Observant el territori, Diagnòstic 2015

Recopilació d’informació de memòries i observacions del territori montcadenc.

1. Portada

Parc Natural de la Serra de Collserola
“La transformació: de la marginalitat a la recuperació de l’entorn”.
Dins del municipi de Montcada i Reixac, Collserola viu una important transformació del territori des de l’any 2013, any que es va començar l’enderroc de les barraques i hortes il•legals que ocupaven bona part d’aquesta serra.
Des d’aleshores, s’han enderrocat i netejat una bona part del territori afectat per aquest usos marginals, com és el cas del torrent del Cargol a la Vall de Can Tapioles (la vall que ens condueix al Cementiri de Cerdanyola), la Vall de Quatre Camins (situada entre la pedrera de les Pissarres de Lafarge i la Bòbila de Can Cuiàs, on també es va fer tasques d’enderroc) i l’entorn del Turó de Montcada situat al marge de la C58 (porta de Can Cuiàs).
Aquests enderrocs de barraques i hortes il•legals, i la neteja d’abocadors il•legals es preveu que finalitzin durant l’any 2016, mentrestant, i motivades per situacions diverses, encara hi ha gent que es neguen ha abandonar les parcel•les ocupades.

Diagnòstic Collserola 2015: wordpress.com

27F 053

Parc de la Serralada de Marina
L’any 1996 es va constituir el primer Consorci del Parc de la Serralada de
Marina, format per la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i els Ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, amb l’objectiu global d’ordenar de forma conjunta l’àmbit d’aquest espai. L’any 1998 es van sumar al Consorci els municipis de Tiana i Sant Fost de Campsentelles, ampliant així la superfície del parc fins a les 3.032 hectàrees amb que compta en l’actualitat.

Entre els objectius de la seva creació trobem com a prioritat la preservació juntament amb la regulació de l’Ús Públic respectuós. Entenem que aquest Ús Públic, aquest accés dels ciutadans al Parc no ha evolucionat qualitativament com s’esperava. El concepte del ciutadà urbà no ha canviat, no percep la Serralada com un Espai Natural Protegit, a excepció de la minoria consciènciada que ja ho estava des d’un inici. A l’actualitat se segueixen acceptant com a normals i habituals usos en absolut respectuoses amb el territori que es pretén protegir. Podem observar, avui, accions que serien inadmissibles en el nucli urbà, perquè la consideració de Parc és pràcticament la mateixa que mereix un polígon industrial amb uns quants arbres.

Aquest gran repte, assegurar els sistemes naturals i mantenir al màxim la continuïtat entre l’espai natural de la serralada de Marina i l’àmbit fluvial del riu Besòs no està afrontat, falta un projecte, el Parc té molts plans però segueix sense tenir un projecte. Trobem a faltar la implantació dels consells del Dictamen de la Comissió d’investigació sobre l’incendi Forestal d’Horta de Sant Joan l’any 2010 sobre gestió del territori. També la falta d’esment a projectes com és “Boscos del Vallés” del Consell Comarcal del Vallés Occidental.

Per contra podem observar com es cronifica atribuint la categoria de “normal”, per exemple, els abocaments, la situació dramàtica d’assentaments i usos marginals que s’hi ve desenvolupant en el Pla del Besòs, insostenible des d’un punt de vista social, i que considerem s’està legitimant des de les administracions, o l’impacte mediambiental produït per les empreses d’esdeveniments-espectacles-discoteques amb un forta contaminació lumínica, de só i d’aigües residuals, juntament amb l’actitud dels clients n’absolut respectuosa amb l’entorn, segurament ignoren on estan, però de ben segur que una quantitat d’aquests clients donaria com a resultat una substancial modificació de visites al Parc, en aquest cas a considerar com a impacte negatiu.

Seguint amb aquest exemple hem de recordar que s’està potenciant i facilitant l’accés al Parc, entenem com a imprescindible que en paral•lel s’implantin els punt d’Informació ja descrits en el Pla d’Usos a les portes del Parc.

Diagnòstic Serralada de Marina 2015: wordpress.com

1era entre la maleza (78)

Pla de Reixac

El Pla de Reixac pertany en bona part al municipi montcadenc, és un entorn agroforestal envoltat pels municipis de Ripollet, Barberà, Sta. Perpetua de la Moguda i La Llagosta. La major part d’aquest territori està declarat com zona verd, i anys enrera ja es va parlar de la necessitat d’abordar aquest territori per protegir-lo i declarar-lo com paratge d’especial interès natural.
Malauradament per part de l’anterior govern (PSC-CiU) de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, aquest propòsit mai es va complir, i des de l’any 1999, any en que el PSC entra a governar i una vegada superada les negociacions amb el Ministeri de l’Exercit de l’Estat Espanyol per recuperar el que era l’antic quartell militar conegut popularment com el Polvorí, César Arrizabalaga Zabala va declarar les intencions de recuperar aquest entorn que suposadament arribaria amb la construcció de 2000 vivendes de la zona residencial a Mas Duran, però malauradament les intencions de protegir i dignificar l’entorn agroforestal del Pla de Reixac no es va transformar en realitat.
Amb l’entrada del nou govern a l’Ajuntament, i en part gràcies al veïnat que ha denunciat l’estat de degradació que pateix aquest entorn agroforestal, es gira la truita i es tanca la porta a la Romeria del Rocio, el Parc de la Llacuna recupera la seva dignitat, es planteja anular l’ARE Mas Duran, s’implementa la vigilància per part de la Policia Local…

Diagnòstic Pla de Reixac 2015: wordpress.com

24. Pla de Reixac 13.V.2013

La Montcada Fluvial

Montcada i Reixac té el privilegi de ser un municipi on els cursos fluvials dominen el paratge rural i urbà, com són el riu Besòs i el riu Ripoll, i a més, al estar situada en un congost i rodejada de serres també compte amb una xarxa de rieres i torrents, alguns amb un valor afegit perquè aquests creuen entorns naturals d’un alt valor natural i paisatgístic, com per exemple el torrent de Reixac o el torrent de la Vallençana, que des de la Serralada de Marina baixen les aigües fins el riu Besòs, i en el Pla de Reixac ens trobem amb el torrent de Mas Duran que desemboca al riu Ripoll, i el torrent de Rocamora i la Riera Seca que desemboquen al riu Besòs, i que normalment s’omplen només d’aigües pluvials. Baixant de la Serra de Collserola, apart d’alguns torrents ja dins de la trama urbana, com és el cas del torrent del Bosc Llarg, en Can Cuiàs, dins dels límits protegits com Parc Natural ens trobem el torrent del Cargol, aquest baixa les aigües de la Serra de Collserola, però una vegada que arriba al Polígon Can Cuiàs passa a ser part del clavegueram i les seves aigües no arriben a desembocar al riu Besòs ja que són recollides per un col•lector d’aigües residuals.

Malauradament, aquest privilegi de tenir un bé natural, mai ha sigut objecte de desig pels governants de Montcada i Reixac, els rius que travessen el municipi mai han sigut tractat com vertebra de cohesió del territori, sinó més bé sempre han sigut tractats com barreres de cohesió urbana i com part del clavegueram del municipi.
Si fem memòria, i no cal molta, algunes recordem allò que algunes persones deien: el riu Besòs és la claveguera del Vallès!.

Diagnòstic Montcada Fluvial 2015: wordpress.com

9. Torrent de Mas Duran 19 de Febrer 2015 (14)

Incendis Forestals, incendis abocadors…
“Els models d’inflamabilitat presents al municipi de Montcada i Reixac, exceptuant els espais urbanitzats, són l’1, 7, 8, 9 i 10. El valor més alt es dóna als matollars de ginesta, però també en alguns boscos i prats, comuns als àmbits forestals. Montcada i Reixac està considerada com una zona d’alt risc d’incendis”.

La primavera i l’estiu de l’any 2015 degut a la sequera i les altes temperatures registrades, es preveia un any intens en la prevenció d’incendis i tot tenir punts de calor que en el municipi de Montcada i Reixac va batre rècords, no hem tingut incendis considerables. Tot així es va produir una sèrie de conat d’incendi que gràcies a la ràpida actuació dels mitjans de prevenció no hem de parlar de grans ensurts. L’incendi en que es va cremar més hectàrees va ser en el Torrent de Mas Duran (Pla de Reixac), afectant unes 8ha de matolls i camps de conreus, que ja n’hi havia estat segat setmanes abans.
Altres incendis controlats a temps es van registrar el 24 d’abril i el 15 de Maig a la Serralada de la Marina, al terme municipal de Sta. Coloma de Gramenet (4ha), però malgrat els esforços en la lluita contra els incendis res es va poder fer el 2 Juliol a l’incendi que es va declarar al Parc Natural de Collserola, entre el barri de Can Peguera (Horta) i la capçalera del Vall de St. Iscle (Cerdanyola), afectant unes 18ha. L’incendi es va originar a la zona d’Horta coneguda com la Muntanya del Notari per culpa d’unes guspires provocades per unes torres de conducció elèctrica .

Pel que fa a la prevenció d’incendis, les torres de guaita són unes bones eines de prevenció i aquest any, en què el Pla de Vigilància i Informació de la Diputació també s’ha incorporat als parcs, van estar a punt d’eliminar la de Santa Coloma. També, des del cos de bombers es lamenten de l’estricta regulació de l’INFOCAT que ha limitat les persones que poden actuar en cas d’incendi forestal i ha deixat a fora el personal de què disposaven per actuar amb els vehicles cuba (de 400 l).

Incendis Forestals, incendis abocadors:

13 de Gener:
Crema un abocador de deixalles: Roba, draps…
Lloc: Antiga Carretera de Barcelona. Can Cuiàs.

16 de Gener:
Crema un abocador de deixalles: matalassos…
Lloc: Turó de Montcada. Can Cuiàs.

8 de Febrer:
Conat d’Incendi a la Llera del Ripoll.
Lloc: Pont Polígon Can La Ferreria.

24 d’Abril:
Incendi Forestal. 2 Ha cremades:
Lloc: Serralada de Marina, Sta. Coloma de Gramenet.

15 de Maig:
Incendi Forestal. 2 Ha cremades:
Lloc: Serralada de Marina, Sta. Coloma de Gramenet.

22/23(?) de Maig:
Petit incendi al marge del passeig del riu Besòs/BV-5001.

30 de Maig:
Incendi Industrial (Ripollet): crema una nau, i afecta a dues més.

1 de Juny:
1). Avís de conat d’incendi de matolls, s’apaga amb les motxilles d’aigua.
2). S’apaga un petit conat de matolls.
3). Barcelona, en Torre Baró crema matolls i prats al costat de l’estació de Metro.

18 de Juny:
crema una petita extensió de matolls.
Lloc: Estació de Montcada-Manresa, a la zona de Vista Rica.

20 de Juny
Conat de deixalles extingit per Protecció Civil.
Lloc: Antiga Carretera de Barcelona.

22 de Juny
1). Cremen una extensió de matolls al carrer Llerona (Torre Baró).
El Patronat de Collserola va comunicar que s’havien cremat 0,46 Ha aprox.
Lloc: Collserola, Barcelona.
2). Crema una petita zona de herbes seques i matolls a Ciutat Meridiana, els mateixos veïns ho apaguen.
Lloc: Nou Barris, Barcelona,

23 de Juny (St. Joan)
Conat incendi.
Lloc: N-150. PK ?
Durant el transcurs de St. Joan en el Municipi Montcadenc es van declarar varis incendis, cremant contenidors i alguna palmera.

24 de Juny
Conat incendi, afectant matolls.
Lloc: Riera St. Cugat.

25 de Juny
Segons fonts de Lafarge, al voltant de les 22.15h es van produir dos conat d’incendi.
Lloc: Pedrera de pissarres.

2 Juliol
Incendi Forestal 18ha, afectant una zona cremada anys enrera.
Lloc: Parc Natural de Collserola.

3 juliol
Incendi que afecta unes 8Ha
Lloc: Torrent de Mas Duran, Pla de Reixac

24 d’Octubre
Conat d’incendi al marge d’un camí.
Lloc: Can Pomada.

10 de Desembre
Es declaren 3 conat d’incendi simultanis que es controlen ràpidament.
Lloc: Torrent de Mas Duran, Pla de Reixac

Altres incendis:

Principis de 2015:
Petit incendi al marge d’un camí del Torrent de Mas Duran al costat d’una antiga fàbrica de totxos, afectant uns 10m2.
Lloc: Pla de Reixac.

Fonts consultades:
Bombers de Barcelona
Bombers de la Generalitat
Protecció Civil Montcada i Reixac
Observatori Territori Medi Ambient Montcada i Reixac

2. IFBarcelona 001 (49)

Abocadors il•legals.
“Les Fades Cabrejades deien que Montcada és l’abocador del Vallès, i no deien una barbaritat, simplement cal visitar alguns dels espais naturals de Montcada i Reixac per donar-se compte que raó no les faltava”.

Durant aquests últims anys els abocadors il•legals han anat en augment, sobretot en aquells entorns que són més vulnerables i fàcil d’accedir, com per exemple alguns camins dins dels espais naturals protegits; Parc de la Serra de Collserola o al Parc de la Serralada de Marina, i fins i tot d’abocadors il•legals ens els trobarem dins de la trama urbana.

Per no allargar massa la llista només afegim com exemple alguns punts calents:

En Collserola un dels punts més crítics és l’entorn de la Serra de na Joana i Terra Nostra, o en el turó de Montcada, on a l’actualitat gràcies a l’enderroc de barraques i hortes il•legals s’està eradicant les zones degradades que durant molts anys han sigut punts calents.

En el Parc de la Serralada de Marina els llocs més perjudicats són el Camí Vell de Montcada (Badalona), en diferents punts de la BV-5011, la Vallençana Baixa i el Camí de St. Pere de Reixac, però en alguna ocasió han aparegut i ens podem trobar algunes deixalles en altres punts de la serra.

El Pla de Reixac té varis punts calents, com són els entorns de Rocamora, el camí de Ca n’Albinyana, i l’entorn de l’Ecoparc2, encara que alguna vegada han aparegut abocadors il•legals en llocs de difícil accés.

Els entorns fluvials com el riu Besòs o el riu Ripoll també tenen el seus abocadors, donant una imatge lletja al paisatge, destaquem el torrent de Reixac al tram on conflueix amb el riu Besòs on ens trobem un abocador clausurat que es tancat l’accés des de la BV-5001 amb una cadena, però sovint rep deixalles, o la continuació del Carrer Vapor pel marge del riu Ripoll.

Pla del Besòs: Dins de l’entramat de camins ens trobem abocadors i vehicles abandonats, algunes deixalles són llençades a la llera del riu Besòs.

N-150: Coll de Montcada, Riera de St. Cugat, torrent del Cargol…

LAFARGE: Entorns de la fàbrica i en la Pedrera de les Pissarres, l’abocador de sorres de la Pedrera de les Calcàries és un abocador controlat.

Altres llocs: miedoambiente.montcada

Abocadors en expansió (2015):
– Pol. Ind. Hermes.
– Marge Riu Ripoll fins la Riera Seca (Carrer Vapor – Pol. Ind. La Ferreria).
– Carrer Monturiol (Camí i llera del riu Ripoll).
– Marge TAV – Riu Besòs des de Font Freda a la Riera Seca (Pla d’en Coll).

20. riubesòs 23.V.2015

Hemeroteca 2015: Titulars, opinions…: La Veu de Montcada
laveu.cat/hemeroteca
#mediambient #territori #ecologia

gener 2015.
núm. 455
– l’Avv Vallençana alerta de l’aparició de barraques a l’entorn de la Torre dels Frares. Pàg. 5
– Obrim Vies farà un debat a l’Abi sobre les lluites mediambientals. Pàg. 5
– La mobilització antiincineració, candidata a un premi veïnal. Pàg. 9
– (TAV) L’excavació del pou de ventilació de Jaume I ja està enllestida. Pàg. 10
– (Passarel•la La Salle) Les obres segueixen el calendari previst. Pàg. 10
– El govern cedirà una finca de la Ferreria per a horts ecològics… Pàg. 11 i Portada

La bústia del lector. Pàg. 14
– Conductes incíviques.
– Sense servei de neteja.

Editorial.
– (Barraques del turó) Alerta constant. Pàg. 14

febrer 2015.
núm. 456
– la millora del rec comtal serà una realitat a la primavera. Pàg. 4 i Portada
– L’antiga cerveseria es convertirà en un espai verd per a l’ús ciutadà. Pàg. 5
– Protesta dels veïns del Bosc d’en Vilaró. Pàg. 5
– Premi per a la lluita de l’AV de Can Sant Joan contra Lafarge. Pàg. 6
– L’associació Obrim Vies crearà un Observatori del Territori i del Medi Ambient de Montcada i Reixac. pàg. 6
– enllestit el projecte per millorar el camí d’accés al camp de futbol. Pàg. 7

La bústia del lector. Pàg. 14
– Incivisme creixent.

núm. 457
– Jornades per mantenir vives la reivindicació i la lluita pel soterrament. Pàg. 5
– la nova passarel•la de vianants de La Salle culmina la dignificació a l’entorn del Ripoll. Pàg. 6
– Presentació del projecte sobre el parc fluvial del Besòs (anunci). Pàg. 10
– El parc projectat al solar de l’antiga cerveseria rep el vist-i-plau dels veïns. Pàg. 10

La bústia del lector. Pàg. 14
– A Carmen Romero (en resposta a l’opinió sobre Lafarge a l’entrevista en La veu Montcada núm. 456, pàg. 8).

març 2015.
núm. 458
– Montcada tindrà el seu propi tram de passeig pel Besòs. Pàg. 3, 4 i Portada
– L’AV de Can Sant Joan presenta al•legacions al mapa acústic local. Pàg. 7
– Nova oportunitat per reclamar el soterrament. Pàg. 7

Editorial, pàg. 14

– Parc al riu
“Fa temps que l’Ajuntament reivindicava poder tenir accés a la llera del Besòs i gaudir-ne com ho fan el municipis veïns de Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià. Amb aquest objectiu, al 2013 va presentar un projecte a la Unió Europea però sense obtenir-ne el suport esperat.
Ara, a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es farà l’esperada actuació tot i que, inicialment, a un petit tram del riu, el que va des de l’alçada del barri de la Ribera a la Casa de les Aigües.
Deixant a banda el debat sobre la idoneïtat d’invertir ara un milió d’euros tenint en compte la conjuntura econòmica, el cert és que el municipi fa molts anys que viu d’esquenes a la façana fluvial i és necessari recuperar el lligam no només per una qüestió estètica sinó també funcional. Què diferent seria tot si en comptes de veure els rius i la riera com una barrera els féssim servir com un eix vertebrador dels barris!”.

núm. 459
– L’Ajuntament inicia els tràmits per reclamar l’execució del projecte.
Pàg. 3, 4 i Portada
– La passarel•la, oberta al públic després de la seva remodelació. Pàg. 5 i Portada
– Suspès l’atorgament de llicències a Vista Rica. Pàg. 6 (en 2 minuts)
– monogràfic Projectes urbanístics 2015. pàg. 10
– Especialistes en tecnologia de l’aigua proposen nous usos per al Rec Comtal.
Pàg. 17

Editorial. Pàg. 14
– Soterrament ja!

abril 2015.
núm. 460
– Montcada acollirà la II Trobada internacional contra la incineració a cimenteres. Pàg. 7
– Un treball proposa aprofitar el Rec Comtal com a recurs hidrogràfic. Pàg. 14
– Les Maleses disposava d’un espai dedicat a reunions i actes rituals. Pàg. 15

La Bústia del Lector. Pàg. 14
– Manteniment del Parc de la Llacuna

Editorial. Pàg. 14
– Pla de Mobilitat

A títol personal (contraportada).
– “Montcada té un gran potencial naturalístic”.

núm. 461
– El govern aprova en Ple el mapa acústic. Pàg. 5

– Projecte d’urbanització dels terrenys de les fàbriques Valentine i Intorsa… Pàg. 9
“El govern mostra a l’AV del barri les propostes amb què estan treballant les empreses promotores propietàries dels terrenys cara a plantejar en el futur la urbanització del sector”.
L’alcaldessa, M. Carmen Porro, i el president de ’Àrea Territorial, Juan Parra, tots dos del PSC, van presentar el 30 de març a representants de l’AV de La Ribera el projecte d’urbanització que estan treballant els propietaris dels terrenys que ocupaven les fàbriques Valentine i Intorsa i sobre el qual, de moment, no hi ha data d’execució prevista. En l’espai de la planta de pintures, hi hauria 19.000 m2 a zones verdes, 7.200 m2 a equipaments públics –entre els quals es preveu la possibilitat d’ampliació de l’INS La Ribera– i 4.800 m2 per a locals comercials. El projecte inclou la construcció de 482 habitatges, dels quals el 30% seran de protecció pública, i la cessió a l’Ajuntament d’una parcel•la de més de 2.000 m2 per a l’edificació d’uns 100 habitatges de protecció oficial. Pel que fa a la parcel•la d’Intorsa, el pla de millora preveu més de 3.000m2 per a noves zones verdes –que permetria fer una ampliació del Parc de les Aigües–, eixamplar els carrers dels Horts i de les Aigües per crear noves places d’aparcament i destinar 1.900 m2 per a nous locals comercials. També es preveu la possibilitat de construir 160 habitatges, dels quals el 30% serien de protecció pública. A més, s’inclou la cessió a l’Ajuntament d’una parcel•la per a la construcció d’uns 16 habitatges.

– Medi Ambient (Ajuntament) estrena un espai web propi… Pàg. 9
– El 19 d’abril, marxa en defensa de Gallecs… Pàg. 9
– TORRE DELS FRARES. El col•lectiu que viu a l’edifici ha recuperat la bassa i l’antiga era.
Pàg. 18

La bústia del lector. Pàg. 14
– (opinió) Torrent de la Vallençana.

maig 2015.
núm. 462
– Comencen les obres per millorar el camí entre Can Sant Joan i Vallbona. Pàg. 21
– S’inicien els treballs de l’accés per a vianants (font del Tort). Pàg. 21
– Més de 2.500 persones participen a la marxa en defensa de Gallecs. Pàg. 22
“El detonant de la protesta organitzada el 19 d’abril per la Plataforma en Defensa de Gallecs és la possible construcció d’un centre de logística als terrenys de Can Banús (Sta. Perpètua)”.
La Plataforma per la Defensa de Gallecs va aconseguir reunir el passat 19 d’abril al voltant de 2.500 persones a la plaça de l’Església per reclamar més protecció per a les 750 hectàrees que queden sense urbanitzar, que s’ampliï l’espai del Pla Especial d’Interès Natural (PEIN) i que s’hi prohibeixin activitats com la falconeria.
L’anunci de la venda per part de l’Incasòl de part de Can Banús a una empresa de transports per fer-hi un centre de distribució logística de 70.000 metres quadrats ha estat el detonant d’una nova mobilització que va sortir simultàniament de les places de la vila de Santa Perpètua de Mogoda –on estaven convocats els veïns de Montcada–, Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Palau Solità i Plegamans. Segons el manifest, “aquest sector ja es va deixar fora de l’àrea de protecció amb la intenció de poder continuar fent diners amb un Gallecs cada cop més pressionat, amb la complicitat de l’actual govern de Santa Perpètua de Mogoda”

– Ripollet rebutja una moció del COP contra la crema de residus a Lafarge. Pàg. 22
– Recta final per a l’aprovació del catàleg del patrimoni. Pàg. 35

Bústia del Lector. Pàg. 28
– Patrocini inacceptable.
“Montcada i Reixac és un municipi fragmentat per rius carreteres, vies, etc.. Això fa que cada porció del municipi tingui la seva personalitat, però hi ha una cosa que ens uneix a tots i que compartim amb els municipis que ens envolten, la contaminació que genera la cimentera i les devastadores conseqüències per a la salut de tothom. A final d’abril hem pogut gaudir de la festa major de Mas Rampinyo, una de les zones afectades pel perill de la contaminació de la cimentera-incineradora –5
km a la rodona– i l’entitat més representativa d’aquest barri va i accepta un anunci del monstre del ciment!.
Podríem preguntar-nos: Millora les seves vendes Lafarge amb aquest anunci o intenta silenciar i dividir les entitats?
Jo ho tinc clar… És un intent de fer-nos callar i dividir-nos.
Mas Rampinyo i la gent que hi hem viscut, viuen i viuran volem la millor festa major i això no ho aconseguirem posant preu a la nostra salut!”.

– (foto denúncia) Basura acumulada en el barrio de la Ribera. Pàg. 22

juny 2015
núm. 465
– L’Ajuntament obre expedient a la FECAC per abocaments al medi. Pàg. 8
“L’entitat organitzadora del Rocío es compromet a fer un projecte ambiental per a la propera edició.
La FECAC, entitat organitzadora del Rocío als terrenys que l’Incasòl té a Mas Duran, haurà de fer front a l’expedient sancionador que li ha obert l’Àrea Territorial del consistori per haver fet cas omís a la prohibició de foradar el terra per abocar les aigües residuals d’alguns dels banys portàtils que va instal•lar a Mas Duran durant la celebració de la festa, entre el 22 i el 25 de maig. El consistori també ha obligat l’entitat a netejar el terreny i a retirar les terres afectades. Cara a la propera edició del Rocío, la FECAC s’ha compromès a presentar un projecte mediambiental que inclogui la instal•lació de mòduls de sanejament modèlics. Enguany, i a petició del consistori, l’organització ha introduït la recollida selectiva dels olis que s’han fet servir a les casetes i parades instal•lades al recinte”.

La bústia del Lector. Pàg. 14
– (foto denúncia) Vertidos incontrolados en el espacio natural de Mas Duran.

juliol 2015
núm. 466
– L’alcaldessa vol obrir el diàleg amb la Llagosta sobre l’entorn de Valentine. Pàg. 7
– Sufocats dos conats d’incendi a la pedrera de pissarres de la cimentera Lafarge. Pàg. 9

núm. 467
– (Lafarge) El nou govern veu incompatible l’activitat de la planta amb la qualitat de vida del veïnat. Pàg. 3
– Neix una nova plataforma ciutadana en defensa del Pla de Reixac. Pàg. 6

Editorial. Pàg. 12
– Cimentera
“Un cop més torna es torna a obrir el debat sobre el futur de la cimentera al municipi. El nou govern municipal considera que la planta –que va camí d’arribar al centenari, el proper 2017– està més que amortitzada i vol començar a preparar el terreny per al seu desmantellament. El camí cap a aquest objectiu, però, estarà ple d’esculls.
El primer, la pressió que faran tant la direcció de la factoria com els propis treballadors. La multinacional, òbviament en defensa dels seus interessos
econòmics i els empleats, per mantenir el lloc de feina. Però tampoc hem d’oblidar
que l’activitat de la cimentera compta amb l’autorització de la Generalitat que és la
que la va instar a adaptar les instal•lacions per cremar residus.
El govern afronta, doncs, una batalla desigual tot i que amb un argument de pes, la
defensa de la salut i la qualitat de vida dels ciutadans”.

setembre 2015
núm. 468
– (expropiacions) L’Ajuntament haurà de pagar el deute amb Tort abans del previs. Pàg. 4, 5 i Portada.
– ( LAFARGE) El Tribunal Suprem ratifica la sentència del TSJC sobre l’autorització ambiental. Pàg. 9

núm. 469
– (Entrevista) Jordi Sánchez explica quines són les accions que promourà el govern des de l’Àrea Territorial. Pàg. 6
‘Hi ha molta feina a fer des d’un punt de vista urbanístic per cohesionar el municipi’.
– Espais públics amb gespa es canviaran per prats i arbustos. Pàg. 7
– (obres a la llera del riu Ripoll) Agbar instal•la un nou ramal d’aigua que connecta Montcada amb el Pla d’en Coll. Pàg. 8
– L’AMB cedeix al consistori 8 bicicletes més per a ús dels treballadors. Pàg. 8
– L’Adif ha eliminat arbres del marge de la via. Pàg. 8

octubre 2015
núm. 470
– L’Ajuntament instarà els propietaris del solar de l’antiga Valentine a netejar l’espai, on s’acumulen deixalles. Pàg. 7

A títol personal. (contraportada)
– Entrevista a Laia Ribas. ‘Només s’han de collir els bolets que consumirem’

novembre 2015.
núm. 471
– Mas Duran deixarà de ser l’escenari del Rocío. Pàg. 6 i Portada
– L’Ajuntament ha de fer front a noves reclamacions de caire patrimonial. Pàg. 6
– Fructífera jornada d’anellament d’ocells a la llera del Besòs. Pàg. 8
– Una Jornada de treball sobre el territori metropolità arrenca a Montcada i Reixac. pàg. 8

núm. 472
– Lafarge obté el permís ambiental per continuar amb la seva activitat. Pàg. 3 i Portada
– El solar de l’antiga cerveseria d’estiu, llest per esdevenir un nou parc urbà. Pàg. 5 i Portada.
– La col•laboració de la ciutadania és clau per aconseguir una ciutat neta. Monogràfic Pàg. 8

La Bústia del Lector. Pàg. 14
– Antiga Cerveseria.

Editorial. Pàg. 14
Des d’un inici els tres grups en el govern (ICV-EUiA, ERC i Círculo) han deixat clar que un dels seus objectius passa perquè la cimentera, ubicada al Turó de Montcada des del 1917, cessi la seva activitat al municipi. Aquest posicionament ha fet que les relacions amb la direcció i el comitè d’empresa siguin més aviat tenses i es vagin complicant a mesura que passa el temps. Fidel al seu programa, l’executiu està fent totes les accions al seu abast per tal de demostrar que la cimentera no pot continuar a 150 metres del barri més proper tot i que, de moment, no estan donant el resultat esperat. La més recent ha estat demanar a la Generalitat que no donés a Lafarge l’autorització mediambiental que va rebre en el seu dia per poder valoritzar residus i que sengles sentències judicials, primer del TSJC i després del Suprem, han anul•lat per errors en la tramitació. Amb quin argument?
Doncs amb un estudi sonomètric de la Diputació, segons el qual l’empresa supera el nivell de soroll que fixa el mapa acústic de la ciutat. La Generalitat, però, ha desestimat l’al•legació. Un nou capítol d’un estira i arronsa que es preveu llarg i feixuc.

desembre 2015.
núm. 473
– El moviment antiincineració es dóna cita a Montcada i Reixac. Pàg. 4 i Portada
– La Policia Local denuncia un taller de Ripollet per abocar residus al camí de Can Rocamora. Pàg.8

La Bústia del Lector. Pàg. 15
– Lafarge
“Ja esperàvem que la Generalitat tornés a rebutjar totes les al•legacions (Ajuntament, AV Can Sant Joan, i el nostre Grup), i per això vam demanar a l’Ajuntament que impedís l’autorització mediambiental a Lafarge fent un informe desfavorable vinculant.
L’Ajuntament no ho ha fet. El recurs judicial que anuncia el govern municipal comporta anys amb recursos i més recursos. La salut dels veïns no pot esperar més anys.
L’Ajuntament, en l’expedient sancionador, ha d’adoptar la mesura de clausura de Lafarge durant 6 mesos que estableix l’Art. 32 i 33 de la Llei 16/2002 per incompliment greu dels límits de soroll, i és l’administració local qui té aquesta competència de sancionar (Art. 7 Decret 176/2009). Òbviament queda clar que demanar-ho a la Generalitat no serveix de res. Com a Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac, continuem lluitant amb la població”.

núm. 474
– Enderrocades gairebé la totalitat de les 300 barraques que hi havia a la vessant del Turó. Pàg. 4 i Portada
– La Plataforma Antiincineració anuncia mesures contra Lafarge, la Generalitat i l’anterior govern. Pàg. 5 i 6
– La moció contra la incineració genera un dur debat entre els partits. Pàg. 6
– Aprovada per unanimitat l’ordenació del sector que limita amb la Llagosta. Pàg. 7
– Actuació d’urgència a la Torre Na Joana per aturar el seu procés de degradació. Pàg.13

La Bústia del Lector. Pàg. 20
– Era un matí resplendent de novembre.
“Estava a Montcada centre i tenia un marge de temps per fer una passejada.
Se m’acut, ni més ni menys, que fer-la per la vora del riu Besòs, seguint el marge esquerra en direcció a mar. En ser migdia no hi havia gaire gent que fes la passejada, però sí un munt de bicicletes amunt i avall. De sobte, sento uns comentaris de dos ciclistes que em passen rabent “mira que narices, ni se han movido”, i observo que més endavant hi ha dues senyores passejant tranquil•lament pel mig del passeig.
Continuo la caminada i, tot seguit, sento un brogit i em passa un altre ciclista a tocar. No tinc més remei i apresso el pas. Arribo fins al proper pont i dubto: tornar enrere o seguir.
Opto per la primera opció, no estic tranquil, cames ajudeu-me, marxa atlètica i mirant enrere, de tant en tant. Com és la tornada, camino ràpid però no evito un altre ensurt, en aquest cas un ciclista amb una bona màquina silenciosa, en passa a frec. Ja en tinc prou per avui, mig empipat miro l’horitzó; la imponent fàbrica-incineradora (avui) i l’escapçada muntanya, la llera del riu Besòs en les aigües del qual m’havia submergit en els meus anys d’infantesa (la Rigola) i penso “mare de Déu quines aigües”, el turó de Vista Rica, un lloc on potser passejaria més tranquil i sense haver de fer grans desplaçaments però, és clar, amb unes quantes escaletes més que m’empenyessin fins a dalt. Un mirador privilegiat i desconegut, alhora, per bona part dels montcadencs.
De moment, paciència, són temps en que cal molta paciència, però la propera vegada aniré per la vorera del riu Ripoll, està millor condicionada i sense ensurts. Per si de cas…”

Collage Collserola

Altres informacions d’interès:

Contaminació Lumínica
Contaminació Lumínica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Document PDF

Contaminació Lumínica al Parc Natural de Collserola
Document PDF

LLEI 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn
Document PDF

Contaminació Lumínica

Qualitat de l’Aire

“Ens preocupa la qualitat de l’aire al municipi i la salut dels nostres ciutadans”
Judith Mojeda, regidora de Medi Ambient.
La Veu de Montcada 1a quinzena Novembre 2012
laveudemontcada.cat

Manifest Plataforma per la Qualitat de l’Aire:
Document PDF

Plataforma Qualitat de l’Aire: Web

La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis científics evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer (1). La principal causa de contaminació en la Regió Metropolitana de Barcelona és el trànsit rodat de vehicles privats seguit de l’activitat industrial i del trànsit marítim i aeri. Combatre la contaminació de l’aire suposaria aplicar canvis estructurals en matèria de transport, solucionant conjuntament greus problemes en salut pública i mobilitat. També contribuiria en rebaixar costos energètics i disminuir l’impacte sobre el canvi climàtic.

A Catalunya un model d’ocupació del sòl caracteritzat per un creixement extensiu de baixa edificació residencial, especialment significatiu en la Regió Metropolitana de Barcelona, ha representat en els últims quatre decennis uns canvis profunds en els patrons de mobilitat. Aquesta ciutat difusa ha allunyat els centres de treball, d’estudi o d’oci dels llocs de residència i ha obligat a desplaçaments quotidians més llargs i més costosos. Aquesta urbanització no ha anat acompanyada de prou polítiques decidides per a millorar el transport públic, mentre que s’han dirigit importants inversions per a satisfer les necessitats de l’automòbil. Això ha provocat un major nombre de desplaçaments en vehicle privat, un augment d’emissions de gasos i contaminants, nivells de soroll inadmissibles i un increment dels accidents de trànsit.

Els contaminants més crítics a la Regió Metropolitana de Barcelona són el gas diòxid de nitrogen (NO2) i la matèria particulada fruit de la combustió (PM10 o PM2.5; la pols respirable de mida inferior a 10 i 2.5 micres respectivament). El NO2 és tòxic, irritant i precursor de pluja àcida. Pot causar danys irreversibles als teixits pulmonars si és inhalat en elevades concentracions. Les partícules en suspensió són incorporades als teixits mitjançant la respiració, afavorint el desenvolupament de malalties respiratòries, cardiovasculars, neuronals i càncers. Un tercer contaminant important en territori català és l’ozó troposfèric (O3) que es forma a partir de reaccions fotoquímiques entre contaminants primaris com són els òxids de nitrogen (NO, NO2) i compostos orgànics volàtils (COV).

A Catalunya se superen els valors límits indicats per l’OMS (més estrictes que els exigits per la normativa europea) de partícules en suspensió, òxids de nitrogen i ozó troposfèric a tot el territori, a l’hora que s’incompleix sistemàticament la legislació europea de qualitat de l’aire. L’any 2013, el 99,7% de la població catalana va estar exposada a uns nivells de contaminació que superen les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) (2). A més a més d’afectar la salut, la contaminació té greus impactes sobre l’economia, l’agricultura i els ecosistemes. Estudis com el realitzat pels investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), estimen que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es podrien evitar 3.500 morts anuals de reduir l’exposició mitjana de PM10 als valors anuals mitjans recomanats per l’OMS (20 μg/m3) (3).

Els governs han tingut 14 anys per adaptar-se als valors legals europeus (Directiva 2008/50/CE, de 21 de maig), i actuar com ho estan fent més de 200 ciutats europees. La manca de mesures eficients, obligatòries, articulades i proporcionals a la gravetat del problema per part dels responsables públics catalans ha derivat en l’obertura de dos procediments d’infracció per la Comissió Europea per l’incompliment de la normativa europea el 2006 i 2007, que aviat arribaran al Tribunal Europeu de Justícia. Aquesta manca de compromís s’ha mostrat recentment amb la inoperància de l’actual govern de la Generalitat, que després de gairebé 4 anys sense Pla de qualitat de l’aire, va aprovar el mes de setembre de 2014 un pla horitzó 2015. La majoria de mesures proposades van ser prèviament suspeses per la Comissió Europea el 2012, any en què es va rebutjar la moratòria presentada pel govern.

Per tot això, les organitzacions veïnals, socials, ecologistes, científiques, ONG’s i organitzacions d’afectats, fan públic la seva proposta de programa de govern per impulsar un pla estructural i coordinat a la Regió Metropolitana de Barcelona, convidant a actors de la resta del territori a sumar-s’hi i fer efectiu a tot el país el Dret a respirar un Aire Net:

A. Mobilitat sostenible i saludable de persones i mercaderies
1. Potenciar i millora de la xarxa transport públic urbà i interurbà (freqüències, velocitat i ampliació de la xarxa d’autobusos, tramvies, rodalies i ferrocarrils). Acabar els projectes de mobilitat incomplets prioritaris.
2. Delimitació de Zones de Baixa Emissió (4) mitjançant polítiques de restricció del trànsit privat més contaminant i de gestió sostenible d’estacionament com han fet altres ciutats europees.
3. Nou sistema tarifari per al transport públic basat en els abonaments de caràcter social, intermodal, de gestió pública i per a qualsevol mitjà de transport públic de Catalunya.
4. Treballar per l’aprovació urgent de la llei de finançament del transport públic llargament postergada, que asseguri una adequada dotació pressupostària pública per garantir el dret a la mobilitat.
5. Reducció de l’espai reservat per al vehicle privat motoritzat i adopció de mesures de pacificació.
6. Urbanització segons model de ciutat compacte que disminueix l’ús del vehicle privat, prioritzant polítiques de mobilització dels habitatges buits i rehabilitacions.
7. Establiment d’eixos de mobilitat amb itineraris preferents per a vianants i rutes de salut, extensió d’àrees de vianants i espais verds.
8. Creació d’un Pla de foment de l’ús de la bicicleta sobretot a les ciutats, amb extensió i millora de la xarxa i interconnexió metropolitana, i amb viari propi a la calçada segregat del trànsit motoritzat per elements físics i sense trams inconnexes. Desenvolupament de l’intermodalitat amb el transport públic i d’infraestructures d’aparcaments per a bicicletes en funció del tipus d’estacionament.
Establir una xarxa d’infraestructures amb garanties de seguretat i accessibilitat per a usuaris no motoritzats (vies verdes) que estructuri tot el país, garantint així el dret constitucional de lliure circulació per tot el territori.
9. Plans de mobilitat sostenible als centres públics, empreses privades i polígons industrials de més de 100 treballadors.
10. Renovació i implementació de millores tecnològiques i vehicles amb combustibles més nets al transport públic, vehicles de recollida d’escombraries, neteja viària, i transport de mercaderies.
11. Reorientació de la fiscalitat actual, favorable al transport privat (peatges a l’ombra, subvencions directes a la compra, descomptes a les autopistes, etc.), cap al foment del transport públic, amb un paper protagonista de l’administració en l’enfortiment de la seva indústria i la generació de llocs de treball al sector.

B. Gestió sostenible de ports i aeroports
10. Pla d’electrificació progressiva del Port de Barcelona i de connexió de creuers i dels vaixells de mercaderies a la xarxa elèctrica local quan estan atracats al port.
11. Restringir l’entrada a les naus que utilitzin combustibles altament contaminants, sense filtres de partícules i catalitzadors SCR d’òxids de nitrogen (sigles en anglès de Catalitzador selectiu de reducció). Sumar-se a la iniciativa de ports europeus per l’establiment d’un Índex Ambiental de Naus.
12. Potenciar definitivament el transport ferroviari de mercaderies que poden ser transportades d’origen a destí en aquest mitjà.
13. Aprovar un impost ambiental a les emissions de NO2 en l’enlairament dels avions comercials.
14. Substituir progressivament la flota de motors pels vehicles usats per la manipulació i càrrega d’equipatge i altres tasques associades al manteniment de pistes per vehicles elèctrics.
15. Reduir les emissions dels avions en les àrees de treball circulant amb la meitat de motors quan són a pista o bé usant tractors elèctrics de remolc.

C- Indústria i obra pública neta
16. Controls estrictes, independents i sancions severes als incompliments dels límits d’emissions per part de les instal•lacions industrials en funcionament, incloent-hi les plantes químiques i farmacèutiques.
17. Calendari de tancament progressiu de les plantes incineradores, de crema de residus a cimenteres i de les plantes de generació elèctrica, siguin centrals tèrmiques de cicle combinat o de crema de biomassa de gran potència, en paral•lel a l’execució de plans ambiciosos de desplegament d’energies renovables i de prevenció de residus. Pla de recol•locació dels treballadors per garantir la seva transició laboral a les noves empreses impulsades en aquests sectors sostenibles.
18. Regular la implementació d’instal•lacions de combustió de biomassa per ús residencial i edificis, i per a petites instal•lacions de co/tri-generació en funció dels condicionaments de la qualitat de l’aire de cada comarca, arribant a no autoritzar-les per raons de salut pública.
19. Incorporació de criteris ambientals al Plec de clàusules administratives particulars dels contractes d’obres i monitoratge en continu sobre les emissions contaminants a l’atmosfera amb exposició pública de les dades i de forma comprensible pels ciutadans.

D.- Campanya comunicativa i educativa
20. Dur a terme una campanya massiva contundent (com va ser la campanya anti-tabac) sobre la gravetat del problema de la contaminació atmosfèrica, les seves causes i els seus efectes en la salut, els costos econòmics i els impactes a l’agricultura, als ecosistemes i al canvi climàtic. Executar aquesta campanya amb l’objectiu d’explicar el pla integral de millora de la qualitat de l’aire, les seves mesures obligatòries i també les males pràctiques (ús irresponsable del cotxe, turisme insostenible). Dur a terme aquesta campanya de forma coordinada amb els departaments d’educació, salut i cultura.
21. Definir un veritable protocol d’actuació en episodis de contaminació amb mesures obligatòries per restringir el trànsit contaminant, però facilitant alhora l’ús del transport públic, reducció i aturada si cal de l’activitat de les diverses indústries, amb una estratègia comunicativa efectiva cap a la població incloent accions preventives obligatòries especialment als centres escolars, geriàtrics, hospitalaris, àrees esportives i altres equipaments sensibles.
22. Millora de la Xarxa de Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica en cobertura territorial i increment de les substàncies contaminants analitzades (PM2.5, ozó troposfèric, benzè, 1,3-butadiè etc.) i establiment d’un sistema d’avaluació sanitari per assegurar un correcte, desenvolupament i seguiment de les mesures anteriorment proposades.
23. Augmentar la inversió en recerca sobre la contaminació de l’aire, per tal d’aprofundir en el coneixement del seu impacte en el medi i la salut, i identificar els mecanismes de producció de danys, per definir així noves estratègies que els redueixin.
24. Crear una comissió de seguiment i avaluació del Programa de mesures amb la participació dels departaments del govern implicats, ens locals i de la RMB, científics experts i ciutadania organitzada amb caràcter informatiu, deliberatiu i vinculant.

Pla de Protecció de l’Ambient Atmosfèric
El Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric es va aprovar mitjançant el DECRET 152/2007, de 10 de juliol.
L’avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya constata superacions dels valors límit pel que fa als òxids de nitrogen i les partícules de diàmetre inferior a 10 micres establerts pel Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient, que transposa les directives 96/62/CE, 99/30/CE i 00/69/CE.
Tal com exposa l’article 2 de l’esmentat Reial decret, els nivells de qualitat de l’aire es defineixen amb l’objectiu d’evitar, prevenir o reduir efectes nocius per a la salut humana. Aquest fet comporta, d’acord amb l’article 6, que l’organisme competent, en aquest cas el Govern de la Generalitat de Catalunya, hagi d’adoptar plans d’actuació a les zones i aglomeracions on se superin els valors límit d’emissions amb la finalitat de millorar-ne la qualitat de l’aire.
El Govern de la Generalitat va declarar els municipis següents zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric, mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig:
– Per al diòxid de nitrogen, els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet.
– Per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, els termes municipals de Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la
Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles.

Can Cuiàs

Qualitat Acústica

El Ple, en sessió de data 26 de març de 2015, va aprovar definitivament la revisió del mapa de capacitat acústica de Montcada i Reixac, amb la desestimació de les al·legacions presentades i la correcció de l’error detectat de manera que es desclassifica el Parc de la Font Pudenta (que apareixia com C2) i es classifíca l’IES La Ferreria com A2 i el centre de serveis com B2.

Atenent al compliment de l’acord aprovat, es publica el mapa de capacitat acústica del municipi Montcada i Reixac per a general coneixement.

El contingut íntegre del mapa es pot consultar, amb detall, als enllaços de la pàgina web municipal http://www.montcada.cat.

Més info: Document aprovació PDF

jajaj 053

Camps Electromagnètics
A Montcada i Reixac, des del juliol de 2008 hi ha instal•lat al carrer Buxó un equip que mesura el camp electromagnètic de telefonia mòbil (freqüències: de 950MHz/1800MHz/2100MHz). S’ha consultat les dades des de l’inici de la instal•lació i fins l’actualitat i s’ha detectat que la mitjana dels valors enregistrats han estat de 0,74 V/m, amb un màxim durant el període de 0,98 V/m produït en data 03/12/2014.
Els nivells màxims permesos d’exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència de telefonia mòbil indicats als RD1066/2001 són de 41 V/m, valors significativament superiors als enregistrats a Montcada i Reixac.
També s’ha valorat l’exposició a camps electromagnètics, en referència a la influència de les línies de distribució i transport d’energia elèctrica.
En aquest sentit s’ha de dir que no hi ha legislació específica a l’estat espanyol ni a Catalunya quant a valors de límit. Únicament existeixen recomanacions, que no comporten cap limitació en relació als usos de límit. Contrastant però les recomanacions espanyoles, amb altres estats de la UE, es pot concloure que els valors recomanats estant obsolets.

oip

Pla Director d’Infrastructures 2011-2020 de l’ATM (PDI)
El Pla director d’infraestructures 2011-2020 de l’ATM (PDI) recull totes les actuacions en infraestructures de transport públic col•lectiu per al decenni 2011-2020 en l’àmbit de la regió metropolitana de Barcelona.
El Pla preveu diverses actuacions que tenen incidència en l’àmbit del planejament o de les seves àrees d’influència:
1. El Pla preveu l’actuació XE03, la línia orbital ferroviària (LOF) que uneix les capitals de comarca del Maresme (Mataró), Vallès Oriental (Granollers), Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa), Baix Llobregat (Martorell), Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) i Garraf (Vilanova i la Geltrú), mitjançant la construcció d’alguns trams de nova infraestructura ferroviària i l’adequació de la xarxa actual en diversos punts.
Concretament a la línia Orbital Ferroviària Granollers-Sabadell connecta la línia de rodalies R-3 amb la R-8 i R-2.
2. Es preveu l’actuació XE04, la qual té l’objectiu del desdoblament de la línia R3 de rodalies que consisteix en la construcció d’una segona via entre les estacions de Montcada Bifurcació i Vic, actualment de via única, la qual cosa limita significativament la capacitat de transport i la fiabilitat del servei. La construcció d’aquesta infraestructura es concep per fases de forma que es pugui incrementar gradualment la capacitat de servei. Proposant com a primera fase desdoblar el tram de Montcada – La Garriga, perquè la demanda és on presenta un valor més elevat.

La13

Règim urbanístic
Els nous plans d’ordenació urbanística municipal o les seves revisions i les modificacions del planejament urbanístic que alterin la classificació urbanística de sòl no urbanitzable dels municipis compresos en els annexos I i II d’aquest Decret que, d’acord amb la legislació urbanística, s’han de sotmetre al procediment d’avaluació ambiental establert a l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, han d’incorporar en la corresponent documentació ambiental:
a) Un balanç d’emissions d’òxids de nitrogen, si la figura de planificació urbanística està ubicada en algun dels municipis inclosos a l’annex I.
b) Un balanç d’emissions de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres si la figura de planificació urbanística està ubicada en algun dels municipis inclosos a l’annex I o l’annex II.
En el procés d’avaluació ambiental dels instruments de planejament restants que afectin els municipis inclosos a l’annex I i II, l’òrgan ambiental determinarà en el Document de referència previ a l’aprovació inicial del planejament si és preceptiva o no l’elaboració dels balanços descrits a l’apartat anterior.
La valoració dels balanços previstos en els apartats anteriors, la realitza l’Oficina Tècnica de Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire en el marc de l’avaluació ambiental del Pla.
En aquest context, donat que no hi ha una modificació en la classificació del sòl, no són necessaris els avaluacions ambientals específiques , malgrat no es descarti considerar en la normativa específica ambiental, les mesures contingudes en el Decret en relació a reduir emissions i especialment aquelles que fan referència a obres públiques i enderrocs.

Camí Vell de montcada

Pla Territorial Sectorial d’Infrastructures de Gestió de Residus Municipals.
El Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals, aprovat pel Decret16/2010, és un dels instruments creats per l’Agència de Residus de Catalunya, que defineix des de diferents àmbits, quin són els eixos bàsics per poder dur a terme l’aplicació correcte de la gestió de residus.
L’objecte del PTSIRM és el de determinar les d’instal•lacions de gestió de residus municipals que han de donar servei als diferents àmbits territorials. També determina les dades tècniques i de capacitat de les instal•lacions previstes. El tipus d’instal•lacions de gestió de residus municipals que cal preveure en la seva formulació són les següents: plantes de transvasament o de transferència, Plantes de compostatge, plantes de metanització, plantes de triatge, plantes d’incineració i altres tractaments tèrmics, plantes per a tractaments específics i dipòsits o abocadors controlats.

7. Riu Ripoll 20 Gener de 2016 (9)

Diagnòstic Territori 2014
miedoambiente.mir

Montcada i Reixac. Història de la degradació.
miedoambiente.mir

Fonts consultades:
Miedo Ambiente MiR
mediambient.cat
territori.cat
La Veu de Montcada
Ajuntament de Montcada i Reixac
Memòria Ambiental PGM Riera Seca
Plataforma Qualitat de l’Aire

Diagnòstic 2015.

Anuncis

Un altre despropòsit!: un altre estrambòtic projecte.

21F 015El 22 de febrer de 2016 es va presentar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac una proposta de modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM), aquesta proposta tracta sobre la implantació, en una part del Pla de Reixac, d’una Universitat Americana i el seu corresponent Centre d’Investigació Tecnològica.

Per estar al corrent de què és una Universitat Americana us farem cinc cèntims, ja que segurament a moltes només us vindran imatges de les típiques pel·lícules americanes, on esbojarrats joves estudiants fan les seves festes i orgies.

Una Universitat Americana és un centre on s’imparteix els estudis en la llengua anglesa, i el títol obtingut està homologat pel mateix Govern dels Estats Units d’Amèrica, resumint, que estudiant vora el torrent de Mas Duran tindries un títol d’estudis com si l’hagués cursat a l’altre part de l’oceà.

Aquest projecte ho presenta un paio que dir tenir un do especial amb el disseny contemporani, i del no res es va transformar en un dels empresaris del sector de la promoció, arribant a formar part d’una de les més importants empreses del sector en la Comunitat Foral. Com un bon visionari del sector, on unes veuen prats i matolls, elles veuen edificis i places amb la seva font ornamental enmig, els seus ulls es van fixar en les Planes del Vallès, concretament al Pla de Reixac, on observant el territori va contemplar  amb molta claredat que aquest complex universitari que proposa quedaria ben maco entre Ripollet i el torrent de Mas Duran.

Curiós oi?, alhora que a Montcada i Reixac s’inicia els tràmits per presentar una moció que insta a la Generalitat de Catalunya  a declarar aquest espai com Paratge d’Especial Interès Natural (PEIN) i aquesta moció s’aprova el 25 de febrer de 2016*¹, arriba aquest despropòsit que preveu que afecti un 40% de l’entorn natural agroforestal, però tranquil·les, que aquesta proposta segons aquest visionari, apart de presentar-se com un important benefici per Montcada i Reixac (money, money), també té com objectiu salvaguardar el corredor biològic entre Collserola, Serralada de Marina i les Planes del Vallès i el propi Pla de Reixac.

Tranquil·les? la veritat que tranquil·les no estem i encara estem intentant esbrinar com es pot proposar salvar un entorn natural amb aquesta proposta que es presenta, i més tenint en compte que per la construcció del campus universitari es menjaria quasi la meitat d’aquest privilegiat entorn.
simpsons

Crítica a l’ARE i els projectes anteriors.

Com moltes esteu assabentats, en el Pla de Reixac es volia construir unes 2000 vivendes aproximadament, que acabarien encerclant Can Pomada, es tracta de l’ARE Mas Duran, un faraònic projecte que es va quedar a mitges, i que curiosament amb la construcció dels nous habitatges, places i una carretera que uniria amb Ripollet, també tenia com objectiu salvaguardar l’entorn natural agroforestal.

Segons aquest visionari, l’ARE Mas Duran està mal plantejat, diu que executar aquest trenca la possibilitat de mantenir el corredor biològic, i la solució que presenta és l’enderroc de Can Pomada. Aquest visionari també es mostra molt crític amb plantejaments urbanístics com el “Mooncada” o el “Gran Casino Eurovegas”, i planteja que amb la construcció de la Universitat Americana s’aconseguiria blindar per sempre aquest entorn agroforestal… us sona aquesta història?, no?, doncs és la mateixa justificació que Cèsar Arrizabalaga Zabala expressava amb l’ARE Mas Duran, un altre visionari!.

Reaccions.

La noticia sobre aquesta proposta va airejar un estupor sobre la gent del carrer, sobretot la gent que viu en Can Pomada, doncs veient que unes de les propostes és l’enderrocament d’aquest nucli d’habitatges, és quan aleshores salten les alarmes entre el veïnat.

L’Ajuntament de Montcada, apart de donar explicacions en el Ple Ordinari de l’Ajuntament,  en un intent de calmar les “masses enfurismades” va publicar una nota per aclarir els dubtes generats.

Nota publicada: montcada.cat

 

*¹ La moció que insta a la Generalitat de Catalunya  a declarar el Pla de Reixac com Paratge d’Especial Interès Natural va obtenir el vot a favor de CUP, ERC, CDC, ICV-EUiA, Circulo, i el vot en contra de Ciutadans i l’abstenció del Partit Popular.

 Noticies relacionades:

L’Ajuntament no tramitarà cap actuació urbanística al Pla de Reixac durant un any laveudemontcada.cat

Ple de febrer. Moció al Pla de Reixac (youtube): laveudemontcada.cat

 

 

 

Observant la Montcada Fluvial

“Hem d’eradicar la proliferació d’aquestes construccions perquè, malauradament, suposen una greu degradació de l’entorn fluvial”. 

Judith Mojeda (PSC), regidora de Medi Ambient 2011-2015. Declaracions recollides de La Veu Montcada (21/11/2013) sobre les barraques i hortes il·legals al riu Ripoll.

1. riu Besòs

Montcada i Reixac té el privilegi de ser un municipi on els cursos fluvials dominen el paratge rural i urbà, com són el riu Besòs i el riu Ripoll, i a més, al estar situada en un congost i rodejada de serres també compte amb una xarxa de rieres i torrents, alguns amb un valor afegit perquè aquests creuen entorns naturals d’un alt valor natural i paisatgístic, com per exemple el torrent de Reixac o el torrent de la Vallençana, que des de la Serralada de Marina baixen les aigües fins el riu Besòs, i en el Pla de Reixac ens trobem amb el torrent de Mas Duran que desemboca al riu Ripoll, i el torrent de Rocamora i la Riera Seca que desemboquen al riu Besòs, i que normalment s’omplen només d’aigües pluvials. Baixant de la Serra de Collserola, apart d’alguns torrents ja dins de la trama urbana, com és el cas del torrent del Bosc Llarg, en Can Cuiàs, dins dels límits protegits com Parc Natural ens trobem el torrent del Cargol, aquest baixa les aigües de la Serra de Collserola, però una vegada que arriba al Polígon Industríal de Can Cuiàs passa a ser part del clavegueram. Les aigües d’aquest torrent no arriben a desembocar al riu Besòs ja que són recollides per un col·lector d’aigües residuals.

Malauradament, aquest privilegi, el tenir un bé natural a tocar de la porta de casa, mai ha sigut objecte de desig pels governants de Montcada i Reixac, els rius que travessen el municipi mai han sigut tractat com vertebra de cohesió del territori, sinó més bé sempre han sigut tractats com barreres de cohesió urbana i com part del clavegueram del municipi.

Si fem memòria, i no cal molta, algunes recordem allò que algunes persones deien: el riu Besòs és la claveguera del Vallès!.

2. riu Besòs, 21.III.2010

Diagnòstic Rius.

Per centrar-nos en el diagnòstic de l’estat dels rius, torrents i rieres farem un seguiment aigües avall, per exemple, el riu Ripoll des dels límits amb Ripollet fins trobar-se amb el riu Besòs, o el torrent de la Vallençana des del Coll de la Vallençana fins el riu Besòs.

Encara que fem alguna referència a l’estat de les aigües, i fem menció a incidències que han contaminat les aigües, aquest “diagnòstic rius” ho centrem en l’observació del paisatge,  tot així trobarem un apartat dedicat a l’estat de les aigües i varis enllaços per omplir-nos de més informació.

3. Riu Besòs 24,III,2015

Planificació d’Espais Fluvials de Catalunya.

L’Agència Catalana de l’Aigua elabora per a cada conca hidrogràfica principal una Planificació d’espais fluvials (PEF), amb els objectius que es descriuen a continuació:

  • Delimitar les zones inundables de la xarxa principal per a diferents períodes de retorn segons la seva perillositat.
  • Normalitzar els cabals d’avinguda de disseny de la conca per a diferents períodes de retorn.
  • Establir la cartografia d’hàbitats per conèixer la biodiversitat i la distribució d’espècies vegetals.
  • Establir l’atermenament estimat, així com les zones de servitud i de policia estimades, dels espais fluvials, d’acord amb el que preveu la normativa d’aigües i les determinacions normatives del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya. A banda d’això, zonificar els espais fluvials d’acord amb l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya, i, en atenció a la funcionalitat, les dinàmiques ecològiques i el comportament hidràulic de la xarxa fluvial:
  • Mantenir lliure d’obstacles els espais.
  • Definir unes franges mínimes de preservació i/o recuperació de la coberta vegetal pròpia del sistema ripari.
  • Preservar i recuperar les funcions naturals de les planes d’inundació per permetre la laminació d’avingudes.
  • Sensibilitzar, informar i conscienciar la població, els ens locals i les entitats públiques o privades interessades per, a partir del coneixement obtingut amb la informació elaborada, realitzar els plans i els programes necessaris per reduir la vulnerabilitat dels béns i les persones i millorar l’estat ecològic.

4. Riu Ripoll, maig 2015 

Riu Ripoll

El riu Ripoll, pertany a la Serralada pre-litoral, al Vallès occidental, i neix a Sant Llorenç del Munt gràcies a les aportacions que rep de fonts, torrents, i petits cursos d’aigua, que es van unint fent un riu més gran que és el riu Ripoll.

El riu Ripoll quan arriba a Montcada i Reixac ha passat ja per diferents pobles: Sant Llorenç Savall, Castellar, Sabadell, Barberà i Ripollet.

Quan ens anem apropant a Ripollet ja podem contemplar un ús de la llera del riu on dominen petites hortes, però que en molts punts ha arribat a una massificació important, ocupant aquest ús bona part de la llera entre Ripollet i Montcada i Reixac. Això suposa un greu perjudici per la castigada flora, i desequilibra totalment a la fauna que n’habita al riu, i aquesta no aconsegueix establir-se a la llera del riu, i això en bona part és degut a l’alta afluència de persones a la llera.

Encara els esforços d’evitar l’alteració del paisatge i mantenir la llera neta i ser contemplada com part del riu, aquesta es veu alterada per altres usos, i apart de les hortes i barraques ens podem trobar abocadors il·legals de tota mena, caçadors amb falcons, i als entorns pròxims a la llera del riu Ripoll, com per exemple  a l’entorn de la Font Freda i al Polígon Industrial Can Tapioles, els usos perjudicials per l’entorn natural són similar als que trobem al llarg del recorregut d’aquest riu al seu pas pel municipi montcadenc.

El 22 d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la creació d’una partida al pressupost del 2015 destinada exclusivament a la neteja i adequació de la llera del riu Ripoll al seu pas per Ripollet.

Tot i això, la Generalitat no va habilitar aquesta partida pressupostària, per la qual cosa el PP de Ripollet va presentar una altra moció per aconseguir-la. En aquest sentit, el portaveu popular a l’Ajuntament, Víctor Diéguez, va demanar a la resta de grups municipals “que es posessin en contacte amb els seus grups al Parlament per aconseguir que, aquest cop, la moció tiressis endavant”.

La moció remarca la perillositat que significa el creixement de canyes, que no són autòctones, i les edificacions a la vora del riu, el qual és competència de la Generalitat a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Canyes i construccions podrien causar problemes d’inundacions en cas d’un creixement del cabal del riu en un moment de pluges intenses, conclou el PP.

“demanem una actuació de mínims per garantir la seguretat de les persones i els béns”.

Actualment en alguns sectors l’ocupació de la llera del riu i el deteriorament paisatgístic continua sent un problema que no se soluciona amb intervencions com la de l’any 2007 o l’any 2013, quan ens van fer neteges de la llera, llavors es va enderrocar hortes i barraques i es va recollir abocadors,  però aquestes actuacions mai seran la solució definitiva, aquestes actuacions són un rentat de cara, ja que  sense un acompanyament d’una protecció de l’espai i una vigilància i seguiment d’incidències al temps tornem al punt de degradació actual, cal que les  ordenances orientades a la protecció dels espais naturals s’apliquin, i actuar contar les persones i empreses que deterioren els espais naturals, blindar la llera del riu i protegir-la, dir allò de que n’hi haurà més control per part dels cossos de seguretat municipals i autoritats competents no és una solució, només és part de la solució, i sense apoderar a les persones que estimen els entorns naturals, no s’aconseguirà assolir els objectius d’ordenació i recuperació desitjada.

5. Riu Ripoll des del turó de Moià

Llera de Ponent:

Sector oest, continuació del Carrer Vapor.

En aquest indret entre Ripollet i el polígon de la Ferreria l’ocupació de la llera del riu és prou alta, i més enllà d’alguns moviments de terres i petites parcel·les tancades amb canyes, també ens podem trobar algunes barraques construïdes a la llera amb fustes i altres materials que poden ser arrasats per la crescuda del riu, inclòs en algunes d’aquestes barraques s’ha construït emprant materials de construcció: barbacoes, recs, escales per accedir a la llera…

Les conseqüències negatives que suposa la construcció de barraques a la llera del riu ja és ben coneguda, ja que en altres ocasions quan els rius han patit crescudes, tant la llera del riu Ripoll i la llera del riu Besòs  han aparegut ben plena de deixalles, arribant aquestes fins les platges i de ben segur, algunes encara estaran navegant a la deriva o formaran part de l’illa de plàstics.

A l’entorn proper al riu Ripoll, i inclòs dins de la llera, també podem trobar abocadors il·legals de tota mena, abundant els restes de vehicles i runes d’obres, i d’altres deixalles. També es pot observar a la llera del riu conduccions de tubs de plàstics, i dipòsits de plàstic que s’omplen amb les aigües del riu Ripoll.

6. Aiguabarreig Riera St. Cugat - Riu Ripoll 20 Gener de 2016 (50)

Sector Carrer Vapor (polígon ferreria).

Encara que alguna vegada es veuen operaris de neteja urbana fen tasques de desbrossat i neteja de deixalles als marges del carrer Vapor, sovint es poden trobar escampades al llarg de la llera algunes deixalles llençades des dels vehicles que transiten per aquest carrer, o que han arribat des del polígon industrial els dies que bufa fort vent. Moltes d’aquestes deixalles, inclòs algunes al mateix llit del riu, porten temps dipositades a la llera del riu.

En alguna ocasió es va denunciar que els mateixos operaris de la neteja, amb els bufadors que fan servir, deixaven anar deixalles a la mateixa llera.

7. Riu Ripoll 20 Gener de 2016 (9)

Riu Ripoll Llera de Llevant.

Sector Polígon Industrial la Granja.

Des de Ripollet fins el Pont de la Ferreria, aquest espai va estar subjecte a una transformació del territori amb l’arranjament del camí, condicionant un camí que ja existia i en paral·lel es va construir un carril asfaltat per bicicletes.

En aquest espai ens trobem fora de la llera arbres i matolls de ribera, donant un grau d’interès a l’entorn, però malauradament les deixalles que ens trobem al llarg del pla embruten el paisatge.

La llera del riu Ripoll en aquest sector fins l’any 2007 patia les mateixes conseqüències que a Ripollet, ja que abans de les tasques d’enderroc de barraques i hortes per part de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, el paisatge era dominat per aquests usos.

Tot així res a impedit que successivament vagin apareixent algunes parcel·les tancades amb canyes i moviments de terres, i a l’actualitat ens podem trobar parcel·les amb les terres condicionades pel cultiu, i algunes amb aspecte d’estar abandonades.

Degut a la manca de vigilància de l’entorn fluvial, l’Ajuntament de Montcada i Reixac l’any 2013 va tornar a netejar la llera, enderrocant barraques i hortes il·legals, i per ara sembla que per aquests anys que venen la situació continuarà amb la mateixa tònica.

8. Riu Ripoll

Sector Torrent de Mas Duran

“Aquest és un entorn que està contemplat com corredor biològic, i està afectat per les expropiacions”.

Des del Parc de la Llacuna fins el riu Ripoll el torrent de Mas Duran segueix per un corredor biològic, i en bona part el torrent queda encaixonat per murs de contenció, i és en el tram final on el curs de l’aigua del torrent ha perdut la connectivitat natural amb el riu, ja que les aigües del torrent són recollides per un col·lector d’aigües residuals i així s’evita abocar aquestes aigües al riu Ripoll, ja que sovint s’aboquen aigües contaminades.

Les aigües contaminades provenen d’un clavegueram (a l’altura del LIDL), però l’any 2014 es va produir un abocament molt greu d’oli industrial que ha contaminat tant la llera i les aigües del riu Ripoll, i també el tram final on desemboca el torrent.

Aquest indret també és una zona on ens trobem abocadors i hortes, aquestes hortes dins d’una ordenació paisatgística no tenen cabuda per l’impacte visual dels cercats.

A rel d’una denúncia que va arribar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac per correu electrònic, el dia 13 d’octubre de 2014 es va inspeccionar el punt d’abocament on ja estava actuant l’empresa SERlimp per contenir i retirar l’abocament i netejar la zona afectada. Seguidament, es va visitar l’empresa Acoustic & Isolation Techniques causant de l’abocament on el responsable de manteniment va informar que en una de les bombes dels dipòsits d’oli (matèria primera) tenia pèrdues que no havien detectat i com a conseqüència de les pluges torrencials de la setmana anterior, per una reixa de la xarxa interna de clavegueram, l’aigua amb l’oli que va sobreeixir la cubeta de retenció va arribar a la xarxa de pluvials, d’aquesta al col·lector per acabar al torrent de Mas Duran.

El 21 d’octubre de 2014 va sortir l’escrit on es requeria a l’empresa que recollissin el material abocat; netegessin el col·lector; i netegessin i descontaminessin tan la llera de la riera de Mas Duran, com les aigües avall afectades de la llera del riu Ripoll i del riu Besòs.

El dia 28 de gener de 2015 es realitza una inspecció de la xarxa de col·lectors i es comprova que encara surten i s’acumulen olis.

El dia 2 de febrer de 2015 tècnics d’Aigües de Barcelona fan una inspecció a la xarxa del clavegueram per fer una diagnosi i proposar la proposta de solució.

El dia 9 de febrer de 2015 s’envia un altre escrit a l’empresa informant-los del resultat de la darrera inspecció i requerint-los que quan finalitzin l’actuació de neteja i descontaminació ho comuniquin per poder-ho comprovar.

El dia 25 de febrer de 2015 l’empresa entra un escrit adjuntant l’informe de la inspecció i neteja del col·lector que els ha passat l’empresa SERlimp, encarregada de la neteja, en què els hi fa una sèrie de recomanacions (seguir realitzant neteges puntuals i realitzar el canvi de barreres absorbents).

El dia 19 de març de 2015 es realitza una inspecció conjunta entre l’empresa (acompanyada dels tècnics de les empreses ECOINDUSTRIA i Sxnet, que els han assessorat), l’Ajuntament i Aigües de Barcelona.

En aquesta visita es constata que, malgrat que en general els trams i els pous han millorat, encara hi ha restes d’olis tant a les parets com a les aigües retingudes, i per tant que cal realitzar més neteja als trams afectats. També es va comprovar que per desconeixement de la xarxa no van actuar sobre un parell de pous, i es van comprometre a actuar-hi de forma immediata.

El 10 d’abril de 2015, s’envia a l’empresa l’escrit derivat de la visita d’inspecció en què a part de requerir-los que netegin de manera immediata els pous del carrer Tapiolas que havien quedat pendents i que presentessin un informe dels treballs realitzats de neteja i repàs.

El dia 15 d’abril de 2015 va entrar un escrit elaborat per la consultoria Ecoindustria Medioambiente, SA en què descriuen les causes de l’abocament que van detectar a rel d’una inspecció de l’AMB i de l’ACA i detallen les actuacions dutes des del moment de la detecció fins a la inspecció del dia 19 de març de 2015.

Acompanyen l’escrit de l’informe dels treballs realitzats on indiquen que han programat per el mes d’abril un nou repàs.

El dia 30 d’abril de 2015 van entrar un segon escrit elaborat per la consultoria Ecoindustria Medioambiente SA, amb l’informe del mes d’abril on indiquen de la bona evolució observada en la darrera neteja i si la situació es manté, en la següent revisió prevista per la segona setmana de maig, netejarien les parets del punt d’abocament.

El dia 16 de juny de 2015 es va realitzar una segona inspecció conjunta, es va fer un repàs dels pous així com de la sortida al medi i es van donar per bones les tasques de neteja realitzades i es va requerir que retiressin la barrera de retenció el més aviat possible.

Finalment, el dia 13 de juliol de 2015 van entrar un escrit, acompanyat de l’informe del treballs realitzats el mes de juny, donant per finalitzats els treballs.

Tota aquesta informació, està a l’expedient 4/2013-A-II

Des de l’ajuntament, per aquest abocament accidental no s’ha obert cap expedient sancionador ja que l’administració competent per sancionar les infraccions d’abocaments a la xarxa de clavegueram és l’AMB i a la llera pública és l’ACA, totes dues administracions coneixedores del mateix.

9. Torrent de Mas Duran 19 de Febrer 2015 (14)

Sector Parc Allende.

El Parc Allende els caps de setmanes i vigílies de festius, és freqüentat per gent que es reuneix a la nit per fer gresca i en acabar marxen del lloc deixant la seva empremta. Sovint ens podem trobar que els envasos són llençats a la llera del riu (ampolles de vidre, llaunes, bosses de plàstic, gots de plàstic…), deixant una imatge totalment trista, deplorable, a més de l’impacte ambiental sobre la llera del riu i el perill que suposa per la fauna que transita per la llera (talls, ferides amb els cristalls trencats, ofegaments…).

La llera del riu Ripoll en aquesta zona ha estat netejat en varies ocasions per voluntaris amb el suport de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, en el marc de les jornades de neteja dels espais fluvials “FEM DISSABTE”. També es va tornar a netejar aquest espai de la llera el passat mes de Juny de 2015 per part dels alumnes de l’escola La Salle, durant el transcurs de les jornades pel Medi Ambient organitzades per l’escola.

10. Riu Ripoll, Parc Allende

Sector Font Freda.

Els entorns de l’Escola Font Freda són uns entorns que han patit una transformació del territori degut a les obres del túnel del TAV i actualment la seva transformació proposada pel Consorci del Besòs, i contemplada en el projecte socialista “Montcada i Reixac: Una Ciutat Fluvial” (2011), és millorar paisatgísticament aquest balcó a la confluència amb el riu Besòs, amb la intenció de crear un espai de convivència entre la llera del riu i la ciutadania.

Dins de la proposta de millora de l’entorn de la confluència dels rius Besòs i el riu Ripoll, es contempla acollir una piscina municipal i adequar a l’entorn una zona esportiva, i també es projecta com espai de transició al Parc de la Serralada de Marina. La connectivitat entre la Font Freda i el Parc es facilitarà mitjançant una passarel·la.

Tot un seguit d’actuacions proposades recentment des del Consorci del Besòs, però que algunes ja es recollien al mencionat projecte socialista, un “projecte socialista” que ja contemplava per exemple l’ús del pont de ferro del ferrocarril gràcies al soterrament o una vorera volada per sobre la llera del riu Ripoll seguint el carrer de Mossèn Joaquim Castellví.

Amb l’ordenació paisatgística, els entorns de la Font Freda apart de ser la futura porta al Parc de la Serralada de Marina, l’ordenació del territori afecta més enllà del riu Ripoll, com és per exemple, dignificar el connector del Pla d’en Coll des de la Font Freda a la riera Seca i La Llagosta, seguint en paral·lel a les vies del TAV. Però anem per parts i pam a pam, us recollim aquesta proposta dins de l’observació del riu Besòs que teniu a continuació.

11. LLera Ripoll, Font Freda 30G (5)

Riu Besòs.

El riu Besòs neix a la confluència del riu Congost i el riu Mogent en el Vallès Oriental i desemboca a St. Adrià del Besòs. És un riu de poc més de 17km i una conca amb una superfície de 1038km2, i es troba emmarcat entre les serralades del litoral i pre-litoral, encara que el seu transcurs fins al mar és per la depressió del Vallès.

Fins la dècada dels 60 els entorns del riu Besòs dibuixaven el mosaic mediterrani, però els camps de conreus van començar a perdre l’espai que avui ocupen els polígons industrials, instal·lant-s’hi moltes indústries potencialment contaminadores molt a prop del riu: metal·lúrgiques, pelleteres… que aleshores abocaven les aigües residuals al mateix llit del riu, arribant a contaminar les aigües del riu Besòs, fins un punt que va arribar a ser el riu Besòs un dels rius més contaminats d’Europa.

12. Riu Besòs

Pla d’en Coll (Sector Planes del Vallès-Besòs nord).

El Pla d’en Coll és conegut per ser un polígon industrial, però aquest pla s’estén fins la llera del riu Besòs. La construcció del polígon industrial, les línies de ferrocarril, carreteres i l’autopista han deixat espais aïllats entre si, impossibilitant el connector natural entre el Pla de Reixac i la llera del Besòs. L’última oportunitat de lligar el riu Besòs amb les Planes del Vallès passa per aconseguir que la riera Seca es contempli com connector biològic, proposta recollida en el PAM 2015-2019*¹ de l’actual govern de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i mencionada en molts estudis i projectes de corredors naturals que s’han escrit, però com d’altres projectes, són paper mullat.

El Pla General Metropolità a l’àmbit de Montcada Nord-Parc de la Riera Seca esdevé l’oportunitat de dignificar aquests espais entre Can Milans, La llagosta i el riu Besòs i Font Freda, espais molt malmesos per la pressió urbanística i els usos pocs coherents que han denigrat el paisatge.

A l’igual que a la Font Freda, l’entorn del Pla d’en Coll pròxim a la llera del riu Besòs va patir una transformació paisatgística, al llarg del tram del TAV que queda al descobert en el transcurs del seu recorregut per dins del municipi de Montcada i Reixac, en aquest sector anys enrera dominava la plana les hortes il·legals, abocadors i barraquisme, un paisatge degradat que ara torna a ocupar l’espai, i tot pinta que si no s’actua urgentment tindrem en pocs anys un espai molt similar al que ens trobem creuant el riu Besòs.

PAM 2015-2019, pag. 14: Territori (Mas Rampinyo-Mas Duran-Pla d’en Coll-Can Pomada,

punt 3): Condicionar el límit Nord de Montcada: MPGM a l’àmbit de Montcada Nord – Parc fluvial de la riera Seca, reconeixent i dignificant Can Gran i eliminant les activitats en precari.

13. Pla d'en Coll 26.II.2015

Pla del Besòs (Sector muntanya-Besòs nord).

El Pla del Besòs està situat dins del municipi de Montcada i Reixac, i s’estén al nord del municipi des del pk. 8,5 de la BV-5001  fins el torrent de Reixac (Bv 5001 pk. 9,5), a prop del límit municipal amb St. Fost de Campsentelles (Bv 5001 pk. 10). Antigament es feien servir creus de pedra per limitar el terme municipal, però avui un abocador clausurat que encara rep deixalles ens serveix com punt de referència d’aquest límit de terme, contemplat durant molts anys com un espai perifèric, on no arriben els votants, perdó, volíem dir les persones.

El Pla del Besòs ja porta varies dècades suportant un ús poc acord amb l’entorn fluvial, i el seu ús de connector amb la serralada de Marina es veu alterat per la presència de les parcel·les tancades que alberguen tot tipus d’usos.

Entrat el nou mil·leni el Pla del Besòs ja es considerava un punt calent, on predominaven, i predominen , usos agressius com la crema de deixalles, tallers clandestins de vehicles, construccions de barraques amb material d’obra, abocadors de tot tipus de deixalles, vehicles abandonats, contaminació del subsòl i contaminació de les aigües superficials (llacuna)…

És també a principis de mil·leni, concretament l’any 2002 quan surt a la llum el Pla Especial de Protecció i Millora del Sector Sud de la Serralada de Marina (DOGC núm. 3642, de 24/5/2002), els objectius d’aquest Pla Especial són assegurar els sistemes naturals i  mantenir al màxim la continuïtat entre l’espai natural de la serralada de Marina i l’àmbit fluvial del riu Besòs, i projectar en el Pla del Besòs una activitat agrícola lúdica i acord amb l’entorn, i així aconseguir eradicar els usos marginals que s’hi ve desenvolupant en aquest pla, insostenible des d’un punt de vista social,  que considerem  s’està legitimant des de les administracions.

A continuació teniu un recull de propostes recollides del Pla Especial, que fan menció al Pla del Besòs i la franja de contacte de la Serralada de Marina amb el riu Besòs:

…Ordenació del sector de la Masia Reixac, i facilitar la seva funció com a futura porta de parc contribuiria a ordenar i enriquir un territori prou complex, conservació del medi natural en una zona de gran fragilitat ecològica i paisatgística…

 …protecció i millora ambiental i paisatgística, adequat per a la creació i el progrés d’un espai protegit, que permeti compaginar els aspectes estrictament de conservació del patrimoni natural i cultural, amb l’ús públic de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques. Això significa una proposta territorial que solucioni urbanísticament la problemàtica que presenten els espais periurbans complexos i els impactes abans indicats, entre d’altres, que desenvolupi una xarxa d’equipaments i serveis per tal de garantir l’ús social ordenat, i que asseguri la preservació i la potenciació del ric patrimoni natural i cultural, en un espai de dimensions prou reduïdes i sobre la contundent morfologia del final de la serralada…

…Per això, caldria potenciar el grau de naturalitat del turó de Montcada, així com facilitar al màxim la continuïtat de Marina i Collserola en els sectors de contacte amb l’esmentat turó. Les mateixes consideracions es poden realitzar sobre la connectivitat de Marina amb els espais agrícoles de Santa Perpètua de Mogoda, ubicats a l’altre marge del riu Besòs…

…Finalment, el sector oest de l’àmbit –en els termes municipals de Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet- representa una àmplia franja de contacte amb el riu Besòs, tot i que la continuïtat està reduïda per l’existència de la carretera BV-5001 i la presència de diverses zones urbanes. Tot i això, la carretera, per les seves característiques, mostra una elevada permeabilitat per a moltes espècies, i el contacte entre la serra i el riu és gairebé total en determinats indrets. En aquest sentit, caldria mantenir i millorar aquesta continuïtat, amb un tractament adequat de les vores de la carretera i de les zones de contacte encara sense urbanitzar. Cal recordar, a més, la previsió del pas de l’autovia del marge esquerre del Besòs per aquest sector. El futur projecte hauria de contemplar la necessària connexió entre la serra i el riu, i adoptar les mesures necessàries perquè la permeabilitat fos màxima…

…assegurar la continuïtat dels sistemes naturals fins a la mateixa llera del riu. En la resta del sector oest, el límit es recolza en la carretera BV-5001 i en una via de Parc a desenvolupar a Santa Coloma de Gramenet, de forma que s’assoleixen així els criteris de coherència i claredat dels límits…

…Un projecte de protecció i millora del sòl no urbanitzable del sector sud de la serralada de Marina ha de contribuir a ordenar i enriquir un territori prou complex, on en pocs quilòmetres coexisteix un projecte estrictament de conservació del medi natural –com és el PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, actualment aprovat inicialment- amb una intricada franja de contacte amb les ciutats —sotmesa a una intensa pressió humana—, dins d’un marc general d’impactes prou importants com els incendis forestals i les activitats extractives, en una zona de gran fragilitat ecològica i paisatgística…

…En aquest sentit, es vol desenvolupar un projecte de protecció i millora ambiental i

paisatgística, adequat per a la creació i el progrés d’un espai protegit, que permeti

compaginar els aspectes estrictament de conservació del patrimoni natural i cultural, amb l’ús públic de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques. Això significa una proposta territorial que solucioni urbanísticament la problemàtica que presenten els espais periurbans complexos i els impactes abans indicats, entre d’altres, que desenvolupi una xarxa d’equipaments i serveis per tal de garantir l’ús social ordenat, i que asseguri la preservació i la potenciació del ric patrimoni natural i cultural, en un espai de dimensions prou reduïdes i sobre la contundent morfologia del final de la serralada…

 …assegurar la continuïtat dels sistemes naturals fins a la mateixa llera del riu. En la resta del sector oest, el límit es recolza en la carretera BV-5001 i en una via de Parc a desenvolupar a Santa Coloma de Gramenet, de forma que s’assoleixen així els criteris de coherència i claredat dels límits…

14. Llacuna Pla del Besòs 15.II.2015

La llera del Besòs (Sector Planes del Vallès i Muntanya-Besòs Nord)

La llera del Besòs a l’igual que altres entorns naturals del municipi de Montcada i Reixac, ha patit les mateixes conseqüències degudes a les degradacions extremes al llarg de les últimes dècades, però és coincidint amb les obres del TAV l’any 2010 quan arriba un altre cop a un punt crític. Aleshores s’informa per diferents mitjans de comunicació de l’estat precari que es trobava la llera del riu Besòs, ben plena d’abocadors de productes altament contaminants, abocadors de runa d’obres, vehicles abandonats, animals morts…

Malauradament, les neteges a la llera que es van repetint durant aquests últims anys no aconsegueixen eradicar el problema,  la facilitat d’accés a la llera des de la BV 5001, i la poca vigilància, són alguns dels motius per qual algunes “persones” s’apropen fins la llera del riu Besòs a llençar tot tipus de deixalles, sent un punt crític el front del Pla del Besòs, per la facilitat d’accés des de la BV 5001 fins la llera del Besòs.

La llera del riu Besòs, apart de les agressions mencionades, també va suportar obres que van modificar el curs del riu i el paisatge, ens referim a les obres del TAV, i les obres del gasoducte.

  • Riu Besòs any 2010

15. Riu Besòs 21.III.2010

  • Riu Besòs any 2011

16. riu Besòs 8.VII.2011

  • Riu Besòs any 2012

17. riu Besòs 27.V.2012

  • Riu Besòs any 2013

18. riu Besòs 9.III.2013

  • Riu Besòs any 2014

19. riu Besòs 31.I.2014

  • Riu Besòs any 2015

20. riubesòs 23.V.2015

  • Vídeo de l’estat de la llera del Besòs 31 de març de 2013: Riu BeSÒS

Riu Besòs Sud.

El tram sud del riu Besòs serà transformat en un passeig, el projecte que es pretén realitzar entre la Casa de les Aigües i el Pont de la Roca no es pot comparar amb l’existent entre Sta. Coloma de Gramenet i la desembocadura del riu Besòs, el camí que es vol construir en el tram de Montcada i Reixac és de tres metres i mig d’amplada, suficient per poder creuar-se dues bicicletes.

Res en comparació amb el del Parc Fluvial de Sta. Coloma, i res comparat amb el que presentaven l’any 2011 el PSC Montcada. Aquest passeig per la llera del riu a Montcada i Reixac s’enllaçarà amb Sta. Coloma mitjançant el passeig que hi ha sobre la llera del Besòs (muntanya).

Altres actuacions que es faran és per exemple en el tram del passeig entre el Pont de la Roca i la passarel·la del Parc de les aigües, vessant muntanya, on es contempla retirar les faroles més enrera del marge del passeig, com podem trobar-nos en el tram des de la passarel·la del Parc de les Aigües direcció a Sta. Coloma de Gramenet.

Més informació sobre el projecte d’arranjament de la llera del Besòs: montcada.cat

Opinió.

No és or tot el que llueix: observatori.montcada.cat

21. Riu Besòs 25.II.2015

Riera de St. Cugat.

La Riera de St. Cugat neix de torrents i la riera de St. Medir que provenen de la Serra de Collserola, i una vegada que travessa Cerdanyola del Vallès entra en Montcada i Reixac per Terra Nostra.

Aquesta riera al seu pas per Montcada i Reixac transcorre per un entorn urbà,  suportant una forta pressió pel trànsit de vehicles, i persones que caminen o circulen en bicicleta pel carrer del Progrés del polígon industrial de la Ferreria, i per l’Avinguda de la Riera de St. Cugat a la  Font Pudenta.

L’encaix de la Riera de St. Cugat dins de la trama urbana, i la manca d’aigua al llit de la riera, són alguns dels factors que impossibiliten l’adaptació de la fauna en aquest entorn, sobretot d’ocells i rèptils, però tot així no perd la funció de corredor biològic entre la Serra de Collserola i la Serralada de Marina, malgrat el seu entorn degradat.

Trobem tant als voltants com a la pròpia riera diferents abocadors i deixalles escampades, sent un punt crític el passeig continuo a l’Avinguda de la Riera de St. Cugat en Terra Nostra, on apart de la circulació de vehicles a motor, ens podem trobar deixalles tan al propi passeig com vora dels contenidors i algunes a la pròpia llera.

La transformació d’aquest territori passa per recuperar zones de matolls i arbrades vora la riera que serveixin de refugi per la fauna, i pacificar algunes zones molt transitades, apart de crear zones de transició entre el riu Ripoll i Cerdanyola del Vallès, sempre respectant la llera de la riera.

22. Riera St. Cugat 20.II.2016

Torrents de la Serralada de Marina.

Les normatives del Parc de la Serralada de Marina per protegir els torrents, encara que el consorci sembla mostrar-se  poc eficient en el compliment per manca de recursos o per deixadesa, o pot ser no es fa visible a la ciutadania aquesta tasca,  són per exemple la prohibició d’abocaments de tota mena de substàncies i objectes que puguin alterar la qualitat de les aigües superficials o subterrànies. També es prohibeix realitzar activitats que incideixin negativament en la qualitat d’aquestes aigües, com rentar automòbils, caravanes, etcètera, en els cursos dels rius, torrents, fonts, basses, pantans o a llurs proximitats*¹.

Per protegir els cursos d’aigua, esta prohibit realitzar obres i treballs de desviació de cabals, d’aflorament de les aigües subterrànies i de captació, així com qualsevol altra acció susceptible de causar danys als béns del domini públic hidràulic*², i queda expressament prohibida la circulació a peu per torrenteres, excepte en aquells casos motivats per causes científiques i tècniques degudament autoritzades o de vigilància.

Tot un seguit de normatives i ordenances que no s’ajusten a la realitat, en el sentit que no s’apliquen.

Dins del Parc de la Serralada de Marina els torrents més destacats del vessant montcadenc són el torrent de Reixac, el torrent de Can Güell, el torrent de la Vallençana i el torrent del Pollo, i segons el Pla d’ús públic del Parc de la serralada de Marina “una de les característiques del Parc de la Serralada de Marina és la quantitat de surgències d’aigua que hi ha. Les diverses fonts repartides en tot l’àmbit del Parc corresponen a la presència d’aigua freàtica acumulada durant els períodes de pluges. És una zona plena de rieres i torrenteres típicament mediterrànies, amb un règim hidràulic poc constant. Per això, cal dir que moltes d’aquestes fonts, al dependre de l’aigua de la puja, romanen seques bona part de l’any”.

En les observacions dels torrents hem pogut observar que excepte el torrent de la Vallençana, els torrents només baixen plens d’aigua quan plou, o inclòs dies desprès de fortes pluges encara baixen les aigües de les obagues i valls de la serra, i desemboquen al riu Besòs.

Passa lo mateix amb les fonts, com per exemple la Font dels Caçadors i la Font dels Avellaners, que poden passar llargues temporades seques, o també la Font del Tort en el torrent de Can Güell.

L’únic torrent que hem observat que sovint arriba aigua fins la part final del seu curs, és el que baixa des de la urbanització del Bosc d’en Vilaró, el torrent de la Vallençana. Inspeccionant el torrent en diversos punts podem observar que les capçaleres del torrent baixen seques, en canvi el torrent s’omple d’aigua a les proximitats de la Devesa fins abans d’arribar a Can Valent, on trobem una pressa construïda amb ciment i la  desviació d’aigües que va a parar a una canal que es fa servir per omplir la bassa d’aigua de la Torre dels Frares. Aquesta antiga desviació resta les aigües al torrent, i potser aquest és el motiu que fa que en la part final del torrent  es trobi sec, encara que també pot ser degut a filtracions en el mateix torrent.

Malgrat les transformacions del paisatge que ha patit l’entorn del Torrent de la Vallençana encara avui conserva un paisatge de ribera entre la Devesa i la Torre dels Frares i al tram final, tot just abans d’arribar al riu Besòs, ens trobem al marge del torrent l’Aloc (Vitex agnus-castus), que és un arbust caducifoli de la família de les lamiàcies. L’Aloc està amenaçada i és considerada una espècie d’especial interès.

La transformació del paisatge ha sigut degut pel cultiu de la vinya i el cultiu d’arbres fruiters de secà (ametllers, oliveres…) que van arrasar bona part de les arbredes autòctones de la serra, i durant les últimes dècades del segle XX, la transformació del paisatge és deguda a  la construcció de la urbanització del Bosc d’en Vilaró, i  és aquesta urbanització que ha condicionat alguns desequilibris que pateix l’entorn natural, desequilibris provocats per l’accés i alta afluència de vehicles a motor, els incendis i altres agressions com per exemple, quan bona part de la vall i el propi torrent es feia servir com un abocador, o l’extracció de pedra a la capçalera de la Coscollada de l’Amigó, que avui és un abocador de restes de runa d’obres.

Malgrat l’aposta per la conservació del paisatge i el respecte a l’entorn natural, a la Vall encara ens podem trobar usos agressius que tant l’Ajuntament de Montcada i Reixac i el Consorci del Parc de la Serralada de Marina coneixen, com són l’ús de dissolvents i pintura en un taller clandestí de vehicles del Bosc d’en Vilaró (en mig d’un espai protegit!), la circulació de motos per pista tancades a la circulació, i l’abocament d’aigües residuals sense tractament sanitari en foses sèptiques i que contaminen afluents i l’aigua freàtica i també, l’ús de productes químics en el tractament de fumigació en jardins i hortes del Bosc d’en Vilaró i de la Vallençana, són les possibles causes de contaminació de les aigües del torrent.

Altres punts on s’han observat alguna incidència relacionades amb aigües sospitoses d’estar contaminades són, un conductor d’aigües entre la Masia de Reixac i la Pista de Tenis, contaminació d’aigües fecals i plom al torrent de Can Güell (Camí Font del Tort)  i, fora de l’àmbit del Parc, a la zona verda del passeig del riu Besòs, tot just davant de la benzinera de la BV 5001.

Com zones degradades ens trobem el torrent de la Font d’en Gatell i el torrent dels Avellaners (Bosc d’en Vilaró), capçalera del torrent de la Vallençana, on ens podem trobar al llarg del seu recorregut restes de runes d’obra, vehicles abandonats i deixalles de tota mena.

En canvi el torrent de Reixac transcorre per un paratge menys hostil, si ho comparem amb la Vall de la Vallençana, i apart de les bretolades que ha patit la font dels Avellaners, i algunes deixalles al llarg del torrent, sobretot llaunes, ampolles de vidre i cartutxos de caça, avui el torrent de Reixac encara és una de les valls més bé conservades del Parc, i és al tram final, abans d’arribar a la llera del Besòs, on ens trobem la zona més degradada del torrent on ens trobem un abocador clausurat que encara, de manera il·legal, rep deixalles.

Art. 108 i 109 Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas i art. 315, 316 i 317 del Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del dominio público hidráulico.

Art. 108 i 109 Ley 29/1985, de 2 de agosto, de Aguas i art. 315, 316 i 317 del Real Decreto 849/1986, de 11 de abril, por el que se aprueba el Reglamento del dominio público hidráulico.

Nota: les competències sancionadores en matèria de protecció del domini públic hidràulic corresponen íntegrament a la Generalitat de Catalunya d’acord amb els articles 7.1 i 8.1 del Decret Legislatiu 1/1988, de 28 de gener, pel qual s’aprova la refosa dels preceptes de la Llei 5/1981

 Llistat de torrents de Nord a Sud de la Serralada de Marina (Montcada i Reixac):

  • Torrent de Reixac.
  • Torrent de Can Bonet.
  • Torrent Can Güell.
  • Torrent de la Font d’en Gatell.
  • Torrent del Pollo.
  • Torrent Vallençana.
  • Torrent de la Font de les Canyes (Sta. Coloma de Gramenet).

(Pendent d’ampliació)

23. Torrent de Reixac 4.II.2015

Pla de Reixac.

Torrent de Mas Duran “el corredor biològic”, Torrent de Rocamora i la Riera Seca.

El torrent de Mas Duran neix al Pla de Reixac, i dins de l’espai agroforestal travessa tot just al costat d’una pista d’aeromodelisme i el propi Mas Duran, on fins l’any 2015 i desprès de més d’una dècada instal·lant-se en aquest entorn, es celebrava la Romeria del Rocío, causant un fort impacte a l’entorn i al mateix torrent de Mas Duran, ja que apart de l’ús d’esbarjo que algunes persones feien servir el torrent, deixant-lo amb moltes deixalles, les aigües fecals i residuals i les restes d’oli fregit es deixaven anar al propi torrent, o s’enterraven en foses contaminant el subsòl i l’aigua freàtica.

El torrent de Mas Duran és un torrent que sovint baixa sec i s’alimenta de les aigües pluvials i freàtiques però també de les aigües que provenen del clavegueram. Sovint a l’altura del magatzem Lidl l’aigua surt del clavegueram amb una forta pudor, i es pot observar de colors diferents, gris o negres, encara que alguna vegada baixen netes. Aquestes aigües s’aboquen directament al torrent.

Tot així i presentant a vegades aquest aspecte denigrant, ens podem trobar a l’entorn del torrent aus com el Bernat Pescaire, i d’altres aus que aprofiten aquest tranquil racó que creua el polígon industrial.

El tram final d’aquest torrent és on trobem un punt crític, i encara que les aigües no desemboquen al riu Ripoll ja que en principi si està net i no emboçat, les aigües van a parar a un col·lector abans d’arribar al riu.  Però tot just on desemboquen les aigües a la llera del riu Ripoll, trobem que hi ha unes canonades que provenen d’una fabrica del polígon industrial i accidentalment es va vessar oli industrial. Diem accidentalment ja que això ens comenten des de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i així ens confirma també des de Medi Ambient Montcada i Reixac, però tot així, altres persones ens diuen que abans de vessar accidentalment l’oli industrial, molt sovint apareixien taques negres.

Encara que hi ha un sistema de prevenció per evitar que l’aigua contaminada baixi aigües avall, amb les crescudes i la manca de manteniment del col·lector, inevitablement, aquestes aigües contaminades van a parar al mar.

Altre torrent a destacar és el torrent de Rocamora, que dins de l’ARE Mas Duran es contemplava com un espai on es volia fer una sèrie de recuperació d’habitats de ribera, però avui es troba en una situació precària, i més al nord de l’espai agroforestal ens trobem la Riera Seca, que es contempla la seva dignificació en el Pla General Metropolità a l’àmbit de Montcada Nord-Parc de la Riera Seca qual pretén ordenar un territori perifèric que ha de fer la funció de corredor biològic, i al que ja hem dedicat part d’aquest diagnòstic (Pla d’en Coll).

24. Pla de Reixac 13.V.2013

Torrent del Cargol. Parc Natural de la Serra de Collserola.

El torrent del Cargol és un curs d’aigua que s’origina en la unió de diversos torrents en la Serra de Collserola però una vegada que arriba al Polígon Can Cuiàs passa a ser part del clavegueram i les seves aigües no arriben a desembocar al riu Besòs, ja que són recollides per un col·lector d’aigües residuals, encara que el torrent del Cargol  conserva un tram en superfície entre la fabrica Beton Cementos i el carrer Les Agudes on es pot observar com les aigües sovint baixen contaminades i amb forta pudor.

Abans d’arribar al polígon industrial existeixen uns túnels sota la C 58 i la N 150 que es volien projectar amb la construcció del carril VAO de la C 58 com corredors biològics entre la vall i el turó de Montcada, encara que aquesta opció es va descartar per manca de pressupost a l’igual que altres mesures que consistien en condicionar com a passos de fauna les obres de drenatge existents, restaurar la vegetació dels talussos, reduir la tala d’arbres i executar una sèrie d’accions per a la prevenció d’incendis forestals. També recollia que el traçat del carril bus-VAO no impediria la possible construcció d’un ecoducte, un pas elevat per a fauna entre els dos espais naturals previst per un estudi del Parc de Collserola i l’Ajuntament de Montcada, ja que en aquell indret el carril es mantindria a l’alçada de la calçada.

La declaració feia un èmfasi especial en la protecció de la vegetació de ribera del torrent del Cargol, ja que acull un hàbitat d’interès comunitari (alberedes, salzedes i altres boscos de ribera).

25. torrent del Cargol 6.III.2013

Torrent del Bosc Llarg, Can Cuiàs.

“Volem un camí digne i funcional que torni a connectar els dos barris i que ofereixi un accés directe i segur al camp de futbol des de Can Cuiàs”.

Declaracions a La Veu Montcada d’una de les promotores de la recollida de signatures per la dignificació del torrent.

Aquest torrent va perdre tota la morfologia del terreny amb la construcció del barri de la Ciutat Meridiana, un barri construït en l’època franquista, i poc desprès amb la construcció de Can Cuiàs.

Durant tots aquests anys, l’ús de transició entre barris, el veïnat ho feia baixant els barrancs o algunes persones temeràries creuaven per d’alt de l’acüaducte.

Per motiu de les obres al Camp de Futbol de Ciutat Meridiana, on es va construir un pàrking, es va traslladar el Camp de Futbol als límits del barri, i per ara, provisionalment, el camp de futbol està construït en tot mig del barranc del torrent del Bosc Llarg.

Aquest espai, apart de recuperar-lo per l’ús social de les barriades de Ciutat Meridiana i Can Cuiàs, s’ha de recuperar com un espai que tingui la funcionalitat de corredor, encara que sigui difícil d’interpretar-lo com corredor biològic, entre el Parc de Can Cuiàs i el turó de Montcada, i a la vegada connectar-lo mitjançant carrils bici amb el Rec Comtal i la porta al riu Besòs de Vallbona (La Ponderosa).

Aquesta proposta que afecta al torrent del Bosc Llarg ja estava recollida al PAM 2011-2015, de l’anterior govern montcadenc (PSC-CiU), i també l’actual govern ho recull al seu propi PAM 2015-2019.

26. torrent Bosc Llarg 30.X.2013

Rec Comtal 

“Si el Rec Comtal estigués a Sarrià ja estaria arreglat!”.

Alguns col·lectius socials tenen lemes molt coneguts, com per exemple el “si que es pot” de la PAH, però el veïnat de Can Sant Joan i Nou Barris que es va organitzar per reivindicar la transformació del Rec Comtal també tenia el seu propi, i deia: “Si el Rec Comtal estigués a Sarrià ja estaria arreglat!”.

Durant molts anys el Rec Comtal va estar abandonat i tancat el seu pas, però va ser quan s’enderroca la residència d’avis de Vallbona quan comença a ser un pas entre el municipi montcadenc i el barceloní, encara que no era prou segur ja que no hi havia cap mesura de seguretat per protegir a les persones de les vies del tren.

Durant aquest temps que aquest tram del Rec estava abandonat i sense un ús, les deixalles s’ acumulaven en tot l’espai, fins arribar a un punt insostenible. Les runes d’obra, deixalles de brossa i fins i tot vehicles cremats, van ser part del paisatge durant molts anys, fins que es va condicionar una tanca de seguretat per protegir les vies del tren, que no es va respectar i va ser víctima del vandalisme.

Recentment i ja a l’any 2013, es comença a publicar notes de premsa en diferents diaris denunciant l’estat d’aquest tram del Rec Comtal, sent l’article de La Directa el que va donar peu a mobilitzacions, com per exemple el “bany popular” del dissabte 13 de juliol  de 2013 on van participar un centenar de veïns dels barris de Montcada i Reixac i Barcelona. Aquesta divertida reivindicació, amb un toc irònic de la mà de Montcada Parodia, va tenir la repercussió desitjada, i al dia següents alguns diaris recollien la notícia.

Les obres per adequar l’entorn del Rec Comtal, entre Can Sant Joan i Vallbona van començar el maig de 2015, amb un pressupost valorat en més de 700.000 euros, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a un conveni urbanístic amb el consistori montcadenc (Gossera de Can Tapioles, Collserola).

Dins del projecte es contempla la reurbanització del passatge del Reixagó, i se suprimirà l’actual rotonda que hi ha a la confluència amb el carrer Carril, tot així, finalitza l’any 2015 i ens trobem a l’espera de l’arranjament de l’espai entre el Mirador de les Cultures i el Rec Comtal, on es dipositen part de les deixalles acumulades durant un llarg temps d’abandó de l’espai, aquestes deixalles fins i tot es poden observar en el propi llit del Rec.

Més informació:

Executiu d’ordenació de l’espai públic a l’entorn del Rec Comtal entre els barris de Can Sant Joan i Vallbona. via: dropbox.pdf

  • Tram A: Carrer Reixagó.
  • Tram B: Camí del Rec.

Història del Rec Comtal: reccomtal.blogspot.com

27. Rec Comtal 2015

Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, va sorgir de la fusió de la Junta de Sanejament i la Junta d’Aigües, com a l’empresa pública encarregada de planificar i gestionar el cicle integral de l’aigua a Catalunya. .

El 14 de gener de l’any 2000 es va celebrar el primer consell d’administració de l’ACA. Tot i que legislativament aquesta empresa pública fou creada el 31 de desembre de 1998 a través de la Llei 25/1998, podem considerar que la seva activitat es troba ja plenament consolidada amb la primera sessió del seu principal òrgan de govern.

Des d’aleshores, l’ACA desenvolupa les seves funcions amb una visió integradora dels ecosistemes aquàtics, que tingui en compte el seu equilibri i que es basi en els principis d’eficàcia, eficiència i economia de costos. Les seves competències principals són:

  • Complir la Directiva marc de l’aigua (DMA).
  • Protegir el medi natural aquàtic i autoritzar les actuacions a les lleres.
  • Planificar i ordenar l’abastament i el sanejament a les conques internes de Catalunya.
  • Construir i explotar depuradores.
  • Redactar estudis d’inundabilitat.
  • Fer inspeccions i el seu seguiment.
  • Elaborar lleis i decrets en competències de l’aigua.

29. Torrent Can Guell 13.5.2011

EDAR Montcada.

Aquesta estació és una depuradora biològica que té capacitat per tractar 72 milions de litres al dia, l’equivalent a l’ús de l’aigua de 360.000 habitants i les activitats econòmiques associades (habitants equivalents).

 

28. EDAR Montcada

Consorci del Besòs

El Consorci del Besòs és un ens públic de caràcter local que es va constituir l’any 1998, pels ajuntaments de Barcelona i Sant Adrià de Besòs creat a l’empara dels articles 57 i 87 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; 252 i següents de la Llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Actualment està format pels ajuntaments de Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac, i té com a finalitat garantir la unitat d’acció pública en el planejament urbanístic, la seva execució i conservació, així com en la prestació de diferents serveis dins d’un àmbit d’actuació territorial entre els referits municipis, en els que l’ordenació urbana i la implantació d’infraestructures se sobreposa a la línia que delimita oficialment la separació entre ells.

Aquesta nova composició ha entrat en vigor durant l’estiu de 2012, com a conseqüència de la voluntat d’aplicar una estratègia urbana centrada en el riu Besòs com a eix geogràfic determinant, i afrontar d’una manera global i cohesionada les actuacions urbanes per tal que el riu deixi de ser un accident geogràfic separador, i convertir-lo en un element urbà no tan sols integrat, sinó estructurador del nord de l’àrea metropolitana de Barcelona. La superfície actual de l’àmbit d’actuació territorial, a partir de l’ampliació duta a terme l’any 2012, és de 1.134,02 Ha, de les quals corresponen al terme municipal de Barcelona un total de 391,19 Ha (34,5%), al de Sant Adrià de Besòs 318,69 Ha (28,1%), al de Santa Coloma de Gramenet 185,74 Ha (16,4%), i al de Montcada i Reixac 238,4 Ha (21%).

El Consorci del Besòs és governat i administrat per diferents òrgans de govern i administració, on la Junta de Direcció és l’òrgan superior del Consorci.

30. Serralada Marina

 

Projecte Rius

El Projecte Rius és una iniciativa desenvolupada per l’Associació Hàbitats amb l’objectiu principal d’estimular la participació activa de la societat en la conservació i millora dels nostres rius. Fomenta l’apropament de les persones al riu i permet conèixer com són i com funcionen els ecosistemes fluvials, els organismes que hi podem trobar, la seva importància ambiental i social, així com els problemes que pateixen i què podem fer per millorar-los.

Mitjançant l’educació ambiental, el foment del teixit associatiu i el treball en xarxa del voluntariat ambiental, el projecte promou una major implicació de les associacions i les persones per a compartir, engegar i emprendre iniciatives per la millora dels nostres rius i de l’entorn natural.

El Projecte Rius té el seu l’àmbit d’actuació en les diverses conques fluvials de Catalunya. Tot i això, actualment, s’està desenvolupant el Projecte Rius al País Valencià, a Galícia, a Madrid, a Cantàbria i a Portugal a través de la Xarxa Projecte Rius.

El Projecte Rius és obert a tothom, qualsevol persona o col•lectiu hi és benvingut, tingui o no coneixements previs sobre els rius.

31. Riu Besòs

Aigua (Medi Ambient AMB)

L’aigua és un recurs escàs i indispensable per a la vida i per al desenvolupament harmònic i sostenible de les activitats econòmiques. Per això, l’AMB aplica un model de gestió i consum d’aigua basat en els principis de moderació, eficiència, estalvi i reutilització.

 

32. torrent de la Font del Gatell

Retalls de premsa:

Recull de premsa via Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs.

besos.cat 

  • 23/7/2015

L’Ajuntament retira 70 tones de residus abocats al polígon Can Tapiola.

laveumontcada.cat

  • 11/5/2015

Una quinzena de voluntaris recull 330kg de deixalles al Ripioll.

laveumontcada.cat

  • 17/9/2014

Les obres del nou tram de carril bici que connectarà amb Ripollet es faran a l’octubre.

laveumontcada.cat

  • 13/10/2014

Comencen les obres del carril bici que connectarà el polígon la Granja amb Ripollet.

laveumontcada.cat

 

  • 21/11/2013

Comença l’eliminació dels horts il·legals de la llera del Ripoll.

laveumontcada.cat

  • 1/10/2013

El govern presenta un projecte per transformar la llera del Besòs en un parc fluvial.

laveumontcada.cat

  • 13/7/2013

El veïnat de Montcada i Vallbona es banya a les aigües del Rec Comtal per reivindicar-ne la dignificació

directa.cat

  • 17/4/2012

La llera del riu Ripoll recuperarà la seva verdor.

laveumontcada.cat

  • 1/3/2012

Mirador sobre el riu Ripoll a la Font Pudenta.

laveumontcada.cat

  • 26/3/2011

A la recerca de fons europeus per a la recuperació del Ripoll.

laveumontcada.cat

  • 2/3/2011

Els municipis riberencs signen un acord per potenciar el Ripoll.

laveumontcada.cat

  • 28/12/2010

Impuls del riu Ripoll.

laveumontcada.cat

  • 24/12/2007

Els horts del Ripoll desapareixen per a la recuperació mediambiental del riu.

laveumontcada.cat

Altres informacions:

– Modificació puntual PGM àmbit de Montcada Nord – Parc de la Riera Seca

Montcada.cat

– L’aiguabarreig del riu Ripoll al riu Besòs, un lloc de passeig

fontsaigua.com

font consultades: 

Les Altres Veus, La Directa. “miedo ambiente” Montcada i Reixac, La Veu de Montcada.

La informació que apareix en aquest “Diagnostic Rius”  sobre l’Agència Catalana de l’Aigua, EDAR Montcada, Consorci del Besòs, Projecte Rius i Aigua-ATM són recollides dels portals webs que tenen publicat.

6. riu Besòs juliol 2010 (36)

Diagnòstic Rius “Observant La Montcada Fluvial” pendent d’ampliació.

Si voleu opinar, suggerir o comentar o proposar algun tema: obrimvies@gmail.com

Facebook: Territori Medi Ambient Montcada i Reixac

Twitter: @Observa_MiR #Montcada

Índex fotogràfic.

  1. Riu Besòs, 2/II/2016
  2. Riu Besòs, abocador productes tòxics a St. Fost de Campsentelles, 21/III/2010
  3. Riu Besòs des de Sta. Coloma de Gramenet, 23/III/2015
  4. Riu Ripoll, 6/V/2015
  5. Riu Ripoll, vista d’ocell des del turó de Moià, 2/II/2016
  6. Aiguabarreig Riera St. Cugat – Riu Ripoll,  20/I/2016
  7. Abocador a la llera del Riu Ripoll (continuació carrer Vapor), 20/I/2016
  8. Passeig riu Besòs (Polígon Industrial La Granja).
  9. contaminació del Torrent de Mas Duran, 19/I/2015
  10. Parc Allende-Riu Ripoll, 3/II/2016
  11. Entorns de la Font Freda, 30/I/2016
  12. Riu Besòs, 24/III/2015
  13. Barraquisme al Pla d’en Coll, 26/II/2015
  14. Llacuna del Pla del Besòs, 15/II/2015
  15. Riu Besòs, 15/II/2010
  16. Riu Besòs, 8/VII/2011
  17. Riu Besòs, 27/V/2012
  18. Riu Besòs, 9/III/2013
  19. Riu Besòs, 31/I/2014
  20. Riu Besòs, 23/V/2015
  21. Riu Besòs, 25/II/2015
  22. Riera St. Cugat, 20/II/2016
  23. Torrent de Reixac, 4/II/2015
  24. Torrent Mas Duran-Pla de Reixac, 13/V/2013
  25. Torrent del Cargol, 6/III/2013
  26. Torrent Bosc Llarg, 30/X/2013
  27. Rec Comtal
  28. EDAR Montcada
  29. Torrent Can Güell 13/5/2011
  30. Vista del Vallès des de St. Pere de Reixac
  31. Riu Besòs, 25/II/2015
  32. Torrent Font del Gatell i Torrent dels Avellaners (Bosc d’en Vilaró), 3/X/2015
  33. Riu Besòs, abocador de draps, 11/VII/2010

Collserola, un territori en transformació.

Parc Natural de Collserola (Montcada i Reixac)

Montcada i Reixac, Boira novembre 2015 (9)

El Parc Natural de la Serra de Collserola ha estat gestionat des de l’any 1987, en el marc d’un Pla especial de  protecció i, a partir del 2010, ha vist refermada i consolidada la seva dimensió ambiental amb la declaració de Parc Natural, amb el seu propi Estatut que regula l’organització, les finalitats i el funcionament del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola com a entitat pública.

La declaració de parc natural, a banda de delimitar definitivament l’espai de la superfície protegida, també implicava la incorporació de la Generalitat de Catalunya al Consorci del Parc de Collserola, el qual ha estat impulsat durant 23 anys per l’administració local (Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona). A banda dels recursos econòmics que aporta, aquesta incorporació reforça la gestió del Parc, atès que la Generalitat és l’administració ambiental de Catalunya d’acord amb l’Estatut d’autonomia de Catalunya, amb competències no sols sobre la gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya, sinó també sobre la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient.

Amb la  declaració de parc natural suposa reforçar l’objectiu de conservació enfront de la protecció merament urbanística. Tanmateix, això no implica que quedin derogats tots els instruments urbanístics o territorials amb incidència sobre la serra de Collserola, com és el cas del Pla General Metropolità (PGM).

Altres aspectes que reforcen la gestió del parc de Collserola amb la declaració de parc natural són la protecció penal davant de conductes il·lícites i d’infraccions administratives; la declaració d’utilitat pública i drets d’adquisició preferent de tots els terrenys afectats a efectes d’expropiació, no solament de les obres i actuacions previstes; i la possibilitat que l’òrgan de gestió del parc natural emeti informe preceptiu previ a l’atorgament d’autoritzacions necessàries per a l’execució de qualsevol pla, obra, moviment de terres o explotacions naturals, a l’interior o a l’exterior de l’espai protegit i que poden afectar-lo.

L’any 2013 es configura la Comissió Institucional de redacció del Pla, on hi són representades totes les entitats del territori: Generalitat de Catalunya, Àrea de Metropolitana de Barcelona (AMB), Diputació de Barcelona, Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i els nou ajuntaments amb territori al Parc.

Finalment, el mes de desembre de 2014, la Comissió aprova l’Avanç de Pla Especial, un document que recull els principals objectius i les línies mestres que haurà de tenir el definitiu Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat).

A partir de la diagnosi de l’estat actual del Parc, el document assenyala nou objectius principals:

 – Ecologia i preservació de la biodiversitat: mantenir i millorar les condicions ambientals del parc que inclouen els factors biòtics i abiòtics, la conservació de la biodiversitat, dels habitats i dels processos ecològics.

 – Espais perimetrals: millorar les condicions de les vores del parc per tal de disminuir els riscos, assegurar la connectivitat ecològica amb els espais lliures de l’entorn, facilitar l’accessibilitat dels usuaris al parc i corregir el caràcter suburbà d’aquests espais.

 – Model d’ús social: gestionar de forma sostenible l’ús social del parc dins del context metropolità, incidint en l’ús i el foment d’energies netes.

 – Les activitats de valorització dels recursos naturals: Mantenir i adequar les activitats d’aprofitament dels recursos naturals i fomentar l’economia verda.

 – Serveis ecosistèmics: conèixer i valorar els serveis ecosistèmics, aprofundint en la recerca de Collserola com a espai de coneixement.

 – Patrimoni: Mantenir i millorar el patrimoni arquitectònic, històric i cultural.

 – Paisatge: Modular convenientment el paisatge i minimitzar els impactes.

 – Model de gestió: establir un règim de gestió activa i obert a la col·laboració público-privada.

 – Instrument de regulació:  apostar per un instrument de regulació obert, flexible i adaptable a la realitat canviant del territori i la societat.

Aquests objectius es concreten en vint-i-una línies estratègiques.

Collage Collserola

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola

El Consorci és un ens consorci al públic, de caràcter local i de naturalesa associativa i institucional, i està integrat per les institucions següents: la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Medi Ambient i Habitatge, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, l’Ajuntament del Papiol, l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, l’Ajuntament de Molins de Rei, l’Ajuntament de Montcada i Reixac, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i l’Ajuntament de Sant Just Desvern, que regeixen per l’Assemblea General, l’òrgan suprem de deliberació i decisió del Consorci

Consell Consultiu

El Consell Consultiu és l’òrgan de caràcter consultiu on s’integren els sectors socials, acadèmics, culturals, professionals, econòmics i entitats privades sense finalitat de lucre, que persegueixin finalitats d’interès general concurrents amb les pròpies del Consorci.

Vall de Can Tapioles, novembre 2015

Diagnòstic del Territori

La transformació: de la marginalitat a la recuperació de l’entorn.

Dins del municipi de Montcada i Reixac, Collserola viu una important transformació del territori des de l’any 2012, any que es va començar l’enderroc de les barraques i hortes il·legals que ocupaven bona part d’aquesta serra.

Des d’aleshores, s’han enderrocat i netejat una bona part del territori afectat per aquest usos marginals, com és el cas del torrent del Cargol a la Vall de Can Tapioles (la vall que ens condueix al Cementiri de Cerdanyola), la Vall de Quatre Camins (situada entre la pedrera de les Pissarres de Lafarge i la Bòbila de Can Cuiàs, on també es va fer tasques d’enderroc) i l’entorn del Turó de Montcada situat  al marge de la C58 (porta de Can Cuiàs).

Aquests enderrocs de barraques i hortes il·legals, i la neteja d’abocadors il·legals es preveu que finalitzin durant l’any 2016, mentrestant, i motivades per situacions diverses, encara hi ha gent que es neguen ha abandonar les parcel·les ocupades.

Barraques Turó de Montcada

Turó de Montcada: la “Gestió integral del Turó de Montcada al Parc Natural de la Serra de Collserola al terme municipal de Montcada i Reixac”

A la part més pròxima a Terra Nostra, el turó de Montcada també viu una important transformació, en especial a la Pedrera de les Calcàries, on s’està omplint abocant terres que provenen de les obres del TAV i la L9 i L10 del Metro de Barcelona. També la part més al nord del turó està sumes a un projecte que ha consistit en una sèrie d’actuacions puntuals i lineals, la suma de les quals donen una continuïtat i una coherència al conjunt. Aquestes actuacions han consistit bàsicament en treballs d’esbrossada i neteja de bosc i espais fronterers, moviments de terres per arranjament dels camins i rebaix de la bassa per amfibis, neteja i arranjament morfològic de la porta de Parc al carrer Reixac amb la col·locació de senyalítica i bancs i taules per al pícnic, l’arranjament de la Font de la Mitja Costa i la seva àrea adjacent també amb bancs i taules, col·locació de bancs-gabió en indrets adients per al descans, creació d’un mirador panoràmic del Besos, actuació en l’esplanada superior per tal de crear una barrera de protecció enfront a caigudes de pedres i roques de les parets verticals que donen a l’esplanada, tancament per raons de seguretat de tres camins privats amb tanca metàl·lica tipus omega, col·locació d’elements de senyalització i d’informació…

Tot un seguit d’actuacions disperses, de petita escala, però en un àrea molt gran.

Del projecte inicial l’únic element que ha sofert una modificació significativa ha estat la ubicació de la bassa per amfibis, que es va desplaçar de la seva ubicació original al costat de la Font de la Mitja Costa, en el mateix indret, però en una cota inferior. La raó d’aquest canvi d’ubicació és que la bassa quedés millor resguardada i protegida física i visualment, procurant refugi i tranquil·litat als animals residents i ocasionals, conservant i recuperant l’abeurador existent i així com evitar el màxim possible el vandalisme dels passavolants. Aquesta modificació d’emplaçament va ser també aprovada per l’Ajuntament.

Malauradament dins de la transformació del Turó de Montcada el sector de la pedrera de les pissarres, una explotació en actiu actualment per part de Lafarge, ara per ara, no entra en el marc del present projecte “Gestió integral del Turó de Montcada al Parc Natural de la Serra de Collserola al terme municipal de Montcada i Reixac”.

Aqüeducte Vall de Can Tapioles, Collserola

Punts Crítics

“Consideren  Punts Crítics aquells llocs on ens trobem abocadors il·legals,  llocs que s’han degradat per l’abandonament del territori, llocs on es fan usos pocs respectuosos amb el medi ambient i l’entorn ja sigui urbà o rural i llocs on pateix una gran afluència de vehicles a motor, bicicletes i/o persones…”

 Dins del Parc Natural de la Serra de Collserola, apart dels abocadors que ens podem trobar al turó de Montcada,  i l’alteració del paisatge degut a la desmesurada  presència de barraques, un punt crític és per exemple el que trobem a l’inici del Camí de la Serra de na Joana, lloc de pas del sender de gran recorregut GR 92 i el PRc 35,  en aquest indret ens podem trobar abocadors de tot tipus de deixalles que s’acumulen des de fa molt temps al marge del camí, però sense anar molt lluny també ens podem trobar d’altres abocadors i deixalles als camins que donen accés a la serra des de la urbanització Zona XXI (Terra Nostra).

Per part del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el pas barrat del Camí de la Serra de na Joana es va traslladar  al principi del camí per evitar l’accés de vehicles, i també es va tallar l’accés al Parc des de la urbanització, amb l’objectiu d’eradicar aquest punt crític.

Coll de Montcada

La carretera d’Horta que transcorre per dins del Parc és un altre punt crític, tant per l’alta afluència de vehicles a motor que utilitzen aquest vial d’accés i sortida de la ciutat de Barcelona, com per altres conflictes, com és el cas de l’abandó i crema de vehicles, suposadament robats, i  pels abocaments  que sovint apareixen al llarg del seu recorregut en diferents punts, des del Coll de la Ventosa al Coll de Montcada.

Can Cuiàs, Collserola

El Parc de Can Cuiàs, on ens trobem l’àrea d’esbarjo de Les Basses i l’àrea d’esbarjo del Fondal, també ho afegim al catàleg de punts crítics, ja que sovint ens poden trobar deixalles escampades, algunes llençades per alguns brètols i d’altres per bestioles que busquen menjar a les papereres i escampen les bosses de brossa, i/o les deixalles són escampades pel la força del vent. Eradicar aquest incidència que es repeteix molt sovint amb les papereres del Parc de Can Cuiàs, i també a les àrees d’esbarjo de Terra Nostra i la Font de Mitja Costa, passaria per substituir les papereres per altres models que evitin que les deixalles s’escampin pels motius que comentem, o eliminar-les, que seria el més apropiat, ja que per lògica, parlem d’un entorn natural, un bosc, i al bosc no tenim que deixar cap tipus de residu, i menys llençar-lo a qualsevol lloc encara que això alguns brètols no ho tenen gens clar.

L’accés al Parc de Can Cuiàs, des de la barriada de Can Cuiàs, és un altre “punt crític” per motius de salubritat, ja que s’utilitza per deixar fer les necessitats dels gossos. Això ens mostra altre exemple de la poca consideració i respecte d’algunes persones amb el resta d’usuàries i amb l’entorn natural.

L’altre porta d’accés al Parc de Can Cuiàs la trobem a l’escola bressol del Camí del Bosc, aquí també apareixen molt sovint deixalles escampades al llarg del camí, i també on a vegades apareixen deixalles és a l’accés al Parc des del polígon industrial de Can Cuiàs.

Zona 21 (Terra Nostra)

Montcada i Reixac a finals dels 60 i principis dels 70 va esta sotmesa a una forta pressió urbanística, el creixement demogràfic comportava la necessitat de trobar habitatge i a conseqüència es van produir construccions fora de tot control. Una bona part de l’actual Montcada es va configurar d’aquesta forma i encara avui en patim les conseqüències. La modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) al sector est de la zona 21 de Terra Nostra, aprovada el març de 2004, amb l’objectiu de reconèixer com a sòl urbà un àmbit on no s’hi podia construir, donat el grau de consolidació de l’edificació existent, l’Ajuntament va decidir promoure una actuació urbanística per assolir uns nivells adequats d’urbanització i sòls públics.

L’Ajuntament de Montcada i Reixac, amb l’alcalde César Arrizabalaga Zabala va aprovar la constitució d’una Comissió estratègica per al seguiment del desplegament de la unitat d’actuació número 2 del sector est de la Zona 21 de Terra Nostra, com a òrgan participatiu d’anàlisi i seguiment dels treballs de desenvolupament dels projectes d’urbanització i reparcel·lació, la comissió presidida aleshores pel president de l’Àrea de Política Territorial, Jordi Climent (PSC), aquesta comissió l’integraven un portaveu de cada grup municipal (ICV-EUiA, CiU, PPC i ERC), un representant de l’Associació de Veïns Zona21 – Terra Nostra, un representant dels veïns no associats i un altre dels carrers Canigó i Molina (ubicats a la zona afectada), així com el director de l’Àrea de Política Territorial, com a ponent, i la cap del Servei d’Urbanisme i ordenació territorial, com a secretària.
L’objectiu d’aquesta comissió era fomentar el diàleg i la participació dels veïns i veïnes per tal de consensuar i millorar el desenvolupament urbanístic d’aquesta unitat d’actuació de la Zona 21 de Terra Nostra, que a la vegada era un dels objectius prioritaris del mandat del Govern Socialista, per respondre les inquietuds respecte a l’aprovació i futura gestió dels projectes que l’Ajuntament els va presentar al veïnat de la Zona 21.
Per altre part la direcció general de Carreteres de la Generalitat va fer efectiva la cessió d’un tram de l’N-150 al consistori de Montcada, una demanda feta fa més de dos anys, amb l’objectiu d’urbanitzar-la de nou i convertir-la en una via urbana. Es tracta del tram comprès entre la connexió amb la C-17 i el límit amb Ripollet, a la zona de Redosa, i la cessió també permetrà desencallar la transformació del barri de Terra Nostra, que volia incloure una futura urbanització de la riera de Sant Cugat i de la mateixa carretera. Amb l’actuació també es vol millorar, amb noves rotondes, els accessos i les sortides del barri per l’N-150 i fer una connexió amb el Casino de Terra Nostra. També es faran actuacions per millorar la seguretat de l’N-150; així, es crearan passos de vianants amb semàfor i s’adequaran les parades d’autobús. La urbanització de la via també permetrà avançar en el projecte de millora del polígon industrial de Can Cuiàs.

Contaminació Lumínica

Altres observacions:

Contaminació lumínica.

La proximitat de la ciutat i el pas de vials per Montcada i Reixac protegit de la Serra de Collserola, com la C-58, l’AP-7 la N-152 i la N-150 (carretera Terrassa),  són els focus de contaminació lumínica més greus que afecten a l’entorn natural, apart dels que són produïts pel mateixos vehicles que circulen.

Unes de les solucions, encara que no arriba a eradicar el problema, és la reducció de la contaminació  lumínica produïda per l’enllumenat de les vies de trànsit de vehicles a motor, per exemple aplicant una mesura d’estalvi energètic anul·lant faroles (3×1) i la prohibició de la llum llarga en aquestes vies (C-58 i N-152).

Una altra queixa per la contaminació lumínica, encara que és fora de l’àmbit del Parc Natural de Collserola,  es fa des del veïnat de Terra Nostra, aquesta contaminació lumínica que es denúncia és produïda per uns cartells lumínics publicitaris situats en la carretera de Terrassa. D’altra cartell lumínic publicitari és a la porta del polígon Can Cuiàs.

serp Atropellada

N-150: el trànsit rodat de vehicles a motor.

El perill que ocasiona el trànsit rodat dels vehicles a motor per aquesta via, sobretot a la nit, posa en perill a la fauna que transita i/o habita en aquest espai: serps, gripaus, conills, eriçons i senglars, aquests són els que més sovint pateixen els atropellaments, que en alguns casos es poden evitar ja que majorment  són deguts a la proximitat de la vegetació, aquesta en ocasions envaeix la calçada, i apart de ser un perill per a ciclistes i conductors de motocicletes, és un perill per la fauna, ja que els despista envaint la calçada, i d’altres, inevitablement, moren creuant la carretera.

Reduir la velocitat, i informació de perill de fauna  salvatge (a la C 58 hi ha cartells) i que es netegi més sovint els marges de la carretera potser són mesures que evitarien la mort per atropellament de molts sers vius.

Coll de Montcada.

El coll de Montcada té varies funcions importants, com és l’accés al polígon industrial de Can Coll, l’entrada a la zona XXI (Terra Nostra) i l’entrada al cementiri.

Malauradament la transformació que ha patit aquest entorn durant aquests últims anys no han eradicat les mancances en aquest territori, creiem que no s’ha fet prou per dignificar-lo, i és en aquestes mancances on puntualitzem a continuació aportant una observació.

El Coll de Montcada és un punt on transiten molts senderistes i ciclistes per connectar des del Vallès o Barcelona amb la serra de Collserola, és un punt de pas del GR 92 i el PRC 35, i porta d’accés al turó de Montcada i la Serra de na Joana, i en aquest entorn el seu ús en un futur es tindria que interpretar d’una manera en que s’eviti els assentaments (barraquisme) i altres usos agressius amb el territori (abocadors, deixalles escampades als marges de la carretera, animals morts…), per exemple, per dignificar aquest territori una opció és crear un punt de trobada i d’estada (zona d’esbarjo) amb plafons informatius d’itineraris. Estudiar la possibilitat de crear una zona d’hortes d’esbarjo, aparcament, font d’aigua, i en el encreuament (coll de Montcada) pas de vianants.

Habilitar un corredor entre el Coll de Montcada i la carretera del cementiri (camí paral·lel a la carretera) per vianants en el tram que segueix els itineraris GR 92 i PRC 35, i estudiar, en cas que el projecte que es volia fer amb la construcció del carril VAO no s’hagi redactat, projectar la passarel·la de vianants i fauna per sobre de la C-58, i el corredor de Fauna de la Vall de Can Tapioles (túnel de la riera del Cargol sota la C-58).

Per altra banda, potenciar la funció que té aquest coll com a corredor entre la serra de Collserola i les Planes del Vallès (Pla de Reixac).

Riera de St. Cugat

Riera St. Cugat: encreuament amb la N-150.

Aquí ens trobem un espai complicat si ho considerem com una porta d’accés al Parc Natural de la Serra de Collserola des de Montcada i Reixac, ja que donar una continuïtat seguint el torrent fins a Cerdanyola sense envair el llit del torrent no és viable,  ja que creua la línia FFCC i aquesta impossibilita la continuïtat, per altra part i degut a les crescudes i el perjudici que pot suposar la invasió  d’un trànsit de bicicletes i persones pel torrent, descartem la continuïtat seguint el curs d’aquest.

L’accés al Parc Natural de Collserola i el camí per continuar fins Cerdanyola és pot fer seguint una pista forestal que neix a la mateixa carretera, aquesta pista forestal ens condueix de nou a la Riera de St. Cugat tot just desprès travessar una hípica.

Encara les impossibilitats que ens ofereix l’entorn per donar una continuïtat, caldria considerar-lo com una  zona de transició entre els dos municipis i assegurar un camí creuant el pont de la riera, i un pas per creuar la N-150 (per exemple un pas de vianants).

035

 Pedrera de les Pissarres (Lafarge).

La pedrera de les pissarres, és una explotació en actiu actualment per part de Lafarge situada sota el Turó dels Quatre Pins, però en aquesta no es realitzen tasques d’extracció de terres, més bé s’utilitza com magatzem de terres. Recentment des de l’Observatori Territori i Medi Ambient vam cridar l’atenció a l’Ajuntament de Montcada i Reixac, mitjançant les xarxes socials, ja que vam trobar un abocador de sacs de runes.

Aquests sacs de runes van ser retirats per Lafarge a petició del propi Consorci, i de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i l’empresa es va excusar dient que va ser una errada, però no és el primer cop que tenim constància de que s’han abocat terres brutes (amb restes de plàstic, llaunes…) que provenen d’obres, o per exemple s’ha dipositat materials com quitrà, encara que des de la direcció de la planta de ciment ho hagin negat en alguna ocasió. (pendent d’ampliació)

mòbil 17N 038

Patrimoni Històric

“Amb l’enderroc de barraques i hortes il·legals del turó de Montcada ha quedat al descobert pous i mines d’aigua, i en un estat precari queda en peu una barraca de pedra seca, testimoni aquest patrimoni dels anys en que el cultiu de secà, vinyes i cànem s’estenia més enllà de Montcada i Reixac”.

A part de fomentar el patrimoni històric industrial de Can Cuiàs, cal fomentar i recuperar el patrimoni cultural del paisatge de l’aigua (elements relacionats amb l’agricultura que han aparegut amb l’enderroc de les barraques: feixes, pous, mines, fonts, basses…) i en cas de no estar presents, catalogar-los dins dels cens patrimonial històric de Montcada i Reixac i dignificar-los.

Protegir i fomentar el coneixement de l’aqüeducte de la Vall de Can Tapioles, i el torrent del Cargol, com elements d’interès paisatgístic, històric i cultural.

Més informació

Parc Natural de Collserola: parcnaturalcollserola.cat

Pla Especial: amb.cat

Estatuts: parcnaturalcollserola.cat

Consell Consultiu: parcnaturalcollserola.cat 

Declaració Parc Natural: parcnaturalcollserola.cat

Retalls de premsa:

La neteja al Turó i al Torrent d’en Tapioles avança segons la previsió

21/12/2015 laveu.cat

Retirada una línia elèctrica situada sota el passeig de les aigües

03/12/2015 diba.cat

Barraques a Montcada. Els invisibles es fan visibles

28/11/2014 lesaltresveus.cat

Observació del Territori: Can Cuiàs, Coll de Montcada, torrent Bosc Llarg

21/11/2014 miedoambientemir.cat

Recuperació paisatgística del Torrent de Can Tapioles i la Vall de Quatre Camins

20/11/2014 miedoambientemir.cat

El 19 d’octubre de 2010 el Govern declara la serra de Collserola parc natural.

31/12/2010 territori.scot.cat 

Collserola restringirà les activitats nocturnes al parc per no perjudicar la fauna

6/6/2014 btv.cat

Un ramat d’ovelles reforçarà el dispositiu de prevenció d’incendis forestals del Parc

30/12/2011 laveu.cat

Informació d’interès

Cartografia dels hàbitats del Parc Natural de Collserola (escala 1:10.000)

ub.edu.cat

Documentació de l’avanç del Pla Especial de Protecció del Medi Natural i el Paisatge (PEPNat)

amb.cat

El paisatge vegetal de la Serra de Collserola

collserola.org

Amfibis, rèptils i mamífers

asgalanthus.org

Diagnosi ambiental de la biodiversitat de vertebrats del Parc de Collserola

parcs.diba.cat

Memòria Gestió

2012: parcnaturalcollserola.cat

2013: parcnaturalcollserola.cat

2014: parcnaturalcollserola.cat

Més informació del parc:

  • (1) Serveis Tècnics del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola
  • (2) Centre d’Informació del parc

Ctra. de l’Església, 92 (Ctra. de Vallvidrera – St. Cugat, km 4,7)

08017 Barcelona

(1) Tel. 93 280 06 72 / Fax: 93 280 60 74

(2) Tel. 93 280 35 52 / Fax: 93 280 60 74

a/e: ci@parccollserola.net

  • Can Coll, Centre d’Educació Ambiental (1)
  • Centre de Documentació i Recursos Educatius (2)

Ctra. de Cerdanyola a Horta, km 2

08290 – Cerdanyola del Vallès

(1) Tel. 93 692 03 96 / Fax: 93 580 76 54

a/e: cancoll@parccollserola.net

(2) Tel. 93 692 29 16 / Fax: 93 580 76 54

a/e: cdre@parccollserola.net

  • Estació Biològica del Parc Natural de la Serra de Collserola

Camí de Can Balasc, s/n

08017 Les Planes (Barcelona)

Tel. 93 590 05 66

Tel. 93 280 06 72

a/e: ejordi@parccollserola.net

Entitats d’interès

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)

collserola.org

Entitats membres de la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola:

Agrupació en Defensa de l’Entorn ALNUS – Ecologistes de Catalunya de Sant Just Desvern, Associació de Pares d’Alumnes de l’Escola Costa i Llobera, Associació de Veïns de Montbau (Barcelona), Els Caminaires de Pompeia (Barcelona), Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius – Ecologistes de Catalunya, Associació Cerdanyola Via Verda, Col·lectiu Agudells – Ecologistes en Acció (Barcelona), Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), Depana – Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, El Senglar Verd de Vallvidrera, Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Federació d’Associacions de Veïns de Sant Cugat (FAV Sant Cugat), Federació Ecologistes de Catalunya, Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat – Ecologistes de Catalunya, Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra (Sant Cugat), Plataforma contra el túnel d’Horta, Platafoma Popular contra el Pla Caufec…

 Fonts consultades:

Parc Natural de Collserola

La Veu Montcada

Ajuntament de Montcada i Reixac

“miedo ambiente” Montcada i Reixac

Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC)

– Diagnòstic pendent d’ampliació.

– si teniu suggeriments, precs o preguntes:  

A/e: obrimvies@gmail.com

twitter: @Observa_MiR

facebook: Territori Medi Ambient Montcada i Reixac

 

Observatori Territori Medi Ambient

Montcada i Reixac

Diagnòstic Pla de Reixac

“Tradicionalment, el Pla de Reixac, per la seva extensió i per la seva llunyania del nucli urbà, ha estat susceptible d’implantació d’activitats il·lícites i fins i tot delictives, des del desenvolupament d’activitats sense permís fins al d’abocaments incontrolats de tot tipus de materials”.

castell sta pepa 036

plareixac 009

“El futur del Pla de Reixac” era el títol de la xerrada que va organitzar el Grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac-Ecologistes en Acció l’any 2001 a l’Auditori de Montcada i Reixac, per presentar un estudi sobre el valor dels espais naturals de la plana del Vallès.

El treball, finançat per alguns ajuntaments, analitzava la importància de la plana del Vallès, on el Pla de Reixac també s’incloïa en la protecció del medi natural de la comarca, aquest estudi plantejava “quin és el futur de la plana del Vallès per tal de trobar un equilibri entre la natura i les àrees urbanes i industrials”.

Més enrera en el temps, la lluita per preservar la Plana del Vallès la va protagonitzar el veïnat de Mollet en defensa de Gallecs, ja que l’any 1968 el Pla director de l’àrea metropolitana de Barcelona preveia la construcció d’una gran ciutat per uns 130.000 habitants en aquesta zona. Tot i que es van dur a terme les expropiacions, la gran pressió popular iniciada per la Comissió per a la Defensa de Gallecs, que va aconseguir arreplegar més de 8.000 persones el 1978 amb una manifestació històrica per la defensa del territori, i l’arribada de la democràcia, van impedir la realització d’aquest projecte.

Tornant a temps més recents, les intencions de dignificar l’espai agroforestal de Montcada i Reixac, que pertany a la Plana del Vallès, i punt clau com a corredor natural, no es presenten dins del Pla Estratègic de l’any 2002 “ciutat del demà”, es comença a parlar de la dignificació d’aquest territori quan els antics assentaments militars, una zona catalogada com a zona verda, es va recuperar per a la ciutat després d’àrdues negociacions amb el Ministeri de Defensa, “un veritable pulmó per a la ciutat i un privilegi”, com afirmava l’any 2010 Cesar Arrizabalaga Zabala (exalcalde de Montcada i Reixac), i recordava que “dins de l’àrea metropolitana, és la major zona verda urbana protegida. Per a Montcada i Reixac és un veritable actiu que cobrarà més força a mesura que es desenvolupi la zona amb el projecte de nous habitatges”, es referia “amb el projecte de nous habitatges” a l’ARE MAS DURAN, una intervenció urbanística que regularia i permetria eradicar la proliferació d’activitats nocives i il·lícites i com a fita, protegir l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, salvaguardant el corredor natural entre Sant Llorenç i Serralada de Marina i Collserola.

La Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 30 de setembre de 2008 va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental, integrat dins del Pla Director Urbanístic, però arribem a l’any 2015, i apart de les mancances urbanístiques en Mas Duran, i en Can Pomada, ens trobem que a l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac tampoc es va avançar res, en contra, la degradació, i l’estat en que es troba actualment, fa que la gent continuí lluitant en la defensa d’aquest “privilegiat” territori i denunciant que l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac pateix dia rere dia agressions constants que degraden el territori, i pertorben la tranquil·litat, i posen en perill, l’estabilitat d’aus, rèptils, mamífers… que habiten en aquest “privilegiat” entorn.

Pla de Reixac

lallagosta 031

L’entorn natural agroforestal Pla de Reixac està situat al nord del municipi montcadenc, i de sempre aquest territori s’havia basat en l’agricultura, i la ramaderia: vinya, blat, patates, maduixes i arbres fruiters, i alguna granja, però a partir de 1917, Montcada i Reixac va patir una important industrialització arribant a ocupar el 70% de la població activa.

Tot així i la forta davallada de l’agricultura i la ramaderia, l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac aconsegueix arribar als dies d’avui mantenint els usos agrícoles en bona part del territori.

Tot i el fort creixement urbanístic, i quedar encerclat pels municipis de Ripollet, Barberà, Sta. Perpetua de la Moguda i La Llagosta, i trinxat per polígons industrials, el ferrocarril i l’autopista i amb els camps de cereals d’ordi, junt oliveres, ametllers, vinyes, i camps d’hortalisses, són l’aparador que avui dibuixen el paisatge.

Però més enllà de l’aparador de camps d’ordi, i del relleu suau d’aquests camps, dins d’aquest entorn natural agroforestal, veiem que darrera d’alguns revolts, ens trobem un munt d’abocadors, i trencant l’harmonia del paisatge ondulat de suaus carenes, ens trobem alguns usos marginals que degraden el territori: desguàs de vehicles, magatzem de terres…

L’extensió del Pla de Reixac és de 450 ha, i la major part del territori pertany a Montcada i Reixac, al seu interior podem trobar grans extensions ermes, bosquets lineals de Plàtans, els bosquets-illa de Pins, Ginestes…

Els torrents de Mas Duran i de la Riera Seca, i Rocamora, formen la xarxa hidrogràfica, i són torrents que sovint baixen secs, o s’alimentaven d’aigües del clavegueram, com és el cas del torrent de Mas Duran, al tram abans de la seva desembocadura al riu Ripoll, fora de l’àmbit del Pla de Reixac.

Sobre dades històriques, podem trobar algunes referències d’aquest territori relacionat amb al Camí Reial de Reixac-St. Cugat, però la seva memòria històrica més recent, i en la que es té més estudis realitzats va lligada a Mas Rampinyo, Can Rocamora, Ca n’Albinyana, La Piella, i encara que més apartat del territori montcadenc, podem trobar ben documentada l’ermita de Sant Antiga, que pertany a Sta. Perpetua de la Moguda.

“L’ocupació humana de Santiga és molt antiga, les restes de període prehistòric són molt abundants. S’han recuperat restes de ceràmica del neolític antic (VI – V mil·lenni aC), del bronze final (II – I mil·lenni aC) i l’enterrament del ferro – ibèric (s. VI – V aC) d’un jove guerrer ibèric inhumat amb armes i bagatges (llança, fletxes, espasa) que fa sospitar als especialistes de l’existència d’un poblat ibèric a l’entorn de Santiga.

Les darreres prospeccions arqueològiques han posat en valor les restes d’una vil·la romana sota l’edifici de la rectoria localitzada pels membres del Grup Pro Arqueologia i Història de Santa Perpètua de Mogoda als anys vuitanta i exposada de manera afeccionada”.

Pla Estratègic de Montcada i Reixac (2002)

Tot i que l’òrgan de participació no tracta estrictament temes relacionats amb el medi ambient, sí que es prenen decisions relacionades amb aspectes territorials i de medi ambient.

L’any 2002 tenen lloc les dues reunions del Fòrum dels ciutadans amb una participació de 200 i 150 ciutadans. Es creen posteriorment, les comissions tècniques (Economia, Territori i de les Persones) amb l’objectiu de participar en l’elaboració de propostes d’objectius i accions del Pla Estratègic, i també en la priorització de les propostes i línies estratègiques. En la comissió del Territori hi

participen 46 persones i se’n extreuen 101 propostes.

La Comissió Estratègica de Montcada i Reixac es divideix en tres Comissions Sectorials: Comissió Sectorial de les persones, Comissió Sectorial del Territori i Comissió Sectorial de l’economia. La seva funció és la d’impuls i seguiment dels projectes estratègics, captació d’informació qualitativa, potenciació de l’avaluació permanent, planificació…

“Document de referència per l’avaluació ambiental del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del Vallès Occidental”.

Planejament ARE-Mas Duran

Assegurar la connectivitat ecològica entre el Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de Collserola, “…l’última oportunitat de connexió d’aquest connector amb el sistema fluvial del Besos i amb la Serra de Marina, si més no com a continuïtat de paisatge” i considerar la biodiversitat urbana en l’ordenació i conservar els elements d’interès natural i garantir-ne la qualitat i eradicar els paisatges altament degradats i mancats d’identitat. Ordenar acuradament els espais litorals i els fluvials, establir entorns de protecció paisatgística per aquells elements d’interès que ho requereixin i adoptar una solució que minimitzi els impactes sobre el paisatge, sobretot a la zona límit amb l’espai rural. Estudiar i minimitzar l’afecció que pot tenir el desenvolupament de l’ARE en el canvi del mosaic agroforestal, en la pèrdua d’horitzons orgànics i en general en l’entorn agrari. Efecte sobre la xarxa hidrològica, sobre el connector biològic, sobre el paisatge, el mosaic agroforestal i en general sobre l’entorn agrari, sobre el patrimoni arquitectònic i sobre els camins que travessen el sector.

Rocamora

plareixac 021

Amenaces i agressions al territori

varis 008

035

vial de connexió de la C17 a la C58

La construcció d’aquesta via al seu pas pel nostre municipi, únicament preveia el soterrament d’un tram de 200 metres lineals, justament al davant del barri de Can Pomada. Aquest vial provocaria la creació d’una nova barrera arquitectònica i trenca amb la continuïtat i amb l’objectiu de cosir territori, un condició irrenunciable que Montcada i Reixac va exigir, era que aquest vial estigues soterrat, i així es va projectar, per evitar perdre connexió amb el territori.

Usos de fangs procedents de l’EDAR

Som conscients que la utilització de fangs procedents de l’EDAR no és un conflicte d’ara, no és nou, i no obrim nosaltres un debat ja que aquest és un debat que es remunta molts anys enrera, i aquest conflicte ho podem considerar com un problema més que pateix l’Entorn Agroforestal Pla de Reixac, i no l’únic problema, i que potser abans es tindria que parlar de quin model volem d’agricultura al municipi de Montcada i Reixac, i perquè no hagi mal enteniment, ni crear alarma, aclarim que els usos de fangs de depuradores als camps de conreus està permès per la Conselleria de Medi Ambient, però creiem que és una pràctica que no és gens compatible, ni ara, ni dins d’una possible declaració de protecció de l’Entorn Agroforestal Pla de Reixac, i es tindria que apostar per una agricultura més sostenible i ecològica, i a més si considerem l’opinió de la legislació ambiental espanyola que considera “residu potencialment perillós” els fangs de depuradora. Segons les directives comunitàries “els fangs de depuradora son considerats residu perillós quan contenen substàncies tòxiques o quan no es poden utilitzar en l’agricultura”, coneixent antecedents de que s’ha fet servir fangs de depuradores sense control i sense tractar a l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, crear alarma, no, però l’Ajuntament des d’un Consell Consultiu caldria valorar aquest usos, i tenir un control més estricte amb aquest conflicte.

“Els fangs de depuradora tractats tenen que complir amb molts requisits: anàlisis previs del sòl, anàlisis periòdics de metalls pesat,…

La Generalitat reconeix que, tot i complir totes les normatives autonòmiques, estatals i europees, els fangs de depuradora tractats i utilitzats a l’agricultura, tendeixen a acumular metalls pesats en els sòls, contaminació que va a parar a les aigües superficials i subterrànies”.

Fa uns mesos (abril 2015) ens vam posar en contacte amb els tècnics de Medi Ambient Montcada i Reixac, per aclarir uns dubtes que teníem, ja que fent una de les inspeccions a l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac vam trobar una pila de fang procedent d’una EDAR a un indret on sovint s’aboquen terres i ferms.

El primer pas va ser esbrinar si aquests fangs provenien de l’EDAR, i el segon pas, esbrinar si l’Ajuntament de Montcada i Reixac tenien constància d’aquesta pila de fangs, i si tenien constància que aquest espai es fa servir de magatzem de fangs.

Des de Medi Ambient Montcada i Reixac, els tècnics van comentar que ells no tenien constància d’aquests fangs.

Dies desprès descobrim un camp de cultiu al camí de Ca n’Albinyana on s’havien abocat aquests fangs.

Via twitter vam obtenir resposta de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i ens comentaven que l’any 2014 es van aplicar biosòlids (aplicació al sòl) a Montcada i Reixac, amb el tractament adient i que si teníem més dubtes, ens adreçaven a una adreça electrònica per atendre’ns: aca@gencat.cat

Indagant per la xarxa, buscant informació de l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac ens podem trobar amb un article d’un portal de notícies a Internet que menciona un conflicte mediambiental l’any 2000 en Montcada i Reixac, relacionat amb els fangs de depuradores: (vilaweb 13/12/2000):

El Pla de Reixac, a Mas Rampinyo, ha estat novament objecte d’abocaments de fangs procedents de depuradores d’aigües residuals, com a l’abril de l’any 2000. En aquella ocasió, els residus no estaven tractats, però ara s’han llençat desprès de rebre el tractament que els fa innocus i adients per a usos agrícoles, tal i com posen de manifest les certificacions aportades per l’empresa que ha dut a terme els abocaments. Amb tot, l’Ajuntament ha indicat que no es tornaran a repetir aquestes actuacions fetes sense permís municipal. El consistori ha obtingut de l’empresa responsable dels abocaments la promesa que no tornarà a dur fangs a Montcada i Reixac. A més, a instàncies de l’Ajuntament, la problemàtica ha arribat al Parlament de Catalunya a traves del grup del Partit dels Socialistes – Ciutadans pel Canvi.

A part del consistori, el grup de Medi Ambient de Montcada i Reixac ha mostrat també la seva preocupació per l’abocament de fangs de depuració al Pla de Reixac”.

Font i enllaç article: vilaweb.cat

La Romeria del Rocío

Montcada i Reixac acull La Romeria El Rocio, organitzada per la Federació d’Entitats Culturals Andaluses de Catalunya (FECAC), des de l’any 2001 a Mas Duran gràcies a la decisió de l’ex-alcalde de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga, i aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, i la ex-consellera de Benestar i Família, Irene Rigau, i representants de la FECAC, que van signar l’any 2002 al Palau de la Generalitat, un conveni per cedir l’espai per a la celebració de la festa.

Per la seva banda, l’ex-alcalde de Montcada i Reixac, el socialista César Arrizabalaga, avançava que els Ajuntaments de Ripollet i Montcada i Reixac estaven elaborant juntament amb la Generalitat i l’Incasòl un Pla Especial per determinar els usos dels terrenys de l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, i va dir que els veïns podien estar tranquils perquè l’espai militar “el Polvorí” es preservaria com a zona verda.

L’Espai que acull la Romeria de Rocio, una zona inundable del torrent de Mas Duran, és popularment conegut com “El Polvorí” a conseqüència d’una explosió el 6 de juny de 1950. Aquest indret va pertànyer a l’exèrcit espanyol des del 1930 fins al final de la dècada dels 90 en què els terrenys van ser adquirits per l’Incasòl i van ser enderrocades les edificacions. Abans i una vegada abandonat per l’exercit, el Polvorí va estar okupat per el col·lectiu Gos Blanc durant l’any 1995 i 1996.

Des de l’any 2001, any que arriba la Romeria del Rocio a Montcada i Reixac, que anys abans es feia a Sta. Perpetua de la Moguda, cada any finalitzada la Romeria del Rocio l’indret es deixava ple de brutícia i deixalles, i a conseqüències d’aquest mal ús de l’espai i veient la degradació de l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac, les queixes del veïnat de Mas Duran i Ripollet cada any han anat en augment, fins a dia d’avui, que gràcies a la pressió veïnal i un govern que mostra més seny que l’anterior, possiblement aquest territori recuperi la dignitat i es tracti amb el respecte que es mereix.

Més informació:

L’empremta de la Romeria: miedoambientemir.com

L’empremta de la Romeria II: miedoambientemir.com

expedient sancionador a la FECAC : obrimvies.com

Abocadors il·legals

Durant el 2014 i 2015 l’aparició de nous abocadors demostra que, malgrat l’esforç, temps i diners empleats per l’eradicació dels abocadors il·legals, el problema continua patent, i en especial en varis llocs on s’han pres mesures preventives per evitar l’aparició de nous abocadors.

Punts conflictius: Torrent Rocamora “el Polvorí”, Camí de Ca n’Albinyana (entorns desguàs Rocamora fins la riera Seca), entorns pròxim i accés a Can Rocamora des de Mas Duran i la n-152a, entorn de l’Ecoparc2…

ECOPARC2

L’Ecoparc2 de Montcada i Reixac és un equipament ambiental que es dedica a tractar de manera integral els residus de l’àrea metropolitana de Barcelona, aprofitant els residus municipals orgànics i indiferenciats (contenidors marró i gris) a través de diversos tractaments, com la selecció de materials reciclables, el compostatge i la metanització.

L’ECOPARC2 des de la seva posada en funcionament ha viscut al voltant de la polèmica, i el veïnat de Mas Duran (Montcada i Reixac), Ripollet, Sta. Perpetua i La Llagosta continuen denunciant les pudors que provenen de l’ECOPARC2.

Una de les polèmiques més sonades va ser el tractament de residus que provenien de l’abocador clausurat de la Vall de St. Joan, del massís del Garraf, tancat l’any 2006, a l’ECOPARC2 es va realitzar l’embalatge dels residus que van anar a parar a la cantera de la Vallençana.

Un breu comunicat de premsa emès pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat confirma que al 2011 es van superar els nivells establerts de contaminació per formaldehid, substància al·lèrgica, irritant i cancerígena, a l’Ecoparc 2. La nota de la Generalitat dóna validesa així a l’estudi fet pels investigadors de la Universitat Rovira Virgili i concreta que l’origen del contaminant eren “focus emissors de la planta que utilitzaven biogàs com a combustible”. Explica que des de la Direcció General de Qualitat Ambiental es va exigir a la planta “un pla de vigilància i mesures concretes per solucionar el problema, que havien de ser operatives en un període de 6 mesos” i que després d’aquest episodi “els nivells d’aquest contaminant tornen a ser baixos i dins els límits legalment establerts. L’últim control realitzat estableix que els valors de formaldehid són 100 vegades inferiors als mesurats en el període 2010-2011”.

L’ombra dels voltors sobre el Pla de Reixac

El planejament urbanístic qualificada part de l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac com zona d’equipaments públics i privats, per la seva situació geogràfica i pel “baix” valor dels terrenys, per exemple, hi havia alguna finca objecte de desig per part d’alguns inversors que ja oloraven la possible requalificació dels mateixos.

Com mostra d’aquesta amenaça al territori, dos titulars:

Un promotor planeja un compleix lunar en Montcada i Reixac

Lavanguardia.com

Eurovegas

8tv.cat

Altres agressions i usos marginals

– Magatzems de vehicles (tallers, vehicles d’obra…).

– Desguàs de vehicles.

– Circulació de vehicles a motor (trànsit de vehicles voluminosos…).

– Caça furtiva.

– Magatzem i moviments de terres.

– Barraquisme i hortes il·legals.

– Degradació de les zones d’esbarjo (Parc de la Llacuna, laveu.cat).

– Contaminació de les aigües i el subsòl.

– Ús de vehicles a motor fora pista motocross.

– Ús de BTT per senders i corriols, circuits improvisats per descens BTT.

– Degradació Patrimoni Històric: Ca n’Albinyana, Rocamora…

– Vehicles abandonats.

– Flora: Eliminació plantes invasores.

– Fauna: Plagues de conills.

– Incendis Forestals.

058 (2)

Maig23 090

castell sta pepa 040
Estudis i documents relacionats amb el Pla de Reixac

 Estudi d’Ordenació amb criteris paisatgístics, Anna Zahanora

google.es

Estudi destaca l’alt valor estratègic del Pla de Reixac

vilaweb.cat

Un estudi detecta l’existència de nombrosos rapinyaires nocturns al Pla de Reixac.

elpuntavui.cat

Premsa/Blocs

Observacions abocadors i degradació Pla de Reixac

miedoambientemir.cat

Els pagesos demanen ajuda per fer front a la plaga de conills.

laveu.cat

Pla de Reixac: Ramiro Moldes va mostrar la predisposició de l’Ajuntament de Ripollet per “participar en un pla estratègic que ajudi a preservar el Mas Duran, una de les zones verdes més importants per al nostre municipi”.

laveu.cat

El Grup de Medi Ambient s’oposa a que l’Eurovegas es faci a Montcada

laveu.cat

La Plataforma Salvem el Pla de Reixac proposa que es declari zona natural protegida

laveu.cat

El Parc de la Llacuna estrena font i noves papereres

laveu.cat

Fonts consultades.

cesararrizabalagazabala.blogspot.com

vilaweb

Ajuntament de Montcada i Reixac

Montcada Confidencial

Document ARE Mas Duran

“Miedo Ambiente” MiR

Plataforma Salvem Gallecs

“Cita capçalera: declaracions a de l’ex alcalde socialista César Arrizabalaga l’any 2009”.

Entitats d’interès relacionades amb l’entorn natural agroforestal Pla de Reixac:

Plataforma Salvem el Pla de Reixac: facebook.com

Plataforma Vallès Net: facebook.com

Associació de fauna mediterrània Faumed (Ripollet): facebook.com

Grup Medi Ambient Montcada i Reixac/Ecologistes en Acció: facebook.com

 

Nota: Aquest diagnòstic està pendent de noves aportacions, i amb aquestes anirem actualitzant la informació.

Si voleu aportar més informació, suggeriments…: obrimvies@gmail.com

oip

 

Observacions territori: Vall de Can Tapioles, Turó de Montcada…

Can Cuiàs Dissabte 18 de juliol, responen a la petició de Jordi Sánchez i Escrigas, President de l’Àrea Territorial de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, i acompanyat per Sergi Martín, regidor de Medi Ambient, i Mar Sampere, regidora de Serveis Socials, Polítiques Inclusives i Salut Pública, un company de l’observatori va participar a la visita que es va realitzar a la zona on s’ubicarà la gossera que l’Ajuntament de Barcelona pretén construir a l’entrada del cementiri de Collserola, i així conèixer in situ l’estat en que es troba la Vall de Can Tapioles. A la Vall de Can Tapioles l’enderroc de barraques va començar a finals de l’any 2012, però algunes no s’han enderrocat, i trobem persones que encara hi viuen. També ens podem trobar en alguna barraca algunes persones que es neguen a marxar, i s’encarreguen de fer guaita per evitar robatoris i l’enderroc. És en aquesta vall on es va començar a eliminar els usos marginals que afecten al Parc Natural de Collserola, i es va començar a netejar la part més propera a l’aqüeducte, però tot i així, ara ens podem trobar moltes deixalles escampades a l’espera de ser recollides, una situació similar a la que trobem al turó de Montcada. Vall de Can Tapioles Can Cuiàs El company de l’Observatori va explicar a la comitiva algunes problemàtiques que afecten al turó de Montcada, i de com connectar el turó de Montcada a la part septentrional de Collserola per Can Cuiàs a través del torrent del Bosc Llarg. Una reivindicació que des de les Avv de Ciutat Meridiana i Can Cuiàs reclamen fa temps és la dignificació del torrent del Bosc Llarg, però des de l’Observatori interpretem que arranjant el torrent del Bosc Llarg només com punt d’unió entre els barris no hi ha prou, i encara la dificultat del territori per considerar-lo corredor natural, ja que els polígons i la carretera són unes barreres arquitectòniques que impossibiliten la continuació entre el turó de Montcada i Collserola d’una manera natural, aquest territori es tindria que ordenar, i contemplar-lo com punt de transició i porta al turó, potenciant aquest territori entre el turó de Montcada i Can Cuiàs i estudiar les connexions amb la resta de Montcada i la Serralada de Marina, per Can Sant Joan (Plaça de la Pedra), i Vallbona (riu Besòs i Rec Comtal). Resumint, s’exposen interpretacions del paisatge i problemes relacionats amb el soroll, pols i pudors que s’originen al polígon industrial Can Cuiàs i la C-58 (soroll) que afecten a la salut de les persones i al medi ambient, i dels problemes d’insalubritat de l’accés al parc de Can Cuiàs (Collserola) per ser un punt on molta gent s’apropen amb gossos i els deixen fer les necessitats al mateix camí. Can Cuiàs, porta del turó Sud La trobada va ser curta, però tot i així parlem d’ altres temes relacionats amb la connexió de Collserola amb el turó de Montcada des de la vall de Can Tapioles, i dels focus de contaminació que afecten a les zona perifèrica de Montcada i Reixac i els barris de la Zona Nord de Barcelona. Des de l’Observatori, desprès d’aquesta trobada, volem agrair a l’equip del nou govern de l’Ajuntament de Montcada per l’interès que ens mostra, i agraïm la seva aposta per la transformació del territori i per la defensa del medi ambient, però considerem, per la part que pertoca a Collserola, que nostra opinió no és vàlida sense valorar aquests punts exposats, i que exposarem (esperem) dins d’un Consell Consultiu dedicat a Collserola, que està a l’espera de nova data, ja que es va suspendre per motius organitzatius, i que aquest Consell Consultiu esperem no sigui l’únic que es realitzi en Montcada i Reixac relacionat amb el territori i el medi ambient, ja que considerem, que de Consells Consultius també ho necessiten el Pla de Reixac, i el Parc de la Serralada de Marina, i si anem més enllà, també és necessari un Consell Consultiu dedicat a la “Montcada Fluvial”. Can Cuiàs

Diagnòstic Parc de la Serralada de Marina (Montcada i Reixac)

Serralada Marina 004

Per elaborar aquest resum del diagnòstic dedicat a la Serralada de Marina ho presentem fent una divisió del territori, visualitzant els problemes i conflictes que afecten a cada indret. La divisió del territori es compren en les (portes) entrades d’accés al Parc de la Serralada de la Marina (pistes forestals), i la zona de la Urbanització Bosc d’en Vilaró.

Fora del territori del municipi de Montcada i Reixac, fem menció a la pedrera de la Vallençana dins del terme municipal de Badalona i la Porta de la Muga, dins del terme municipal de Sta. Coloma de Gramenet, però a tocar amb Montcada i Reixac.

Parc de la Serralada de Marina

La Serralada de Marina forma part de l’anomenada cadena costanera catalana, que s’originà arran de l’activitat tectònica compressiva en el paleogen i que a continuació, des del neogen fins a l’actualitat, fou sotmesa a una tectònica distensiva que modelà el sistema muntanyós tal com es coneix avui dia.

La Serralada de la Marina, destaca per les diferencies entre els dos vessants per la seva orientació d’Est a Oest, un amb l’orientació al Vallès, a la que dediquem aquest diagnòstic, que és el vessant obac que permet que s’hi donin les formacions pròpies de zones més humides, com ara els alzinars i les rouredes, i l’obaga orientada al mar on predomina l’alzinar i les pinedes.

Els sistemes naturals dels vessants del solell són propis de zones eixutes, de creixement més lent i, en conseqüència, de menor desenvolupament durant el procés de regeneració després de pertorbacions. A les carenes de solell destaca el garrigar, però també es poden trobar elements de l’alzinar esclarissat, de la brolla d’estepes i bruc boal, taques d’albada i, fins i tot, clapes de llistonar.

Superfície del Parc de la Serralada de Marina

La superfície que gestiona el parc és de 3.032 hectàrees, de les quals 2.086 estan compreses dins del pla especial i 946, corresponents al terme municipal de Sant Fost de Campsentelles, que no estan incloses en el pla especial però sí en l’àmbit del Consorci. Dins de la zona afectada pel pla especial, 568 hectàrees formen part de l’EIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, inclòs en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). Per tal de definir tractaments i usos específics més ajustats a les característiques concretes del territori, el pla de protecció que afecta una superfície total de 2.086ha. estableix i delimita les zones següents:

Zona forestal d’alt interès ecològic i paisatgístic (ZEIP) 843ha 40,4%

Zona d’interès natural (ZIN) 838ha 40,1%

Zona agroforestal (ZAF) 345ha 16,5%

Zona agrícola 20ha 1,0%

Sòl urbà 40ha 2,0%

El pla especial de protecció inclou sòls que pertanyen a quatre municipis de les

comarques del Barcelonès, el Maresme i el Vallès Occidental de les quals 623ha de parc són dins del municipi de Montcada i Reixac.

-> Pla especial d’ordenació

Administració promotora: Consorci del Parc de la Serralada de Marina.

Format per la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments dels municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Sant Fost de Campsentelles.

El Consorci del Parc de la Serralada de Marina és l’ens gestor del Pla especial de protecció i millora del sector sud de la serralada de Marina, que a la vegada és l’instrument jurídic administratiu que regula les activitats del Parc de la Serralada de Marina.

Aquest consorci es va constituir formalment el 12 de juliol de 1996. Els seus estatuts van ser publicats al BOP de Barcelona el 16 de març de 1996, amb posteriors modificacions el 9 de setembre de 1998 i el 30 de maig de 2006.

El consorci actualment està format per la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i els ajuntaments dels municipis de Badalona, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Tiana i Sant Fost de Campsentelles.

Segons consta als estatuts modificats de 2006 del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, els òrgans de govern i de gestió del consorci són l’Assemblea General, la Presidència i la Gerència.

L’Assemblea General

L’Assemblea General és l’òrgan superior de govern del consorci, amb capacitat per adoptar les resolucions que consideri escaients per al bon funcionament del parc.

A l’Assemblea General en representació de Montcada i Reixac participa Judith Mojeda durant el mandat a la Regidoria de Medi Ambient de Montcada i Reixac 2011-2015, la substitueix en el nou període Sergi Martín, que també passa a ocupar els següents òrgans col·legiats: xarxa de ciutats saludables de la FEMP, consell consultiu i consell d’administració del Consorci de Collserola, Assemblea General de l’Associació xarxa de ciutats i pobles per la sostenibilitat, consell plenari del consorci del Parc de l’Espai Natural Gallecs, consorci residus del Vallès Occidental i participa també al pla d’actuació per la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’àmbit atmosfèric, i representant municipal de l’Agrupació de defensa forestal (ADF 301-La Serralada).

Per altra part Sergi Martín també participa, junt a Jordi Sánchez, a la mancomunitat intermunicipal per l’abastament d’aigua procedent del riu Ter.

Jordi Sánchez ocuparà el càrrec de presidència de l’Àrea Territorial, que és l’encarregada de la preservació del patrimoni històric, urbanisme… i participa al consorci per la defensa de la conca del riu Besòs.

-> Acta última assemblea 2014

005 (2)

Les Portes del Parc de la Serralada de Marina (vessant Vallès)

1). Porta de la Muga (Sta. Coloma de Gramenet)

2). Porta del Torrent de la Vallençana*

3). Porta de Miralpeix

4). Porta de la Font del Tort*

5). Porta del Pla del Besòs

6). Porta de Vilatort

* existeix projecte per la porta 2 i 4.

lafarge 8M 017

1). Porta de la Muga (Sta. Coloma de Gramenet)

Inici d’excursions: Font de l’Alzina, Mirador Serralada, PuigCastellar.

Accés al parc des de la passarel·la del riu Besòs i la ctra. BV-5001.

Aquesta porta d’accés al Parc de la Serralada de Marina està dins del municipi de Sta. Coloma de Gramenet, es pot enllaçar amb varis itineraris dins de la Serralada, i alguns d’aquests itineraris transcorren dins del municipi de Montcada i Reixac: GR 92 i itinerari PuigCastellar, i la Font de l’Alzina on enllaça amb l’itinerari PRc Sta. Coloma-PuigCastellar.

Observacions: per accedir a la pista forestal d’accés al Parc de la Serralada de Marina des de Montcada i Reixac, tenim que arribar des del Passeig del riu Besòs vorejant el magatzem de materials de construcció, i creuar la carretera. Per creuar la carretera no hi ha cap pas de vianants, ni senyals que informin dels possibles itineraris que parteixen d’aquest punt, i l’accés a la carretera es fa per un camí transitable per bicicletes, però es troba en una situació precària, el camí que abans existia es va fer més ample per accedir les màquines que treballen al passeig del riu.

Possibilitats de l’entorn: es podria facilitar l’accés construint una escala i una rampa des del passeig fins al marge de la carretera, i a la carretera assegurar un carril bici/vianants fins un punt segur on creuar (per exemple a la parada de bus/illa).

L’accés, creuant la carretera, es fa continuant per un carrer fins trobar-nos els últims magatzems, on sovint podem trobar-nos algunes deixalles. Construir o adequar un aparcament al polígon industrial, i instal·lació de taules o bancs i informació d’itineraris i punt de trobada (en principi no es contempla zona d’esbarjo, es contempla com zona de transició) dignificarien aquest espai.

2). Porta del Torrent de la Vallençana

Inici d’excursions: GR 92, PuigCastellar, Bosc d’en Vilaró.

Des d’aquesta porta existeix la possibilitat de realitzar varis itineraris al PuigCastellar, en especial i més popular és el GR 92, i un sender que ens condueix per la obaga del PuigCastellar.

També per la pista principal, seguint la vall del torrent, podem arribar fins a la urbanització del Bosc d’en Vilaró (Vallençana)  i des de la urbanització continuar per altres itineraris tant pel vessant del Vallès com pel vessant marí.

L’accés al Parc de la Serralada de la Marina des del passeig del riu Besòs-Depuradora, es pot realitzar seguint el torrent de la Vallençana i creuar la carretera per la Torre dels Frares, o accedir al Parc pel mateix torrent per un pas subterrani sota la mateixa carretera, que vorejant un camps de conreus abandonats (Vallençana Baixa), i unes hortes que recentment han aparegut tot just al costat de la riera s’arriba a la pista forestal (GR 92).

Observacions: La Torre dels Frares situada a cavall entre el riu i muntanya, tot just al torrent de la Vallençana, i ens dóna la benvinguda al Parc de la Serralada de Marina, una torre amb un legat històric molt important, i considerada com un dels elements més importants del patrimoni històric de Montcada i Reixac,.

Recentment l’Avv de la Vallençana va visitar els entorns del torrent de la Vallençana acompanyant a Judith Mojeda, ex-Regidora de Medi Ambient, per a que observes el deteriorament que pateix aquest indret, en especial la Vallençana Baixa, un indret on sovint es llencen escombraries i deixalles.

L’Avv Vallençana va denunciar en reiterades ocasions, demanat a l’Ajuntament de Montcada i Reixac la neteja d’aquest indret i la seva dignificació.

A les jornades organitzades per Projecte Rius, que a Montcada i Reixac compte amb la col·laboració d’ACER i Protecció Civil, l’any 2013 es va realitzar una tasca de neteja d’aquest últim tram del torrent. Ara està en construcció una rodona a la BV 5001, que enllaçarà amb la BV 5011 (la Vallençana) però desconeixem si amb les obres netejaran aquest indret de la Vallençana Baixa, que pateix varies agressions al medi.

Possibilitats de l’entorn: existeix la possibilitat de connectar el Parc de la serralada de Marina amb el riu Besòs aprofitant la canalització del torrent (pas de fauna sota el passeig del riu Besòs) que ens condueix fins la llera del riu. Es podria estudiar la possibilitat d’adequar el pla que hi ha entre la depuradora d’aigües i el torrent de la Vallençana per la construcció d’una zona d’esbarjo (taula, font d’aigua, aparcament de vehicles al revolt de la Vallençana Baixa i ordenació del territori).

Existeix una pas al riu, tot just al mateix pla, per unes escales que es podrien adequar mínimament per assegurar la baixada i puja de la llera del riu Besòs.

Per accedir a la Serralada de Marina per davant de la Torre dels Frares (itinerari obligat per als ciclistes) pas elevat en aquest indret.

En aquest indret molt transitat, es tindria que considerar com zona de 30, i senyalitzar com pas de vianants. (Pacificar el trànsit)

Nota 1: l’Ajuntament contempla aquest indret com porta al Parc, però desconeixem si n’hi ha redactat projecte, o algun estudi actual.

Nota 2: L’Assemblea en defensa del medi ambient, Obrim Vies que aplegava a veïns i veïnes i persones dels municipis veïns involucrats a la vida social del municipi de Montcada i Reixac va fer un treball de recerca de les antigues vinyes localitzant diferents elements relacionats amb aquest ús de quan els cultius que voltaven la masia eren dedicats a la vinya i l’horta de regadiu..

Nota 3: degut als antecedents del pla entre la depuradora i el torrent de la Vallençana, descartem aquí la possibilitat d’instal·lar horts urbans, ja que va ser un abocador.

Nota 4: Torre dels Frares. Actualment hi ha un col·lectiu que s’organitza per la recuperació de la Torre dels Frares.

3). Porta de Miralpeix

Inici d’excursions a: St. Pere de Reixac per Can Piqué, turó de Moià, Poblat de les Maleses.

Observacions: Per arribar a St. Pere de Reixac tenim varies opcions, i aquesta porta no és el camí més directe, però veiem prou interessant que aquesta porta també es contempli, amés és l’única porta per pista ampla que ens condueixi directe al Turó de Can Rata.

L’itinerari que podem fer per Can Piqué o per un petit nucli d’habitatges conegut com Can Tayonet, ens duu fins el turó de Moià, o bé podem continuar fins a St.Pere de Reixac, i des d’allà seguir d’altres itineraris que continuen fins el Poblat de les Maleses. També ens ofereix el poder visitar d’altres racons que ens trobem en aquest indret: Font dels Caçadors, Font dels Avellaners…

Possibilitats de l’entorn: Accés al parc des del Pont de la Roca, ctra. BV-5001, aprofitant la vorera que es vol construir, amb la rotonda que uneix la BV5001 amb la BV5011.

4). Porta de la Font del Tort*

Inici d’excursions a: Font del Tort, Turó de Moià, St. Pere de Reixac, Poblat de les Maleses. Accés al parc des del Pont de la Roca, ctra. BV-5001.

Observacions: El camí de la Font del Tort pateix un constant trànsit de vehicles que o bé, i majorment, van fins el restaurant que ens trobem al fons de la Vall, a la Font del Tort, o circulen per arribar a la mateixa font, on trobem una zona d’esbarjo.

L’ús d’aquesta pista forestal per part dels veïns es limita a uns pocs propietaris.

L’accés a la Font del Tort és objecte d’una profunda renovació a partir del febrer de 2015 per tal de fer un itinerari segur fins a aquesta zona de lleure de la serralada de Marina. El pas de vianants per la carretera es regularitzarà a través d’un semàfor amb polsador i el recorregut s’enjardinarà i inclourà la instal·lació de punts de llum i mobiliari urbà. Les tres actuacions estan finançades per la Diputació de Barcelona, només en el projecte d’accés a la Font del Tort l’Ajuntament haurà d’aportar poc més de 21.000 euros

Possibilitats del lloc: tancar o prohibir l’accés de vehicles a motor a la nit, excepte per als veïns i vehicles del Parc i/o d’emergències, controlar l’accés a la Vall, i prohibir aparcar als marges dels camins (pacificar el trànsit de vehicles).

Restaurant de la Font del Tort: habilitar zona d’aparcament que no obstaculitzi els marges dels camins.

5). Porta del Pla del Besòs

Inici d’excursions a: St. Pere de Reixac (itinerari parc)

Observacions: Accés al parc des de la llera del riu Besòs/ctra. BV-5001.

El Pla del Besòs és un entorn on predomina el barraquisme, i d’algunes construccions d’obra, encara que tenim constància de que en alguna ocasió s’ha evitat per part de les autoritats algunes construccions d’obra en aquest entorn.

Possibilitats del lloc: un model possible per aquest indret, és el que s’ha fet a Granollers, al Parc de les Canyes, on es va recuperar una llacuna, i es va instal·lar miradors d’aus, zona d’esbarjo i un centre d’interpretació.

Recuperar aquest espai per la ciutadania i connectar-lo amb la porta de Vilaró, i Montcada i Reixac, i estudiar la possibilitat de construir passarel·les per creuar el riu, i connexionar aquest indret amb Montcada Centre, pel col·legi Font Freda i la Llera del riu Ripoll i La Llagosta.

El Parc de la Serralada de Marina hauria de protegir aquest indret i prendre com a fita el mateix repte que està aconseguint el Parc Natural de Collserola, amb l’eradicació dels usos marginals del turó de Montcada, on en aquest lloc es trobava una concentració de barraques que s’estenia fins l’altra marge de la C 58, o una situació similar la trobem a l’altre marge del Riu Besòs, darrera les vies del TAV (Pla d’en Coll), que encara que es van enderrocar moltes barraques abans de les obres del TAV, amb el temps, aquest indret es torna a degradar: barraquisme, abocadors…

Contemplar la possibilitat de crear zona d’horts (socials i d’esbarjo).

6). Porta de Vilatort

Inici d’excursions a: St. Pere de Reixac, Font dels Caçadors, Font dels Avellanersi itinerari del Parc (Poblat Ibèric de les Maleses).

Accés al parc des del riu Besòs i ctra. la BV-5001

Observacions: Corredor riu Besòs-Serralada de Marina: aquesta porta ens queda a llevant del municipi, actualment es un indret marginal, on sovint es dipositen abocadors il·legals, tot just en un abocador clausurat, i també a la mateixa riera.

Existeix una pollancreda, on també ens podem trobar deixalles acumalades amb el temps; ampolles de vidres, plàstics i algunes deixalles que són llençades al marge del camí.

Possibilitats del lloc: es contempla com zona de transició, no es contempla zona d’esbarjo ja que és la continuació del Pla del Besòs, l’entrada al parc, accedint des de la llera del Riu Besòs, es pot fer servir un pas subterrani (sota la carretera, per la riera).

Potenciar, netejar i recuperar la vegetació existent de ribera.

LLagosta 2 (3)

 Problemàtiques en el Parc

Urbanització Bosc d’en Vilaró

El Bosc d’en Vilaró és una urbanització ubicada en sòl que el Pla General Metropolità del 1976 va deixar fora de planejament però està situada en terrenys forestals. Les primeres vivendes es van començar a fer a la dècada dels 60, sense directrius urbanístiques. A hores d’ara hi ha més de 300 habitatges construïts, algunes d’aquests habitatges en estat precari, o habitatges sense acabar d’edificar, i d’algunes parcel•les i propietats, ens podem trobar alguns usos marginals que degraden encara més la situació.

Les reclamacions dels propietaris van permetre la creació de vials, l’arribada de la llum i l’aigua potable i transport públic.

A través d’un advocat, l’AV va presentar una proposta de modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM), per poder requalificar el sòl i legalitzar la zona residencial. El lletrat va argumentar que el Bosc d’en Vilaró ja estava habitat abans que el PGM declarés els terrenys com a sòl rústic o no urbanitzable i que, malgrat no poder legalitzar-les, tampoc no poden enderrocar 300 cases.

Plaça Cesar Arrizabalaga Zabala

Aquest cas no es nou, l’alcalde de Montcada l’any 1972 era F. Lasus i Marsà , el qual en comprovar el que estava passant en aquella zona va denunciar el fet a la Comissió d’Urbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i altres Municipis (posteriorment aquest organisme supra- municipal s’ha transformat entre altres coses en l’actual PGM -Pla General Metropolità) va rebre la següent resposta: (que entre altres coses li deien, l’ordenavem tot allò que calia fer-se i, de forma ràpida, sobre aquest afer urbanístic):

[…] Tema : Denuncia de infracciones urbanísticas en el paraje “Vallensana-Reixach” . Ilustre Señor :

En escrito de V.S. a esta Gerència de 5 de febrero de 1972, salida nº 138 , se denuncia por la misma Alcaldia ante esta Comisión la ejecución, al parecer por D. Enrique Vila Novonda , de “reparcelación de terrenos y apertura de viales, un 60% en zona 31, parque forestal y un 40% en zona 38, bosque con una superfície aproximada de 3.000.000 palmos.

Es de tener en cuenta por lo que respecta al caso, que la inspección urbanística ha de ejercerse por los organismos centrales y locales, dentro de sus respectivas competencias , según l’articulo 173 de la Ley del Suelo, y que, además, l’articulo 171 de la misma Ley atribuye expresamente al Ayuntamiento y a su Presidente la suspensión de los actos que necesiten licencia municipal ( construcción y parcelaciones) , correspondiendo al Ayuntamiento precisamente , prèvia comprobación, acordar “ demoler las obras” o, en caso, “legalizarlas”.

En consecuencia, con independéncia de las actuaciones a que pueda haber lugar por parte de esta Comisión , es urgente dada la gravedad del caso, que por parte de la Alcaldia se ejecuten los actos de autoridad que la Ley de modo expreso le confía, procediendo ante todo a la oportuna suspensión de las obras.

Intereso a V.S. que tenga informada a esta Gerencia sobre los hechos y sobre las medidas adoptadas por V.S. y por el Ayuntamiento “

Més recent, el president de l’Àrea de Política Territorial, Juan Parra (PSC) comentava que el cas del Bosc d’en Vilaró és més complicat que el d’altres urbanitzacions irregulars, com Can Pomada, la zona 21 o l’Estany de Gallecs, perquè està ubicada en terrenys forestals. Respecte a la dotació de serveis al Bosc d’en Vilaró, el regidor ha reconegut que és una contradicció dotar de serveis –transport, enllumenat públic…– a una urbanització no legalitzada, però “els veïns paguen impostos i han de viure en condicions dignes”.

Soroll

Ens consta que quan arriba la primavera i l’estiu les empreses de restauració/espectacles  que estan ubicats al bosc de Reixac ofereixen una programació a l’exterior amb música a altíssim volum i amb gent escridassant. No podem oblidar que el bosc de Reixac és un espai natural protegit, i que per tant, segons l’ordenança reguladora de sorolls i vibracions del municipi està catalogat com a zona de sensibilitat acústica alta. La contaminació acústica ens afecta a la salut i al benestar de les persones, per tant afecta també al ecosistema que ens envolta, i està comprovat que quan els animals estan afectats i viuen en un espai on la contaminació i el soroll és excessiu, es desplacen cap a un entorn més tranquil patint inclòs les plantes, la flora amb inevitables conseqüències.

Nosaltres tenim la sensació que l’anterior equip de govern pensava que al bosc de Reixac no hi ha res, que està mort i que estan legitimats per a fer qualsevol cosa que en el nucli urbà no estaria permès. El bosc de Reixac està viu, però està molt deteriorat, i volem saber ara quines polítiques ambientals té  el nou equip de govern per a aquest bosc de Reixac, quines accions s’estan duent a terme per protegir-lo i dignificar-lo, i si tenen aquestes empreses de restauració/espectcles els permisos necessaris per aquesta activitats. S’han fet medicions de sorolls els divendres i els dissabtes al vespre per saber el volum? Tenim un espai natural al municipi, hem de fer el possible per dignificar-lo i protegir-lo.

Es va enviar una queixa al Servei per a la Prevenció de la Contaminació Acústica i Lluminosa, del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya sobre aquest problema.

A continuació teniu la resposta:

En resposta al vostre correu electrònic, de data 15 de gener de 2015, referent a les molèsties generades per contaminació acústica procedents de la música amb alt volum i crits al bosc de Reixac, de Montcada i Reixac, us indiquem que:

D’acord amb el que preveu la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, la competència d’inspecció i control de la contaminació acústica produïda per activitats, incloses les derivades de les relacions de veïnat, és municipal, per tant, és l’ajuntament de Montcada i Reixac qui hauria d’actuar en aquesta matèria.

És per aquest motiu que s’ha tramès un escrit a l’ajuntament, adjuntant-li còpia de la vostra reclamació per tal que adopti les mesures que s’escauen i, informant-los que poden sol·licitar l’assistència tècnica d’aquesta Direcció General.

En darrera instància, si considereu que l’ajuntament no actua en el marc de les seves competències, us comuniquem que la institució que defensa els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans és el Síndic de Greuges.

Amb aquesta finalitat, el Síndic de Greuges supervisa l’actuació de l’Administració de la Generalitat i dels ens locals de Catalunya, com ara els ajuntaments o els consells comarcals. Pot trobar tota la informació referent al Síndic de Greuges, així com el formulari per a poder presentar la seva queixa, a la pàgina: http://www.sindic.cat

Esperem que aquesta informació us sigui d’utilitat i quedem a la seva disposició per a qualsevol dubte o aclariment al respecte.

Nota: Actualment està denunciat al Síndic de Greuges.

011 (3)

La pedrera de la Vallençana

El 31 de desembre de 2004 es va clausurar la pedrera de la Vallençana, ubicada a la carretera que connecta Badalona amb Montcada i Reixac. L’empresa Pydsa tenia la concessió de l’explotació, gràcies a la qual havia extret més de quatre milions i mig de metres cúbics de terra, pedres i sorra des de l’any 1949. El tancament de la pedrera permetria la rehabilitació de la muntanya i la seva integració en l’espai natural de la Serra de Marina.

La tinent d’alcalde i regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, Muntsa Niso (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV), va anunciar que Pydsa disposava de set mesos per retirar tot el material i les infraestructures que quedaven a la pedrera. Durant aquell temps, el consistori municipal treballaria en la redacció del projecte definitiu de restauració per recobrar el perfil de la muntanya, reforestar l’espai i recuperar la fauna, en un període de cinc anys. El projecte també preveia crear una zona d’esbarjo i repòs i rehabilitar els camins que connectessin amb els que ja hi havia a tota la serralada. En el projecte de restauració, hi participarien l’Ajuntament de Badalona i l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient (EMMA). Gràcies als impostos cobrats pels abocaments i a una aportació de l’empresa explotadora, les administracions comptaven amb 1,8 MEUR per portar a terme el projecte.

El tancament de la pedrera es va produir mig any abans del previst, després d’un acord a què havien arribat les parts anys abans. Des de la signatura de l’acord, l’any 2001, el 30% del volum perforat s’havia reomplert amb terres i runes, tot i que, segons el portaveu d’Els Verds de Badalona, Francesc Alfambra, aquesta operació no s’estava fent de manera correcta, per la qual cos no era difícil trobar-hi pintures i resines que podien contaminar l’aqüífer de la Vallençana.

L’Agència de Residus de Catalunya aprova un projecte pilot per reomplir amb residus no reutilitzables dels ecoparcs la pedrera de la Vallençana

Tot i que el projecte municipal inicial de restauració de la pedrera de la Vallençana preveia recuperar la zona reomplint el forat amb terres i runes procedents d’obres, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) va aprovar a final de maig, amb el vot en contra de la representant ecologista, Mercè Girona, un conveni per fer la prova pilot que determinés si la pedrera de la Vallençana es podia reomplir amb els materials de rebuig dels ecoparcs. El conveni va ser signat per Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge i president de l’ARC, José Cuervo, president de l’EMMA, Maite Arqué, alcaldessa de Badalona, i Ramon Tella, conseller delegat de l’empresa Gestora Metropolitana de Runes.

Finalment, el 28 de novembre, les màquines van començar a desar i encaixar les primeres bales de residus d’un total aproximat de 16.000 que omplirien la pedrera de la Vallençana. Tal com estava previst, l’UPC faria el seguiment de la prova pilot i determinaria, en un any, si es podia fer extensible l’operació a la resta de l’antiga planta d’extracció. En cas que la provafos un èxit, el govern va anunciar que no descartava estendre l’experiència a trenta-tres pedreres més del cinturó barceloní en el marc del PLA D’ACCIÓ PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS . D’aquesta manera, es podrien restaurar les pedreres i hi hauria prou superfície per dipositar els residus dels ecoparcs i així es podria clausurar definitivament l’abocador del Garraf.

A final d’any, les entitats ecologistes i els partits a l’oposició (els Verds de Badalona i el grup municipal de CiU) s’hi van oposar perquè no es podia assegurar que les bales no segreguessin gasos contaminants i lixiviacions a llarg termini. Ferran Falcó va anunciar que el seu partit estava estudiant la possibilitat de plantejar un contenciós administratiu en contra del projecte.

Incendis

El vessant del Vallès de la Serralada de Marina, a l’igual que la resta de la serra ha sofert diversos episodis d’incendis forestals que han afectat al paisatge, per no allargar aquest diagnòstic, sobre com han afectat els incendis a la Serralada de Marina, visiteu aquest enllaç on trobareu més informació.

diagnòstic Serralada de Marina 016

Altres conflictes

– Abocadors: hi ha varis punts sensibles, per exemple el camí de St. Pere de Reixac, Vallençana Baixa, el Camí Vell de Montcada, però en ocasions ens podem trobar d’altres focus de degradació, alguns dins de les mateixes propietats, que són utilitzats com magatzems o aparcament de vehicles.

– Barraquisme i hortes il·legals.

– accés vehicles per pistes forestals al parc.

– degradació de les zones d’esbarjo.

– contaminació de les aigües i el subsòl.

– degradació del patrimoni històric.

– caça furtiva.

– ús de vehicles a motor fora pista motocross.

– ús de BTT per senders i corriols, circuits improvisats per descens BTT.

– Torres elèctriques abandonades.

– Moltes línies elèctriques que trinxen el territori.

– Amenaça MAT

– Antena Turó de Moià.

Llegat Històric

L’espai del Parc de la Serralada de Marina és un bon exemple de la història del poblament de Catalunya. Els poblats ibers de puig Castellar, del turó de les Maleses i del turó d’en Boscà, amb muralles defensives, ens recorden els primers pobladors dels cims i turons. Amb la incorporació al món romà (s. ii aC), des apareixen aquests poblats encastellats i emmurallats i s’inicia el poblament agrupat en ciutats, com la propera Baetulo (Badalona), a més d’un important poblament rural. La majoria de les masies avui existents a l’àrea de Marina són hereves d’aquelles ocupacions romanes. Alguns exemples poden ser Can Santromà (o Senromà), Can Butinyà, Can Mora, Can Pujol o el Mas Boscà.

La decadència romana (s. III) i les primeres invasions germàniques varen colpejar dramàticament el país. Baetulo fou destruïda. La invasió dels visigots i més tard la dels àrabs (s. VIII) van buidar la costa i l’ocupació a l’interior més proper, com ara la vall de Pomar. Posteriorment es van formar poblacions al redós d’esglésies, com Sant Pere de Reixac i Sant Cebrià de Tiana (ara església de la Mare de Déu de l’Alegria), o bé construccions religioses importants com Sant Jeroni de la Murtra i la Cartoixa de Montalegre.

A Sant Jeroni de la Murtra, de l’orde dels jerònims –que varen construir les ermites de Sant Climent, Sant Onofre i la Miranda– s’hi van estar un seguit de reis i va ser rebut Cristòfol Colom a la seva arribada del primer viatge a Amèrica. La Cartoixa de Montalegre es pot considerar, des del punt de vista arquitectònic, un model quasi perfecte d’estructura cartoixana.

La Torre Codina (s. XIV), Can Miravitges (s. XV), Torribera (s.XV) i Can Moià (s. XIV) són edificacions que formen part de finques i masies fruit d’una època de prosperitat dels comerciants barcelonins.

D’entre les cases feudals o castells cal esmentar la Torre Pallaresa i el castell de Gotmar.

Ja al segle xx, les famílies burgeses de Barcelona aixecaren boniques cases per passar-hi els estius, com Can Valentí, Can Miralpeix (Torre Oriol), Can Bonet o Can Toi.

Serralada Marina 010

Poblat Ibèric les Maleses

Trobareu tota la informació referent a aquest poblat a mircultura.cat

Cims destacats del Parc de la Serralada de la Marina i Parc del Litoral

de SO a NE: la PuigCastellar (303 m), Coscolla de l’Amigó (466 m), el turó d’en Galzeran o d’en Mates (485 m), el turó de Figuerals (473 m), Sant Mateu (499 m), el turó d’en Baldiri (425 m), el turó d’en Roure (448 m), el turó d’en Torres (483 m), el turó Rodó (535 m), el turó de Céllecs (534 m), el turó d’en Cirers (472 m), el turó d’en Burriac (401 m) i el Montcabrer (307 m).

Serralada Marina 014

web Parc de la Serralada de Marina: parcs.diba.cat

fonts consultades

La Veu de Montcada, Montcada Post, Territori i sostenibilitat Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Montcada i Reixac, Territori, Observatori Territori i Medi Ambient Montcada i Reixac.

 

Si voleu aportar més informació, suggeriments… obrimvies@gmail.com

Nota: Aquest diagnòstic està pendent de noves aportacions, i amb aquestes anirem actualitzant la informació.

sm 012