necessaris per aquesta activitat. S’han fet medicions de sorolls els divendres i els dissabtes al vespre per saber el volum? Tenim un espai natural al municipi, hem de fer el possible per dignificar-lo i protegir-lo.

Es va enviar una queixa al Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya sobre aquest problema.

A continuació teniu la resposta:

En resposta al vostre correu electrònic, de data 15 de gener de 2015, referent a les molèsties generades per contaminació acústica procedents de la música amb alt volum i crits al bosc de Reixac, de Montcada i Reixac, us indiquem que:

D’acord amb el que preveu la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, la competència d’inspecció i control de la contaminació acústica produïda per activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat, és municipal, per tant, és l’ajuntament de Montcada i Reixac qui hauria d’actuar en aquesta matèria.

És per aquest motiu que s’ha tramès un escrit a l’ajuntament, adjuntant-li còpia de la vostra reclamació per tal que adopti les mesures que s’escauen i, informant-los que poden sol·licitar l’assistència tècnica d’aquesta Direcció General.

En darrera instància, si considereu que l’ajuntament no actua en el marc de les seves competències, us comuniquem que la institució que defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans és el Síndic de Greuges.

Amb aquesta finalitat, el Síndic de Greuges supervisa l’actuació de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, com ara els ajuntaments o els consells comarcals. Pot trobar tota la informació referent al Síndic de Greuges, així com el formulari per a poder presentar la seva queixa, a la pàgina: http://www.sindic.cat

Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat i quedem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment al respecte.

Nota: Actualment està denunciat al Síndic de Greuges.

Altres focus de contaminació acústica al bosc de Reixac:

Camp de tir de Can Piqué.

La Pràctica de Moto-Cross (problema puntual), i en ocasions curses de cotxes (legals i il·legals).

Pont de Ferro Montcada-Riu Ripoll

3) Obres TAV Montcada i Reixac-Pou Ventilació

Les obres del túnel soterrat de la Línia d’Alta Velocitat (LAV) que travessà més de 3,5 quilòmetres per sota de Montcada i Reixac, van provocar queixes del veïnat de Montcada i Reixac, per exemple el CEIP Font Freda lamentava que els alumnes de l’escola tinguessin que patir pols i sorolls que provenien de la boca del túnel per on la perforadora va començar les obres, o els veïns de Can Sant Joan que denunciaven molèsties, especialment el veïnat del Carrer Carril. Segons van denunciar mentre es feien les obres, els edificis que presentaven més problemes eren el número 37 del carrer del Carril i el 70 del carrer del Besòs. Al marge de les esquerdes, els seus residents s’haurien vist afectats per la caiguda de pedres i per diverses vibracions. També es va denunciar la inseguretat que suposa el fet que la tanca de la via exterior estigui trencada, i també es queixaven dels freqüents sorolls nocturns que havien de patir.

Altre punt conflictiu el trobem al Centre de Montcada i Reixac, ja inaugurat i en funcionament el TAV, amb les obres del Pou de Ventilació, que fins ara està provocant molts mals de cap a aquelles que viuen a prop i pateixen el soroll de les obres.

Es va enviar una queixa al Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya sobre aquest problema, arran una queixa que ens fa arribar una veïna de Montcada i Reixac.

A continuació teniu la resposta.

En resposta al vostre correu electrònic, de data 15 de gener de 2015, referent a les molèsties generades per contaminació acústica procedents de pou de ventilació de les obres d’ADIF de Montcada i Reixac, us indiquem que:

La línia d’alta velocitat (LAV) és una infraestructura estatal i de titularitat del Ministeri de Foment. La competència sobre les infraestructures generals de l’Estat és exclusiva de l’Administració General de l’Estat. Des de la Generalitat només podem realitzar controls sobre el compliment o no de les seves infraestructures i informar dels resultats al Ministeri de Foment.

És per aquest motiu que s’ha tramès un escrit a ADIF, adjuntant-li còpia de la vostra reclamació per tal que adopti les mesures que s’escauen i, recordant-los que la Llei autonòmica, Llei 16/2002, de 28 de juny, en l’article 15.3, estableix que l’horari de funcionament de la maquinària utilitzada en els treballs a la via pública i en la construcció es fixa entre les 8 i les 20 hores, llevat de les obres urgents, les que es fan per raons de necessitat o perill i les que, per llurs característiques, no es poden fer durant el dia.

Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat i quedem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment al respecte.

Nota: No dedicarem un punt especial al soroll provocat per als trens quan passen per Montcada i Reixac, però si fem una petita observació.

El soroll dels trens quan circulen per Montcada i Reixac provoca molèsties al veïnat, en especial la línia de Barcelona-Girona, els trens quan s’apropen als pasos amb barreres avisen amb el xiulet abans d’arribar, i sumant amb el soroll que emet els trens que circulen a alta velocitat, la molèstia provocada és considerable, com també és bastant molest el soroll que prové del pont de ferro que creua el riu Ripoll, en especial el de la línia Barcelona-Girona.

010 - Còpia

4) Dipòsit de ferralla de Can Sant Joan (2007-2008)

La Generalitat va tancar, presentant al·legacions contra la sol·licitud d’autorització ambiental que l’empresa Transporte, Almacenaje y materiales siderúrgicos (TRAYMSA) – propietària del dipòsit de ferralla de Can Sant Joan, al costat de l’estació de tren de Montcada Bifurcació– havia demanat a l’executiu català.

En concret, l’empresa sol·licitava una llicència per exercir una activitat de recuperació de ferralla i desballestament de vehicles fora d’ús.

El cessament definitiu de l’activitat i desmuntatge de les instal·lacions havia estat resolt pel conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Francesc Baltasar, el 14 de desembre de 2007. L’empresa disposava de 60 dies per donar-li compliment, i, un cop superat el termini, el conseller va dictar una nova resolució que determinava l’execució forçosa subsidiària del cessament de l’activitat. Així, la Policia Local de Montcada i Reixac va procedir al precinte de la instal·lació el 7 de març. TRAYMAS, però, va recórrer a la justícia, mantenint l’activitat mentre no hi hagués una sentència definitiva.

El 7 d’octubre, la directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Maria Comellas, de conformitat amb la darrera resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre l’estat de la mesura cautelar de suspensió, va comunicar per escrit a l’alcalde, César Arrizabalaga, que procedia a fer efectiva la resolució que ordena l’execució del cessament de l’activitat.

El tancament de la ferralleria per fi va ser una realitat. L’empresa que havia utilitzat totes les eines al seu abast per allargar el procés al màxim, va de tancar, gràcies a que el veïnat va denunciar les molèsties que provocava, i la inseguretat, ja que la ferralleria es realitzaven activitats de càrrega, descàrrega, manipulació, tria i emmagatzematge de materials diversos en condicions inadequades, que provocaven moltes molèsties per sorolls, immissió de partícules i impacte visual als veïns i veïnes de Can Sant Joan.

2007 L’AV de Can Sant Joan i ICV-EUiA i Esquerra presenten al·legacions contra el dipòsit de ferralla: laveu.cat

2008 L’Ajuntament tornarà a precintar divendres l’empresa TRAYMAS: laveu.cat

soroll1

soroll2

Altres informacions:

com ens afecta el soroll?: gencat.cat

Mapa Soroll Barcelona: bcn.cat

9M 004

La problemàtica de la contaminació sonora: debat al Ple.

Soroll al Ple de l’Ajuntament PLE DE L’AJUNTAMENT ACTA NÚM. 20080000007 DEL PLE DE L’AJUNTAMENT CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 29 DE MAIG DE 2008

2.3 APROVACIÓ MAPA DE CAPACITAT ACUSTICA DE MONTCADA I REIXAC

El Sr. Climent explica: aquest mapa té com a objectiu zonificar i preservar acústicament els espais naturals i les sones d equipament cultural, docent i sanitaris de la ciutat.

La Sra. Aguilar expressa: l any 2002 ja es va fer la zonificació de tot Montcada, que es va aprovar per la Junta de Govern Local i es va fer un concurs en el qual es va optar per un valor de 55.000, i el que no arribem a entendre és com 10 anys després s ha pogut arribar a un import de 10.00 i pico d euros.

Entenem que va ser una mala gestió feta aleshores, hi havia una contradicció entre les bases del concurs , el preu que es va licitar, i el que es va adjudicar, que va ser per sota de pressupost i que no va tenir una traducció directa a la ciutadania.

El Sr. Climent respon: la traducció del que es va fer el 2002 és aquest mapa. Allò era la fotografia, amb el que passava a cada zona i a cada barri, i el que es fa ara és decidir a partir de les dades que tenim.

Vist el mapa de capacitat acústica de Montcada i Reixac, elaborat per encàrrec d aquest Ajuntament, que determina els nivells de qualitat acústica a les zones urbanes i nuclis de població del municipi.

Vist l informe favorable emès pels serveis tècnics municipals.

Vist allò que estableixen la Llei autonòmica 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica; la Llei estatal 37/2003, de 17 de novembre, del soroll i el RD 1513/2005, de 16 de desembre que la desplega; i el Decret 245/2005, de 8 de novembre, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, pel qual es fixen els criteris per a l elaboració dels mapes de capacitat acústica.

El Ple, vist el dictàmen favorable de la Comissió Informativa de l’Àrea de Política Territorial, acorda per unanimitat

PRIMER.- Aprovar el mapa de capacitat acústica de Montcada i Reixac.

SEGON.- Traslladar-lo al Departament de Medi Ambient i Habitatge.

TERCER.- Publicar-ne l aprovació en el BOP i insertar-ne el contingut íntegre a la pàgina web

municipal.

ACTA NÚM. 20140000011 DEL PLE DE L’AJUNTAMENT CORRESPONENT A LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL DIA 27 DE NOVEMBRE 2014

2.2 APROVACIÓ REVISIÓ MAPA DE CAPACITAT ACÚSTICA DE MONTCADA I REIXAC

La Sra. Mojeda, regidora de Medi Ambient, explica: El ple de l’ajuntament va aprovar al maig del 2008 el mapa de capacitat acústica, i al juliol de 2010 la seva revisió. Ara s’ha revisat per adaptar-ho a la normativa vigent i a la nova jurisprudència, en concret a la sentència 440/2013. El Sr. González expressa: Hem vist que havia aquesta sentència i que hem intentat adaptar el

mapa acústic a aquesta sentència, si bé veiem que hi ha zones com la que envolta la zona lúdica de Mas Duran que s’ha baixat la clau. El que diem és que si algú com Lafarge va interposar un recurs, volem saber quina repercussió té en relació a Lafarge, perquè no queda aquí reflectit.

La Sra. Mojeda respon: La revisió que es va aprovar el 2010 tenia unes mesures més restrictives que l’anterior, això va portar a l’empresa Lafarge a que, en defensa dels seus propis interessos, interposés una demanda amb una interpretació diferent a la de l’ajuntament. En concret demanaven que la seva zona de protecció no fos tan restrictiva, i nosaltres ens hem oposat sempre, i va sortir aquesta sentència que el que fa és corregir una paràmetres concrets, però en cap cas, el barem de protecció de la zona que afecta el barem de protecció de l’empresa Lafarge, això no s’ha tocat res. La sentència parla de quatre punts a corregir: -incorporar les zones de transició per passar d’un barem de protecció a un altre, – contemplar els tallers de manteniment i reparació RENFE com a zones C2, – incorporar zones de soroll les infraestructures ferroviàries, – solucionar un problema de visualització dels ordinadors.

El Sr. González planteja: La línia de vivendes a Can Sant Joan, no han canviat la classificació? No han passat a ser B1 ara, i abans eren A? En tot cas, no sé si l’ajuntament podia haver recorregut i haver mantingut el posicionament anterior, que anava més en benefici de la ciutadania de Montcada, però també voldríem aprofitar, ja que el servei que ho havia de dictaminar això, és el servei de prevenció de la contaminació acústica i lluminosa, voldria aprofitar per dir que en aquest

punt de lluminosa, l’ajuntament podria actuar d’ofici, i també perquè els veïns li han demanat, contra la contaminació que provoquen els rètols lluminosos que s’han col·locat des del 2007 cap a aquí en tota Montcada. Molts d’aquests rètols provoquen molèsties, com el de Terra Nostra, incomplint la normativa, han presentat la denúncia i encara estan esperant l’actuació com a reacció per a la protecció d’aquests veïns. Per això és que dic és que acudim nosaltres també a

aquest servei de la prevenció de la contaminació acústica i lluminosa, per denunciar l’agressió que tenim contra els veïns, amb la permissivitat de l’ajuntament. El nostre grup ho hem denunciat i mai se’ns ha fet cas, al contrari, continuen posant més postes lluminosos.

La Sra. Mojeda respon: És cert que com el tema del soroll és molt delicat i complicat i té moltes interpretacions de normativa. El que vam fer en aquest cas, a rel d’aquesta sentència, va ser demanar suport tècnic a la mateixa administració que va crear aquesta norma del soroll, per assegurar-nos el màxim l’adequació a la normativa.

Atès que el Ple de l’Ajuntament, en sessió del dia 29 de maig de 2008, va aprovar el mapa de capacitat acústica de Montcada i Reixac, on es determinen els nivells de qualitat acústica a les zones urbanes i nuclis de població del municipi; Atès que el Ple de l’Ajuntament, en sessió del dia 29 de juliol de 2010, va aprovar la revisió del

referit mapa de capacitat acústica; Vista la Sentència núm. 440/2013, dictada el dia 31 de maig de 2013 per la secció tercera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dins el recurs 399/2010, en la qual s’estima el recurs interposat per LAFARGE CEMENTOS, SA i es declara la nul·litat de l’acord plenari de data 29 de juliol de 2010; Vista la proposta de revisió del mapa de capacitat acústica realitzada amb l’assistència tècnica del Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Debeacústica (empresa col·laboradora del dit Departament); Vist l’informe emès pel servei municipal de medi ambient i control d’activitats, d’on resulta que a la referida proposta s’han esmenat les irregularitats que van determinar la nul·litat de l’anterior acord municipal, El Ple, previ dictamen de la comissió informativa de l’àrea de Política Territorial, acorda amb el vot en contra dels regidors dels grups municipals del PARTIT POPULAR (3), Cs (1) i ESQUERRA (1), amb l’abstenció dels regidors del grup d’ICV-EUiA, i amb el vot a favor dels regidors dels grups municipals del PSC-PM (6) i CIU (5), el següent:

PRIMER.- Aprovar inicialment la revisió del mapa de capacitat acústica de Montcada i Reixac.

TERCER.- Sotmetre’l a informació pública per un període de 30 dies hàbils, fent constar que s’entendrà aprovat definitivament cas de no presentar-se’n cap al·legació, suggeriment o reclamació.

025

Noticies relacionades:

2003 Montcada i Reixac disposa de mapa sonic: laveu.cat

2007 Actualització del mapa estratègic del soroll i seguiment d’indicadors acústics del municipi: laveu.cat

2010 El web municipal permet veure el mapa de capacitat acústica: laveu.cat

2010 L’AV denuncia nous episodis de sorolls, olors i emissions que atribueix a Lafarge: laveu.cat

2011   L’Ajuntament aprova l’ordenança reguladora del soroll i les vibracions: laveu.cat

2011 El consistori mesura el nivell de contaminació acústica del barri: laveu.cat

2011 L’exalcalde i la regidora de Medi Ambient, cridats a declarar en relació a la contaminació de Lafarge: laveu.cat

2011 L’exdirector Oswaldo Pereda de la cimentera Lafarge declara al Jutjat de Cerdanyola: laveu.cat

2011 Lafarge assegura que ha acabat el pla per reduir les emissions de soroll: laveu.cat

2011 L’AV de Can Sant Joan posa en dubte que Lafarge hagi acabat amb el pla de reducció de soroll: laveu.cat

2011 Les obres de la LAV es van aturar ahir dijous a les 22h: laveu.cat

2011 L’ordenança de sorolls s’adapta a la normativa autonòmica

El procés és una exigència de la Generalitat per unificar criteris a tot el territori: laveu.cat

2011 Lafarge diu que és difícil atribuir els excessos de soroll només a la cimentera: laveu.cat

2011 Lafarge supera els límits de soroll permesos en alguns punts: laveu.cat

2012 L’Ajuntament aprova l’ordenança reguladora del soroll i les vibracions: laveu.cat

2012 El Grup de Medi Ambient presenta al·legacions a l’ordenança de soroll: laveu.cat

2013 L’Ajuntament assegura que Lafarge compleix la normativa en contaminació acústica: laveu.cat

cropped-rocamora.jpg

Observatori Territori Medi Ambient Montcada i Reixac

@observa_mir (Twitter)

facebook/Territori-Medi-Ambient-Montcada-i-Reixac

Avantprojecte passeig riu Besòs: no és or tot el que llueix

A (4)
Dijous 19 de febrer es va presentar a la Casa de la Vila (Montcada i Reixac) l’avantprojecte per crear el parc fluvial del riu Besòs, la finalitat d’aquest avantprojecte és aprofitar la llera com a zona d’ús lúdic per als ciutadans i obrir Montcada i Reixac de cara al riu i es preveu que a l’estiu començaran les obres, segons informa La Veu de Montcada.

En representació del govern van assistir M. Carmen Porro (PSC) que va presidir l’acte, Juan Parra (PSC) com mestre de cerimònia, i destacar també la presència del primer tinent d’alcalde, Joan Maresma (CiU) que es va mostrar molt content d’estar en aquest acte, ja que era una lluita de fa molts anys enrera i que per fi es podia presentar en societat, a l’acte també van estar presents la regidora de Medi Ambient, Judith Mojeda (PSC) que no va dir res, i la directora de l’Àrea Territorial, Marta Bunyesch.

Convidats a l’acte es van presentar el coordinador d’infrastructures de l’AMB, Antoni Farrero, i el gerent del Consorci del Besòs, Antoni Alarcón, i el cap del servei d’espais fluvials de l’AMB, Víctor Ténez que va explicar durant la seva intervenció el projecte que es prevé realitzar per fases.

El projecte actual costarà un milió d’euros que aporta l’AMB i es realitzarà entre el tram del riu Besòs que limita amb Santa Coloma (Ferrolan), i el riu Ripoll al Pont de la Salle, i es realitzarà per fases; la primera entre el barri de La Ribera i el Parc de les Aigües. El projecte actual deixa fora la part nord del riu Besòs que pertany al Municipi; Pla del Besòs, i també el torrent de Mas Duran, que aquest es volia dignificar aprofitant l’existent bosc de ribera al Pla de Reixac, tal com anunciava el projecte que va presentar el PSC l’any 2011; Montcada fluvial “Balcons al riu”.

A (5)
riu Besòs; un clavegueram a cel obert recuperat, ara serà un passeig

El riu Besòs que ha sigut un clavegueram a cel obert durant molts anys, així ho reconeix el propi Ajuntament de Montcada i Reixac, i així, sent un clavegueram a cel obert és com moltes l’hem conegut durant molts anys, i com afirma M. Carmen Porro, amb qui estem d’acord i compartim en part la seva opinió; el riu Besòs ha patit la degradació ja que el poble de Montcada ha viscut d’esquenes al riu, i el que es pretén ara és obrir-lo a la ciutadania, per què així la gent l’estimi, i ho respecti.

Aquest propòsit d’obrir les portes al riu genera diverses opinions contra el projecte, ja que es considera que el riu encara s’està regenerant i ara s’està adaptant la fauna; sobretot ocells, es comptabilitzant unes 160 espècies d’ocells (200 segons altres fonts), i obrir el riu a la gent, com per exemple a Sta. Coloma, la fauna possiblement es veurà alterada.

El projecte que es pretén realitzar a Montcada i Reixac no es pot comparar amb l’existent entre Sta. Coloma de Gramenet i la desembocadura del riu Besòs, el camí que es vol construir en el tram de Montcada i Reixac és de tres metres i mig d’amplada, suficient per poder creuar-se dues bicicletes.

Res en comparació amb el del Parc Fluvial de Sta. Coloma, i res comparat amb el que presentaven l’any 2011. Aquest passeig per la llera del riu a Montcada i Reixac s’enllaçarà amb Sta. Coloma mitjançant el passeig que hi ha sobre la llera del Besòs (muntanya).

Altres actuacions que es faran és per exemple en el tram del passeig entre el Pont de la Roca i la passarel·la del Parc de les aigües, vessant muntanya, on es contempla retirar les faroles més enrera del marge del passeig, com podem trobar-nos en el tram des de la passarel·la del Parc de les Aigües direcció a Sta. Coloma de Gramenet.

021

Critiques al projecte

El Grup de Medi Ambient Montcada i Reixac es mostra crítica amb aquest projecte, ja que considera que el Municipi està necessitat d’altres aspectes més importants: obrir urgències de nit, restaurar ambulàncies retallades, serveis per totes les persones en dependència….

En el escrit presentat aconsella a l’Ajuntament de Montcada i Reixac; que sí pot fer respecte al riu, amb el personal que disposa, sense noves inversions, és controlar els abocaments industrials/urbans i les actuacions urbanístiques que perjudiquen l’espai fluvial, i recorda que la cimentera a més de perjudicar la salut de la població, també perjudica la vegetació i sers vius de l’ecosistema fluvial.

En lloc d’urbanitzar la llera, ha de restaurar la qualitat ecològica del riu, conjuntament amb altres Administracions, intensificant les mesures mencionades i altres com repoblar la llera amb plantes autòctones (bosc de ribera), millorar les depuradores.

A la presentació, diverses persones van mostrar la seva preocupació, i algú va mostrar la seva indignació de ver com indrets amb un alt interès paisatgístic i que es tenia presents dins de les seves promeses electoralistes, es queden a l’oblit, i malauradament aquests indrets pateixen la degradació constant; barraquisme, abocadors il·legals, trànsit de vehicles a motor…

A (2)
Entorns Oblidats

El projecte “Montcada Fluvial, Balcons al riu” definia una actuació sobre altres entorns fluvials, però en aquest nou projecte queden exclosos, són la zona nord del Besòs (Pla del Besòs), i la llera del vessant muntanya, que sovint pateix agressions, sovint abocadors de residus de tota mena, i que en el projecte de l’any 2011 contemplava que s’integraria de ple en el Parc de la Serralada de Marina eliminant les activitats il·legals que s’hi desenvolupen, com ara són alguns magatzems, i com no, i és habitual a les zones on l’ajuntament no posa fre a aquesta activitat, abocadors.

Altra indret que es preveia actuar i també queda a l’oblit és el torrent de Mas Duran, entre l’Ecoparc-2 i el riu Ripoll, aprofitar el bosc de ribera i potenciar-lo com a espai natural, aquest era el propòsit, però per ara no hi ha cap intenció ni voluntat per part de l’Ajuntament de Montcada i Reixac en dignificar aquests espais que pateixen la degradació per usos marginals.

Torrent Mas Duran

El torrent de Mas Duran és un torrent que sovint baixa sec, i s’alimenta apart de les aigües pluvials, també de les aigües que provenen del clavegueram. Sovint a l’altura del magatzem Lidl l’aigua surt del clavegueram amb una pudor forta, i de colors diferents, gris o negres, encara que sovint baixen netes.

Tot així i presentant a vegades aquest aspecte denigrant, ens podem trobar aus com el Bernat Pescaire, i d’altres aus que aprofiten aquest tranquil racó que creua el polígon industrial.

El tram final d’aquest torrent és on trobem un punt crític, i encara que les aigües no desemboquen al riu Ripoll ja que les recull una canalització, tot just on desemboquen les aigües a la llera del riu Ripoll, trobem que hi ha una canalització que provenen les aigües d’una fabrica del polígon industrial i aquesta va vessar accidentalment oli al clavegueram. Diem accidentalment ja que això ens comenten des de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i així ens confirma també des de Medi Ambient Montcada i Reixac, però tot així, altres persones ens diuen que abans de vessar accidentalment l’oli, molt sovint apareixien taques negres.

Encara que hi ha un sistema de prevenció per evitar que l’aigua contaminada baixi aigües avall, amb les crescudes, inevitablement, aquestes aigües contaminades van a parar al mar.

A (3)

Història de la recuperació del riu Besòs

Via Territori

L’any 1995, el 23 de novembre, es signa, impulsat pel govern municipal de Manuela de Madre, un acord institucional entre els Ajuntaments socialistes

de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac que situava el marc de treball en un projecte conjunt de recuperació ambiental del tram final del Riu Besòs a llarg d’aproximadament 9 quilòmetres de recorregut.

Al gener de 1996 es presenta a la Unió Europea i de la mà del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs el “Proyecto de Recuperación Ambiental del tramo final del Río Besòs” com a projecte en el marc dels “Fondos de Infraestucturas para la Mejora del Medio Ambiente (FIMMA)” finançat pels “Fondos de Cohesión” de la Unió Europea.

La fita s’aconsegueix el 18 de desembre de 1996, desprès d’una defensa rigorosa del Projecte a Brussel·les i a Santa Coloma, on els tècnics de la Comissió Europea van examinar el projecte al detall abans de donar el seu vist-i-plau: la Unió Europea acordà finançar el 80 % dels 3.325 milions de pessetes del projecte. L’altre 20 % aniria a càrrec de les institucions locals.

La recuperació mediambiental ha permès la creació de nous hàbitats d’interès per a la fauna. Aquesta millora i la ubicació de l’espai en el tram final del riu, ha fet que es detectessin més de 160 (200 segons altres fonts) espècies d’ocells diferents. Els peixos de més interès són l’anguila i la bagra. També cal destacar altres vertebrats com la reineta, el gripau corredor i la tortuga de rierol

El 1981 es va constituir el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, una mancomunitat de municipis riberencs en el marc de la qual, per primera vegada, es va plantejar la possibilitat de restaurar el riu Besòs i recuperar-lo per a un ús propi d’espai públic. Des d’aleshores, la majoria dels ajuntaments afectats han elaborat projectes de restauració urbana dels respectius trams de riu. Entre aquestes propostes figuraven plans com els projectes de restauració del darrer tram del riu Besòs, entre el municipi de Montcada i Reixac i la desembocadura.

L’ ecosistema del Besòs es va deteriorar seriosament a partir de la segona meitat del segle passat a causa dels abocaments i la sobre explotació dels aqüífers.

Després de la riuada del 1962, que va provocar nombroses víctimes, es va decidir canalitzar el tram final del riu amb una llera de 130 metres d’ample i murs de formigó de 4 metres d’alçada. Això va fer créixer encara més la marginalitat de la llera fins al punt que l’Agència Catalana de l’Aigua el va considerar un dels rius més contaminats de Catalunya.

El 1997 es van posar en marxa les obres corresponents a la primera fase del projecte de recuperació del riu, entre els termes municipals de Montcada i Santa Coloma de Gramenet. Les obres consistien en la creació d’un parc de ribera de 4 km que descendia des de Montcada, on s’havien reconstruït els terrenys humits destruïts els últims decennis per la contaminació, fins al límit amb Sant Adrià. Dins del terme municipal de Santa Coloma, es va habilitar un passeig només per a vianants i bicicletes que circulava paral·lel al curs del riu. Es van construir nous accessos per salvar els murs de contenció de la llera, construïts el 1969 per frenar les crescudes, i uns dics pneumàtics regulables per estabilitzar el cabal depurat del Besòs. Tot el recorregut estava dotat d’un sistema de vigilància permanent per evitar que les crescudes del riu poguessin posar en perill els usuaris del parc.

La inauguració, el febrer del 2000, de la primera fase de recuperació del Besòs va tenir un cost total de 20 milions d’euros, dels quals 12,6 milions van anar a càrrec dels fons de cohesió de la Unió Europea, mentre que la resta van ser finançats per les administracions locals. Quedava, però, pendent la remodelació del darrer tram del riu, al terme municipal de Sant Adrià de Besòs.

Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filial de l’Institut d’Estudis Catalans

 A (7)

noticies relacionades:

26/03/2011 Europa s’interessa per un projecte per recuperar l’entorn dels cursos fluvials de Montcada i Reixac

Montcada.cat

26f 003

20/02/2015 El projecte de recuperació del parc fluvial del Besòs combina l’ús de la ciutadania amb el respecte de la biodiversitat existent

Montcada.cat

A (6)

altres noticies relacionades:

31/10/10 El Besòs, un riu amb dues cares

elpuntavui.cat

18/05/2011 Els alcaldes socialistes volen que el Besòs sigui una gran rambla

laveu.cat

01/10/2013 El govern presenta un projecte per transformar la llera del Besòs en un parc fluvial

laveu.cat

08/10/2013 Antoni Vives: ‘El Besòs ha d’esdevenir un element urbà integrat’

laveu.cat

24/10/2013 El Besòs mantindrà la qualificació de ‘zona sensible’ en tota la seva conca

laveu.cat

20/02/2015 El primer tram del passeig fluvial es farà entre la Ribera i la Casa de les Aigües

laveu.cat

 

Observació del Territori: Riera Mas Duran i Riu Besòs

Miedo Ambiente MiR

Riu Besòs

24novembre 005

Llera Serralada de Marina.

Encara que en altres ocasions ens hem trobat la llera plena d’abocadors il·legals i tot tipus de deixalles, a la inspecció d’avui podem contrastar que la situació de la llera a millorat molt, però tot així encara queden llocs sensibles i de fàcil accés, com és per exemple un abocador clausurat que encara està rebent runes d’obra.

També observem que alguns abocadors que ja hi eren a les altres inspeccions s’estan perpetuant però com mesura s’han tallat els camins d’accés: davant de Can Donadeu i a la Carretera de la Roca (BV-5001, km 13), altra lloc sensible és el Pla del Besòs (“la fabela montcadenca”) on trobem petits abocador de deixalles llençades des d’un camí al qual s’accedeix entre els horts del Pla del Besòs. A altres punts s’han llençat deixalles als barrancs de la llera des de la carretera,  i apart de brutícia i…

View original post 148 more words

història de la degradació a Montcada i Reixac

Miedo Ambiente MiR

1. la cloaca del Vallès març 2010 (295)

1). Contaminació cursos fluvials de Montcada i Reixac.

2). Incendis Forestals.

3). Polígons industrials.

4). Pedreres del Turó de Montcada.

     a). Sector pissarres.

     b). Sector Calcàries.

     c). Incident.

5). Abocadors il·legals.

6). Incineració residus (bíomassa) a Lafarge.

7). Territori.

8). Patrimoni.

9). Incendis a Indústries.

     a).  Asland-Lafarge

     b). Valentine.

     c). Intorsa.

10). Incineradora de La Ferreria.

(MAPA DEGRADACIÓ MONTCADA I REIXAC)

Degradació

1). Contaminació cursos fluvials de Montcada i Reixac.

TEXT:Jaume V. Aroca

El Besòs. De claveguera a parc.

La recuperació del riu Besòs és un antic anhel dels més de cinquanta municipis que hi ha a la seva conca. Des de la riera de Tenes fins a la desembocadura del Besòs a la mar Mediterrània, a Sant Adrià, ha crescut amb força al llarg de aquests últims vint anys la voluntat de restaurar aquest paisatge malmès per l’activitat industrial i el creixement de…

View original post 7.730 more words

Xerrada: “lluites en defensa del territori i el medi ambient”

 Xerrada:

“lluites en defensa del territori i el medi ambient”

Dilluns 26 de gener de 2015, a les 19:30h

Lloc: Ateneu l’Abi  Carrer de Colom 5

(Montcada i Reixac)

Entitats convidades:

Plataforma Defensa Gallecs

Plataforma Vallès Net

Associació La Màquia.

*****

Plataforma Defensa Gallecs

Gallecs

La Plataforma en Defensa de Gallecs va néixer fruit de la desinformació deliberada que hi ha sobre Gallecs i la seva falsa protecció. És per això que vam decidir actuar al respecte i continuar la lluita que des de fa més de 30 anys existeix per la defensa de Gallecs.

El 30 de Juliol de 2008 es va convocar una xerrada informativa a la ciutadania molletana per explicar-los que Gallecs no està salvat i que existeix una amenaça imminent que s’ha de aturar com és la autovia Interpolar, entre moltes d’altres.

D’ençà d’aquesta xerrada es constitueix la Plataforma per a la Defensa de Gallecs, elaborant entre d’altres coses un manifest amb el recolzament de totes aquelles entitats que fan seva la lluita per la salvació de Gallecs com a espai natural, agrícola i forestal, amb la intenció de enviar-lo a la Generalitat per tal que la situació de Gallecs sigui revisada i es constitueixi definitivament un espai protegit.

Llegir més: salvemgallecs

 *****

Plataforma Vallès Net

Ecoparc2 foto de Vallès Net

L’Ecoparc2 de Montcada i Reixac és un equipament ambiental que es dedica a tractar de manera integral els residus de l’àrea metropolitana de Barcelona, aprofitant els residus municipals orgànics i indiferenciats (contenidors marró i gris) a través de diversos tractaments, com la selecció de materials reciclables, el compostatge i la metanització.

L’Ecoparc2 des de la seva posada en funcionament ha viscut al voltant de la polèmica, i el veïnat de Mas Duran (Montcada i Reixac), Ripollet, Sta. Perpetua i La Llagosta continuen denunciant les pudors que provenen de l’Ecoparc2.

Un grup d’entitats vallesanes després de fer-se públic un estudi on revelava alts nivells formaldehid al voltant de la planta, ha reactivat la Plataforma Vallès Net, qui va protagonitzar la lluita contra l’Ecoparc 2 de 2001 a 2007 . Vallès Net ens donarà un repàs de la seva història passada, i els objectius actuals des de la seva nova posada en marxa.

Llegir més: facebook Vallès Net

*****

La Màquia

LLagosta 2 (3)

La màquia és una formació vegetal densa formada per arbustos alts i pròpia de les terres de clima mediterrani i del seu nom deriva el mot maquis, pel fet que els guerrillers de la postguerra s’amagaven entre aquesta vegetació.

La Màquia és també el nom que ha decidit adoptar un grup de veïns de Vallençana-Reixac per batejar una nova entitat destinada a reivindicar els valors del seu lloc de residència, a la serralada de Marina, declarat com a espai natural protegit. Tots ells coincideixen a pensar que la ciutat viu d’esquenes al bosc i que sols l’utilitza per al lleure sense cap més implicació.

Llegir més: laveu.cat

 *****

Obrim Vies

Associació en Defensa del Medi Ambient-Observatori Territori Medi Ambient

Montcada i Reixac

Per més informació i/o contactar amb nosaltres obrimvies@gmail.com

xarxes:

Twitter: @obrimvies #ObrimVies

facebook: Territori Medi Ambient Montcada i Reixac

229 - Còpia (2)

Observatori Territori i Medi Ambient Montcada i Reixac 2014.

Miedo Ambiente MiR

Degradació de l’entorn natural, abocadors, incendis…

1). Abocadors il·legals

2). Incendis forestals

3). LAFARGE

4). ECOPARC2

5). Altres observacions del territori, incidències…

6). Patrimoni: ‘El nostre passat, al teu abast’

7). Noticies destacades sobre territori i medi ambient (Montcada i Reixac)

 035

1). Abocadors il·legals

Durant el 2014 l’aparició de nous abocadors arreu del territori demostra que, malgrat l’esforç, temps i diners empleats per l’eradicació dels abocadors il·legals, el problema continua patent, i en especial a varis entorns naturals on s’han pres mesures preventives per evitar l’aparició de nous abocadors, com és el cas de la llera del Riu Besòs, o d’altres entorns on el problema es perpetua: Pla d’en Coll, Pla del Besòs, Pla de Reixac, el camí de la Serra de na Joana (Collserola) o la Vallençana Baixa i a diversos punts de la Serralada de Marina. Altra entorn natural molt perjudicat, encara que ara està en vies…

View original post 3.155 more words